Framment del cant XXXIII dell'Inferno del Dant
Alfonso Porro-Schiaffinati (1798-1872)
Framment del cant XXXIII dell'Inferno del Dant
Dal past de jenna, l'anima dannada
la destacca la bocca, per nettalla
coi cavej de la crappa resignada;
e pœu la dis; «Se el mè penser nol falla,
te vœù savè la storia di me guaj?
Me scappa i lacrim prima de cuntalla!
«Ma, se sti mee paroll fussen a taj
per infamà sto Giuda renegaa,
parlaroo, e piangiaroo come un bagaj!
«Soo no chi sèt, nè come capitaa
in sti sit; ma t'hoo tolt per Fiorentin
finna dal primm moment che t'hee parlaa.
«Sappia che mi sont staa el Cont Ugolin...
L'Arcivescov Rugger l'era quest chi....
Te diroo pœu perchè ghe l'hoo visin.
«Ma come in grazia di raggir faa a mi,
sont staa ligaa e mazzaa, perchè hoo voruu
fidamm de lu, tel see giamò anca ti.
«Fors, però, quell che no t'hee mai savuu,
come el m'ha faa morì sto birbonon,
sent, e te capiree se el m'ha offenduu.
«Da on finestrin, che gh'era in la preson,
ciamada de la Famm in grazia mia,
che servirà ancamò de camuscion,
«avevi vist a nass e a scondes via
per paricc mes la luna, quand'hoo faa
on brutt sogn, che l'è staa ona profezia!
«M'è pars vedè costù con tanti armaa,
casciand on Loff coi sœu Lovitt sul Mont,
che gh'è tra Lucca e Pisa a mezza straa.
«Gualand, Sismond, Lanfranch staven de front,
menand adree ona frotta de Boldocch
magher, scansii, sfiancaa, ma svelti e pront.
«El Loff e i sœu Lovitt correven pocch;
e me pareva de vedè quij Can
sbalzagh sora e, coi sgriff, strasciaj a tocch.
«Ma, quand, alla mattina del doman,
me dessèdi, i fiœu dormen anmò...
Dormen e plangen... e domanden pan!
«Te ghee ben dur el cœur se, adess, giamò
nol se strascia, pensand a sta brutt'ora!....
Ma, quand te pianget, se te pianget no?
«Se semm dessedaa tucc; e l'era allora
che, de solet, portaven la pagnotta;
e tucc, a quell brutt sogn, pensavem sôra,
«Quand senti a sarrà su la porta sotta
de quella Torr infama; e mi hoo guardaa
fiss in faccia i fiœu,... ma hoo ditt nagotta!
«Piangevi no, chè el cœur l'era induraa!
Piangeven lor!... E l'Anselmin el me dis:
Cossa guardet o Pà?... Gh'et forsi maa?
«E mi fort a no piang!... Ma m'è duvis,
che, da quella giornada all'olter dì,
hoo pù rispost nient, tant s'eri gris.
«Ma, quand el sol l'ha comenzaa a lusì
in la preson, e che hoo poduu vedè
su quatter facc la faccia mia de mi.
«hoo morduu i man per la gran rabbia!... E i mè
pover bagaj, credend che mi el fasess
per vœuja de mangià, m'hin saltà ai pè...
«Sent: sti quattr'oss te ni hee faa ti!... Ma, adess,
mort ti, cossa faremm nun derelitt?...
Semm robba toa!... Mangen!... L'è l'istess!
«Me sont quiettaa, ma in grazia di fiolitt!
Nissun haa parlaa per dò giornad anmò,...
Terra birbonna,... perchè no dervitt?...
«Chè, in del quart dì, Gaddeu el me borla giò,
propi del pè di pee, smort e sfinii,
disend: O pà perchè me juttet no?
«L'è mort!... E, dopo, loo vist i olter trii
a borlà giò vun a vun... E mi, su lor,
ghe sont tomborlaa adoss come inorbii!
«Quand hin staa mort, hoo seguitaa di ôr
a ciamaj per trii dì,... Ma, pœù, la famm
l'è stada pussee forta del dolor!»