El lett

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

El lett[edit]

Tucc disen che sont mì, ch’el sia el lett
la pussee bella istituzion del mond,
quand se dorma, s’intend, col coeur qujett;
perchè on malaa del cert el ve rispond
che mì sont on arnês de inquisiziôn
e prepari la strada del foppôn.
Sont donca bell per quij che vann al cobbi
senza pensêr e che no gh’hann besogn
d’on quaj calmant per trovà dolz i dobbi.
Per quij che intant che dormen fann el sogn
de avè vengiùu ona quaderna al lott
sont on tesòr, el bàlsem de la nott.
De gèner poeu de lett ghe n’è on bordell:
mì sont matrimoniâl e stagionaa;
gh’ho quarant’ann, ma sont ancamò bell,
invece i mè dùu spôs s’hinn inveggiaa,
i senti pù ’me on temp a sgavaggià,
adess, de spess, i senti a ratellà.
Ghè el lett de la «cocotte» che in quanto a stòri
ghe n’ha de cuntà-sù de cott e crù:
se pò ciammall el so laboratòri;
e pussee anmò ne poden cuntà-sù
i lett di alberghi che gh’hann l’occasiôn
de cambià tutti i nott el dormïôn.
Ma a cuntài tucc i lett rivi pù in fin,
me piàs però regordann vun anmò:
el pussee bell de tucc, che l’è el lettin
di fïolitt; de guàj ne cognoss nò,
l’è on nid, l’è come on fiôr, e la rosàda
i angioj ghe la dann con ’na pissada!