En brèu brisarà’l temps brau

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
En brèu brisarà’l temps brau
by Arnaut Daniel

En brèu brisarà’l temps brau,
E’lh bisa busin’ els brancs
Qui s’entretenhon trastuch
De sobre rams claus de fuòlhas ;
Car no’i chant’ ausèl ni piula
M’ensenh’ Amors qu’ieu faça adonc
Tal chant que n’èr segon ni tèrtz
Ans prims dafrancar còr agre.

Amors et de Prètz la clau
E de proes’ us estancs
D’ont naisson tuch li bon fruch
S’es qui leialment los cuòlha ;
Qu’un non delís gèl ni niula
Mentre que’s noirís el bon tronc ;
Mas si’l romp trefans ni culvertz
Perís tro leials lo sagre.

Falhir esmendatz es laus;
Et eu senti’m n’ambs los flancs
Que mais n’ai d’amor sens cug
Que tals qu’en parl’ e’s n’orguòlha ;
Que pieitz mi fa’l còr de friula.
Mentr’ ela’m fetz semblant embronc,
Mais volgr’eu trair pen’ els desèrts
On anc non ac d’ausèls agre.

Bona doctrina e soaus
E còrs clars, sotil e francs
M’an d’Amor al ferm conduch
De lieis dont plus vuòlh qu’m cuòlha ;
Car si’m fo fer’ et estriula
Er jausimens breuja’m temps long,
Qu’ilh m’es plus fin’ et ieu lieis cèrtz
Que Talant’ e’ Meleagre.

Tant dobti que per non-aus
Devenc sovent niers e blancs ;
Si m’al seu desir forsduch
Non sap lo còrs trep o’s duòlha ;
Mas Jòis que d’esper m’afiula
M’encolpa car non la somonc ;
Per que sui d’est prèc tant espèrtz
Non ai d’als talent neis magre.

Pensar de lieis m’es repaus,
E traga’m ambs los uòlhs crancs
S’a lieis veser no’ls estug ;
E’l còr non cresatz que’n tuòlha,
Car orars ni jòcs ni viula
No’m pòt de leis un travèrs jonc
Partir… qu’ai dich ? Dieus, tu’m somèrtz
O’m peris el peleagre !

Arnautz vòl son chant si’ ofèrtz
Lai ont doutz mots mòu en agre.


This work was published before January 1, 1929, and is in the public domain worldwide because the author died at least 100 years ago.