Ezzelentissema Camaretta!
Ezzelentissema Camaretta!
El pover Meneghin, serva umelissem
di voster ezzellenz, l'ha parsentii
a dì d'intorna propi per verissem
che l'oltra sira lor se sien unii
tucc i sessanta insemma a fa session
per despones se quij del trentatrii
ne vegnissen a romp la devozion.
Oh, Signor, ghe n'è anmò di bulardee?
Che avessem de tornà tucc a monton!
Se serem mò giustaa!.... Basta, in Verzee
mi n'hoo sentii paricc; e tucc insemma
emm faa i nost conclusion lì in sui duu pee.
Chi diseva: «O che semm o che no semma!
Che vegnen pur!... Ghe la faremm vedè!»
Chi diseva: «Scior nò, on poo pu de flemma;
gh'è tropp lamped d'intorna;... ghi emm del pè!»
On olter dis: «Coss'ela sta baretta
che ne vœuren fa mett in sul topè?
«Por dincio, in sul mè coo no vuj de metta!...»
Insomma hin tanc i ciaccer che s'è faa,
che seccarev tutta la Camaretta,
se ghi voress cuntà. In fin gh'è staa
on om de quij del temp de sant Ambrœus,
propi de qui che fan autoritaa.
ch'è soltaa su e l'ha ditt: «Ziffola Bœeus,
che passa el dord; violter tananan
disii di lapp, e mi me senti a cœus!
«Ghe vœur olter che ciaccer; dev de man;
andee, dee su on recors; pientégh on ciod!
Semm obbligaa in consienza, semm cristian!
«Per mi sont vecc, e gh'hoo pu pocch de god,
e manch de perd, e me n'importa pocch:
se vegnen a Milan, mi marci a Lod;
«e stan pu fresch i sciori che i pitocch!...
Ma n'importa!... Emm de dall on bon parer,
s'el podem dà. Se tran la testa in tocch
là tucc i sir quij noster cavalier
a fa di cunt de quell che se pò fa
per mettegh, se vegnissen, el calmer...
«Chi sa se i fan con l'ost? E pœù chi sa
se san tuttcoss. Tœù su, tì Meneghin,
fa come disi mi: spességa a cà,
«fa on memorial; te daroo mi el sesin;
digh pur su ciar i noster sentiment
perchè se possen regolà. A la fin
«gh'han avè gust anch lor, ch'hin bona gent!...»
Inscì mi hoo faa, e hoo scritt com'hoo poduu
tutt quell che disi mi, e che se sent.
Insomma, ezzellentissem, s'è savuu
che la zittaa remonta l'armaria,
che hin quatter millia s'ciopp e vintiduu,
asca quij ch'hin andaa per aliam via.
Donca l'è vera che ghi emm ai spall
sti scior Franzes, e che semm daa in la stria?
E ne diseven pϝ ch'eren tutt ball;
ch'el gh'eva el giazz, e la fiocca a monton:
ch'even geraa là biott dent per quij vall;
ch'el gh'eva tanta gent, tanci canon
a curà i pass!... Scommetti che on quej dì
comparen al Brovett in d'on ballon.
E, inscì, com'emm de falla? Quij fusì
n'hin gnanca assee per spazzagh fœura i orecc!...
e pϝ chi ha de drovaj? In quant a mi,
mi ghe la canti ciara: catti on tecc
se riven, e stoo là quacc cont i gatt
a guardà in giò, se vegniss l'acqua a secc.
Ah, de san Carla in scià no gh'è pu el piatt,
no semm pu quij mostacc nun Milanes
de mostrà i denc, e de fa corr i ratt!
Dopo ch'el n'ha inviaa a fa i sett ges,
e a dì l'orezion quand gh'eva i cros,
no semm bon nò de dilla coi Franzes.
Ma, de già che n'avii, sant glorios,
faa fa a vost mœud, tegnij almanch indree,
e fee prest, perchè disen che hin chì appos.
E lor, i mee ezzellenz, tucc quij danee
che vœuren spend a fa refà i patronn,
e i bajonett, e i sciabel, e i braghee,
sessanta millia lira! hin bej e bonn
de fa quejcoss al Cors de Porta Renza,
che l'è pesg che la straa che va in Quadronn.
Mi parli come soo... ch'abbien pazienza;
ma ghe parli de cœur... Varem nagott!
E pϝ nun, de sti cruzi, scusem senza!
Me disen, mò, che i noster miliziott
n'han minga d'andà in guerra, e ch'han de stà
ai dazi insemma cont i borlandott;
e ch'han de fa la ronda intorna ai cà,
e de stà attent se nass on quej rumor
o on quej garbuj; che, insomma, han de curà.
Giust inscì! Ne gh'è i sbirr? Che curen lor,
chè lor l'è el sò mestee. Vedi però
che, quand vœuren, san fà ben ben a cor.
E pœù, che speccen, ghe n'hoo on'oltra anmò!