El venter de Milan (cap. I)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
El venter de Milan (cap. I)  (1880) 
by Camillo Cima

Camillo Cima (1827–1908)

El venter de Milan (cap. I)

Semm in del 1878.
- Verz e fasœu, sèller e carottol! Pomm de terra, succorijn! - Ehi ghe doo on bell broccol?
- Moccia!
- Ah, baloss, canaja!
- Moccia!
- Brutt biricchin, barabba d'on barabba!
- Moccia!

Sta scenna la succedeva in contrada de l'Ors tra n'ortolana, de quij che va attorna con la caretta, e quatter o cinqu rabott che ghe andava adree. L'ortolana, ona bonna diavola, la gh'aveva avuu per marì on pover martor d'on omm, che in origin el fava el trentin. Ona volta in del podà la toppia in la cort del Beltramoli, l'ostaria di prêt, senza accorges, invece de fà saltà via ona brocca, con la folc el s'è faa saltà via on dit de la man sinistra, e l'è restaa mocc, e tucc hann comenciaa a digh Mocc... voi Mocc... ehi Mocc, ven chì Mocc, va là Mocc..., e lu el s'era sueffaa dent l'oreggia, e 'l se insognava nanca de patich. Descapriziaa de fa el trentin, l'ha miss su bottega de ortolan, e intant che lu el girava con la carretta a servì i post, la soa miee la tendeva in bottega, e inscì on poo vun, on poo l'altra, tiraven là alla bell'e mèi.

Passa quai ann e peù el mœur, e soa miee l'ha ereditaa la bottega con tutt quell che gh'era dent: minga tanta roba, a di' la veritaa; però gh'era tre donzenn de verz, on cavagn de pomm de terra, on para de cavolfior, e on para de broccol; on sacch de fasœu de l'aquila secch, e ona metaa de borlott de quij de Spagna, bianch e gross comè i nisciœul; on mazz de scolcionêra amara, de quella che se fa in insalata, e on alter de quella dolza de fa comodada; on cavagn de indivia, on sacchett de nôs, on poo de scigolett, quatter biedrav cott; del crên, on cest de carottol nostrann, e vun de quij de Parîs, che se fussen bianch paririssen remolazz; on conchin de lanticc a mœuj, e ona biella de quij secch; ona bella zucca marina, grossa come vœuna di quatter bocc de miarœu che gh'è sul pont de San Damian: del sèller nostran e de quell de Verona, ch'el somiglia ai remolazz; di râv piccol e gross, on poo de zuccoria coi radîs longh come la cova di ratt de Colmegna; di spinazz on poo mondaa e on poo de mondà; on para de cardon longh on metter e mezz; senza cuntà i remolazz, i articiocch, i erborinn e l'erba savia, el scionsgin, i erb e i pôr, ecc., ecc.

Intorna per la bottega peù gh'era anca de l'altra roba: per esempi taccaa su adree al mur gh'era on mazz de sprell infiliaa cont el bacchett de sares. Sui trav del soffitt, negher come la cappa del camin, gh'era taccaa su vott o dês mazz de coo d'aj nœuv, e dò o tre colann de quell vecc, che pendeven giò compagn di sandalinn sulla porta di gês quand gh'è i quarant'or. In su i ass d'on guarnêri dent in del mur, gh'era di scatol (regall d'ona quai madamm) con dent el stragon, e chi non savess cosse l'è, l'è on poo de tutt i erb che sa de bon: basili, timm, maggiorana, e che se metten in del salmì per dagh quell gust che ghe piâs tant a la gent de gêsa, quasi tucc golôs. Gh'era di baslott per lavà i piatt; di stuvin de terra colmanegh domà d'ona part, di biell per fà i polpett, di biellitt per la polentina de linosa; tassinn negher, tassinn bianch con l'orlo bleu; quatter salvadanee, de quij che teù i fiœu con cinqu ghèj, per vegh el gust de rompi trii dì dopo compraa. Gh'era on cest de pomm rugen, ona scatola d'uga minga secca, ma che la se seccava a sta lì. Gh'era di limon, ona brocca de làvor vanzaa del Natal indree. E incontra ai ass de sto guarneri poggiaa su di cioditt, gh'era di ventâl per boffà i fornei, faa cont i penn de pollin tegnuu insemma cont el catramm e la cordetta, e cont el so bravo manegh de legn per maneggiai. In d'on peston d'on liter stoppaa cont ona carotola, gh'era dent la scorta de la lucilina per vott dì.... adree al mur, de l'altra part del guarnêri, se vedeva, come fusij sulla rastellera, ona donzenna de scovin col manich, e dessora on fass de quij senza, mercanzia vegnuda direttament de Affor e Bruscian.

De fianch ai scovin, ona cappia con dent ona parasciœula che l'ortolana la se ostinava a di' che l'era on fringuell, e che la cantava domà quand la vedeva el sô... ma el sô non el vegneva in bottega che vott dì all'ann, in del mês de giugn.

Con sta poca roba, che l'era tutta la sostanza de la povera vedova (a proposit, desmentegava la carretta che tutt i sîr tiraven su del basell de la bottega, cont on fadiga de no di', per vegh el fastidi a la mattina de tornalla a fa andà giò), con sta roba, come diseva, la vedova l'ha pensaa ben de seguità el mestee; l'ha trovaa ona tosa del so paês (de Lorentecc) per tend a la bottega, e la s'è missa a girà lee con la carretta. L'è ben che la gent vedend la miee al post del Mocc l'ha comenciaa a digh la Moccia.

Jesus Maria! so marì l'era filosof el ghe badava nanch, ma lee l'andava in bestia, la bestemmava comè on arian, la ghe pativa, e l'è rivada a strappazzà anca i post, finna che s'hin accort i barabbitt, che per quell'inclinazion che gh'emm nun omen a fa immattì el prossim, ciappaven on gust matt a vosà Moccia, e peù scappà, per sentilla a dà fœura comè on strasciee.

Serom donca in contrada de l'Ors, denanz a ona bottega de pollirœu, la Moccia la ghe casciava adree ai barabitt i fuston di verz... e i pomm de terra cròi, quand ven fœura de la bottega ona donna, la ghe va arent e la ghe dis:

- Andemm, Maria, cosse vorii sta lì a tœulla con qui bardassa: lassee che vosen, degh minga a trà.
- No - rispond la Moccia - hin tucc cap de lader... Vegnii arent domà... e s'en ciappi vun, ghe inversi el petasc.
- Ma no... demm a trà a mì adess... Prima che capita la padrona, gh'avii quai lettera?
- Sì... eccola chì...
- Oh signor! come l'è consciada!
- Cosse la vœur facch! l'è el solit, in mezz a la terra....
- E a vôs gh'è nient de nœuv? El sur Gigio el v'ha parlaa...?
- No.
- Che rabbia, capissi minga!...
- La specciava ona quai risposta?
- Sigura! la sura Peppinetta...
- Ah, la Gilardina!
- Sì... la voreva savè... Basta s'el v'ha ditt nagott...
- No... el sciocch l'ho nanca vist....
- Ben sentii: disich al vost fiœu ch'el ghe faga memoria...
- Sciora sì...
- Sii bonna de tegnì a ment?
- Euh malarbett... cosse la cred...
- Moccia! se sent a vosà in quella in fond de la contrada... e la Moccia, pianta lì la pollirœula, ciappa la carretta, e via... barbottand:
- Adess a mì, brutt barabba d'on barabba... se te ciappi vè... se te ciappi... te storgi el coll!