I desiderj

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I desiderj  (1760) 
by Domenico Balestrieri

Domenegh Balestree (1714-1780)‎


I desiderj

Speccem, quand semm fioeu, con ansietaa
el temp per podè andà foeura ai vacanz:
gioven, voressen che rivass el slanz
el dì de perd la nosta libertaa.

Quand emm già tolt miee, che semm soldaa,
no vedem l'ora de portass inanz,
d'avè el tal post, de podè fa di avanz;
vecc, poeù, de cress el bolgin ch'emm già faa.

Chi cura vuna e chi l'oltra stagion;
chi i dì de lavorà; chi cura i fest;
chi negozi; chi spass e chi fonzion.

Inscì, col toeuss di cruzi de sta sort
che passa el temp, ch'el passa anca tropp prest,
senz'accorges desiderem la mort.