El tesor de Pasquin

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

EL TESOR DE PASQUIN.

1
LASSEM almen settà i mee car donninn
E poeu ve servi subet volontera
Cont ona filastrocca de sestinn
Ve cuntaroo on bell cas ch'el par nanch vera,
Soo che ve van a geni i novitaa
Fin chi gh' avii reson l' è nient de maa.
2.
E mi che sont nassuu per fav piasè,
Farev moneda falsa per vïolter,
V'el disi s'cett , vorrev domà podè;
Ma già cognossi ben, ghe voeur tutt olter
Che i rimm d' on novellista della lippa
Che gl' ha ancamò i manegh in la gippa.

3.
In men a quest però, vuj propri dilla
Che a contentav violter l'è bell fa,
E la reson vorrii forsi sentilla :
L' è che gh' avii pascenza a dant a trà
Per quest me doo de butt de chi e de lì
Per tirà arent quaicoss de podev dì.
4.
M'en guardi ben a dav d'intend di lapp,
Nè bolognav per or el prencisbecch,
No se po favela sii minga tapp,
Savii a la longa hic et hoc et hec
Se gh' è dell' hic et inde fee el Tomas
Vorrii vedè e toccà per vess persuas.
5.
EI fatt che sont per div in sto moment
Me par ch'el sia de cred con tutt onor
L'ha dia on' ortolanna lì arent,
Anca la lavandera de color
Che la gh' ha l' us'c attacch a la soa scara,
Me l'ha quasi giuraa la portinara.
6.
Sicchè vedii , hin gent tucc degn de fed,
Mássem la lavandera che lee istessa
L'ha avuu in di man di coss che ponn fa cred,
E la vorreva fina fagli scommessa :
Scommess coi donn! cocô, l'è inutil fai
I paghen l'ann del duu el mes del mai.

7.
El fatt però l' è on poo sporchett davera
Vel digli prima per schivav al cas
El despiasè de fam la brutta cera,
O in del pu bon de refignam su el nas;
Per no ris'cià de vess mettuu in cantegola,
Inanz cuntall vuj la licenza in regola.
8.
Oh! inscì la và benon, cont el permess
In manega no gh'hoo pagura pù,
Poss andà là pu franch che già l'è istess
Anch che ghe fuss quaicoss in del dì sù
Che sappia on poo d'odor pesg del saracch,
Podii tirà una presa de tabacch.
9.
Sapiee i mee car donninn prima de tutt
Che i desideri della pora gent
I pù comun senza stà lì a descutt
Hin domà duu quij che ghe passa in ment;
De scoponà sù 'l lott , pensen color,
O de trovà di voeult on quai tesor.
10.
Anch lor capissen ben che hin i danee
Che fan deventà scior e quest e quell;
I veden poeu in caroccia anca badee,
E tucc ghe caven tanto de capell,
Chi padron mio, chi servo suo umilissem,
Ghe dan a brazz de pann fin del sustrissem.
11
Ghe duis a lor che avegh di sold paricc
Gh'avraven del talent e sal in zucca,
Come fudessen coss che dà'l cavicc
D'empi la borsa e mett cervell in gnucca,
Col desideri in coo de caroccetta
Ghe manca el pan e trotten in bolletta.
12.
Gh' è però staa anch di sciori matt al segn
Che per cercà i tesor immaginari,
A tutta spesa han tolt sul goeupp coi pegn
Di capitai per trà la terra in lari
Hin fina andaa sui fondament di cà,
Ma sto tesor han mai poduu trova.
13.
Hin gran giblas quij che gh' ha in coo sti arlij,
El temo al lott per vïolter l' è on marì
Ch' el sïa bon minga on coo de cavij,
EI ver tesor per nun a dilla chì
L' è ona miee graziosa e senza fogn
Che l' abbia coeur per l'omm in di besogn.
14.
Lassemegh donch ai olter sti penser,
E nun godemm in pas el stad present,
Mi pensi inscì, ve disi el mè parer,
Perché a cercà el futur s' è mai content,
I desideri slisen el cervell
E se feniss a god ne quest , né quell.
15.
Tajemm donch sù tutt sti reson che già
Se ved che van d' accorti i nost idej,
E trà de nun no gh' è de cinquantà,
Per no seccav adess i tavernej ,
Vegnim al fatt success sott a Natal
Sicur che gl' è mai staa on cas egual.
16.
On cert Pasquin che stava in di Tegnon,
Ch'el gh' ha la bella Togna per miee,
On omm de mezza etaa, puttost di bon,
Da vundes ann e pù el fà el biroccee
In d' ona cà de sciori chì in Milan
Giù de cassett l' è on vero meresgian.
17.
Fev minga de stupor se l'era tal,
Che i caroccee hin quasi tucc inscì
Essend la class la pu material,
Tratten domà coi besti e via de lì
In di mercant de vin tra lor e lor
Boeugna sentij quand hin adree a descor.
18.
No fan che parlà maa di soeu padron,
Con pu stan ben hin tant pu malcontent ,
Bestemmi e lapp , quest l'è el so zibaldon,
La gratitudin ghe l'han gnanca in ment,
Ghe n'è anch in lor quaîdun dal pu al manch
Discrett e onest, ma rar come i mosch bianch.
19.
In quaut bon sens hin men di sciavattin,
Lor cunten sù quell che han sentii a tavola,
Avend capii caroccia per viorin :
E intant che se caraffa a la diavola
Gh'han i miee a cà cont i bagaj
Che per scennà fan crosett e medaj.
20.
Gh'han propí avuu reson de dì i vice:
Che duu cavai col caroccee bin trè besti
De guardass ben che han sassinaa paricc.
Ma dove voo mo adess col coo? mi resti:
L' è de Pasquin che s'era adree a parlà,
Me accorgi adess che sout foeura de cà.
21.
Viveva sto Pasquin con la soa donna
Puttost benon con quatter lir al dì,
Compres trentacinqu borr d'ona padronna
Che ghi ha lassaa per lù denanz morì,
E la miee la tira in noeuv i pizz
Vedii che poeuden fa i soeu face daddrizz.
22.
Godeven trè stanzett vers straa al primm pian,
On cusinin con taccaa sù del ramm,
On salettin con dent fina el divan,
Quatter scagnitt e on tavolin un poo gramm
In l'oltra stanza gh'era on lecc su i banch
Cont î cossin guarnii, tutt montaa in bianch,
23.
Sentii cossa ghe capita a Pasquin
Intant che l'era foeura col padron
Nel temp che catten l'uga per fa 'l vin.
L'era settaa sul torc in d'on canton
Coi gamb in cros e cont in man on mergasc
A curà i picch che schiscen i tegasc.
24.
Ghe và li attach a batteghela on pitocch
De quij che stròlega i tosann coi segn,
Che cerca un poo de most, e a pocch a pocch
Se fa cognoss per vun che gh' hà l'ingegn
D'induvinagh a tucc, e de sicur
Minga domà 'l passaa ma anch el futur.
25.
Ghe solta in coo a Pasquin sto scheribizzi
De fass mo strolegà 'I futur anch lù,
E quell pitocch per scoeudegh el caprizzi
El voeur giust cinqu borritt e nient de pù;
L'è bell'e faa 'l contratt e a bon mercaa,
Ma el voeur savè se 'l dev vess fortunaa.
26.
Quel stròlegh el ghe guarda ai crenn di man,
Ghe fà dervì la bocca sbarattada
Per osservagh el cel a quell badan,
E poeu 'l ghe dis inscì per dagh on vada,
Che gh' è on tesor per lù, e se le troeuva
L' è vun di prirmm scioritt de Porta Noeuva.


27.
El manda in pas el stròlegh coi cinqu sold
Denter de lù 'I ripett i ultem paroll,
E in quella el se regorda che a Bertold
Gh' è capittaa in di ong trà capp e coll
On bell tesor sconduu sott a ona preja
E intant adess el porta pù livreja.
28.
L' è tutt sora penser immaginari
Per quand l'inzancarà stil gran fortuna,
Dì e nocc nol fà che di castej in lari.
El se settava giò a lusor de luna,
E l'era bon de stagh tutta la sira
A fà i so cunt sui did de milla lira.
29.
El voeur comprà ona cà cont on giardin
Là attacch a Montnveggia al sit di figh,
Di fondi sii in collina per fa 'l vin,
O pur on bell pallazz in Borgh de Vigh,
Ghe piasarav quistà sul Varesott
On guai loghett per fa di bellegott.
30.
El voeur mettes in fabbrica in cittaa
Per fass la cà a so moeud, cl gh'ha disegn
Asquas denauz ai oeucc già bell' e faa
Con scuderia e rimessa per i legn,
Con la cusina ciara, e la cardenza
E l'ha de vess sul cors de Porta Renza.
31.
Che duis d'andà in caroccia al bastion
Insemma a la miee coi mirabò
Francaa in del capellin propri de ton
Girand inanz, e indree col so popò,
E da per lù 'l diseva : voj... tacchee
Come se 'l comandass al caroccee.
32.
Se figurava già di gran pacciad,
De scudellà poeu al segn de bicoccà,
Cappon, pollin, pastizz, laccett, fretad,
Vin forestee, caffè col gratafià,
Come el fudess adree già 'l se sentiva
A corres per i dent fin la saliva.
33.
Glie passa per la ment che cont el pess
Se pò quistass el titol de baron,
De cont o de marches, per lù l'è instess
Basta che 'l poeuda avegh almen del don
El se infenoccia de vorrè sti onor
Anch lù per boffà on poo coi servitor.
34.
El coo 'l ghe và come on molin a vent,
Domà a pensagh se frega i man e la faccia,
El se regorda pù del stad present,
Intant và là 'l padron e le minaccia
De mandall via, e ghe dis che l'è on sonnaj,
Che l'è qual dì , che 'l striggia maa i cavaj.
35.
Pasquin el ghe respond con faccia brusca
Che se no l'è content gl'importa un cavol,
E che puttost ghe pienta lì la rusca
Prima che sù i duu pee le cascia al diavol,
Don Giorg l'usa prudenza el volta via,
Per stì respost nol sà come la sia.
36.
Dopo duu dì 'l padron el fà taccà
Per on besogn urgent d'ess a Milan,
In sul viacc Pasquin nol g'ha el coo a cà
Ghe pensa nanch di reden ch'el gh'ha in man
Van i cavaj lor de per lor e intant
El sur padron 'l ronfava ben d'incant.
37.
El caroccee nol ved che i soeu ricchezz,
E la miee in chicchera a andà a spass,
Senza cura 'l timon che 'I staga in in mezz,
Van i cavaj sù un montonscell de sass
Attacch ai paracarr de quella strada
E patatonf el fà ona stravaccada.
38.
Ajutt - ajutt - vosava el por Pasquin
Ch' el sè slogaa ona spalla, e rott el coo,
Don Giorg l' è là destes sù on mucc de spin
Che gh'han sfrisaa la faccia appenna un poo,
Corr lì cinqu o ses picch per ajuttaj
Per bonna sort fermaa lì i cavaj
39
Han drizzaa sù el bizbin mezz sconquassaa
In del boffett, e a crepp tutta la scocca,
Han miss Pasquin a cassett col coo imbindaa,
Don Giorg l' è bianch in volt come la fiocca
El monta dent anch lù se ponda indree
On pajsan di sò el fa el caroccee.
40.
Inscì a bell-bell han seguitaa 'l viacc
Semper coi oeucc tucc trii sora al timon
Hin arrivaa a Milan a sira affacc
Han lassaa già Pasquin lì in di Tegnon
Che ghe doriva fìnamai la spalla
Don Giorg l' è andaa poeu cà a mettes in galla.
41.
Pasquin l' è staa già in lecc pussee d'on mes
Gh'era ciappaa l'infiamazion al brasc,
E per guarì l'ha savuu là che spes,
Doprà fina i lenzoeu per fà di strasc,
In fin di facc l'è restaa fiacch asseè
De vess pù in cas de fà anmò 'l biroccee.
42.
EI so padron don Giorg l' ha licenziaa
Che manda in d'on palpee trii mes de paga,
E là 'I se consolava in mezz al maa,
Cont el penser che prest el se ne incaga,
El prega la Madonna de cattolegh
Perché succeda quell che ha ditt el stròlegh.
43.
Quest l'è l'error che gh'ha la pora gent
De domandà per grazia i terna al lott,
O de trovà sconduu l'or e l' argent
E massem quij che vour fà on bell nagott,
Ma i Sant là sù se dan gnanca la penna
De favorì chi gh'ha 1' oss in la s'cenna.
44.
Stì idej balocch gh'i aveva anca Pasquin,
E fina in sogn el ved attacch al lecc
Quell tal pitocch compars là al torc del vin
Che el ghe boffava fort in di orecc:
Te ghee dedree el tesor, guarda per ari:
Se desedaa de sbalz sto gingivari.
45.
L'era in cuntee per digli a la miee
El sogn appenna faa, ma el ghe riflett
Che ghe conven a fa 'l sciatt anca con lee
Perchè la podarav squajà 'l segrett,
Quell dì 'l se mett adree a fa giù i ragner,
Col coo pien zepp de idej e de penser.
46.
Intant che la miee l'era in cusina
El netta el quader lì de coo del lecc
Che l'era ona picciura puttost fina
Original o coppia ma di vecc,
L' è giust l' immagin de la Dolorata
Coi sett spadinn in coeur. Oh Vergin beata!
47.
Inscì el diseva lù quand l' ha trovaa
Che gh' era sott on segn de giustadura
Fada con molta e gnanca fratazzaa ,
El batt col pugn sora la crostadura,
EI sent che gh'è del voeuj , ch'el mur l'è bus,
L' è chì el tesor el dis : jesùs jesùs.
48.
El torna a quattà giò per pensagh sù
Come el po fa per tegnì i coss segrett,
Intant càpita lì on cert Monsù
Che l' era staa porter de gabinett
L'è on vece che le saveva ben a la longa
Anch cli' el bevess tusscoss come ona sponga.
49.
Se setten giò a fa conversazion
Tirand a man i descors de pas de guerra,
De pret, de fraa , de spos de la stagion,
E vegnen a toccà i tesor sott terra
Ma quest l'è staa Pasquin che el fa el nostran
Per regolass el voeur scavà sott man.
50.
Sto tal monsit come onlin istrutt ghe dis
Che chi troeuva un tesor, segond l' Editt
L'ha de visà in l'instess dì precis
El Regio Offizi per spartì el diritt
D' on terz al Fisch , el rest poeu per mitaa
Tra quell del loeugh e quell che l' ha trovaa.
51
Pasquin furbazz ch'el cent inscì le mocca.
Perchè no'l voeur spartì la soa fortuna,
E de per lu el fa 'l cunt che pocch ghe tocca,
E che el sarav mincion come la luna
Se el ghe squajass sto affare a la miee ,
Che la solevarev on gran vespee.
52.
E dent per dent el dava certi oggiad
Al quader taccua sù pien de cajroeu,
Sto tal amis per tesa giudes di strad
Quand Dia ha vorruu l' è andaa per i fatt soeu
Pasquin el fa el quoniam tutt el dì per cà,
Pensand ai fer ch' el podarav doprà.
53.
A la mattina appress la söa donna
La và a fa colazion de la sorella
Intant che la ghà via la soa padronna,
Lu 'l sara l'us'c, el ciappa ona sgabella
Le mett sul lecc e poeu'l destacca el quader,
Ereditaa dal pader de soa mader.
54.
EI torna sú cont on martell in man
Se mett adree per fà la gran fattura,
Cont el scopell el vesigava appian
In manch de quella el romp la crostadura
E daj de chì e daj de lì al quadrell,
EI cerca de fa i coss senza bordell.
55.
El franca la sgabella pussee mej
El te ghe ponda on colp de desperaa
Che el fà, sfondrà in denter duu quadrej
Oh sanguanon: 'l tesor l'ha già trovaa
E sbottiss foeura tutt a on bott el pien
De fior de ghenga che gh'impiastra el sen.
56.
Sorpres el por Pasquin da sto soffion
El perd fin l' equilibri el volta là
Lù e la sgabella insemma a tomborlon,
E foeura l' abbondanza per la cà
Che la colava giò del lecc impressa,
No se fermava sù che la pù spessa.
57.
Boeugna savè che là gh'era ona canna
De loeug comun incorgada, e lu'l n' ha rott
Senza ess accort sicur pù d' ona spanna,
Quest se po dà quand hin quadrej mal cott;
E dent gh' era el tesor sconduu dedree,
Minga per lù, ma per i navascee.
58.
Intant che'l por Pasquin el se rebella
Da quell garbuj s' era faa maa on poo i oss
Perchè in del borlà giò anch la sgabella
L' ha faa trè o quatter tomm semper adoss,
Capita a cà la miee, la piccha l' uss,
Perchè 'l stantava a corr la fà del suss.
59
In fin ghe derva , e lee la se stremiss
A vedell lì consciaa come on pilatt
Le lassa gnach parlà che la sgariss:
Ajutt , ajutt ? che mè marì l' è matt
Correa tucc i vesin su l' us'c de Togna
E veden st'omm che el par ona carogna.
60.
Sentiven on odor che ternegava,
Van dent in cà e troeuven quell bodesg
Voeuren savè de la rava e la fava
Ma lù che l' era pien de quell slavesg
Je prega de lavall de capp e pè
E gh' avrav ditt l'affare come l'è.
61
Immaginev mo chì la confusion
Del por Pasquin a ved mudaa la scenna,
De scior che 'I se credeva sto ciallon
Se troeuva pesg che prima, e malapenna
El gh'ha de tirà là con pan e menestra,
Squas squas se trava giò de la fenestra.
62.
El malediss el stròlegh de dannaa
Che in grazia soa el po pù fa el caroccee,
Oltra avegh struppi el brasc el gh' ha giontaa
Trii paol al dì con di provecc assee,
Per quell se ved che gli' ha reson Isopp
De dì che in fin ghe gionta chi voeur tropp.
63. '
Guardeven donca o donn dai desideri
Che hin quij che per lo pù fan trii el coo alari,
Capii cossa vuj di, parli sul seri;
L' è mej el vun sicur che duu per ari
Per no ris'cià di voeult de restà senza
E avegh el maa coi beff in penitenza.