Igl era ina giada... la Svizra

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Igl era ina giada... la Svizra  (1932) 
by Sep Mudest Nay


I.
[edit]

Danunder ch’ils perdavants dals Svizzers èn vegnids
[edit]

Ina veglia ditga raquinta ch’ils perdavants dals Svizzers sajan oriundamain vegnids d’ina terra lontana a sa chasar en las cuntradas da la Veglia Confederaziun. Per arrivar en lezza terra vulain nus suandar il curs dal Rain che nascha là si sper la pizza. Davent dal charin lajet alpin, davent da las crestas-cot che fan bainvegni ad el sin ils pastgets muntagnards, da las chasas brinas dals emprims vitgets che guardan en sias auas cun egls gross e clers curra il Rain vers nord e sbucca fitg fitg lontan en la mar. E sche nus vulain accumpagnar il Rain sin ses viadi, stuain nus viandar blers dis ed emnas. Tuttenina sa rasa alura l’aua sco ina gronda planira blaua – il Rain è arrivà en la mar! Las undas tschalattan, sa piglian e sa spartan, vegnan e van e returnan a la riva cun crestas alvas; uschè lunsch sco che noss egls pon tscharner va la planira blaua da la gronda mar. E dalunsch dalunsch sa sbassa la gronda cuppa grisch blaua dal firmament sur la tenda da las auas enagiu.

Ils dis passan, e durant las notgs serainas sclereschan las stailas noss viadi vers mesanotg. Las undas rumpan lur crestas vi dal pèz da nossa nav ed ans portan vinavant. Ina bella damaun. I chatscha dis. Las stailas sa stizza. Sur las auas va la brausla traglischur da l’alva. Igl è dentant cler avunda che nus pudain chattar adagur dalunsch ina sdrima grisch blaua che varga si la mar. Tuttenina pudain nus distinguer autas tschimas che creschan si da las auas. Quai èn las muntognas d’ina nova terra. En il lontan audan ins ina ramur sco sche las undas sbattessan cunter la grippa. La riva vegn pli e pli damanaivel; las muntognas creschan, mussond lur chaus grippus cuverts da naiv e glatscha. Guauds verd stgirs raivan da lur taissas spundas siadora. La mar stenda sia lieunga blaua lunsch tranter las autas muntognas viaden. Si dal funs da l’aua guarda il maletg tremblant da las spundas grippusas e dal tschiel blau. En il lontan sa perdan las muntognas viadora en ina gronda planira. Ina davosa tratga; la nav tgula en il sablun da la riva. Nus essan sin terra franca, en la terra da Svit, danunder ch’ils perdavants dals Vegls Confederads èn vegnids avant blers tschientaners.


Svit e Svana
[edit]

Avant blers tschients onns, il temp da primavaira. Sur la mar da mesanotg va la brausla glisch da l’alva. Il di è alerta. Il sulegl envida sia splendur vi dals pizs che guardan sur las vals. Ses radis van toc per toc a palpond da las spundas giu, sa ferman e sa cumblidan qua e là sin la taissaglia. La muntogna para d’avair sentì il clom da la primavaira; el sa dasda e sa zaccuda. Davent sto il grev mantè da navada da ses dies; las navaglias sa fendan e sa movan. Muventadas dal sulegl scarsolan ellas fracassond da las spunda da la muntogna oragiu. Ils radis dal sulegl van plaun plaun suenter cun lur chazzola per guardar sche las flurs sajan or da sien sin las spundas terrenadas. E cun la traglischur chaliranta dal sulegl va il flad tievi da la primavaira sur las spundas e vals, sur guauds e planira.

En in lartg enclar al pe da la spunda cuverta da guaud cupida in vitg en il sulegl primavaun. Sias chasas stattan a garnugl a l’ur dal guaud, guardond vers il cler mezdi. Taissas van las alas dal tetg oragiu sur las paraids da laina malsquadrada; las grundas ladas sa posan sin grevs tetgals, tagliads en furma da chaus-dragun che stendan las lieungas cotschnas e sgriztgan lur dents gizs. Sur travs d’ischs e barcuns guardan cun egls vids las chavazzas da tschiervs, lufs ed urs, faschond a savair il curaschi e la fermezza dals chatschaders, als quals las bestgas han stuì suttacumber. Tut las avdanzas èn simplas, ma vaira solidas e spaziusas. In bel plaun, tschinclà enturn enturn d’ina saiv cruschada cun pals auts e gizs sa rasa tranter las chasas e l’ur dal guaud. Il terren fima. Qua e là cuchegia ina fluretta si dal tschispet brin. Tras il guaud sbarbutta e sgarguglia in aualet sur la crappa e tras il tschispet terrain. Si’aua clera cula d’ina chanal giu en in grond bigl, chavà or dal bist d’in pign.

Uss s’avra l’isch d’ina chasa. Sur la sava passa ina giuvna. Igl è Svana, la figlia dal vegl Varnar. En ses maun dretg porta ella in vasch da crap. Dus egls blaus e serains guardan or da la fatscha frestga en il cler da la damaun. Ina spessa chavallera melna sco l’aur va lunsch sur la rassa da lenziel alv giuadora. Las mongias èn serradas da fiblas che traglischan en il sulegl. Sia statura è gronda e bella sco ina flur da la primavaira. Cun svelt pass chamina Svana vi sper il bigl e tschenta ses vasch sut l’aua. Entant che l’unda tschalatta ramurond en il vasch e s’auza plaun a plaun vers l’ur, tegna Svana il maun sur ils egls e guarda en il lontan. Sco in radi da sulegl va in led surrir sur sia charina fatscha. «Sajas salidada, ti glisch benedida ch’ils dieus rasan sur las vals! Ventschida è la greva battaglia. Il dieu da la clerezza ha victorisà e chatschà ils spierts malizius da la stgiradetgna cun tortas da fieu en il pli stgir intern da la terra. E las bunas dialas èn vegnidas alerta là si en lur chastels da glatsch sin l’auta pizza. En vaschs d’argient han ellas sternì flurs sur la terra. Quant leda che jau sun! Sche sajas buntadaivlas, charas dialas, sternai flurs dapertut, ma betg emblidai da sponder bleras e las pli bellas sur la chasa da mes char Svit; pertge che cur ch’il sulegl va en ses char da fieu aut tras il blau, sajettond sias frizzas dad aur en tut las vals, alura vi jau envidar in fieu cun la burnida sontga en la chasa da Svit, mes char spus. E tut vus graziusas dieuas essas envidadas a noss’emprima tschavera.»

Svana tanscha per prender l’aua, ma ses maun sa retegna. Surstada guarda ella en il guaud. Pass sa fan udir. A l’ur dal guaud stat in chatschader, in grond e bel giuven armà cun artg e lantscha. Sut ils ritschs mellens rin in pèr egls blaus si per Svana. La chavellera, liada si en tarschola, va sur la pel-urs che cuvra las spatlas ladas. «Svit, mes Svit!», excloma Svana en allegria. «Nua vas e danunder vegns? Han mes patratgs clamà tai, ni vas ti sin ils fastizs da l’urs, il nausch rubadur?» «Na, Svana», respunda Svit, tanschend il maun. «Jau sun stà en las vals davos la muntogna tar noss vischins. Mes bab m’ha tramess ad annunziar als chaus da lezs vitgs il grond cumin. Il di avant che far als buns dieus l’unfrenda da la glisch, han tut ils umens da sa radunar per avair endament davart ils fatgs da la terra. Ma uss, Svana, vuless jau prender in refrestg en chasa tia e purtar ils salids dals mes a tes bun bab.»


Il grond cumin
[edit]

Pigns lartgs e barbus stattan sco schuldada en retschas verd stgiras enturn enturn la gronda largia dal prà-cumin. Orasum la roma balluccanta traglischan tschients e millis giuvens chatschs verd clers e cotschnents en il sulegl da la damaun. D’ina tschima a l’autra van e turnan las undas dal lev suffel primavaun sco la ramur lontana da la mar. Ed en il profund e solen ramurar dal stgir guaud tuna la canera dal cumin radunà, da millis vuschs sonoras e bassas en raschieni e ruaida che murmuran e sa respundan, emplenind il vast claus cun in snuaivel sumsum.

In chau sper l’auter, ils givels serrads vitiers quella dal vischin, stat la tschentada, giuvens sco plantas, robusts ed agils sper umens spatlads e barbus cun chavallera lunga e melna sco glin, l’entira prada fullanada d’in ur dal guaud a l’auter. Amez l’enclar s’auza in mut, dal qual in tarment ruver guarda sur la raspada furmiclanta. Igl è ina planta bratga e vegliurda da milli onns cun romatscha sburritschida e rasada. Là stattan ils vegls e chaus da la terra enturn ina gronda platta. Pusads sin lur lungas spadas guardan els tgeuamain sur il prà-cumin, entant che lur barbas traglischan en il sulegl sco la naiv sin ils pizs da las muntognas.

Tuttenina sa calma la ruaida da las vuschs ed il fracass da las armas; i vegn tut quiet en il rintg. In dals vegliurds leva si, fa dus pass enavant, guarda sur la rimnada ed auza sia spada per ensaina ch’il cumin cumenzia. Igl è Svarun, il bab da Svit ed il pli vegl dals derschaders. Ed uss tuna sia ferma vusch tras il silenzi da la tschentada:

«Libers umens da la terra! La nova glisch è turnada sur las muntognas da nossa patria. Vargada è la fradaglia e stgiraglia dal criv enviern. Ils radis, tramess dal bun spiert da la glisch e clerezza, han fugentà ils spierts bruts e maligns da la stgiradetgna en lur taunas da glatsch. Las profundas navaglias han els scuà dal givè da las muntognas; charsinond cun mauns chauds la terra, han els clamà or da ses intern novas flurs e nova verdura sin pradas e plantas. Ed en noss cor è sa dasdada nova allegria e speranza. Ma il bun spiert che trametta ses chauds radis sur nossas vals, vesa e sa er noss grevs quitads da l’avegnir e la tribulaziun dal passà. Chaminadas ed arcuns èn prest vids e dalunsch è anc il temp da racolta. Da chasas e chamonas guardan ils egls foppads da la miseria e mancanza. Il maun da la chasarina che tanscha en il vasch da provisiun na chatta ni graun ni paun. Bun sem avain nus mess er l’onn passà en la terra; ma la lunga fradaglia ed ils suffels recents n’han betg laschà crescher e prosperar el. Il bletsch da la stad ha fatg smarschir noss paun en la spia, e la granella ha scudì nossas monas avant che madirar. Cun la miseria en chasa è la malsogna entrada en uigl, e la fom e la navada han mussà als lufs dal guaud la via en nossas muntaneras. Uschia è l’enviern ì cun ses arader crudaivel sur voss frunts, arond lien ils sultgs profunds da quitads e fastidis, ed el ha vis las larmas da las mammas da pudair dar ad ina gronda maisada be ina magra tschavera. Umens da la terra, tgi stat bun a nus per l’avegnir che la fom e miseria na turnian betg a sa chasar en nossas vals crivas? Nossa patria è memia selvadia e povra da pudair dar paun e ponn ad in grond pievel. E nus essan memia blers. Tadlai perquai, tge ch’il cussegl da voss chaus ha decidì e propona da far: Ina part da noss pievel sto emigrar e tschertgar ina nova patria da la vart dal sulegl. Ils chaus-chasa duain trair la sort. Da mintga diesch chasadas sto ina bandunar la patria. Tgi che la sort decida, ha dad esser cun ils ses a la riva da la mar en il lieu fixà l’emprim di suenter la proxima glina plaina. Per il termin ordinà vegnan tut nossas navs fatgas prontas per manar ils emigrants sur la mar vers ina nova riva. Da là davent veglia il spiert da la glisch, che va en ses char da fieu sur tut las terras, sclerir lur via e viadi e far chattar els ina nova patria. Libers umens, sche vus essas d’accord cun il parairi da voss chaus e manaders sco che jau as hai proponì, sche auzai per ensaina vossas spadas!»

Uschia pleda il vegliurd. Tgeu e quiet vegni in mument ed igl è sco sch’in grev suspir giess tras la tschentada dal grond cumin. In amen anc retegna l’amur per la veglia, criva patria las spadas en las tschintas. Ma uss chamegian las emprimas siadora sur ils chaus, autras suondan, pli e pli bleras, e la finala sbrinzla in guaud da spadas auzadas en il cler dal sulegl. Tutgi a mai, tutgi a tai – la decisiun è tratga.

«Umens da la terra! I daventia sco che vus avais decidì en quest lieu sontg», tuna la vusch dal vegl Svarun. «Mo anc ina chaussa. Per questa gronda ed impurtanta fatschenta fai da basegn che vus tschentias in chau che saja in ferm sustegn ed in fidà manader a noss emigrants. Tgi vulais vus che fetschia voss manader?»

«Svit, il giuven Svit», resuna ina vusch. «Svit», repetan tschient autras. E «Svit» rebatta il stgir guaud ils milli cloms dal cumin. «Ho Svit, noss chau e noss manader», tuna e rampluna l’entira tschentada, e sco la ramur dal favugn s’auzan bratscha e spadas.

«Ve qua, Svit», cloma il vegliurd, e Svit s’approximescha sco en siemi a ses bab. «Ti audas, tge ch’il pievel vul da tai. Es ti pront da manar ils emigrants en ina nova patria e dad esser lur chau e fidaivel manader en tut ils privels e basegns?»

In mumentin targlina Svit, il giuven chatschader, dond in’egliada sin il vegl Varnar che stat sper ses bab. Ma lura tschenta el francamain ses maun dretg sin la platta sontga, clamond cun ferma vusch: «Ils dieus da noss pievel audian mes engirament: Gea, jau vi!»


Il sacrifizi
[edit]

Tras la roma e las frastgas primavaunas dal vegl ruver sper la platta sontga ramura il vent da la saira, e la quietezza rasa sias alas brinas sur il prà-cumin. Tut stgirs e serius stattan ils pignuns a l’ur dal guaud. La notg stailida va plaunsieu sur las vals. L’entir guaud para mo ina gronda taila naira.

Stai! è quai il ramurar lontan da la mar? In agen murmurar sco da milli vuschs profundas e supplitgantas tuna tras il quiet da la notg. Davos l’ur dal stgir guaud fai cler. Leva forsa la glina per sponder ses aur sur las tgeuas vals? Ed uss ina flammada che resplenda en la notg. Sper la platta sontga èn ils umens puspè sa radunads. In cumin nocturn e solen. Il fieu d’unfrenda traglischa sur las barbas alvas dals vegliurds ed envida milli glischs sin las armas e sur las tarscholas melnas dals umens che stattan silenzius enturn enturn. Els fan in sacrifizi al bun spiert ch’ha tramess la nova glisch en las vals. E blers fan quel per la davosa giada en la veglia patria.

Insanua van pass tras il guaud; la roma e las frustgas rumpan dond in sinzur setg en la quietezza. Ina statura clera e svelta passa sur ina valletta, chaminond vers il mut da la platta sontga. Igl è Svana, la spusa da Svit. Mintgatant sa ferma la giuvna: sa pusond encunter il bist d’in pign, charsina ella cun ses maun la scorsa brina sco da prender cumià. Svit, ses Svit sto ir davent e dar adia a la patria dals perdavants ed ella è sa decidida dad ir cun el. Ed ils pigns stgirs da la veglia patria ramuran e scutinan: Sta stataivla! E la roma dals ruvers, che portan milli brumbels, s’enclinan bufatg, faschond reverenza: Sta ferma, Svan, sco ils ruvers da tia patria. Mo ils trembels scrollan lur frastgas, e lur feglia nova trembla sco l’encreschadetgna en il cor da la fidaivla Svana.

L’unfrenda è vargada, las flommas stizzadas e tut bandunada la platta sontga. Tras il guaud tunan ils sbratgs dals giuvens che van a smanond tizuns e bittan rudellas da fieu viador en la notg; rudellas ardentas, fitgadas orasum il piz d’ina lantscha che s’auzan en la stgiraglia, sa sbassan, crodan e van a stizzar en las chavorgias sin ils davos flatgs naiv cun in suspir mit. Ils giuvens vulan fugentar cun quellas ils spierts da la stgiraglia, sinaquai ch’i na possian betg nuschair a la nova semenza sin prà ed er.

Svana s’avischina a la platta. In mantun burnida e cotgla cua sut la tschendra. Ses mauns sgaran ensemen in mantun cotgla ardenta. Sco in stgazi prezius vul ella prender quella sin ses viadi, per envidar cuntut ses emprim fieu en la fuaina da la nova patria. E durant che la brastgida sa stizza e mora plaunsieu, sesa Svana sin l’ur da la platta, e ses levs murmuran ina ferventa oraziun:


Sontga glisch, ti che resplendas

Lunsch suror la mar lontana,

Arda cler, sclerind noss viadi,

Accumpogna Svit e Svana.


Spiert che vas sur tut las terras,

Che tut saja stenta vana

Be prevegna e dirigia

En la patria Svit e Svana!


Lunsch davent da nus adina

Tegn’ il stgir ch’il cor profana,

Tut ils spierts da stgiradetgna

Fai guntgir da Svit e Svana.


Lain servir a tai fidaivels,

Ch’es sur tutta glisch umana,

Spiert sublim noss rieu exauda:

Mai banduna Svit e Svana!


Cumià e partenza
[edit]

Tranter autas muntognas stenda la mar ina lieunga blau stgira viaden en la terra. Ils pizs auzan lur corns sclerids en l’aria fustga da la damaun. Da las costas grisch verdas da la muntogna van fils alvs sur la taissaglia en la mar, aualets daguttan e larman en cascadas e cascadettas cun leva ramur e rodlan baterlond lur aua tras las vallettas da la riva.

I chatscha di, il di da partenza dals emigrants. La traglischur da l’alva che vegn a palpond sur la mar e da las spundas da la muntogna, sclerescha in maletg remartgabel. Suenter la riva da la mar, là nua ch’in aual tschalatta tras ina largia valletta, ballantschan navs e navs en lunga rotscha, navs bratgas da lain da ruver, che balluccan e s’auzan cun l’arriv da las undas pli grondas, che vargan sutora e stgiman sur la riva. Ils pizs da las navs fineschan en in aut culiez che porta sisum in chau-dragun, in chau-chaval u in chau d’in utschè selvadi, che gizzan ils dents alvs e mussan las lieungas cotschnas. E mintgamai fan ils chaus reverenzas sur l’aua e s’auzan puspè e sa platgan sco cots vilads u sco tants chavals ravgiads che sa pinassan da far in’attatga sin in inimi nunvesaivel. E fultschadas tranter la chadaina da las navs pli grondas nodan in dumber pli pitschnas, tuttas en in cuntinuà sa mover e ballantschar, ina muntanera che chauma sin la pastgira blaua da la mar. Ed uschè lunsch sco che l’egl po tscharner viadora vers la mar, vegnan navs tranter las spundas nauaden, uss ina, uss in’autra. Ellas portan ils emigrants dals vitgs e da las valladas pli allontanadas al lieu da rimnada. Ins auda il sfruschar da las palas che fendan l’aua, manadas en il tact da la bratscha vigurusa dals navigaturs che stattan da mintga vart sper la spunda da la nav en lunga retscha.

Mintga nav ch’arriva vegn beneventada da la fulla rimnada a la riva. En tschient gruppas stattan là ils emigrants sin muts e rievens, en ils fops e sin ils bots e per las vallettas enturn, en rotschas e trieps, chasada per chasada, las dunnas en lur vestgids clers da glin, ils umens en plaina armadira cun scut e lantscha e spada. Ed enturn las mammas ils uffants pli gronds e sin bratsch ils pli pitschens. Ils mattatschs han in daletg cun las bleras navs che nodan sur las auas blauas e cun las armas traglischantas dals babs e dals frars pli vegls. In sfurmiclar da pievel sin l’entira lunga riva, in baterlar e discurrer, in smugl ramurant da milli vuschs che sa maschaida cun il murmurar da las undas che tschalattan sur la grava e sbattan las paraids da las navs.

D’ina collina resuna in corn cun ferma tibada che rebatta da las spundas grippusas. Il segn da partenza! La fulla leva. La greva ura da cumià è arrivada. Ins auda a singluttar e bragir. Ils umens èn serius ed han il curaschi en ils egls. Tgeuamain dattan els il maun a lur parents, a babs, frars ed amis ch’han accumpagnà els a la riva. Las dunnauns e giuvnas fan pli vess il trist cumià. Ellas embratschan cun dolur e bitschan lur chars che restan enavos. Inqual vegliurd auza anc ses biadi si da plaun, serrond el vitiers la barba alva e turnond el en bratsch a la mamma cun in pled da curaschi. Ils umens sparunan las punts da las navs a la riva. La fulla s’embartga, chaminond da las punts enasi cun faschs e fagots, umens e dunnas purtond lur bagascha da viadi, vivonda, utensils da lavur, satgs cun semenza ed armas. Tut las punts èn fullanadas, la riva quasi sa svidada e las navs s’emplainan.

Da la collina a la riva chamina anc ina gruppa, il vegl Varnar, Svarun, Svit, il manader dals emigrants, e Svana, sia fidaivla cumpogna. Avant che Svit e Svana tschentian il pass sin la punt, sa ferman tuts quatter. Svarun, il bab da Svit, tanscha sut ses vestgì, prendend ora ina chadaina d’ambra. Igl èn gross curals quadratics che resplendan ils radis dal sulegl en ina glisch cotschnenta. Mettend la preziusa chadaina enturn culiez a Svana di el: «Prenda, mia figlia! Quai è ina memoria che la mamma da tes Svit ta trametta per regal. La tegna en onur. La glisch sontga e la charezza d’in cor matern traglischan lien ad accumpognan tai. Er a tai, mes Svit, hai jau purtà insatge», cuntinuescha Svarun, purschend a ses figl ina tastga da spess lenziel vi d’ina chadaina. «Ina boffa terratsch da la veglia patria, prendida da la fossa nua che tes perdavants ruaussan. Il spiert dals babuns saja cun tai, che ti restias ferm e fidaivel als tes.»

Entant ha Varnar zuglià or d’ina taila ina veglia spada ch’el porscha a Svit. «La spada victoriusa da mes urat Thor, ch’ha mazzà il nausch drag en il stgir guaud, dun jau a tai. Ils dieus da noss pievel accumpognian vus, mes uffants, e pertgirian voss tetg e grunda e l’entir pievel en la nova patria.» E Svit e Svana bitschan per cumià il terratsch sontg da la chara patria.

Guardond il sulegl in mument suenter sur il dies da la muntogna sin la fatscha blaua da la mar, vesan ses radis Svit e Svana a stond sper il pèz d’ina gronda nav. Tut las punts èn tratgas nà da la riva. Ils emigrants èn separads per adina da la terra paterna. Ils umens èn sa postads davos las spundas da las navs, brancond cun ferm maun las palas. Svit auza il corn, ina cornada rebatta. Las palas s’auzan, sa sbassan e fendan l’aua cun ferma frida. Il pèz da l’emprima nav auza ses chau, sa volva e ballantscha viador tranter las muntognas vers l’auta mar; las autras suondan. Il sulegl traglischa sur las undas muventadas; ils emigrants stattan sin la spunda da las navs, guardond cun egl pitgiv e trist sin las rivas da la veglia patria e respundend cun larmas ils salids da lur chars che restan enavos. La davosa nav è vieuta e suonda las autras che glischnan e ballantschan en lunga chadaina sur la tenda blaua. Pli e pli pitschnas vegnan las emprimas; in davos lontan salid dals emigrants resuna anc en ferma cornada, rebattend da las faudas da la muntogna a la riva bandunada. Alura svanescha ina nav suenter l’autra là or en la tschajera grischa e lontana che cuvra la gronda mar.


En la nova patria
[edit]

Sur la terra dals Helvets varga il temp da la bella primavaira. Il chaud favugn che buffa nà da l’Italia sur las muntognas e tras las vals chatscha a chantun la naiv fin sin las pli autas pizzas. Las spundas alpinas vegnan verdas; gondas e vallatschas flureschan. Flurs-paintg e crestas-cot orneschan las pli autas pastgiras e tschenghels che sa fittan en spir flurs per far il bainvegni a la stad che stat per entrar sur la sava.

Amez la terra sa rasa in lai tranter las muntognas. Retegnidas da las tschimas da las muntognas che tschinclan ed embratschan las valladas, èn las auas ed auettas sa fermadas en las vals, han emplenì fops e valluns, l’entir funs d’ina spunda a l’autra, s’auzond e sa rasond tranter las pizzas en ina fatscha blaua, glischa e traglischanta. En in cumbel dal lai, da la vart da la damaun, s’auza la riva selvusa mo plaun plaun en ina spunda quasi planiva. Guaud e guaud. Insanua in torrent che ramura tras la spessaglia vers il lai. Vargond oragiu da la vart da mesanotg crescha cun ina giada la tschima d’ina muntogna si dal guaud, stendend duas cornas grippusas vers tschiel.

En in lartg vallà, nua che la taissa spunda da la muntogna ed il plaun selvus s’entaupan, è sa champada ina fulluna da pievel, umens, dunnas ed uffants. Igl èn quai noss emigrants ch’in viadi stentus dad emnas ed emnas ha manà en questa cuntrada. Ils stgirs guauds tranter las muntognas, cun vallettas ed enclars, las autas pizzas cuvertas da naiv e glatsch, ils dutgs ed auals che rodlan dals auts e tschalattan tras vals e guauds, e lura il lai, il bel lai cun sias lieungas blauas che ramuran sur las tgeuas rivas al pe da las muntognas spuretgas e grippusas, tut gist sco en lur veglia patria. Qua en quella bella cuntrada isolada e nunabitada, che fa endament tant fitg la terra vi là sper la mar, qua vulan ils emigrants restar, tranter las muntognas han els chattà ina nova patria. Sin tuttas quatter varts dal sulegl ha Svit, il manader e chau, smanà sia spada per ensaina ch’il pievel emigrant prendia questa terra per sia patria, ed ils umens han tuts auzà lur armas, clamond: «Gea, qua vulain nus star!»


L’emprim vitg
[edit]

En il vallà al pe da la muntogna èsi oz in grond travasch, in smugl ed embrugl da glieud che traffica e lavura en rotschas e partidas. Sisum la valletta vers la spunda sulegliva chavan e badiglian ils umens. Mintga tanta e tanta bratscha stendida han els nudà in quadrat e stajà cun pitgas e pals il sulom d’ina chasa. Cun lattas ed agras volvan ed auzan els ils crappuns or dal sulom e rodlan e drizzan quels en ils foss dals mirs. Qua paran quels gist or da la terra, là tanschan els fin si tar il mintun als miradurs, e plinensi creschan las paraids da lain ad aut. Ils pigns a l’ur dal guaud tremblan da las fridas; mintgatant ina puscha che croda da la stremblida. In dumber da plantas èn terradas, ina sur l’autra cun las ragischs en l’aria. Las sigirs, smanadas en ferma frida da la bratscha robusta dals umens, tschancunan e sroman las tromas derschidas che las stalizzas sgolan ed ils culps rebattan in sin l’auter. Mintgatant audan ins a clamar ina vusch: ho-dai! Quatter ferms giuvens sa mettan sper in lain, chargian davant e davos, in’auzada si da plaun, la bratscha branca la scorsa brina e gruglia, ina manada da forza ed il lain lung e guliv giascha sin las spatlas dals umens che chaminan cuntut vi sper ils bajetgs. Ils mats tschentan quel sin il chaval da laina; ils lainaris encrennan e stgalpran plat e guliv sin mintga vart; cun hoho e ho-dai va la laina tagliada sin il bajetg, nua che quatter umens sesan a chaval sin la paraid, in per chantun. Il lain vegn mugrinà cun tutta premura, fin ch’el serra stagn e bain sin quel giusut.

Dasper ils suloms lavura ina partida umens sper in mantun lattas. Las bellas e gulivas dolan els plat da mintga vart e fan cuntut las travs per ils palantschieus. Las autras fendan els cun cugns sin l’entira lunghezza; quellas han da purtar ils tetgs-chasa. Var in tozzel lavurers tschancunan troma grossa e guliva en tscheppa curta; quella fenda bain. Ils umens mantunan las bellas schlondas alvas en ina lunga retscha tranter dus pigns. Nà d’ina valletta rodlan sis umens ina greva burra sin zullas gulivas. Mintgatant sa ferman els e sfruschan giu il suaditsch; la zulla davostiers vegn tschentada davant sut il lain. Toc a toc cuntanschan els l’aualet che vegn dal vallà giu. In pèr bravas plattas suten, ed en pauc temp è il bigl postà al lieu e l’aua clera curra tras la chanal e s’auza sburflond da las spundas dal bigl siadora.


Purs e chatschaders
[edit]

Là nua che las plantas derschidas èn dustadas e la cuscha rudlada en muschna, è il terren tut stgavà in grond toc enturn. Ils mattatschs dostan la roma ed emplunan quella plinenvi sut las plantas. Il terren leventà vegn gulivà; la crappa grossa rodlan ils umens d’ina vart en muschnas. Tranter las dunnas lavurusas ch’han vieut si las mongias e zaccudan il terratsch da las ragischs e volvan ils tschispets ed ils uffants che dostan ragischs, laina e chaglias e prendan si crappa va enturn in vegliurd, examinescha la lavur, dat qua in cumond, là in segn e dirigia cun bun egl ed ordaina la truscha da lavurers e lavureras, da gronds e pitschens. E tut che suonda e fa per cumond, las dunnas travaglian e suan, ils uffants van cun ils mauns plains vi e nà tge ch’i pon, in schuschuri che sa mova e fa prescha sco in furmicler disturbà. L’entira tenda brina vegn guliva, bella e planiva; en il guaud stgir e selvadi è l’emprim er semtgà da retschaiver la semenza. E tras il chaud mezdi tuna mintgatant in sfratg ramplunant d’ina planta che croda per terra, las fridas mesiradas e recentas da las segirs che tschancunan bist e roma, quellas pli curtas e setgas dals lainaris che dolan e scorsan e squadran tromas e tetgals, e tranter tut questa canera da lavur rebatta qua e là il ferm ho-dai dals lavurers tras il guaud.

Là vi sper ils bajetgs stat la lavur airi in mument. Ils lavurers fan in rudè en in fop. En lur mez stat Svit cun in triep da ses chatschaders, armads cun spada, lantscha ed artg. Sin ina grat da roma e dascha è stendì or ina bestia cun pail brin, in tarment urs, al qual la lantscha da Svit ha perfurà las costas. Igl è stà ina chatscha stentusa e privlusa cun quest rampun dal guaud ravgià. Ma er ils auters chatschaders han fatg buna preda. Il bel animal brin cun corna sromada han lur frizzas fatg star; ed in dals giuvens porta sin givè in chamutsch grisch nair che lascha pender il chau cun ils corns sturschids sur la spatla dal chatschader. Ils mattatschs curran natiers tut a sparuns. Els èn tut agitads ed han da guardar ed examinar la morsa sgarschaivla e las griflas fermas da l’urs e la bella corna dal tschierv.


L’empermischun da Svit
[edit]

Qua e là s’auza tuttenina in fim blau si en l’aria. Tranter dus craps ardan ils fieus da las fuainas. Ils chatschaders han staglià las selvaschinas. La buna savur da la charn brassada carmala las rotschas. En ils fops, tranter la crappa e sut ils pigns sa tschentan ils bravs e stanchels lavurers. Mintgin survegn sia part. Suenter va la lavur tant meglier. Tut che travaglia e festina. Las chasas creschan ad in crescher. L’emprima ha gia tetg, in bel tetg alv da schlondas cun crappa sisur. Igl è la chasa da Svit, il manader. In truscal verd guarda giu dal spitg, e sur l’isch-chasa paradescha la chavazza da l’urs.

Entant fai brin sur ils guauds ed en las vals; il char da fieu va da rendì davos las muntognas, ils pizs traglischan en la splendur da la saira. Sin la sava da lur chasa stattan Svit e Svana, sia fidaivla consorta. Els guardan tut surprendids, co che la pizza ed ils glatschers ardan en burnida e co che quell’ardur resplenda tremblant dal lai. «Quai è il bun spiert da la glisch che salida nus dals auts da nossa nova patria e las bunas dialas che stendan lur fils d’aur d’in piz a l’auter», di Svit tuttenina. «Ve, Svana, lain envidar il fieu sontg en onur dal grond spiert ch’ha manà noss pievel tras las terras en questa bella val.» E durant che Svana springia sin ils tizuns ardents la cotgla da la sontga unfrenda ch’ella ha purtà da la veglia patria là giu sper la mar, ed entant che l’emprim fieu sbrinzla en lur fuaina, schlia Svit la chadaina ch’el porta enturn culiez. Cun tut quità avra el la tastga da lenziel ch’ha en il terratsch da la patria. Quatter boffas springia el, ina vers la levada, ina vers mezdi, ina vers la rendida e la davosa vers mesanotg, clamond: «A ti, ti bun spiert da la glisch che vas sur pizza e vals, a mes pievel ed a la nova patria mes cor e mes maun!»


Ils avdants sper il lai sa chasan en las valladas vischinantas
[edit]

Anc bleras bleras giadas hai fatg saira e turnà a chatschar dis sur il vitg dals emigrants. Il graun semnà en il terratsch da la nova patria è vegnì mellen ed ha dà grevas monas, pli e pli bleras, pertge che mintg’onn turnavan ils umens a chargiar las sigirs e runcavan nov terren, chatschond a chantun ils guauds. Urizis han schlavazzà las paraids da lur chasas, ed il chaud sulegl da la stad ha dà a lur vitg ina bella colur brin naira. Ils onns èn passads; mintgin ha purtà plievgia e sulegl, graun e paun, e mintgin ha prendì cun el in triep dals emigrants. Quels ch’avevan bandunà la veglia patria sin bratsch da la mamma, èn entant creschids e daventads umens fatgs e giuvnas grondas e fermas. Ed il Segner ha puspè dà uffants ad els, mattatschs e mattatschas. Ils mattatschs gievan a pertgirar las vatgas sin alps e pastgiras e gidavan er il bab ad arar e segar, fin ch’els eran gronds ed en il cas da sez lavurar cun fautsch e flagè. Ed entant sesevan lur soras sper la roda e rocca u davos il taler, filond e tessend per lur agens pitschens, entant che la tatta raquintava da la veglia patria dals perdavants e dal lung e stentus viadi dals babuns.

Uschia creschiva il pievel ad in crescher. Igl è vegnì cun il temp vaira stretg en las chasas ed en il vitg dals emigrants, il vitg ch’els avevan numnà Sviz en onur da lur valurus manader. Blers èn suandads ils auals ed èn sa tratgs cun lur chasada en las vals vischinantas, oravant tut en la vallada da la Muota. Là han els runcà il terren selvadi e tschentà si lur avdanzas. Ina part han fabritgà navs, èn navigads sur il bel lai vers mezdi ed èn sa chasads en las cuntradas da l’autra vart. Els han erigì là sper ils auals e la terra runcada ils vitgs da Stans, Sarnen ed Altdorf. Al lai hani dà num Lai dals Quatter Chantuns, e las cuntradas runcadas han els numnà Sviz, Uri e Sutsilvania.


II.
[edit]

Tge ch’ils umens esters raquintan
[edit]

Suenter in temp èn arrivads umens esters en ils vitgs sper il lai, umens pietus e sabis cun egls buns ed in esser miaivel. Els cumenzan a predegiar al pievel, giond dad in vitg a l’auter. Dal bun spiert da la glisch raquintan els, ch’haja fatg tschiel e terra, che dirigia la cursa dal sulegl, da la glina e da las stailas e che quest bun spiert saja il bab da tuts umans. E tuts sajan uffants da quest buntadaivel bab e stoppian charezzar in l’auter. Ed ils buns umens esters fan a savair ch’il bab en tschiel haja tramess ses agen figl sin la terra e co che quel saja mort vi da la crusch per spir charezza ch’el aveva envers ils umans. Ed ils avdants han udì cun smirvegl questa legraivla nova; els han chapì e cartì la nova ductrina ed han sa laschà battegiar dals missiunaris. Sper mintga vitg han els bajegià da cuminanza ina baselgetta e plantà la crusch sin il spitg.

Ma anc bleras autras chaussas han ils perderts missiunaris fatg e palesà en ils vitg sper il lai. Els han raquintà als avdants er da l’imperatur che stettia en in grond e bel chastè là giu en la bassa. Quel saja il signur e patrun da bleras e grondas terras ch’ins numnia tuttas ensemen l’imperi german u tudestg. Emnas ed emnas avessan ins da chaminar per arrivar d’in chantun da l’imperi a l’auter; tut ils avdants da questas terras stoppian far obedientscha a l’imperatur. Er las cuntradas sper il lai appartegnian a l’imperatur; lur perdavant sajan sa chasads sin terratsch dal grond imperi german. L’imperatur saja uschia er lur chau e signur, al qual els hajan d’obedir, sch’el dumondia insatge dad els. Er las terras da l’autra vart da las muntognas, da maun da mezdi, furmian ina part da l’imperi tudestg. L’imperatur giaja inqual giada cun ses chavaliers sur las muntognas a guardar tge che fetschian ses subdits da l’autra vart. Pussaivel ch’el arrivia er ina giada tras lur vitgs e valladas.

Uschia han ils missiunaris raquintà. Ils avdants sper il Lai dals Quatter Chantuns han savì da lura davent ch’els stettian sin terratsch da l’imperi tudestg e che l’imperatur saja lur signur e patrun.


L’imperatur vegn tras la terra
[edit]

Igl era temp da stad. Ils purs sper il lai avevan chargià la muaglia sin las alps terrenadas e semtgavan las fautschs per far fain. Qua portan in bel di viandants la nova che l’imperatur vegnia cun ina grond’armada per ir sur las muntognas en l’Italia. Ses subdits là vi sajan vegnids malfidaivels e na veglian betg far per cumond. Quai chaschuna in grond cunfar e discutar en ils vitgs sper il lai e maina a da tuttas sorts speculaziuns e supposiziuns. Ils suprastants sa radunan per sa cussegliar tge che saja da far. Sche l’imperatur haja da far guerra là vi, sche fissi duaivel d’al vegnir en agid, sco signur e patrun ch’el saja. Els vegnan perina ch’ina rotscha dals pli ferms umens duain semtgar armas e proviant per sa render cun l’armada imperiala sur la muntogna en l’Italia. Perquai tramettan els ils cuvitgs chasa per chasa a far a savair tgi ch’haja dad esser preparà.

Ina bella damaun arriva l’armada. Ordavant ina lunga chadaina da chavaliers sin stupents chavals, mintgin cun ses servient e portascut. Ils chavals tgulan e lur fiers marclan la sulada ch’i tut rebatta. Fanestras e lautgets plain glieud che stendan il chau, contemplond cun smirvegl l’armada che passa. «Tgi sa tgenin ch’è l’imperatur?», sa dumondan ins qua e là. Ils emprims chavaliers èn passads gia daditg e la colonna na prenda nagina fin.

Tuttenina arriva l’imperatur, circumdà dals gronds signurs e nobels prinzis e chavaliers da l’imperi. Davant el in duca en armadira traglischanta che porta la bandiera imperiala, fitgada sin sia coissa. La taila cun si il maletg da la vopna e da la curuna sgulatscha sur ils chaus dals nobels e charsina cun sias faudas las chapellinas traglischantas ornadas cun plimas. Il pievel giubilescha, uffants stendan lur manuts e smainan fazielets, las mammas auzan il pli pitschens per che quels vesian l’imperatur e bab da la terra.

Sin cadruvi stattan e spetgan entant ils umens e giuvens da la terra, armads cun spadas e mazzas, ina brava rotscha. Vegnind l’imperatur natiers ed observond la rotscha bain armada, retegna el ses chaval. El guarda cun plaschair sin las retschas dad umens robusts cun ferma bratscha e las spatlas ladas. In vegl vegn natiers e sa ferma davant l’imperatur, salidond quel cun profunda reverenza. El fa a savair ch’ils umens dals vitgs sper il lai giavischian d’accumpagnar l’armada imperiala sur las muntognas e da gidar lur signur ed imperatur en il cumbat. «Quai è bel ed endretg da vus», respunda l’imperatur cun plaschair e cuntentientscha. «Da tals umens ferms e fidads hai jau da basegn. Jau vegn a ma regurdar da voss buns servetschs e remunerar vossa prontadad.» In segn da l’imperatur, l’armada sa mova e varga, suandada dals umens sper il lai, e svanescha en curt temp vers il lai e las muntognas da mezdi.


Ina custaivla brev
[edit]

A las muntognas enturn il lai aveva l’atun mess si ina chapitscha alva fin giu sur las ureglias. Chaglias e plantas cumenzavan a daventar melnas ed in suffel criv chatschava la feglia sur ils ers medids. Las randulinas bandunan lur gnieus, sgulond en rotschas sur las vals vers il chaud mezdi. Ellas s’entaupan cun ils umens da las trais terras che returnan sur la muntogna da la guerra en terra taliana. Cun lantschas ed alumbards sin givè vegnan ils guerriers sin l’aut da la muntogna e passan en retscha per la veglia via dal Gottard giu en las vals e vitgs sper il lai. Quai è stà ina festa ed in far bainvegni a chasa; ma er inqual larma è currida giu per las vistas, pertge che betg tuts èn returnads; baininqual ha laschà si’ossa en terra taliana e na returna betg pli. En las stivas e sin cadruvi èsi in snuaivel sa discurrer e tschantschar, in dumandar e respunder. Da lur lung viadi raquintan ils schuldads e da la paupra via sur las muntognas. Co che bovas e sbuvads avevan devastà la strada en blers lieus e las lavinas da la primavaira sfratgà punts e piogns. Co ch’els hajan stuì reparar ils mirs sbalunads e refar las punts destruidas, e quants milli fastidis ch’els hajan gì da dumagnar umens e chavals sur la muntogna vi. Da la bella e fritgaivla Italia raschunan ils umens e da las grondas citads. Gronds e pitschens taidlan cun bucca e nas, ed il sa smirvegliar n’ha nagina fin. Ma igl è er raschieni da la nauscha battaglia en la planira, e cunzunt ils mattatschs stattan cun bucca averta e taidlan cun egls traglischants, co ch’ils umens da las muntognas han spulvrà las cassaccas als Talians. Gea, l’imperatur saja stà fitg led da lur agid ed haja ludà fin sum lur curaschi e bravura. E per pajaglia haja el dà cun als suprastants ina custaivla brev.

Dumengia. Sin cadruvi ina fullanada dad umens da tut ils vitgs dal conturn. Els han fatg stgargiada d’alp. Ma quai n’è betg la principala fatschenta; il pli impurtant ha pir da vegnir. Tuts guardan vi sin la burra amez il plaz-cadruvi. Sin quella stat in dals suprastants. Uss prenda el or da satg ina tastga. Or da quella zuglia el ina rolla da pergiamina; igl è la brev da l’imperatur. Giudim quella è fermà cun ina corda il sigil imperial sco ina gronda munaida. «Fridericus rex», statti scrit enturn il maletg da la curuna. Ils umens taidlan spir mirveglias.

«Umens da la terra!», cloma il suprastant. «Noss signur, l’imperatur, ha fatg a nus gronda grazia. El ha regalà a noss pievel ina brev da libertad. Per chapir sia muntada stuais vus savair che l’imperi cumpiglia bleras terras. L’imperatur na vegn betg da guvernar persul l’entir imperi. Perquai ha el sutdividì ses immens territori en bleras parts e surdà quellas a signurs che regian e cumondan en ses lieu; quels èn ducas, conts, baruns e chavaliers. Els han blers e ferms chastels. La glieud da lur terra èn subdits ed han d’obedir a lur signur uschè bain sco a l’imperatur. Da lur funs ston ils subdits pajar tschains e taglia; els han da mantegnair chastels, chastellans e fameglia. Il signur fa dretgira e dat las leschas. Sias èn las vias, sias las selvaschinas dal guaud ed ils peschs en las auas.

Nus essan libers en virtid da questa brev. Mo l’imperatur è noss signur e patrun. Ni ducas ni conts han da cumandar insatge. Libers essan nus da tuttas taglias. Noss’è la chatscha e la pestga, nossas las alps, ils guaud ed auals. Nus sezs faschain nossas leschas e mantegnain l’urden en nossa terra; nus mettain noss mastral e noss derschaders che fetschian dretgira tenor dretg e giustia. Mo per grevs delicts, che meritan la mort, trametta l’imperatur in derschader imperial enstagl dad el. A quel stuain nus pajar las spesas da viadi e dretgira. Quai è duaivel. Er vulain nus gugent far la voluntad da l’imperatur che giavischa che nus mantegnian da lavur cumina la via, las punts ed ils piogns, per ch’el possia passar la muntogna da tut temp. Nus vulain tegnair bain en salv ed en onur questa custaivla brev da noss chau e signur, la quala dat libertad a nus ed a noss uffants.»


III.
[edit]

Albert d’Austria e ses plans
[edit]

Igl è arrivà tuttenina che Albert, il duca d’Austria, è vegnì elegì imperatur tudestg. El era in um brut e stgir e fascheva spir gronds e loschs plans. El vuleva surtut far sia famiglia ritga e ferma e profitar da sia pussanza imperiala ed attribuir a ses figls tanta terra sco pussaivel. «Il tron imperial è ina sutga nunstabla», pensava el. «Ils prinzis electurs dattan la curuna baud ad in dals gronds e baud a l’auter sco ch’i para e plascha. Sappia Dieu, sche mes figls vegnan insacura a seser sin il tron imperial. Ma il ducadi d’Austria, lez è e resta noss. Jau vi creschentar el e far ritga mia chasa, sinaquai che mes figls sajan tranter ils pli pussants da l’imperi!»

In di sesa l’imperatur Albert en sala da ses chastè. Mettend d’ina vart in zugl pergiaminas ch’el ha legì, prenda el il scalin d’argient e brunsina. In servitur entra. «Cloma en audienza mes chastellans da Zug e Lucerna!» In pitschen mument, la porta s’avra, e sin la sava cumparan ils dus chavaliers clamads, s’enclinond profundamain.

«Vus returnais oz en voss chastels a Zug e Rothenburg», di Albert. «Ma avant che vus partis, vuless jau far duas dumondas, udir voss parairi ed empruvar vossa premura per la chasa d’Austria. Tadlai! In pur posseda en in lieu ina massa funs, prads ed ers. Ma tranter ses frusts ha in vischin in pèr scrottas prà. Tge ha l’emprim pur uss da far per esser in perdert e capabel chau-chasa?»

«El va tar ses vischin ed emprova da martgadar ils frusts da quel per avair in grond e bel toc tut in vi da l’auter», respunda il da Zug.

«E sch’el na vul betg vender», di quel da Lucerna cun in surrir malign, «sch’emprovan ins en autra moda. I dat bleras vias per arrivar a sia finamira. Grazius signur, jau chapesch Vossa sumeglia. Vus manegiais la glieud libra en las trais terras; quellas èn ils frusts prà che vus vulais unir cun il grond ducadi d’Austria.»

«Ti has lignà», respunda Albert. «E qualas fissan quellas vias?»

«Cun la forza na vai betg bain», di il chastellan da Lucerna. «Els han lur veglias brevs suttascrittas dals imperaturs e sesan sin lur dretgs sco la clutscha sin ils ovs. Mo il proverbi di: Cun in dagut mel tschiffan ins dapli mustgas che cun in’entira but aschieu. La glieud sper il lai vegnan savens a la fiera da Lucerna e Zug. Els ston vegnir, sch’els vulan avair paun en lur terra criva. Ins stuess tractar els cun quella chaschun cun tutta curtaschia, far belbel e tegnair els da buna veglia. I fiss franc er bun da sminuir ils dazis per la fiera; quai schanegia lur bursa e fa far bella tschera. Sch’i vesan ch’ils uffizials austriacs èn uschè buns, sche sa laschan els pli tgunsch converter.»

«Grazius signur», di sinaquai il da Zug, «jau sai in proverbi che n’è betg mender: La concordia drizza si la chasa, la discordia disfa e smesa! Sch’i na va betg cun la buna, sch’empruvain nus da semnar discordia. L’emprim èsi da gudagnar ils manaders, ils suprastants e mastrals ch’han il pled e la favur en las terras. Sche quels na sa laschan betg volver, empruvain nus cun ils giuvens, empermettend uffizis ed onurs, bunas plazzas e privilegis da tuttas sorts. Quai è la dretga estga per metter a pantun ils giuvens e far sa stgaudar els per l’Austria.»

«Vus chapis mi’intenziun», di Albert cuntent. «Quellas cuntradas ston vegnir mias e la glieud libra sper il lai subdits austriacs. Jau ma fid da voss inschign e da vossa malizia e dun a vus tutta libertad da far quai che para a vus dad esser il meglier. L’imperatur po pajar e vegn a pajar quai che vus faschais per la chasa d’Austria. Per cumenzar surdun jau a vus l’uffizi da far dretgira imperiala en las terras – chastis e fallanzas èn voss –, dretgira imperiala», repeta l’imperatur cun tschera maligna, «en num dal duca d’Austria!»


L’imperatur dat in’autra audienza
[edit]

Trais onns èn vargads senza che la glieud libra da las trais terras sper il lai fissan ids en la trapla ch’ils chastellans austriacs a Lucerna e Zug avevan tendì uschè fin. Tut lur plans malizius eran stads adumbatten, els avevan fallà il quint dal tuttafatg. Udind ils umens sper il lai l’emprima giada ch’il da Lucerna ha fatg dretgira en lur terra a schend quel: «En num da mes signur, il duca d’Austria», avevan els fatg egls gross, dumandond in l’auter: «Gea, n’avain nus betg da bun derschaders imperials? Tge din nossas brevs? Essan nus forsa subdits dals ducas?» E cuzzond quella chanzun trais onns entirs, cumenzan els a far pensiers e temair per lur libertad, e vegnan perina da reclamar a l’imperatur.

Perquai tramettan els lur mastrals tar Albert. Ils deputads duain supplitgar el da dar ad els in derschader imperial sco pli da vegl enstagl dals chastellans austriacs, respectar e confermar cun ses num e sigil ils dretgs e las libertads retschets da l’imperi e scrittas e cuntegnidas en las veglias brevs, e ch’el duaja esser per els in bun bab e grazius imperatur.

Albert è surstà betg pauc, udind quella loscha tschantscha dals deputads e vesend quels umens che stevan sidretg sco ruvers en sia nobla sala e che plantavan lur egls uschè francamain en fatscha ad el. Mussond cun il maun auzà la porta, di el als umens: «Giai a chasa! Vus vulais chastellans imperials, sco ch’igl è scrit en vossas brevs. Jau respect quellas e fatsch sco che vus giavischais. Jau dun a vus chastellans imperials che vus sajas finalmain cuntents. Els vegnan a sa chasar ed avdar en vossa terra. Obedientscha avais vus da far ad els, che vus sappias, per cumond en tuts reguards sco a l’imperatur sez. Paupra tgi che mo rubaglia il frunt sin lur cumonds, paupra tgi che na vul betg star sut. Quel duaja perder dretg e libertad, rauba e vita!»


Ils chastellans arrivan
[edit]

Ins po cumprender tge sa lamentar e sa vilentar che quai è stà en ils vitgs sper il lai, turnond ils deputads cun la resposta da l’imperatur. Ma il mender aveva pir da vegnir. Paucs dis suenter fa la novitad la currella tras la terra: Ils chastellans, ils chastellans arrivan! In da quels aveva num Gessler ed era in chavalier da l’Argovia. Cun in’entira suita da sbirs arriva el a Küssnacht a la riva dal lai. Là era il chastè nua ch’el vuleva avdar. El aveva da guvernar las terras da Sviz ed Uri. Da Küssnacht chavaltgescha el cun tut sia fameglia tras Sviz e va ad Altdorf a guardar sia ferma tur. Nagin che n’ha fatg festa per sia vegnida. Passond tras ils vitgs, frunta el dapertut mo sin tscheras stgiras e grittas. «Propi in fitg chaud bainvegni na fa questa schenta betg a mai cun lur tscheras sco set dis plievgia», di el, sa vulvend si per la rotscha da trabants. «Ma dai mo in pau temp e peda! Jau vi franc far vegnir quels purs pli marvs e mussar ad els da prender il chapè giu da lur testas diras.» Ed in rir malizius va sur sia fatscha pallida.

Da la medema pasta era er il chastellan da la Silvania. Quel era da la Turgovia ed aveva num Beringer da Landenberg. El sa chasa en il chastè da Sarnen a Sursilvania. Per la vallada da Sutsilvania metta el in gidanter u substitut en il chastè dal Rossberg. El elegia per quest uffizi in giuven da la terra, il Wolfenschiessen. Quai è il sulet ch’aveva fatg reverenza, passond il chastellan sperasvi; gea, el era schizunt currì natiers per tegnair la staffa, cur ch’il Landenberg è siglì giu dal ses chaval. Il Wolfenschiessen era in giuven losch e garmadi. El spretschava ses convischins e na deva gnanc il bun di cur ch’els passavan. Ils purs titulava el da baus da grascha e stimava gnanc ses agens geniturs e fragliuns. Ses cor plain spretsch e superbia, aveva el il patratg da daventar in chavalier; mo las onurs e l’ambiziun aveva el per il chau. Perquai aveva el fatg talmain bella tschera e reverenza al Landberg, fin che lez al ha mess chastellan sin il Rossberg. Adumbatten al roga ses bab cun larmas: «Betg va, mes figl! Na ve betg malfidaivel a tes pievel ed als tes. Quai porta franc mo sventira a tai!» «Na, quai è mia ventira! Giai vus persuls cun l’arader e faschai ils baus da grascha», dat el in sbratg, sbattend l’isch.

Uschia eran ils chastellans uss sa chasads en las trais terras. Da lur chastels anora chavaltgavan els per la terra enturn, purtond loschamain la plima-pavun austriaca sin la chapella. Ils purs avevan da suar per mantegnair chastels, chastellans e fameglia. Ma anc pli vess faschevan els da supportar la garmaschia e crudaivladad dals chastellans.


L’imperatur n’ha betg peda
[edit]

En il chastè imperial eri audienza. Ils chaus da las trais terras eran arrivads per purtar a l’imperatur lur lamentaschuns sur dals chastellans. Els ston dentant spetgar ina pezza en l’avantcurt avant ch’i cunvegnia d’als laschar clamar. «Finalmain», di lur manader, il mastral d’Attinghausen, vesend che la porta s’avra. In servient vegn e maina els en la sala gronda dal chastè. Enturn ina lunga maisa da ruver, cuverta cun pergiaminas, plimas, sigils e scrittiras sesa in dumber da signurs en custaivlas monduras da vali, ils cussegliers imperials.

«Pledai», di quel sisum la maisa. «Per tge motiv essas vegnids e tge vulais?»

«Nus purtain plant ed atgisain ils chastellans Gessler e Landenberg en las terrettas sper il Lai dals Quatter Chantuns», di il mastral d’Attinghausen, fitgond ses egls senza tema en fatscha als signurs da la curt. «Lur regiment è insupportabel. Il minim falliment, gea mintga piculezza vegn chastiada sco in grev delict. Ils megliers umens vegnan en praschun e ston sa spendrar cun grondas summas. Gea perfin or dal pajais hani manà dals noss en praschun ch’ins na sa ni pertge ni daco. Trist avunda ch’ins ha schizunt laschà murir ils disfortunads da la fom e da las torturas. Igl è ina vargugna. Tut la terra che planscha e plira. Quai na po betg esser la voluntad da l’imperatur. Nus vulain far noss plant ad el sez, sinaquai ch’el fetschia remedura.»

«L’imperatur ha autras fatschentas oz. El fa dir ch’el n’haja betg peda per vus», di il chau dals cussegliers.

«Betg peda?», di Attinghausen, rubagliond il frunt. «E nossas raschuns? Noss lung viadi na vulain nus tuttina betg avair fatg...» «Ed jau di che l’imperatur n’haja betg peda, chapì! Mettai in pau a lomia vossas diras chavazzas muntagnardas, sche vus vulais cuntanscher insatge tar l’imperatur. Prendai per exempel noss obedaivels subdits austriacs da Zug e Lucerna che giaudan tuttas grazias e favurs da l’imperatur. Vus pudair ir. L’audienza è finida!»

Tut trists ed encotschnids da gritta e turpetg passan ils deputads tras l’avantcurt. Els gnanc na fan stim dal curius cumpogn en mondura da tschaiver che fa ses spergaments en la curt. Igl è l’arlechin dad Albert. «O vus urs da las muntognas!», chantina el scurlond sias brunsinas. «Jau stun mal che vus avais fatg tants dis viadi probablamain per nagut dal tut. Cuccaloris che vus essas, vus duevas dumandar audienza il duca d’Austria.» «Quel è gea Albert sez», respunda in dals umens. «O, tge planoris che voss patratgs èn», snarregia il harlechin.


Ina sgarschaivla ovra
[edit]

Da quel temp viveva en la Val da la Melcha, en la pitschna terra da Silvania, in um sabi e brav ch’aveva num Heinric Anderhalden. El era in ami da la libertad ed animava ses convischins ad in animar da sa dustar cun pes e mauns per ils vegls dretgs ertads. Perquai na pudeva il Landenberg betg avair el e spetgava mo che Heinric fetschia insacura in det crutsch per avair ina stgisa d’al chastiar. In di vegnan ils sbirs dal chastellan da la chatscha e tgisan Arnold, il figl da Heinric, al chastellan; els hajan vis el en il guaud; franc saja el ì a chatscha. Quai è stà aua sin il mulin dal Landenberg. «Stupent», di il chastellan, fruschond ils mauns. «In pèr bovs ston pajar la selvaschina engulada. Giai per quels!»

Ed in dals sbirs va per la senda che manava da l’aut chastè giu en il vitg ed en la val da la Melcha. Heinric e ses figl eran londervi d’arar. Senza far lungas ceremonias vul il famegl dal chastellan ir cun ils bovs davent da l’arader. «Lascha en paus mes bovs», di Heinric tut vilà. «Mes figl è senza culpa. Sche tes patrun vul pretender che Arnold haja fallà encunter ses cumonds, sche duai el intercurir il fatg e vegnir cun ils mussaments.»

Ma il sbir dat ina risada, auza la claviglia dal giuf per prender ils bovs e di beffegiond: «Sch’ils purs vulan mangiar paun, pon els trair sezs l’arader!»

Quest pled sfarfatg dal famegl fa tremblar Arnold da la gritta. Ses maun branca il fist ch’el duvrava per ils bovs. Il fist tschivla tras l’aria en ferma smanada e tutga la detta dal sbir ch’in det rumpa. Revegnì da la gritta, fui Arnold, sa zuppa en il guaud e sbriga da stgira notg or dal pajais.

Il famegl sbragia sco in nar, curra en il chastè e raquinta tut al chastellan. Quel cumonda da clamar il bab davant el e da metter Arnold en la pli stgira praschun dal chastè. Arrivond il vegl bab en la tur, dat Landenberg in sbratg: «Guarda che tes figl vegnia nanavant!»

«Jau na sai betg nua ch’el è», respunda il bab. «Suenter avair dà sin voss famegl, è el fugì senza ma dir nua ch’el giaja.»

«Bun pia! Sche tes figl è mitschà, stos ti tez star botta per el.» Ed il Landenberg trametta ses famegls e fa prender ils bovs or dad uigl. Al sbir blessà sto Heinric pajar ina gronda summa per il det rut. Ma la said dal crudaivel tiran n’è anc betg dustada. Ils famegls runan il vegliurd en la stgira chombra da tortura. Là liani el e chavan or ad el omadus egls.

Tut a tremblond ed a bragind cun ses egls vids e sanganads sa palpa il pupratsch per la senda dal chastè giu en la val. In aspect da far bragir la crappa! Sco in chametg van las novas da la sgarschaivla ovra tras ils vitg e per las chasas da l’entira terra. La trista novitad arriva er en Uri, nua che Arnold era sa zuppà. Il pover mat. El engira da far terribla vendetga dal chastellan. Ils da Silvania tramettan umens en il chastè. Ma il Landenberg na ceda betg per il nair da l’ungla. «Giai tar l’imperatur a reclamar, sche vus n’essas betg cuntents. Jau sun ses servient e fatsch mo sia voluntad.»

Passond ils umens sper la porta dal chastè, entaupan els in currier che vegniva tut a buffond. El dat a Landenberg las novas ch’il giuven Wolfenschiessen saja vegnì sturnì d’in pur cun la sigir. Tut en ina sanganada hajan ils famegls purtà en sin il Rossberg. Il Landenberg vegn alv sco in lenziel. Tgi sa, tgi sa?, pensa el. Ed avant ses egls plain anguscha crai el da vesair la fatscha sanguinusa d’in pauper vegliurd e la bara dal giuven chastellan ch’aveva tschertgà la ventira e chattà la fraida mort.


In nov chastè ed in chapè verd
[edit]

Ma er Gessler era in pau preoccupà. Chavaltgond cun sia fameglia per la terra enturn, veseva el savens, co che la glieud steva ensemen e sa cussegliava e co ch’i taschevan cur ch’el passava e guardavan vilà. Per temprar meglier il pievel ed esser pli segir vuleva el construir ina fortezza. In di trametta el ses famegls per ils vitgs enturn e fa clamar tut ils umens a lavur cumina. Tut andetgamain ston els bandunar lur lavurs ed ir ad Altdorf. «Sa tge ch’il tiran vul puspè da nus?», schevan els, faschond pugn. Els duevan prest esser ord mirveglias.

Sin in grugn damanaivel d’Altdorf vegnan ils umens manads. In nov chastè? Gea, ina nova tur, ed ils libers purs dad Uri la duevan construir. In survegliader austriac è arrivà si da Zug per diriger la lavur ed ha stajà il sulom da la tur. El parta ils lavurers en pliras squadras. Tgi chava sulom, tgi maina natiers crappa, sablun e chaltschina, tgi fa las lautgas e chava ils grevs quaders per ils palantschieus. Tuts che lavuran cun tschera brutta, smaladind en lur intern la lavur da sclavs. Ma paupra tgi che vul ruassar in mument; gnanc vegliurds tut alvs na spargna il sbratg e la misla dals sbirs. Entant crescha la miraglia; lungs crappuns squadrads s’emplunan in sin l’auter fin tetg. Sco in utschac malizius s’auza la tur sin il grugn, stgira e smanatschanta.

«Savais er il pli da nov», dumonda in di in famegl ils umens, «numnadamain tge che vus avais propi bajegià?»

«O in chastè mettain, tge auter. Ina baselgia franc betg.» «Ma co che quel ha nun na savais vus anc betg. Sche sappias pia: Sforz d’Uri ha noss signur dà num a la tur. Vus, puranchels stinads, vus vul el metter a lomia en qua.» Ed ina risada sfarfatga rebatta da la miraglia.

Betg da smirvegliar che quai ha vilentà ils Uranais pli che mai. «Schia, sfurzar vul el nus, sfurzar! Paupra nossa libertad!» Ed igl era in sa discurrer e sa cussegliar sut mintga tetg.

Il chastellan remartga bain la gritta dal pievel; ma el n’è betg anc cuntent. «Quella puraglia sto vegnir uschè loma ed obedaivla che jau la poss stortigliar enturn in det», di el.

Ed in bel di chamina in triep da ses famegls or dal chastè e tras il vitg d’Altdorf. Ordavant in tambur a schumbrond, suenter il salter e davos quel in famegl che porta ina pitga cun sisum in chapè nausch austriac. E suenter la guardia dals sbirs cun lantscha sin givè. Sin cadruvi sa ferma il curius til. Ina massa glieud è vegnida natiers. «Tgi sa tge cumedia che quai dat?», sa dumonda la glieud in tranter l’auter. Finida la ruaida, cloma il salter: «A tut la glieud d’Uri saja fatg a savair che noss grazius signur chastellan, en num da l’imperatur, fetschia plantar questa pitga cun il chapè sin cadruvi ad Altdorf. Tut tgi che passa sperasvi ha da scuvrir il chau e da s’enclinar davant il chapè cun tut respect, sco sch’il signur chastellan u l’imperatur sez fiss là. Tgi che cuntrafa a quest cumond vegn chastià senza remischun.» Sin quai vegn la pitga fitgada en il terratsch, ed ina guardia armada sa metta daspera. E la glieud na sa betg tge pensar e va tut consternada a chasa.

Sulettamain ils uffants èn or dal chaset. Els vulan er far in til. Ina sadella da lain nauscha serva sco schumber, pitga e chapè èn spert chattads, e tuttenina tuni per las streglias dal vitg:


Chastè nov, chapè veder

Stuais bainprest sparir e ceder!


Chapè veder – sparir e ceder, rebatti anc in’urella nà da las chasas. Ma ils umens, lezs èn vilads fin sum d’ina tala garmaschia. Ma tge far? Els san bain avunda che Gessler ha l’imperatur davos sai.


Il cussegl prudent d’ina dunna
[edit]

A Steinen, en la pitschna terra da Sviz, seseva in di Werner Stauffacher sin il banc davant sia bella chasa nova. Las grundas ladas rasavan lur alas lunsch sur las paraids or, sumbrivond las fanestrinas cleras, ornadas cun la splendur dals matgs en fluriziun. Stataivla e lada guardava la chasa sur la via e vers la punt, faschond a savair al viandant la bainstanza da ses patrun. Stauffacher era in pur da vaglia cun agen funs ed in detg muvel en uigl; el era in um liber e respectà da ses vischins per ses bun pled e cussegl.

Tuttenina auda Stauffacher pass da chavals. Auzond ils egls vers la via, vesa el a vegnind il chastellan Gessler cun sia suita. Memia tard da guntgir en chasa. Stauffacher leva en pe, salidond il chastellan cun tut respect. Gessler sa ferma, guarda cun egl malign e scuidus sin la bella chasa e gnanc respunda il salid curtaschaivel.

«Da tgi è quella bella chasa?», dumonda el tuttenina, schegea ch’el saveva quai bain avunda.

«Quella chasa tutga a mes signur, l’imperatur, ed è dada a mai ed a vus ad emprest», respunda Stauffacher prudentamain.

«Jau sun regent en la terra en num da l’imperatur e na vertesch betg ch’ils purs bajegian chasas sco ch’i para e plascha e vivian uschè libramain sco sch’els fissan sezs ils signurs e patruns. Jau vegn a guardar da dustar ad els talas quaidas.» E Gessler chavaltgescha vinavant.

Stauffacher stat in mument tut stut dal nausch pled dal chastellan. El senta bain avunda la smanatscha che Gessler ha fatg ad el. Plain pensiers va el vi da sias lavurs; la tema da la malaura vegninta na vul betg ir or da ses chau. Sia buna dunna senta prest che Stauffacher è pli trist ch’antruras e ch’ina grevadetgna è en ses cor.

«Tge manca a tai, bab?», di ella in di, mettend il maun sin il givè dal consort. «Ti es tut trist. Confida a mai la raschun da tia tristezza, sinaquai che jau possia gidar tai a purtar la crusch!» Sin quai raquinta Stauffacher da si’entupada cun il chastellan, schend la finala: «Jau tem ch’il tiran ans priveschia in di da chasa e curt e da tut quai che nus avain. Tge lura?»

«Betg rumpa il chau, mes char um, e sajas da buna luna. Ti sas che la glieud plira tristamain en tut las trais terras pervi dals nauschs chastellans. Igl è ina vargugna co ch’els suppriman e maltractan il pievel. La mesira è pli che plaina; i sto prender ina fin. O jau sai anc fitg bain dal temp che jau era matta. Co che noss bun bab barmier legeva las sairas las veglias brevs da pergiamina, durant che nus soras filavan. Ed ils umens vegnivan a star da cumpagnia, tegnevan cussegl e discurrivan da temps passads e co ch’els sajan stads unids en tut ils privels per defender lur vegls dretgs. Faschai er vus uschia. N’has betg amis fidads en tschellas terras, cun ils quals ti pudessas ta cussegliar co sa dustar dals chastellans garmadis? Va e discurra cun els, hajas curaschi e fidanza, e Nossegner vegn a gidar vus!»

«Ti has sontga raschun, mia chara e prudenta dunna. Geabain, jau hai en Uri e Sutsilvania buns amis, umens fidads e stataivels sco nossas muntognas. Jau vi suandar tes bun cussegl. Veglia Dieu ch’i reusseschia!»


Ils trais emprims Confederads
[edit]

Senza targlinar prenda Stauffacher la via sut ils pes e va en Uri. El vul sa discurrer là cun ses vegl ami Walter Fürst, il dals pli respectads umens da l’entira val ed in fervent ami da la libertad. A quel raquinta Stauffacher, co ch’el saja s’entupà tschel di cun il chastellan, da las smanatschas che lez haja fatg e tge che sia dunna haja cusseglià da far. Walter Fürst lauda fin sum la prudientscha ed il cussegl da la dunna e raquinta co che Gessler traffitgia en Uri, da la nauscha tur e dal chapè. «Igl è insupportabel. E gnanc zic meglier è il Landenberg là vi en Silvania», di Walter Fürst. E Stauffacher auda cun sgarschur da la trista sort dal vegl Heinric Anderhalden. «Ses figl Arnold è sa zuppà qua en Uri», di Walter Fürst. «El vegn savens en mia chasa e svida ses cor tribulà, il pover. Arnold è in giuven curaschus e prudent; ad el dastgain nus confidar la chaussa.» Uschia sa discurran ils dus vegls amis.

Dus dis suenter sesan els cun Arnold da Melchtal en stiva da Walter Fürst e discurran dals fatgs da la terra. Durant ch’il pass da la guardia sper il chapè rebatta sin la sulada, fan ils trais umens in serius ed impurtant cussegl. Els vegnan d’accord en armonia da dismetter la tirannia, da stgatschar ils chastellans, disfar las turs e salvar ils vegls dretgs al pievel liber sper il lai. Els empermettan in l’auter da ristgar tut, vita e rauba, per salvar la libertad e dismetter la malgiustia. Ma vegn lur plan er a reussir? N’èsi betg ina sgarschaivla interpresa, trais umens sulets cunter ils chastellans e la pussanza da l’imperatur, encunter fermas turs e chastels? Ma els èn fermamain decidids e cloman Dieu per perditga ch’els veglian manar a la fin lur ovra. Tut quiet èsi en stiva e sco il solen silenzi d’ina baselgia, cur ch’ils trais umens dattan il maun in a l’auter, auzond trais dets vers tschiel ed engirond da defender ils dretgs da lur pievel.

Ma lur discussiun n’è anc betg finida. Els vegnan perina da turnar mintgin a chasa sia a tschertgar amis fidads per la lia. Scadin stoppia engirar da star fidaivel e tegnair stataivlamain tut quai che vegnia concludì. La lia stoppia restar tschelada dal tuttafatg; ils chastellans na dastgian vegnir a savair gnanc pled da tut quai. Ins duaja taschair e supportar la garmaschia e las brutalitads dals tirans fin che tut saja bain preparà. Ils umens concludan er, quala notg ch’ins veglia radunar ils novs amis per sa cussegliar tge far. Ma nua? «Jau enconusch ina prada tut isolada en il guaud visavi il vitg da Brunnen, al pe dal Seelisberg», di Stauffacher. «Quell’acla, zuppada tranter grippa e plantas, sa numna Rütli. Quest lieu è sco fatg per ans radunar dascusamain.» «Gea, il Rütli è il lieu il pli adattà, là vulain nus creschentar nossa lia e far ella ferma vers tutta malgiustia», di Walter Fürst.

E sa sbassond la stgira notg en las vals, sa spartan ils trais emprims Confederads e prendan la senda che maina els en lur terra.


La lia sin il Rütli
[edit]

Ina notg tgeua e stulida cuverna il lai e las muntognas. Tut quiet èsi sur las vals. Sulet las undas dal lai fan ina leva ramur, tremblond en l’aur da la glina. Dal funs dal lai resplenda il maletg balluccant dal tschiel stailì.

Qua sbrinzla ina glisch en il guaud sur la riva; in tizun chamegia in mument. Sin la taissa senda che maina a la prada dal Rütli tunan pass. «Mo vegni, camarats, nus essan prest en il lieu destinà», di la vusch dal giuven che fa il manader. Igl è Arnold cun ils umens da Sutsilvania. Arrivads en la largia dal guaud, guardan els sur il lai. Là vi sa distatga ina nav da la riva. «Quai è Stauffacher cun ils ses», di Arnold, «nus vulain spetgar.» Il mument che la bartga vegn a riva, arrivan er ils Uranais tras il guaud. Ils umens da la lia en qua. Els dattan il maun, salidan in l’auter e din il num e danunder ch’els sajan. Igl è ina detga rotscha, vegliurds cun barbunas grischas sper giuvens svelts e robusts.

Ils umens fan in veritabel cumin, sa mettan en rudè enturn ils manaders Walter Fürst, Stauffacher ed Arnold. Da las barbarias dals chastellans discurran els e da las malgiustia da l’imperatur ch’als ha tramess en la terra cunter dretg e raschun. «Giu cun ils tirans! En tocca lur chastels da rapina!», tunan ils cloms vilads dals giuvens. Ma Walter Fürst, il vegliurd, calma la ruaida.

Ils umens confederads èn tuts d’accord da betg vertir pli ditg la tirannia. Chastels e chastellans stoppian davent. Ils dretgs da l’imperatur na veglian els betg tutgar. Els renconuschian el per lur signur e patrun, sa suttamettian a sia dretgira e suondian ses clom da guerra. A mintgin il ses! Tgi che ha funs u bains da signurs, da baselgias u claustras duaja pajar tschains e dieschma sco fin qua. Ma grevezzas malgistas ed il sgurdin da vegls dretgs na vegnian ins mai a suffrir.

Ils da Sviz ed Uri vulan cun ina giada sa metter a l’ovra. Pertge spetgar pli ditg? Cun targlinar pudessi lur plan vegnir palesà u tradì. Ma ils da Sutsilvania èn d’in auter parairi. «Ils ferms chastels da Sarnen e Rossberg èn in refugi segir per ils chastellans», di Arnold. «Cun la forza n’èsi betg pussaivel d’als surventscher. Ils chastellans riessan davos la ferma miraglia, ed avant ch’ils chastels fissan crudads, pudess l’imperatur vegnir en agid ed attatgar nossa terra. Lura fissi pli grev tge pigliar a mauns. Nus vulain spustar fin Bumaun. Quel di avain nus per disa da purtar Bumaun en il chastè da Sarnen. Cun quella chaschun pon noss umens sa patrunar tgunschamain dal chastè. Entant datti er ina via da prender il Rossberg.»

Uschia discurra Arnold. Ils umens ston dar raschun ad el e vegnan perina d’attatgar ils chastels da Bumaun. Els concludan er da schanegiar chastellans e fameglia. Els na veglian betg far vendetga. Tuts duain mitschar cun la vita e bandunar libramain la terra. Uschia vesia Albert ch’i na saja betg in’ovra da nauscha vendetga, mabain ch’els sa defendian sulettamain per lur dretgs. Entant veglian els taschair, taschair e supportar tut mal e tutta garmaschia fin il di da far il quint final cun ils chastellans. Quai veglian els engirar avant Dieu e tegnair sontgamain.

E cumparend l’emprima traglischur da l’alva sur las muntognas, stattan ils umens cun il maun auzà, e lur engirament tuna cun il murmurar dal lai e la ramur dal guaud:


Lain esser e restar in unic pievel,

Fidaivel en tuts privels e basegns.

Lain esser libers sco’ls babuns èn stads,

E pli gugent murir che viver sclavs.

Ans lain fidar dal Segner si en tschiel,

E mai temair umans e lur pussanza.


IV.
[edit]

Guglielm Tell, il tiradur
[edit]

Per la via che maina dal vitg da Bürglen suenter il Schächen ad Altdorf chamina in di da november Guglielm Tell, il chatschader, cun ses mattatsch da diesch onns. Ses maun sanester branca il balester ch’el porta sin givè; cun l’auter dat el maun a ses figl Walter che festina da tegnair pass cun il bab; pertge ch’els van oz tar lur tat Walter Fürst. Suenter curt temp cuntanschan els Altdorf e van sur la plazza dal vitg, nua che la guardia stat sper il chapè. «Guarda là, bab, il chapè sin quella pitga! Tge è quai?» «Ve, lain vargar, quai na va tiers nagut a nus», di Tell. Ed els passan sperasvi. Ma qua curra il guardian natiers cun sia lantscha e retegna Tell. Tge ch’el pensia pomai. El haja cuntrafatg al cumond dal chastellan e stoppia dar pled e fatg. Glieud vegn natiers; tuttenina arriva er il chastellan cun ferma suita.

Gessler fa cun Tell sco sche quel avess fatg sappia Dieu tge delict. «Ti spretschas mai e sgiomias l’imperatur, ta futras da mes cumond che jau hai dà per empruvar voss’obedientscha e snegas la reverenza al chapè», sburfla Gessler.

«O jau n’hai franc betg pensà che quai As emportia tant, grazius signur», respunda Tell. «Igl è daventà tut senza malart. Ma perdunai, i na duai betg pli capitar.»

«Sche taidla, Tell. Ti has cuntrafatg a mes cumond. In chasti stoi dar. Ma jau vi metter tia sort en tes agens mauns. Ti sajas, uschia vegni ditg, lunsch enturn il meglier chatschader da la terra. Tia frizza na falleschia mai la noda.» «Gea, quai è vair», di Walter. «Il bab gartegia in utschè en l’aria.»

«Guarda qua, tge stupent mat! È quai tes figl?» «Gea, signur.» «Bun pia! Uss pos ti mussar ina giada tes inschign e bun egl. In mail duais ti sajettar dal chau da tes uffant.»

Tell tschiffa tema, ed in sa snuir va tras la fulla. «Quai na vegnis Vus bain betg a pretender», di Tell ch’era vegnì tut alv, «ch’il bab fetschia termagls cun la vita da ses agen uffant.»

«I na dat nagut da martgadar. Jau cumond e ti stos sajettar.»

Tell prenda plaunsieu il balester dal givè. Or da la tastga tira el duas frizzas, chatscha ina da quellas en sia tschinta e metta l’autra sin il balester. Ma ses maun trembla. Ils egls plain anguscha guarda el baud sin ses figl, baud sin il chastellan. «Igl è nunpussaivel», di el cun dolur, e sia vusch è rauca dal mal. «Signur, prendai la vita a mai, ma per l’amur da Dieu na faschai betg sajettar mai.»

«Ti sajettas u che ti moras cun tes figl», di Gessler fraidamain. Ina canera vilada sa fa udir tranter il pievel. Intgins stattan per attatgar la fameglia. Ma auters als retegnan; igl èn da quels da la lia.

Entant stat Tell en schanuglias. Ses figl sto sa metter sut in tigl. Il chastellan metta sez il mail sin chau ad el. Cun maun tremblant auza Tell si’arma. El sto sajettar, el n’ha betg autras letgas. El prenda en mira il mail, ses det stenda il tgiet, la corda tgula, la frizza sgola.

«Tutgà, tutgà la noda!», excloman tuts. Pelvaira, la frizza è ida permez tras il mail. A Tell vegni tut stgir davant ils egls. L’anguscha serra ses pèz. Tut a balluccond stat el si, embratscha ses uffant ch’è saun e salv e sa volva per ir.


Tell en chadainas
[edit]

«Spetga anc, Tell», cloma Gessler. «Ti es pelvaira in tiradur da vaglia; tes sajet merita tut laud. Ma ti has anc ina frizza là en la tschinta. Tge munta quella?»

Tell targlina; el sa bain avunda che Gessler al vul far ir a la malura. Alura respunda el: «Quai n’ha da muntar nagut, signur. Quai è la disa da nus chatschaders ed è fatg tut senza fraud.»

«Na, Tell», respunda Gessler, «tia stgisa na vala nagut. Ti avevas segiramain in’autra finamira cun la frizza. Ma di la vardad. Saja tge ch’i veglia, la vita ta garantesch jau.»

Qua auza Tell il maun cun la frizza e guarda giagliardamain en fatscha al chastellan, schend cun vusch resoluta: «Vus m’avais garantì la vita. Sche sappias pia! Cun questa segunda frizza avess jau sajettà Vus, sche jau avess blessà mes char uffants. E Voss cor dir avess jau per franc tutgà.» Tras la rimnada va ina ramur d’anguscha. Perfin il maun dal chastellan trembla sin la sella da ses chaval. «La vita hai jau garantì a tai. Mes pled da chavalier vi jau tegnair. Dentant uss enconusch jau tia malignadad e tia nauscha mira. Jau vi metter tai en in lieu che ti na vesas ni sulegl ni glina pli e nua che jau sun segir da tias frizzas. Si, fameglia! En chadainas cun il rebel e lura a Küssnacht en praschun. En in’uretta ans vulain nus embartgar.»

E la fameglia dat a dies a Tell, liond ses mauns cun fermas chadainas, senza far stim da la ruaida smanatschanta dal pievel. «Nus na vertin betg da manar el ord la terra, quai va cunter nossas brevs!» «Gea, vossas brevs!», beffegia il sbir. «Cura ha l’imperatur suttascrit quellas?» «Taschai e supportai», di Tell, «tut prenda ina fin!»

«Il bab, il bab! I van en praschun cun il bab», crida il figl sa pendend vi dal praschunier. «Tes bab è là si», di Tell ed auza ses mauns liads, «da lez ta fida, mes uffant.» Sin quai sa metta il trist til en moviment vers il lai. Ed in dals sbirs porta balester e frizzas dal praschunier.


Il lai furiescha
[edit]

Suenter curt temp noda la bartga da Gessler sur il lai vers Brunnen. Ils famegls lavuran tge ch’els pon, guardond però cun ina tscherta tema vers las taissas muntognas. Là pari da sa preparar insatge malsegir. Da las vals vegn la ramur dal favugn. Ina brentina grischa e greva sa metta sur il lai. Las auas ramuran. Il lai vegn pli e pli malruassaivel. In stemprà è sin via. Il favugn è alerta e chatscha las undas cun crestas stgimantas dal lai siadora, pli e pli grondas, pli e pli nauschas. Tuttenina è l’entir lai en revolta. Las undas sa sparunan, tschalattond vers la grippa che turnenta ellas en il turnigl selvadi. Il lai è spir collinas e vals che s’auzan e sa sbassan, smanatschond da tragutter la nav. Las undas mislan ils navigaturs cun splatschs e schlaffadas; nunpussaivel da diriger la bartga; ella daventa il termagl dal stemprà. Ils rembladers laschan dar giu la bratscha; en lur egls è l’anguscha da mort.

«Grazius signur, nus giain a la malura», di tuttenina l’um che dirigia il guvernagl. «Jau na sai nunpussaivel diriger pli la bartga. Dentant sai jau che Tell è in navigatur fitg capabel. Nus duessan far diever da ses agid en il privel.»

«Tge dis ti, Tell? Vul ti manar nus or dal terribel stemprà, sche vi jau schliar tias chadainas», dumonda Gessler, sez alv sc’in lenziel. «Gea, cun agid da Dieu vi jau empruvar da salvar nus tuts», respunda Tell. Sin quai schliani las chadainas e Tell sa metta al guvernagl. Ils rembladers stendan las palas da tutta forza, e la nav obedescha al maun franc dal manader.

«Nus vulain tegnair vi vers questa platta-crap», di Tell. «Sche nus essan ina giada vi là, è il grond privel passà. Mo lavurai cun forza!»

E la nav sa dovra e sa ballantscha vers la riva, malgrà il sbatter furius da las undas. Tell tegna ferm il guvernagl; mo mintgatant guarda el sin ses balester ch’è deponì daspera en la nav. La riva è damanaivel. Ins po gia tscharner ina lunga platta-crap che varga nà en il lai. «Uss curaschi!», di Tell. Ma en quel mument lascha el dar in guvernagl, ses maun tschiffa balester e frizzas, in sigl desperà vers la riva, ina sparunada cun il pe a la bartga, e Tell è vi sin la platta, entant che la nav ballantscha enavos en las auas furibundas. Ils umens dattan sbratgs da snavur e gritta, ma Tell è mitschà.

Per ina senda raiva Tell da la riva grippusa siadora e chamina tras la terra da Sviz. El arriva e sa ferma en la Via chavorgia damanaivel da Küssnacht, per la quala Gessler stueva vegnir. Là sa zuppa el en in chagliom, spetgond l’arrivada da ses inimi.


La mort da Gessler
[edit]

Entant sa calma il lai. La daratga tschessa. Il tun rampluna be dalunsch. La bartga da Gessler arriva finalmain a Brunnen. Bletschs tras e tras e mez morts dal strapatschs e da la tema vegnan chastellan e fameglia a riva. Gessler chavaltgescha cun si’entira suita da là davent a Küssnacht.

Tge fa Tell? Ditg ha el spetgà en ses zup. El ha da batter in grev cumbat cun sasez. Mintgatant discurra el tut persul. «Ti na duais betg mazzar», di el, pusond il chau en la palma-maun. «E tuttina, i sto esser, u vulain nus ir tuts a la malura?» Tell auza il chau. Pass da chavals sa fan udir. Igl è il chastellan cun sia fameglia. Gist davant il chatschader zuppà retegna Gessler ses chaval, schend ad in dals chavaliers: «Schai tge che vus vulais. Jau sun anc bler memia bun cun quella rataina stinada. Els duain sentir tut mia gritta. Er quest Tell malizius na vegn betg a mitschar. A la malura sto el cun tut ils ses!» «Ed jau vi defender mes uffants e mamez», schema Tell, auzond ses balester. Qua gizza il chaval las ureglias. Dal chagliom sa fa udir in lev tec. Ina frizza tschivla tras l’aria. Gessler lascha dar il chavester, auzond ils mauns vers il pèz; ina frizza ha perfurà ses cor. In ragagnar stitg vegn da ses levs: «Quai è la frizza da Tell! Jau sun tutgà da la mort!» «Gea, ti enconuschas il tiradur! Libra è la terra e segira l’innocenza», cloma Tell ed è svanì. Ils famegls èn spir temas e snavurs. Betg in che pensa da persequitar il tiradur. Il chastellan dat sia davosa fladada. Sin ina purtantina mainan els la bara en il chastè da Küssnacht.

I vegn stgir. Tras la stgiraglia chamina Tell. El splunta a Steinen. Stauffacher avra e Tell raquinta si’ovra. Da Steinen va el a Brunnen. Da stgiraglia notg navighescha el sur il lai, arriva ad Altdorf ed infurmescha là Walter Fürst tge che saja daventà. Er als ses fa el a savair ch’el saja salvà. Las novas da la mort da Gessler fan la currella en tut ils vitgs; nagin che n’ha malencurada per il tiran. Ils umens sa radunan puspè sin il Rütli. Tge far uss? Els concludan da star tar quai che saja vegnì concludì e da spetgar fin Daniev.


Las turs sfratgadas en
[edit]

S. Silvester sin il Rossberg

La saira da s. Silvester. Navadas sin las muntognas ed en las vals. Ils vitgs èn quiets. Mo qua e là ina brausla chazzola che glischa davos in barcun. Tut in auter travasch èsi questa saira en il chastè dal Rossberg. La sala gronda è sclerida. Suenter las paraids pendan las glischs da saiv. Sper la lunga maisa sesan chastellan e fameglia, faschond in snuaivel barlot. Fantschellas vegnan e van, purtond charn e vin. Risadas e ruaida rebattan en la tgeua notg. La maisada sfarfatga fa ina tala canera ch’i n’audan betg ils pass che vegnan bufatg tras il guaud vers il chastè. Nagin che vegn sin fanestra. Uschia arrivan ils ventg giuvens nunobservads sper la taissa miraglia dal chastè. Il huhu da la tschuetta tuna tras la notg.

Qua sgrizia in barcun sisum il chastè; ina glischetta cumpara e la statura d’ina giuvna. «Stai quiet», di in dals giuvens, «mia spusa ha udì noss signal.» Ina lunga tretscha vegn dal barcun e suenter il mir giu. Il giuven raiva siadora ve da barcun en. Anc deschnov giadas vegn la suga e mintga giada va in um siadora tut a la mitta.

En sala gronda tunan ils buccals e la ruaida fracassa vinavant. Qua s’avra l’isch. Sin la sava cumparan ils ventg giuvens armads. «In bun onn nov!», balbegia il chastellan ed auza balluccond ses buccal. Ils famegls stattan cun la bucc’averta, betg savend tge che questa tarda visita haja da muntar. Ma avant ch’els sajan revegnids da la surpraisa, èn tuts liads. Ils praschuniers vegnan serrads en ils tschalers ed en las stanzas dal chastè. Nagin na dastga bandunar el avant ch’ins haja novas co ch’i stettia a Sarnen.


Il di da Bumaun a Sarnen

L’onn nov ha purtà ina fraida damaun. La naiv sgrizia e tgula sut ils pass dals umens che van per la senda vers il chastè da Sarnen. Els van a chattar Bumaun. In curius til. Tgi stira in vadè, tgi ina nursa grassa, tgi porta magnuccas e pischada frestga en bella tuaglia alva, tgi en in chanaster pulasters bain engraschads ed in perfin in entir fist andutgels. Pelvaira, Bumauns en urden. E tuts van cun tarments fistuns, sco sch’i avessan d’ascender ina muntogna. Sut il chastè entaupan ils umens il chastellan cun dus servients che van en baselgia. Vesend ils bels regals, na sa il Landenberg betg far auter che salidar curtaschaivlamain ils umens. Els duajan mo ir en il chastè e spetgar fin ch’el saja da return.

Ma vargads la porta dal chastè, tschentan ils umens giun plaun lur purtadiras e prendan or da satg puntgas-fier gizzas ch’els ferman vi da lur fists. In prenda or da ses chanaster in corn e tiba ch’i rebatta en il guaud vischinant. Quel para da vegnir viv; umens armads vegnan nanavant davos plantas e crappa. La curt dal chastè buglia da glieud armada. La fameglia perda il chau; da far resistenza na stat gnanc en discussiun. Las stgalas ramplunan, ischs vegnan sfratgads. Famegls e servients vegnan pigliads e manads or dal chastè. Truccas, bigls e vaschella, mangiativas ed urden da chasa, tut mainan ils umens giu en la curt. Il chastè è svidà. Zugls da strom e paglia vegnan uss purtads en las salas e stanzas dal chastè. Tuttenina vegn ina fimaglia grischa tras barcuns e fanestras; si dal tetg sa stendan las flommas, resplendend lunsch sur la naiv. Las parts da laina schluppegian e sfratgan, la miraglia sballuna ed en curt temp è il ferm chastè ina ruina fimanta.

Fin en baselgia va il fracass da la destrucziun e la clerezza dal fieu. Landenberg piglia la detga tema; el ha sgarschur da la gritta dal pievel e vul fugir.

Ma avant baselgia stattan umens armads. Il chastellan vegn alv sco la mort, sminond il pir. «Vus pudais ir per Voss fatg e bandunais immediat la terra», di in dals umens. «Nus na vulain betg truar sco che Vus meritassas. Ma avant engirais Vus da mai pli passar sin noss terratsch.» Il chastellan na rabitscha ora betg pled; l’anguscha al serra la gula. El auza ses maun dretg per engirament e va sco sa pers per ses fatg. Er ses famegls e sbirs vegnan laschads libers e ston bandunar la terra per adina.

Il medem di han ils dad Uri disfatg il Sforz d’Uri e stgatschà ils sbirs da Gessler. Stauffacher e ses umens da Sviz han attatgà e destruì la tur sin l’insla dal Lai da Lauerz. Uschia èn tut ils gnieus da rapina crudads en ruina e tschendra, e las flommas dals chastels arsentads han purtà d’in lieu a l’auter las novas da la liberaziun da la terra.


In cumplot en la curt imperiala
[edit]

Ma ils umens da las trais terras n’eran anc betg sur l’aua vi. Els savevan ch’i avevan uss da temair la gritta da l’imperatur. Tge vulevan els far, in pievelet encunter las armadas pussantas dad Albert? Per il mument eran els bain segirs; la navada sin las muntognas ed en las vals dustava als inimis las quaidas da vegnir en la terra. Ma tge dueva daventar la primavaira? E schegea ch’ils umens avevan curaschi e vulevan sa dustar da tutta forza, sche sa faschevan els tuttina gronds quitads. Dentant survegnan els nunspetgadamain in allià, la mort. La mort aveva gizzà sia fautsch ed era sin ils chaltgogns a l’imperatur, senza che quel sminia.

Tranter ils nobels da la curt imperiala era er il duca Gion, in nev dad Albert. El era in orfen; ses geniturs eran morts ch’el era anc pitschen. Albert era ses avugà, administrava ses bains ed aveva educà el en la curt imperiala. Uss era duca Gion creschì. El vuleva reger sez sias terras e dumonda l’imperatur da returnar ad el ils bains da ses geniturs. Ma Albert al snega quai, faschond valair spir verclas e stgisas. El saja anc memia giuven e duaja anc spetgar in pau; igl arrivia alura bain si’ura. In’autra giada n’aveva l’imperatur betg peda, u ch’el empermetteva da returnar al giuven sia ierta e na tegneva betg pled. Duca Gion tema che ses aug veglia salvar sias terras per sasez. La gritta vegn en ses cor, ed el cumenza ad odiar l’imperatur.

E duca Gion pensava e pensava. El fa palais ses fastidis a ses amis Rudolf da Wart, Rudolf da Balm, Walter d’Eschenbach e Conrad da Tegerfelden. «Betg pensa che ti survegnias tes bains», instigan ils chavaliers. «Albert als vul salvar per ses figls e laschar star tai a mesa via. El vul magliar en tut. Nus chavaliers pitschens stuain ir a la malura. Apaina ch’el senta che nus essan en las stretgas, vegn el e cumpra noss bains e chastels per ina cagna.»

«El è in raffader, in ranver mai plain. Nus stuain star ensemen ed ans dustar e ti er, nun che ti veglias ceder tes ducadi per ina bagatella!» Questas tschantschas da ses amis fan vegnir anc pir la malaveglia e gritta dal duca Gion. Ils chavaliers empermettan da gidar el e vegnan perina da prender la vita a l’imperatur, sche lez sneghia anc ina giada da returnar ils bains da ses nev.


La mort dad Albert
[edit]

Igl era primavaira. Cun ina loscha suita da chavaliers e noblas dunnauns era Albert arrivà a Baden en l’Argovia. El vuleva visitar l’imperatura ch’era a Rheinfelden. Il di da chalonda matg sa rendan Albert e tut la signuria da la curt en baselgia a Baden al servetsch divin. Igl era in di da bellezza, spir sulegl, spir flurs e splendur primavauna. Vegnind or da baselgia, era Albert da stupenta luna. Per mintgin ch’el entupava aveva el in bun e curtaschaivel pled. Perquai pensa er duca Gion da sa profitar dal bun mument. El s’avischina ad Albert e repeta sia supplica.

«Chala cun tes talunar! Oz èsi di da festa e betg uras da far fatschentas. Ve lura in auter di», respunda Albert, rubagliond il frunt.

En sala gronda dal chastè austriac a Baden vegn servì in pompus gentar. Il sulegl da primavaira resplenda tras las fanestras e da la vaschella d’argient e cristal. En lungs mez radunds sesan ils signurs e signuras da la curt. Igl è in ir e turnar da la svelta servitid che porta las finas tratgas ed il meglier vin sin maisa imperiala. L’arlechin fa sias sgnoccas, risadas e chanzuns resunan da l’aut arvieut da la sala. Mo il giuven duca Gion è trist e pensiv; el na po betg far festa. Qua portan ins flurs en in chanaster. Albert sez regala matgs da rosas als chavaliers. Al duca metta el in tschupè sin il chau; il giuven quinta quai per ina beffa e vegn tut cotschen da la gritta e dal turpetg.

Il legher gentar da perdunanza va a la fin. Qua tschivla in chaval en la curt. In currier è arrivà; el vegn da l’imperatura Lisabet e fa a savair che quella saja sin via e vegnia ad arrivar en curt temp. «Si, mes chavaliers e noblas dunnauns! Nus vulain chavaltgar encunter a Lisabet, mia chara consorta», cloma Albert. La sala sa svida, ils chavals tschivlan en la curt, ed en curt rebatta la via da la loscha chavaltgada. Il til arriva sper la Reuss. Essend ch’i manca la punt, ston ils signurs passar il flum en ina bartga e quai en pliras gruppas. Duca Gion e ses amis s’avischinan a l’imperatur e vegnan da s’arranschar da vegnir en la bartga cun quel. Entant che la bartga returna per la proxima gruppa d’umans, chavaltgeschan els vinavant. Vargads in pitschen tschancun da la riva, fan ils congiurads in segn. Las armas sbrinzlan. Duca Gion chatscha sia lantscha tras il cor a l’imperatur. Las spadas da ses amis fendan il chau a lur signur. Tut en ina sanganada croda Albert da ses chaval, cotschnind il pastg e las flurs. Ils assassins guardan tut spaventads in sin l’auter. Pir uss realiseschan els, tge sgarschaivel delict ch’els han commess. Surprendids da snavur e da remors da conscienza siglian els a chaval. La davosa ragagnada da l’imperatur moribund tuna en lur ureglias sco ina smaladicziun. En fugia desperada sbrigan els sin tuttas varts per mai pli sa vesair.


Culpa e chasti
[edit]

En tut las terras da l’imperatur sa derasan las novas dal sgarschaivel mazzament. L’imperatur novelegì tira la suandanta sentenzia sur dals assassins:

Els duain esser privads da tut lur terras e chastels. Lur dunnas èn vaivas, lur uffants valan per orfens. Ils assassins duain avair ni onur ni vigur. Scumandads a lur amis e lubids a lur inimis, ha mintgin il dretg da mazzar els. Tgi ch’als dat suttetg u protegia, sa fa meritaivel dal medem chasti.

Lisabet e ses dus figls Frideric e Leopold han fatg tut lur pussaivel per pudair tschiffar ils assassins. Ma quels eran svanids. Duca Gion è ì fugind per las muntognas da l’Uri ed è finalmain arrivà en l’Italia. Turmentà da remors da conscienza ha il giuven sventirà tschertgà e chattà ruaus en ina claustra en la citad da Pisa. El ha prendì là il num Joannes Paricida, quai che vul di assassin da ses bab. –

Il chavalier Rudolf è stà il sulet ch’è vegnì tschiffà. Surprendì da sgarschur e ricla n’aveva el betg auzà las armas per mazzar Albert; ma fugì era er el cun ils auters. El chatta in refugi en Frantscha en chasa d’in cusrin; ma quel al ha tradì a l’imperatura. Rudolf da Wart vegn manà a Brugg e truà a la mort. Tut il rugar e bragir da sia dunna Gertrud è adumbatten. Lià vi da la cua d’in chaval vegn el runà sin la plazza dal mazzament. Il carnifex rumpa sia membra ed al lia sin la roda da tortura. Trais dis endira il pupratsch las pli starmentusas dolurs; trais dis veglia sia fidaivla dunna sper il sventirà consort e consolescha el, fin che la mort finescha las painas.

Ma er las famiglias dals conspiraturs e perfin la servitid han stuì sentir la gritta da l’imperatura. Ils chastels dals assassins èn vegnids destruids, las famiglias privadas da tut il lur e chatschadas giuadora en la miseria e povradad.

Vargà in temp, è la gritta da Lisabet sa calmada. En il lieu dal mazzament ha ella fatg bajegiar ina claustra en memoria da l’imperatur assassinà e dà num a quella Königsfelden. Ella sezza vuleva passentar qua ses davos onns ed emblidar sia dolur; ma ella è morta avant che la claustra saja finida. Sin pugn da mort surdat ella il quità persuenter a sia figlia Nesa, la regina d’Ungaria. Quella fa eriger sper la claustra in ospital per ils malsauns ed ina chasa pauperila. Betg in pupratsch e sventirà che spluntava adumbatten en la claustra a Königsfelden; pertge che la regina Nesa era da bun cor, ina vaira mamma dals paupers e malsauns. Ella ha er cumandà da sepulir per adina tut ils patratgs da gritta e vendetga ed ha fatg rugar e far dal bun per ils assassins da ses bab.


La guerra cun l’Austria
[edit]

Las raschuns e preparaziuns

Suenter la mort dad Albert èn sa radunads ils set prinzis electurs per eleger in nov imperatur. Els n’han dentant betg dà la curuna als figls dad Albert: Heinric da Luxemburg è vegnì encurunà imperatur. L’imperatur Heinric ha suttascrit e confermà las veglias libertads da las trais terras. Ma el è mort suenter paucs onns, e l’imperi era puspè senza direcziun. Quella giada crajeva Frideric, il figl dad Albert, ch’i na possia betg fallar. Ma ils prinzis electurs na vegnan betg d’accord tgi eleger. Quatter tegnan per il duca Ludivic da Baviera e mo trais per Frideric d’Austria. Ma quel na vul betg ceder. I dat partidas ed embrugls en l’imperi pervi dal tron. Ils avdants da las trais terras, che spetgavan pauc bun da l’Austria, tegnan cun il duca da Baviera. Quai n’ha natiralmain betg gist fatg buna luna als ducas d’Austria.

Ma anc per in’autra raschun han ils ducas d’Austria prendì en mira ils Confederads. Ils da Sviz avevan ina veglia charplina cun la claustra da Nossadunnaun pervi da lur alps. Na vulend la claustra betg renconuscher ils terms sco ils da Sviz avevan giudì, devi trasor dispita tranter purs e famegls pervi da pastgiras ed animals pendrads. Da mez enviern attatgan ils da Sviz la claustra, spoglian arcuns e tschalers, van cun la biestga e fan praschuniers intgins dals claustrals. L’avat recurra al duca d’Austria ch’era avugà da la claustra. Quel tegna cun quels da Nossadunnaun e vul chastiar ils da Sviz. Ma quels sa futran dal duca; el na saja betg lur signur e patrun ed haja da cumandar ad els nagut dal tut. Sin quai sa resolva duca Frideric da temprar ils Confederads cun las armas. A ses frar Leopold dat el la missiun da rimnar l’armada austriaca e da far battaglia cun quels da las trais terras.

Sin tuttas varts van ils curriers en ils chastels e citads austriacs ad avisar ils chavaliers ed amis dal duca. La rimnada dueva avair lieu da mez november en la citadina da Zug. In’uschè gronda truscha ed in tal smugl da glieud n’eri anc mai stà en la citad. Chavaliers e chavaliers senza fin vegnan en rotschas tras las portas, suandads da la schuldada a pe. La sulada rebatta dal galoppar dals chavals, e lur tgular ed il fracass d’armas emplaina las vias da la citad. Tut ch’è sin via per guardar la rimnada da la losch’armada austriaca. Duca Leopold è spir fieu e curaschi. In termagl pensa el ch’i saja da ranschar questa puraglia nauscha e tge gloria ch’i vegnia ad esser per el da gudagnar ina solenna victoria.

Ma ils umens da las trais terras na laschan betg dar giu la bratscha. Els han gea engirà da gidar in l’auter cun rauba e sang. Lur sontg engirament vulan els tegnair. Els rogan Dieu per agid encunter l’inimi bler pli pussant e fortifitgeschan cun rempars e dustanzas ils pass e vaus, per ils quals l’armada po en lur terra. Els audan da las rotschas da Leopold; var ventgmilli umens sajan pinads da far l’attatga. Ma els vegnan er a savair ils plans dal duca. Igl ha num ch’in ami dals da Sviz haja sajettà ina frizza nà sur la dustanza sper Arth. Vi da quel era in scriver: «Faschai adatg a Morgarten la vigilgia da s. Otmar!» Uss sani co ch’i stat. Sisum la taissa spunda dal Morgarten sa preparan ils umens da las trais terras. Il losch duca duai be vegnir! El vegn a sentir la forza dals libers umens. Per lur libertad, per dunna ed uffants, per chasa e curt èn els pronts d’unfrir vita e sang.


La Battaglia al Morgarten
[edit]

Ina fraida damaun da november. Plaun a plaun s’auza la tschajera sur il Lai d’Ägeri e va a sa ruschnond da la taissaglia dal Morgarten siadora. I chatscha di. Sin il fil da la spunda traglischan ils emprims radis dal brausel sulegl d’atun. Ils umens che stattan qua en rotschas sa legran e stendan la membra schelada; pertge che la notg è stada fradaglia. Davos tarmentas muschnas da crappa e blocca han ils Confederads spetgà a vegnind la damaun. Ils manaders fan cussegl; in um arriva tut a buffond si da la spunda: «Ils Austriacs vegnan! L’armada è gist arrivada giudim il lai. En ina mes’ura èn els sut la spunda. Tge lunghezza chadaina da chavaliers e chavaliers. I vegnan tut senza quitads, sco dad ir a spass. Quels vegnan a far egls!» En quel mument fenda il sulegl la brentina. Ins vesa il lai al pe da la muntogna, anc mez en la sumbriva. Ma sin la via sut la taissaglia èsi in traglischar e sbrinzlar d’armas ed armadiras. Ils pass dals chavals tunan sin il terren schelà; tschient bandieras sgulatschan sur las chapellinas traglischantas. Tge armada senza fin! Ils emprims èn quasi sisum il lai. Sin l’entir fil da la muntogna èn ils Confederads sa postads davos las muschnas e plunas.

Qua rebatta il tun recent d’in corn en ferma cornada. Las muschnas sa movan. Ils crappuns e la blocca vegnan en moviment, sa rudlond en cupitgadas, sigls e turnigls da la taissa spunda giuadora. Ils chavals là giu gizzan las ureglias e sburflan. Ils chavaliers guardan da la spunda si. Qua crodan ils crappuns en lur retschas; blocca e cuscha sfratgan chavalier e chaval. Nua fugir? Entiras retschas van per terra. Chavals e chavaliers moribunds sa zuglian en il sang. Sbratgs d’anguscha mortala rebattan. Sfratg sin sfratg, ina ramplunada sin l’autra; ils Austriacs sa despereschan. Inqualin siglia en il lai per sa salvar a l’autra riva; ma la grev’armadira al tira a funs. Ed uss vegnan ils Confederads en rotscha serrada giu da l’aut a smanond truschets ed alumbards. Ils Austriacs èn pigliads sco la mieur en il clauder. Nunpussaivel da fitgar pe e batter sin quest terren schelà, entant ch’ils Confederads portan charpellas e stattan ferm sin ils pes. Tge battibugl, tge sgarschur! Ils chavaliers siglientan enavos lur chavals, zappitschond morts e blessads; la schuldada a pe fui en anguscha. Victoria! Victoria!, cloman ils Confederads da tuttas varts. La battaglia è gudagnada, la losch’armada da Leopold terrada.

Gronda è uss l’allegria en vals e vitgs sper il lai. L’inimi pussant battì, libra la terra e salvada la libertad. En chaudas e ferventas oraziuns engrazian ils Confederads al Tutpussant per ses agid. Els concludan da celebrar mintg’onn il di da la battaglia sco in di da festa per memoria a lur uffants e descendents. Ina chaplutta, erigida en onur da s. Giachen sin il champ da battaglia, regorda anc oz al di victorius dals 15 da november anno 1315.

Trais emnas suenter la victoria da Morgarten sa radunan ils umens da las trais terras a Brunnen sper il lai. Els na dovran betg pli temair, betg pli ir a fugind da stgirenta notg ed en lieus zuppads. Da bel cler di fan els lur cumin sut tschiel avert e sa cusseglian co rinforzar lur uniun per esser semtgads per tut ils privels vegnints. Auzond lur mauns vers il tschiel da la patria liberada, renoveschan ils libers umens la lia perpetna ed il sarament da fidaivladad a lur patria per uschè ditg sco che stattan munts e vals.

Indicaziuns bibliograficas[edit]

Transposiziun da la versiun sursilvana cumparida sut il titel ‹Da dis vargai› en il ‹Cudisch de leger per las scolas primaras romontschas. Quart onn› dal 1932.


Licenza[edit]


Public domain
This work is in the public domain in countries where the copyright term is the author's life plus 70 years or less. See Copyright.


Transposiziun:[edit]

PD-icon.svg I, the copyright holder of this work, hereby release it into the public domain. This applies worldwide.

In case this is not legally possible:
I grant anyone the right to use this work for any purpose, without any conditions, unless such conditions are required by law.