El leôn di Giardin Pubblich

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

El leôn di Giardin Pubblich[edit]

E semper chì, denanz a la mia gabbia,
gh’hoo de vedè sta gent come incantàda.
Se la savess come la me fà rabbia!
Ma ogni tant glie foo ’doss ona pissàda.
Cossa vorrii de mì?... Cossa cerchee?...
Sont vècc, sont vècc, e per de pù in presôn,
no sont squasi pù bôn nanch de stà in pee,
no dovarìa fav che compassiôn.
Invece voeuren tucc vedè i me dent,
e quand sbadigli gh’hann el gùst de crêd
che sia on gran demoni; – oh la mia gent,
mi sont compagn de l’omm che gh’ha pù Fêd,
sont istess del tenôr che gh’ha pù vôs,
sont come el lottadôr che gh’ha pù forza;
sont de compiang...; la porti anmì la crôs...;
guardee minga di robb domà la scorza!