I duu campanin, version 2

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I duu campanin, version 2
by Giovanni Bertacchi

Gioann Bertacch (1869-1942)

I duu campanin, version 2

El campanin de San Bartolamee
l'è 'l prim che sona i or sora Ciavena;
e, dopo on quai minutt, ghe vegn adree
la vos de San Lorenz, rodonda e piena.

El prim, cont el sò ton curt, a ripresa,
l'è per la messa picola di vott:
l'olter per messa granda, a la distesa,
l'intona i cinch campann tutti in d'on bott.

A vun ghe pias la pasqua coi terren
che da fœura speranz de tutt'i pori;
a l'olter el Natal, che fa inscì ben,
quand che 'l fioca sui tecc e sui memori.

Ma se se tratta de avertì la gent
di rob pussee in comun de la giornada,
l'è l'avis del regiô quell che se sent:
l'è la vos del regiô che ghe se bada.

L'è lu che derv el dì, lu che 'l le sara
sui trafich di botegh, sul lavorà;
che 'l ciama per la scœula e che 'l prepara
la tovaja e i possad per el disnà.

Ma l'è pur lu che al ton d'on'angonia
el me lassa coi œugg e i cœur sospes,
se on quaivedun per semper el va via
de 'sta veggia famiglia del paes...

... Sonee campann! Juttém in del viagg,
de vicenda in vicenda, e d'ora in ora...
saressom forsi on popol de passagg
vers on paes che sta là su de sora?

Gh'è forsi on orlogee, 'n acordadô
che sta de sora a tutt'i campanin,
e 'l rimonta la pendola del sô
per regolà la terra e i sò destin?

Sonee... in la vosta vos gh'è dent la soma
de l'amor, del dolô de tutti nun,
e in l'istess temp lee la me parla come
se la me conossess a vun a vun.

O quand, col dì de festa che scompar
el cessa anca quel son che prega e ciama
e 'l campanin el resta lì, che 'l par
ona gran torcia senza più la fiama,

nun sentom che ben poch el va perduu
de quell lenguagg che m'acompagna i dì;
che, giò de quii campann, lu 'l s'è sconduu
in d'on quaicoss che palpita dent chì.

L'aria la tas; el tas i mont intorna,
de Dalò, Pesceda, de Savogn;
ma quella vos, ma quella vos la torna,
misterïosa, che la par on sogn.

Come certi tribù, per fam o guerra
costrett a bandonà i sò residenz,
i portaven on cesped de la terra
che quattava i sò mort e i sò somenz,

quand di fiœu de Ciavenna i vann lontan,
ghe se compagna quella vos velada:
e sotta on olter cel, tra mez ai pian,
lor ghe par de vedè la soa vallada!...

I enn San Lorenz e San Bartolamee
che je ciamen tra i mont, al dì che mœur...
i enn memori che ghe vegn adree
a mantegnigh la religion del cœur.