El cappellin de lutto

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

El cappellin de lutto[edit]

Tira e bestira, in fin la vedovìn
incoeu la m’ha compraa in la Madamìn.
«Con sto cappell de lùtto – la modista
l’ha ditt – no la pò crêd cossa l’acquista!
Che la guarda in del spècc; l’è on vêr bellee;
el négher l’è el colôr che fà per lee!...»
«Ah, el négher el me donna de no dì;
me le diseva anca el mè pöer marì.
Ma me le faga minga vegnì in ment...
Se la savess in coeur che strengiment!
Pöer Battista, pöer el mè vecc!...»
E la guardava mì dent in del spècc. –
E adess mì porti in gîr el so dolôr
per quell bôn omm che ha ciammaa sù el Signôr.