Gaburo

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Poesie ladine bellunesi 2005  (2005)  by Piero Bressan Bernardi
Gaburo


PIERO BRESSAN

Gaburo

Co ère en balin,
doi sgrinfe de perni
sonadi da poc
gaburo son ndat,
en luster bonora
de piena fardima
aon ciapà la coriera
ben prest de matina;
mè ronca poreta
me à stret al sò cuor,
tra lagreme sgionfe
e piene d’amor.
E al mè barba Nane
con tanta reson:
“te daghe el me bòcia
e porteme en om”.
E sul bareghel
tacà a n finestrin
vardee le me crode
sparier pian pianin.
E negra na gheba
insieme a l ciuf ciuf
sentìe in te l mè stomego
l odor de l paius.
La berna caiea,
e n mondo pi scur
l vedee par de fora
scondù drio n gran mur.
Lasà l bareghel
su la goba la craz
con bozole e busna,
la caora su n braz.
Nca ncoi me ricorde
la prima pigada
là in mez a l paius,
na not lagremada!
Da n busc a quel altro
l é da sbatociar,
tinpelar fin tardi,
fenier de inpaiar.
L é i veri ricordi
che i torna a la ment
de n vecio mestier
portà via da l vent.

(Gosalt)