El can de guardia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

El can de guardia[edit]

«Daj al làder... mòlla... côrr!...»
m’hann sbraggiaa, e mì, allée...
via a côrr come on lecchée
per vedè de famm onôr.
Ma intertanta che correva,
quaa l’è quell che hoo de broncà?...
L’è quest chì o l’è quell là?...
Quaa l’è ’l làder?... – me diseva. –
Hoo incontraa ’l Pèpp cervellee
ch’el sann tucc che sgraffignôn
l’è sto porco d’on pansciôn:
el fà el làder de mestee.
Hoo vedùu el mercant de vin,
che l’è ’n fiôr d’ona forlina,
e el s’ingègna giò in cantina
a slongà d’acqua el quintin.
Hoo incontraa quella tâl sciôra
che la stà in quella villetta
dòe giughen a rouletta;
l’è de nott che la lavôra.
E hoo vedùu anca quell pivell
che ghe piâs, per fa l’amôr
con la sciôra del Dottôr,
saltà denter del murell;
ben s’intend, a ’na cert’ôra...;
no ’l ghe ròba, el galantomm,
al Dottôr nè pêr nè pomm,
ma i basitt de la soa sciôra.
Vardee on poo se l’è on bell gùst
dovè fa quell che foo mì,
can de guardia nott e dì!
Come poss scernì quell giust
che, in sto câs, cossa ’l robaa?
Dò gajnn a quella pell
d’on fattôr – e quest l’è el bell –
che l’è on làder patentaa!
E el padrôn poeu del fattôr
l’è quell tal..., ma basta inscì,
disaroo, tant per finì,
che l’è el sciôr Commendatôr!...