El noster Domm

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
El noster Domm  (1890) 
by Emilio De Marchi


Emilio De Marchi (1851-1901)‎

El noster Domm

In nomine patris, fili et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vecc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù, in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.

Per capill besogna vèss nassuu sott a santa Tecola, besogna comincià de piscinin a guardà su a quij statov, a quij gùli, a quij finestroni antich, negher, maestôs, dove el sô el giuga a scôndes.

Per lodall besogna parlà meneghin, come quand se parla col papà, o mej, colla mamma, e allora lù el respond, el cunta sù, el rid, el fa l'amoros, el fa pensà al Signor, alla Madonna, ai pover mprt, ai Todisch, ai duca vicc. Quand el piœuv e che la gent la g'ha la môtria, o d'inverna quand el fa quij giornad scur, frecc e nebbiôs, anca lù el noster domm, el diventa gris, frecc, sporch, el se streng in di nivol, el par ch'el pinagia de tutt i part. De denter l'è fosch, sconduu; i sant de sass paren stuff de stà in pee: i monsciôr canten longh, longh el miserere, ei pover veggitt, che scolta la messa in di banch, senten in ogni colp de toss ona vôs che rispond de lontan: "tôs, tôs", che par la mort che ciama. Ma, se torna el seren, se, come el dis el poetta,

L'aria l'è lustra che la pâr de ras...

come se ved di vœult in di mattinn d'april e de magg, Jesus, che legria per quij cent gugliett de zuccher, che spongen l'aria, pizz in ponta dal primm sô ch'el ghe fa i galitt! La legria de pizz, de frastai, de scalett, de lumaghitt, de ghirigori, de pivion che fan l'amor in man delle sante vergini de sass, o in spalla ai patriarca, che da trii sècol guarden giò, che se parlassen!... El sô el pizza i foghetti anca in di vèder coloraa; el fa nass di fior ross, giald, verd, violett sui pilaster, per terra, su i altar: sona l'orghen, e cinquanta fiœu, pover rattitt senza pà, canten "Gloria in excelsis" cont certi vôs bianch, che van in alt, fina a fà on bœucc in del paradis.

Nun se càmbien, vegnèm e vemm, jer vestii alla spagnœula, incœu col cilinder, doman fors coi gamb in sù: di mort, bèj, brutt, vestii polid e strasciaa, bon, onest, o carogn, a seconda dell'aria che tira; ma tì, domm, tì te set semper dell'istess màrmor, o santo Domm, o Domm de caratter. Num bestemmiem el Pà, el cascem via del noster cœur, el mettem in bosinada; e ti t'el scondet sott i arcàd; e me par de sentill, quand col cœur pien de magon, vegnem sul fà della sira a passeggià dedree del côr, odiôs, sacc de tuttcoss, fina de viv.

I noster che gh'è lontan, in Francia, in America, in di desert dell'Africa, se fan on sogn de nott, ghe par de vedè ona roba bianca che se mœuv, che trema in aria; e te set tì, o Domm, che han portaa via in del cœur, e cont tì gh'è tutta la storia di vecc, di parent, della cà, del Campari, del Biffi, della scala, della sartina... de tutt. Te set come on liber stampaa coi vignett; e, quell dì che poden tornà, a quaranta mja de Milan, comencien a sbircià dai finestrin del vapor, e guarden e cerchen tra i piant de róver, e guarden, e cerchen in mezz alla nebbia di risér, fin che veden.... o ghe par... Van innanzi ancamò, el cœur el batt come on magnan, quand fra on tecc e ona beola, sott on ragg de sô, te comparet tì, o Madonnina benedetta del noster Domm! Tì, che set la amma de tucc!... E, allora, se piang, sangua de brio! Se piang come bagàj, e ven in ment i vers del Vespasian Bignamm:

O Madonna indorada del Domm,
fina a tant che te vedi a lusì
mì stoo ben, sont allegher, foo i tomm!
Ma on moment che no t'abbia pù tì,
sotta i œucc - o Madonna del Domm -
senti on vœuj, g'hoo on magon de no dì!
Sbarlusiss, o Madonna del Domm!
Che te veda de nott e de dì!
Senza tì, Meneghin l'è pù on omm,
o Madonna indorada del Domm!

O Domm, chi t'ha faa? Quanti ann l'è che te contemplet le baggianate umane? Quanti sbir, croatt, todesch, paracar, spagnœu, francês, todesch, croatt, e pœu ancamò todesch, spagnœu, francês, t'é vist a passà via, o scappà, o tornà indree? Te se ricordet de Napoleon, che t'ha rott i veder col mortee? E Ferdinand e Cecco Peppo? E Doro e Claudina che in nn volaa giò tegnendes per man? Cunta sù, o Domm, la storia di cinqu giornad: cunta de Vittori, poer omm... No, tâs, e ciao!

In nomine patris, fili et spiritus sancti, l'è el noster Domm, l'è la gesa di vecc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù, in del mond, inscì bell, inscì grand.