El Sonàmbol in la Luna

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

EL SONAMBOL IN LA LUNA.

1
VEGNII chì tucc i mee donnett,
Mettii on poo giò de lavorà
Vuj nanch vedèv a fa colzett
Tirev arent e dem a trà,
L' è minga on fatt, né on cremesì
L'è on ciall d'un sogn di mee de mi.
2.
Prima de tutt femm i patt ciar:
Che no se tira a man de lott,
Trarissev via i vost dinar,
Che giù de bon gli' è dent nagott,
E vuj on citto el pu perfett,
Che fina in fin no senta on ett.
3.
Scusem se parli de sto ton
Come on Bascià in del seragli,
L'è per no fà che sol pu bon
Me troeuva miss al repentagli
A ogni pass dovè fa un pont,
E romp el fil del mè racont,
4
Semm donca intes, l' è nient de maa
Se ve cottisi a sta manera
De fav tegnì denter el fiaa
Fin che hoo fenii sta tirintera,
Podarii mej tèndern adree,
Aneli dove gh'è nè coo nè pee.
5.
De sira in Magg de l'ann passaa
Ch' el fava anmò ori frecc da can
Mi de per mì hoo tapasciaa
In d'ona cà on poo giò de man
Per stà al camin a cicciorà
Con la padrona della cà.
6.
Quand sont rivaa eren già sott
In cinqu o ses a tarocchà,
E mi lì attent come on motrìott
Guzzava i orecc per dagh a trà
A sta custion minga comuna
Se razza i gàmber in la Luna.
7.
Voeuren tiramm a moeuj anch mi
Per fam decid sul sì sul nò,
E sù i notizi vegnuu chì
A nomm de quij ch'hin là ancamò
A studià in del canoccial
La Luna grauda al natural.
8.
Mi che de Luna me ne intendi
Domà al primm quart e quand l' è pienna,
Su sto argoment no ghe partendi,
Ghe foo i mee scus e disi appenna
D'ess minga in cas de dà el giudizi
Se poden stà tutt quij notizi.
9.
A bagn-maria me tiren dent
A spuvà focura munì quaicoss,
Disi che sont indifferent
Per ved de stà a cavall del foss,
E che pù dass che non sien sogn
I robb sul liber del Sonzogn 1.
10.
Ma vatt a salva, o che brutt guai
Per no avè ditt ch'hin veritaa
Me dar, adoss tucc sii sonaj
Pesg che fudess scomunicaa
Disen che manchi de cervell
A dubità i scopert d'Erscell.
1 Marz 1836. - Scopert in la Luna, faa dal sur Herschel.
11.
Che foo sentì che mi respetti
Tucc quant i Astronem de sto mond
Ma che però no me diletti
A smazzucchamm dessora i grond,
E che cognossi nanch la terra,
Donch per la Luna no vuj guerra.
12.
Ghe n'hoo anca troppa studià
Sora la Luna di nost donn
Che tanci voeult a spass o in cà
Ghe cress i quart e se desponn
On temp cativ de temporal
Con tron e sajett fina in di sal.
13
E me ne importa propri on figh
Che ghe sia i omen in la luna
I donn, i piant, l'erba, i formigh
Che già per mi poeu l'è tuttuna
Ghe sïen sì, ghe sïen nò
Poss nanch cognoss quij che gh'è giò.
14.
Come gh'avess daa on levativ
M'hin soltaa adree tucc sti fànàtegh
Che m'han vorruu mangià inscì viv,
Sont restaa lì come on estàtegh
Senza paroll e senza vos,
M'aveven propri miss in cros.
15.
Già coi maggior no var taccass,
Conven a dagliela de dò
Perché lor sùbet fan frecass,
E per lo men dan del gogò ;
Dis el proverbi meneghin :
Pess gross el mangia el piscinin.
16.
Donch mocchi e i lassi dì
Senza fa a ment ai soeu reson,
Pensi a cavamela de lì,
Me ven el formagg sui macaron,
E' capitaa trii andeghee,
E mi m'en voo per i fatt mee.
17.
Ciappi la straa per andà a cà
Adree al mur compagn d'on can,
Quand sont rivaa, senza scennà
Voo al cobbi soll come on giavan
Pien de penser e malcontent
D'ess staa trattaa on omm de nient.
18
Volta de chì volta de là;
On poo in s'cenna, on poo in travers,
Ma no me poeudi requià
Perché già s'era tropp invers ;
Quand dia ha vorruu a l'improvvisa
Ven a fam sta requi quij de Pisa.
19
Ma guardee ori poo la fantasia!
La fa quell che la voeur con nun,
No gh' è reson, sta matta strìa
Po regolalla on bell nissun
lnscambi de quiettass anch lee
La và e la corr come on lecchee.
20.
Figurev mò che conclusion,
Me par de vess in velociffer
Col mè fagott li sui gallon,
Adree a andà come un Luciffer,
Senza avegh sott cavai nè muj
Domà con l'acqua adree a buj.
21
Andava fort òlter che in slitta
Cont el vapor su i strad de ferr
In pocch orett e senza squitta
Montagn e bosch, cittaa e terr
A centenaja i hoo passaa,
Induvinee el viacc che hoo faa ?
22.
Dusent quaranta milla mij
Che gnanca a fai a sta manera,
Quest l'è sicur, hin minga arlij
Ma cunt staa faa proppi davera;
Ghe voeur ses ann e quatter mes 1,
Calla doma' el listin di spes.
I Cosmorama Pittorich N.13 dell'ann 1836
23.
E mi sto viacc l'hoo faa in pocch or
Senza dà foeura nanca on ghell,
Me sont trovaa a furia de cor
Mi de per mi col fagottell
Su on gran vïal ma in fond tutt stopp
Sott a la Luna on tir de s'ciopp.
24.
Compagn de vun che viaggia in mar Ch'el ved dorrà acqua, cel, e pess, Quand men gite pensa ghe compar
Ona cittaa col port li appress.
El birla i oeucc tutt in d'on bott, Poen el resta lì come on gasgiott.
25.
Inscì ho faa mi in quell mornent Son restaa lì mezz incantaa
Senza fa gnanca on moviment
A vedè là ona gran cittaa,
Lagh e collina con sù i paes
Sul fa de Comm e de Vares.
26.
Corpo de bacco! quanta gent
Guardava già per vedemm mì
Fan maremagna tutt content,
Cont ona truscia de no dì
Me lassen giò on gran cavagn
Taccaa a ona corda de ravagn.
27.
Vosaven fort de audà là dent,
E mi da bravo col fagott
Ghe doo a trà in sul moment,
Me tiren sù in ses o vott,
Me metten lì sù ona gran piazza,
Che bordelleri o stamponazza!
28.
Batten i man, sbraggen Evviva:
Evviva l'omm de l' olter mond:
Diseven lor: l'è el primm che riva,
Come l'è bell e grass e tond,
Vun di magnati el me onora
De presentam a ona gran sciora.
29.
Sto bell donnon me dà de man
Me menna in d'on palazz de faccia,
Pienna de offert e d'agraman
La voeur a tutt i cunt che paccia
On bon risott insemma a lee
Faa col zaffran e i fonsg feree.
30.
La me dà cà in del sò palazz,
A tavola con lee, ben intes,
Servii de tutt come on sciorazz,
Olter che on Cont o che on Marches,
Tucc i pont d'or eren per mi
Robb che me faven lin stordì.
31.
Savrissev mò chi l'era questa
Che in sogn vedeva i soeu smargess
Fina el color de la soa vesta,
L'induvinee mai pù, oddess :
L'era Dianna la regina
Bella figura e donna fina.
32.
Figurev mò la gran fortuna
Mia de mi a vess in cà
De la regina della Luna,
Me sont mettuu fina a boffà
Per dam el ton d'on omm de vaglia
Press ai gabbian e a la plebbaglia.
33.
Se mi sortiva de cà soll,
Salut de chì, inchin de là,
A cascià attorna di gandoll
Nessun ardiva repettà,
Oh che bell spass quand gh'è del fumm
Deventa lus anca el berlumm.
34.
Mi con la sponda soa de lee
Hoo poduu ved tutt appontin
E fa el confront in tutt i stee
Trà quell mond là e el nost mondin,
E de quaicoss poss dav notizia
Anca in sto sogn senza malizia.
35.
I omen là in general
Pocch sù pocch giò hin grand trè brazz
In quant al corp gh' è minga mal
Ghe n'è anch in lor de divers razz
Se hoo de dì mi gh'è pocch de bell
Gh' han certi facc de pipistrell.
36.
Scampen sottsora tresent ann
Vers i settanta toeuen miee,
Hin san e robust senza malann
No gh' è varoeul nè call ai pee,
Nè petachial, nè derenera
Nè infiamatori, nè colèra.
37.
In pont talent e cognizion
Hin anmò indree ma de assossenn,
Hin pocch attiv g'han del poltron
De tannanan ghe n'è a donzenn,
Ma ciappaa in mont hin bona gent
San gnanca fa a mostrass i dent.
58.
I giovenott stan sù tilaa
Ma cascen foeura el fabrian,
E on stomegh tanto rilevaa
Che paren bajli meneman,
Gh'han del pesant e del lasàgn
E press a pocch hin tutt compagn.
39
Chi gh'ha i barbis e chi i scolcion
Su per la faccia e sul barbozz
Compagn di ors e di cavron
Gh'han i cavij fa sù a scartozz,
La pippa in bocca tutt el dì
Per dass el ton de poffarmì.
40.
Perdee in coo o capell de paja
Ona gran bluse coi manegonn,
O on tirincuu de pann o saja,
Colzon avert con do piegonn,
Scarp de color con mascarina
Vari al passeg in pompardina.
41.
Gh'è on oltra qualitaa de omen
Come sarav chì nun i mori,
E quest per mi l'è staa on fenomen
Che hoo mai trovaa in tucc i stori
Gh'han certi âl come i tegnoeur
Hin piscinitt e brutt de coeur.
42.
Costor hin omen de strappazz
Hin servitor, correr, lecchee
Lor fan i strad, ges e palazz,
E d'ogni sorta de mestee,
Coi âl, in pee d'on sgabellin
Fan vent ai donn come crespin.
43.
I donn inscambi hin propri bej
Ben faa de corp, on poo smortinn
E la pu part hin grassottej,
Gh' han i bej pee e i bej maninn
Idej alegher oeucc sbirrent
E tutt el rest in compiment.
44.
De sessant'ann toeuen marì.
Dura noeuv ann la gravidanza
Ponn seguità a parturì
Fina i dusent segond l'usanza
Ghe dan de tetta ai sò fioeu
I tiren sù senza i toeutoeu.
45.
Gh'han ona grazia i dona de là
Che l'inamora chissessia,
San nanca dove stà de cà
L'òdi, l'invidia, e gelosia,
Ghe voeuren ben al so omm de lor
Con nessun d'olter fan l'amor.
46.
No ghe và attorna tant linoeucc
Nè cascamort immagonent,
Nessun po tragh busch in di oeucc,
Hin guzz d'ingegn, pienn de talent
Bagnen el nas a tanci omen,
Ma quest l' è minga on gran fenomen.
47.
E chi comanda i fest hin lor
Semper d'accord senza custion,
Gh' è mai staa guerra, nè tambor,
Nè s'ciopp né sciabel nè canon,
Gh'è pocch offizi e pocch de fà.
Hin pòpol dolz de governà.
48.
Gh' è assossenn donn in di offizi,
E come san tegnì la penna
Fan minga i robb a precipizi
Maduren ben a ment serenna;
In di bottegh lor fan per duu,
In cà maneggen el cazzuu.
49.
No gh'è dottor de medesina,
Nemen la stampa di avocatt,
Quell che se amala l'induvina,
O guarì prest o al cagaratt,
Se sù el mè e el tò nassess di rogn.
Stan al parer de Isepp e Togn.
50.
On tocch de man l'è on istroment
Fa nanch besogn i testimoni.
I soeu moned pesen nient,
Hin de coramm con sù per coni
In d'ona part on can livree,
E in l'oltra Dianna drizza in pee.
47.
E chi comanda i fest hin lor
Semper d'accord senza custion,
Gh' è mai staa guerra, nè tambor,
Nè s'ciopp né sciabel nè canon,
Gh'è pocch offizi e pocch de fà.
Hin pòpol dolz de governà.
48.
Gh' è assossenn donn in di offizi,
E come san tegnì la penna
Fan minga i robb a precipizi
Maduren ben a ment serenna;
In di bottegh lor fan per duu,
In cà maneggen el cazzuu.
49.
No gh'è dottor de medesina,
Nemen la stampa di avocatt,
Quell che se amala l'induvina,
O guarì prest o al cagaratt,
Se sù el mè e el tò nassess di rogn.
Stan al parer de Isepp e Togn.
50.
On tocch de man l'è on istroment
Fa nanch besogn i testimoni.
I soeu moned pesen nient,
Hin de coramm con sù per coni
In d'ona part on can livree,
E in l'oltra Dianna drizza in pee.
51.
I donn hin lor che fa el casser,
El Segretari el Ragionatt,
EI Negoziant Spedizioner,
Strengen i gropp in di contratt,
Senza ess faa sù se dan de butt,
Hin el facch-tottum de per tutt.
52.
Disi nagott poco di donzell
In cà d'on scior che sia soll
Fan alt e bass, e per zimbell
Ghe dan d'intend fior de gandoll,
E cont i brutt, i bei e i bon
Menen a spass el so padron.
53.
El vestiari l'è adattaa
Gh'han el melon a rizzolitt
Ona baretta a fiocch cascaa,
On casacchin coi bottonitt
I manegh strecc adree al brasc
Gh'han minga attorna olter miscmasc.
54.
Gh'han sù i colzon a la musulmanna
Che hin long e largh tutt a piegon,
I strivalitt volt ona spanna,
No gli'han nè socch nè tabaron ;
In del gran frecc gh'han on sgiacchè
D' alihabà . . brodè . . broscè.
55.
Lor de per lor van come omm
De chi de là, fan di viacc
Puttost lontan senza el pommpomm.
De perd la vita o l'equipace,
No gira lader nè assassin,
No gh'è scapusc nè berichin.
56.
Oh che bell viv in quij paes
Con gent tutt scisger e buëll
Semper alegher e cortes,
Guaj che se storgen on cavell
Tucc ubedissen la padronna
Ai soeu comand nessun tontonna.
57.
Mi andava a spass anca con lee
Tant dent che foeura de cittaa.
Oh guardee mò lassava indree
El nomm del loeug, oh che peccaa!
El se ciamava Selenopoli
Squas grand come Costantinopoli.
58.
I cà hin faa tutt de cristall
Cont i cologn de marmor bianch,
E i capitej hin de corall
O ghisa fusa per el manch,
Hin alt duu pian nient de pù
Cont i baltresch per andagh sù.
59.
I strad hin largh e longh tutt dritt
Gh'è già i mosajch per rizzad
De marmor fin e de sassitt
A gran roson in di campad,
Hin tutt de ghisa i trottador
De bronz i bocci ai scorador
60.
Gh'è i piazz rotond e i piazz quadraa,
I port de la cittaa magnifich
El giardin pubblegh coi stecchaa
Tutt de cristall a girolifich
Con di fontann guarnii a rubin
Che sbilzen sù chi lacc, chi vin.
61.
I soeu carocc hin come bigh,
Impellizzaa de madreperla,
I roeud bassinn a l'uso antigh,
Che i donn anch lor coi soèu sganzerla
Monten in legn senza basej,
E guiden lor boeugna vedej.
62.
I soeu cavai hin minga i nost
Lor tacchen sott i cerv in cobbia
Van come vell per dà o trè post
Senza fagh, nanch usmà la grobbia,
Magara insemma el bianch col negher,
Fan brutt vedè ma van là alegher.
63.
Gh'han on teater grand comè
Coi soeu palchitt a colognett
De lapislasuli, la ghe n'è
Di centenee ai parapett,
La volta poeti l'è de cristall,
Se ved el cel sora di spall.
64.
Hin de ras bianch i soeu tendinn
Tutt a reccamm de stell e fior
Con franza e fiocch de perla finn.
I scagn de la platea anch lor
Hin de velù con sott i moll
Van sù dedree fin tacch al coll.
65.
In pont scennari boeugna cred
Pariven quij del gran Sanquiregh
Che tanci voeult n'ha faa straved
E meritaa ì nost pangeliregh,
Gli'è on lampedari de toppazz
Inluminaa con fior de gazz.
66.
Sont andaa in sogn anch in teater,
E gh'era in scenna Opera Buffa
Diseven sù di gran scarpiater,
In tutt i att gh'era baruffa,
Legi el librett in povesia,
El titol l'è Lunamanìa.
67.
Gh'è de digh sora e de rebatt
Su sto argoment inscì elevaa
No le capiss che i barbellatt
Che gh'han la ciav di raritaa,
Mi che in sti coss sont ignorant
No foo attenzion che ai primm cantant.
68.
La prima donna de cartell
L'aveva nomm sura Credenza,
Che la portaven fina ai stell
I pussee tapp de l'udienza,
In di volad restaven mutt
Come gasgiott che bev su tutt.
69.
Ballabontemp l'era el primm omm
Che per trillà l'era on portent
El fava pù de trenta cromm
Voeuna adree l'oltra in d'on moment,
I segond part cren discrett,
Pariva el coro on vero ghett
70
Sto coro l'era numeros
Compost de Seleniti in spada,
De tanc castor vestii pelos
Che vegnen giù in d'ora vallada,
E gh'era i Vespertili armaa
D'arch e sajett come soldaa.
71.
EI gran maester de capella
L'era el famoso Buttalà
Che per i accord al var on lella.
El primm violin l'è on fraballà
Che el gl'ha nè temp, nè bona oreggia.
L'è de cognomm el Falaveggia.
72.
On certo Drollo l'è el povetta,
Vero portent per l'invenzion
De tirà in scenna anch i pianetta,
El machinista in conclusion,
L'è el Terraferma, e l'era ajbella
Ch'el fa andà i quint su la ruzella.
73.
Per intermezz gh'è staa el ball grand
Intitolaa : Gabbia di matt
Quaicoss capiva strollegand,
Ma nel final gh'era sú el gatt,
L'era ona vera cattabolda
Fada da on certo Testacolda.
74.
La prima ballarina seria
L'era la sura Spaziaceli
Che l'ha voluu fa ona matteria
E quand ghe pensi, anmò mi geli
In d'on piroett strasordinari
L'è andada là coi pitt in lari.
75.
El ballarin de la pariglia
Se nominava Saltamond
Quand l'era in mezz a la quadriglia
El comenciava in fond in fond
I cavrieul e i bicocchitt,
E cont i gamb formà i architt.
76.
La ballarina per i part
L'ha nomm sura Castellinaria,
Per fa andà i pee già l'era on scart
Ma per l'azion strasordinaria,
El sò compagn l'è Mappamond
Tropp caricaa a fa el furibond.
77.
In fin di facc l'è staa on spettàcol
Che l'ha faa rid fina i pollin,
Ma sora tutt chi è staa men bàcol
L'è l' impresari on gran tacchin
Che ha miss in berta i bon danee,
Quest l'era el Boccatutt libree.
78.
Sont staa poeu a ved el gran bazzar
Longh pù d'on mja e tutt quattaa,
D'ona larghezza singolar
Pien de bottegh e ben montaa,
Faven facend a pù non poss
Tatut al menúder che a l'ingross.
79.
Se avessev vist che lampedonn
Per tegnì ciara la cittaa
Pu de tresent sessant'or bonn 1
Semper de seguit infilaa,
De tant che hin grand pàren seggion
Taccaa sui ferr a pendolon.
80.
Sont staa al casin di Seleniti
Dove ho veduu i so fest de ball,
Mincioneria che fior d'inviti!
Ghe sarà staa almen senza fall
On milla donn, staghela lì
Montaa d'un gust che fa stordì.
81.
I casacchitt puttost scalfaa
Tutt a recamm in simetria,
I soeu colzon ben pieghinaa,
De certi stoff de boffà via,
In coo, al coll, e in di orecc
Coi gioj tant gross formaven speee.
82.
Omen e donn faven di salt
Marcaa in temp de la battuda,
Pariven piumm che andass in alt,
E seguitaven via la muda
Per fa on cera hall tutt so de lor,
Che a durà pocch l'era dò or.
1 I noee là hin longh quindes dì di nost. Cosmorama Pittorich N. 13 dell'ann 1836.
83.
Salon a tir d'oeucc tutt d'amatist
Col soeul de tartaruga a fior
I lampedari a gioj tutt mist
Cont i smerald pian de splendor
On trattainent a gran profluvi
I ponc e i consumè a deluvi.
84.
Ho viaggiaa con la Regina
Che la vorsuu menam a ved
E la pianura e la collina,
Hoo bisognaa fa on att de fed
Quand hoo veduu quij raritaa
Denanz ai oeucc indormentaa.
85.
Anch ben che i strad foeura di dazi
Fudessen tucc de ferr massicc
che el vapor senza desgrazi
El fass volà gioven e vicc,
Pur se marciava in fior de biga
Con sott ses cerv tegnuu in riga.
86.
Mi stava attacch ai fianch de Lee
Che pienna de bontaa per mì
Come fudess on forastee
Spedii fin dal Missipipì
Per di notizi d'Istitutt
Le me metteva al fatt de tutt.
87.
M'ha faa vedè el forment coi spigh
Pocch men d'on brazza de longhezza,
EI forrnenton senza fadigh
A cascià i loeuv con gran prestezza
Su de la terra de dì in dì
Come sarav i sparg de chì.
88.
Su i riv e su i collinn ven el ris
Cont i grann gross come i fasoeu,
I erborinn e i lovertis
Van a cattaj col rescioeu
I verz hin grand compagn di ombrell
Che gh'è in verzee sora i truttell.
89.
I figh hin gross pussee di zucch,
I pèr spadon eren pocch men
De quel' ballon ch'è andaa a Moncucch
Anch i magiòster vegnen ben,
Hin quasi gross in fin de Magg
Come i melon de Caravagg.
90.
A ved la foeuja sù i moron
Che gh'è di piant vecc come el cucch
L' è tènera senza coston
E granda come i frasch di zucch,
I cavaler hin tanto faa
Quaicoss de pù d'on cervellaa.
91.
Su i sces ven spongioeul e triffol,
Come sarav da nun i mori
Coi soeu piantell fan foeura i ziffol,
I fonsg hin bianch come l'avori,
Umori, naranz, zucch e cocùmer,
N'hoo visi de gross e in d'on gran numer.
92.
Oh ghe n'è inscì de robb che hoo visi
Parlandes chì de agricoltura,
Ma come se po fà a resist
Se voress dij tucc a drittura
L'è assee che daga i tocch chì e là
Su i robb veduu in del ronfà.
93.
M'era duvis de vess a caccia
Con la Regina in stima a un mont
E che vegniss i usij de faccia
A barillott e lì a vess pront
Avrev poduu cont el capell
Inzaucann denter on bordell.
94.
donn cont i sajett su l'arch
Tiraven drizz mej che coi s'ciopp,
Lor là s'hin sueffaa, sant March!
A mirà instess come i ziclopp,
La polver là l'ha anmò de nass
Rau mai sentii nanca el frecass.
95.
Hoo veduu i boeu con l'ombrellin
Faa con la soa peli del front,
E tant de corna guzz in fin,
Ma de cavai gh'è gnanch l'impront
Nemen di muj, nè di asnitt
Che traga a lor scalzad e pitt.
96.
Gh'era in di praa pien de papàver
I be coi corna e la visiera,
Gh'hoo vist on corno soli ai càver
In mezz al coo piantaa a bandera,
Nè rann, nè gàmber no ghe n'è
Follegh e Ludri hin gross comè.
97.
Sont restaa li proppi sorpres
Quand vedi anch là el lagh maggior
Tutt circondaa de bej paes,
E in quella giust riva el vapor,
In mezz al lagh gh'era on vulcan
Ch'el vomitava on foeugh de can.
98.
A ved i cascad d'acqua, e quij
Vegneven giò a precipizi,
Me faven rescià i cavij
I ortid faa dai scoladizi
Lì appress vedeva el mont Fiascon
Dove i Castor fan el carbon.
99.
Hoo vist un lagh tutt d'argent viv
Con sù i barchett da gomma elastica
De scià e de là de quij bej riv Gh'era di monument in plastica,
E dent per dent di gran cipress
Con sii a cantà i dord e i dress.
100.
La m'ha menà a fam vedè
Là pocch lontan on lagh de latt
Che se trovava appenna al pè
Di gran montagn de battelmatt
De sbrinz, de grana, e de stracchin
De mascarpon, e formaggin.
101.
Hoo veduu anch on lagh de mel
Colaa dai avi in di caverna
Grand e fonduu, no se ved cel,
Ghe se và dent coni i lanterna
A toeu la stira e d'on inezia
Se gh'ha i candil mej che a Venezia.
102.
E và e và semm andaa al mar
Dove hemm veduti i bastiment
A passà sora ai pont coi sbar,
Ghe n'è a vapor pù de tresent
Ma nanca vuu con su i canon,
Sonenn la tromba in di occasion.
103.
E lì semm imbarcaa su on bricch
Dove s'è faa on disgiunè
Intant che mi voltava i micch,
Con del presciutt e fricassè,
E fior de scabbi imbottegliaa,
Andavem come desperaa.
104.
Semm rivaa fina al mar tranquill
Che l'è tutt d'oeuli soprafin,
L'è pien de ton e de inguill
Hoo fina visi anca el delfin,
Allora mò semm desmontaa
Hemm pientaa l'acqua e battuu i straa.
105.
N'ha faa vedè ma de lontan
Di gran montagn color del crèmes,
Che bell vedè demeneman
Che andavem contra, figurèmes!
Quest l'è anmò pocch, hoo fina vist
I colinett tutt d'amatist
106.
Adree a queij vegneva i mont
Tutt de cristall a bej color
E se vedeva lì de front
Tanti gabann per i pastor,
E i trôpp de bè su i promontori
Coi Gialla rizz e tutt d'avori.
107.
Semm revusii in d'ona vall,
Ma del gran cold mi andava in broeuda,
S'era imbattuu giust l'intervall
Che el sò l' è in mezz a la gran roeuda,
E che la luna fa d'ombrella,
Intant che spìem in la sidella 1.
108
Allora mò desmòntem tucc
E semm andaa in d'on fontanin
Omen e donn, ma minga a mucc
Divis de loeugh e nanch vesin,
Hemm tolt on bagn d'acqua correnta
Intant che i coeugh fan la polenta
109.
Semm poeu sortii fresch come roeus
Cont ona borlazion de poetta
Era fornii tuttcoss de coeus,
Me tacchi adree a ona cotaletta,
E a la polenta comodada
In sogn gh' hoo daa ona gran pacciada.
110
Dopo impienii el malarbett
Hemm seguitaa el viacc in biga
Alegher tucc come gallett.
Chi rid, chi canta, e chi vesiga
Inant che tornem in cittaa
Per orn cert plicch ch'era rivaa.
1 L' Eccliss del 15 Magg 1836.
111.
L'ha mandaa a scriv el primm Astronem
Che lù guardand giò da la spècola
L'ha descovert ou gran fenonem
Che in del nost mond gh'è chi strassècola
Per guardà sù e curiosà
Quell che fan lor fina in di cà.
112.
E ghe pariva on quai progett,
Perciò dì e nocc col canocial
Con di gran lent e di lorgnett
Sborgnaven tucc in general
E staveu là cont indree el coll
Attent ai gest e poeu ai paroll.
113.
E che el sentiva fina i can
A bojà adree a sto mond in lari,
I asen anch lor a fà hin... han,
I boeu e i vacch con di versari
Che fava gora, e fina ai càver
St'erbetta chì cont i papàver.
114.
Subet rivaa a la capital
staa ordenaa da la Regina
Per el dì appress in di sò sal
On gran consigli de mattina
Coi primm del Stat omen e donn,
Taut de vedè, sentì, e proponn.
115
Credii che m'abbia tajaa foeura?
Nanch per insogn, la m'ha obbligaa
A andà al congress anch in sorioeura
Per sentì on poo sti novitaa,
E dagh di lumm per metti al ciar
Cossa ponn vess mò sti gatar.
116
Han leggiuu sà la relazion
Del primm Astronem là del loeugh,
Anben ch'el fuss on talenton
L' ha faa on pastizz tant come on coeugh,
Chi dis, chi pensa, e chi spegascia,
Nessun era bon de cattagh l'ascia.
117.
Comenzi mi a ciappà ballin
E cuntagh sù la rava e la fava:
Che on bravo Astronem di pu fin
Pocch fà quand men ghe se pensava
L'ha faa ona lenta d'on sguasee
Che tira giò la luna ai pee 1.
118.
E quand l'è lì senza fadiga
Se ved la gent, i cà, i ges,
E. scappa gnanca ona formiga,
Ghe l'han fin scritt al Rè di Ingles 2
Donch voeuren tucc guzzà l'ingegn
Per vegnì chì a cavall o in legn.
1 Liber de Sonzogn. = Marz 1836.
2 Olter liber= April instess ann.
119.
Quest l'è el progett che gh'han de mira
Sciori, pittocch e bottegar
Omen de vaglia e ciribira,
Chi per vegnì a fumà i zigar,
Chi per cognoss de l'oltra gent,
E chi per fà de strappadent.
120.
L'è staa impromiss per la mitaa
Del mes de Giugn del trentases
On gran libron beli e stampaa
Cont i soeu ramm di cà e di ges
Per squajà a tucc cossa gh'è chì,
E quell che fan de nocc e dì.
121.
Quand han sentii sti mee reson,
Se solevaa on gran vespee
Per el pommpomm d'on invasion
Che andass a romp i zabbedee
Ai soeu costumm e a la soa pas
Per vorrò quist mett dent el nas.
122.
Donch s'hin faa sott a descuttà
Sora i mesur per impedì
Che quij giò abbass monten sù là
A trai sott sora e fa immattì
Massem donn coi novitaa
De capellitt, socch, e scossaa.
123.
Chi suggeriss de fà on tendon
Con dent i fess per guardà lor
E chi ten dur col murajon
De tirà sù coi spionador
Tutt a l'ingir come in la China
Per impipass d'ogni ghemina.
124.
Chi ne dis voeuna e chi en dis dò,
Ma daven tucc el coo in la brenta,
Chi se po sì, chi se po nò,
E la Regina malcontenta,
In quell infesc la dis a mì
De fà on poo grazia a suggerì
125.
Lì metten tue la berta in sen,
E mi comenci a ciappà fiaa
E dettà sù quell che ven ven,
Restaven là come incantaa
Ai mee paroll dat in succint,
Omen e donn eren convint.
126.
Ghe foo vedè che sto tendon
EI marscirav in manch de quella
E che l'impegn del murajon
L' è minga pocca bagatella,
Sarass poeu in cà come lumagh,
A la salut boeugna guardagh.
127
Se l'è per toeuss la sudizion
De quij che voeuren curiosà,
L'è assee ona bona piantagion
De Plàten e lassaj andà
Come femm nun foeura di dazi
Che ne impediss de ved gran spazi.
128.
In quant al rest per vess sicur
Che nessun ponda pè in la Luna
A romp la torta e fà sussur,
O per cercà de fà fortuna,
Già gh'è su el gatt, se l'è per quell
Foo sigurtaa con la mia pell.
129.
Basta però a fà sto Editt:
Considerand el ben com un
Di noster stat e i nost diritt,
Per no avè guaj mai con nessun,
Comandi a luce visin e lontan,
E già el perdon l'è a Meregnan.
130.
Penna la vita a chi avrà faccia
De lassà giò certi mestee,
Puta, nè cord, nè red de caccia,
Scal e cavagn ai forastee
Per tiraj sù a fà sciscianna.
El Pleniluni in Magg, Dianna.
131.
Soggiong el primm Astronern quest:
E se vegnessen coi ballon
In di non stat con di pretest,
E fa su el fen inscì de mincion,
Poden smontà in d'on gran númer,
Nun restem chì come cocùmer.
132.
Ghe stoo inanz mi anca per quest,
Hoo responduu : perchè i ballon
No hin che giughitt per fà di fest,
Boeugna taccagh prima el timon
E pientà in l'aria di legnoeur
Per fai andà dove se voeur.
133.
Mettimm pur anch de vess a quella:
L'è subet faa ; basta ordenà
Ai Vespertij de sentinella
De tiragh dent in del tafftà
Con la soa freccia su l'arch moll
Che piomben giò a rotta de coll.
134
Tutt al Consigli in corp allora
El porta ai stell el me progett,
E la Regina la me onora
De fam destend fina el decrett,
Resta fornida la seduta,
E vun con l'olter se saluda.
135.
Dopo d'allora la Regina
La m'ha quistaa on affezion
Che a bagnmaria, giuradina!
L'ha ciappaa on brus ma bel e bon,
E già l'è vera : amor e toss
O prest o tard se fan cognoss.
136.
Serem un dì settaa in divan
Domà in quattr' oeucc mi e lee a descor
Quand tutt a on bott me streng la man
A segn de fam sentì dolor:
Mi te vuj ben, la dis sott vos,
Te see al mè coeur, te vuj mè spos.
137.
A sti paroll ditt da Dianna
La gran Monarca della Luna
TIe solta adoss ona scalmanna
Che in del mè coo la me raduna
Milla penser in concistor
Se han de tajà la testa al tor.
138.
Sto bell donnon ; el mè coo 'l resona
Scernimm giust mì per el so spos ?
Respoodi: ah nò la me minciona,
Cossa dirav el so moros
Quell che la gh'ha de nascondon,
Suo ben chi l'è, l'è Endimion.
139.
Con bella vergna e tutta fiacca,
La dis: se el fuss l'avrev già tolt,
Donch quest a mont ch' el cunta on acca
La stà de ti, mi hoo già risolt.
A sti reson, m' è fin duvis
Che avrav molaa l'istess Narcis.
140.
Donch moli anch mi es'ciavosciori.
Gira la noeuva lì in palazz
E poeu in cittaa a Tizzi e Marfori
Che la Regina romp el giazz
Per dormì pù lee de per lee
La voeur sposà quell forestee.
141.
Siccome l'era tanta bona
Tucc ghe vorreven ben davera,
E la stimaveu per padrona.
Per quell vedeven volontera
Sto gropp e maggia de so geni
Anben che fuss minga on Seleni.
142.
Corr el Tirazza coi trombett,
E tanta geni coi memorial,
Trotta i poetta coi librett
Pien de sonitt e madrigal,
I Vespertij fan de staffetta
A portà i plicch per l'etichetta.
143.
L'era ona truscia da per tutt
Per i apparecc del sposalizi,
In manch de quella è staa costrutt
Pien de bon gust e con giudizi
On gran padiglion su on mont
E on arch magnifich press al pont.
144.
Quest l' era per i zerimoni
Che hin sueffaa a fai a l'alt
Per celebrà el matrimoni.
Con gran smergess e gran risalt,
Con la cuccagna e i saltador,
E l'è fonzion che dura di or.
145.
Bell e indorment pensava a mi
Che in mezz a sta felicitaa
Gh' aveva un despiasè anch'inscì
Che me tegneva lì palpaa,
E l'era quell de vess lontan
Daì mee donnett chì de Milan.
146
In fin ghe semmm al di fissaa
Che ha de succed sto sposalizi,
L'è tutt in motto la cittaa,
Sonen de festa. oh che delizi !
Sortem a pè dal nost palazz
Mi e la Regina sott a brazz.
143.
L'era ona truscia da per tutt
Per i apparecc del sposalizi,
In manch de quella è staa costrutt
Pien de bon gust e con giudizi
On gran padiglion su on mont
E on arch magnitich press al pont.
144.
Quest l'era per i zerimoni
Che hin sueffaa a fai a l'alt
Per celebrà el matrimoni.
Con gran smergess e gran risalt,
Con la cuccagna e i saltador,
El' è fonzion che dura di or.
145.
Bell e indorment pensava a mi
Che in mezz a sia felicitaa
Gh' aveva un despiasè anch'insci
Che me tegneva lì palpaa,
El'era quell de vess lontan
Dai mee donnett chi de Milan.
146.
In fin ghe semm al di fissaa
Che ha de succed sto sposalizi,
è tutt in motto la cittaa,
Sonen de festa, oh che delizi!
Sortem a pè dal nost palazz
Mi e la Regina sott a brazz.
147.
Adree a nun vegneva in coa
On infilera de bej donn,
E tucc diseven sù la soa
Strada fasend sti car simonn
Con di scherzitt e una ghignada
Per tegnì alegra la brigada.
148.
Vegneva i omen de per lor,
Quij de la banda eren dedree,
E poeu ven i guardi e i servitor,
In seguit gh'era on gran vespee
D'omen coi âl a miliaja,
E d'ogni sort de razza paja.
149.
In men ai strepit di Evviva
Rivem a l'arch attacch al pont,
Lì gh'era preparaa l'oliva
E i gran magnati bej e pront
Per cornenzà i zerimoni.
Portaa dai legg del matrimoni.
150.
Scià e là de l'arch gh'era dò càver
Con taccaa ai corna a dondonà
On cert feston faa coi papàver
Che besognava scavalcà
Fusa chissessia d'ogni class.
Alzi el me pè per fà sto pass
151.
Come l'è stada, el savrev nanch,
Ma el fatto l'è per vegnì ai strecc,
Fudess mò a riva e fors de fianch,
Che patatonf, voo giò del lecc
Toeui sù una botta adree al sciffon
E me dessedi in su'l pu bon.
152.
Oh pover mi la mia testa!
Me batt el coeur, me manca el fìaa,
L'è andada in fumm tutta la festa,
Fina la sposa , oh che peccaa!
Me troeuvi soll con rott el coo,
Tutt per la Luna, guardee on poo.
153.
O sitta bolgiraa la Luna,
E tucc i soeu abitant anch lor,
Và a capitamm sta desfortuna
De dovè spend trii o quatter bor
Domà in scirott e inguent malbin,
Per guarì el taj pos al copin.
154.
Cor i me donn per caritaa
Tirem a man on poo pù la Luna,
Se avii per mi on zicch de pietaa,
Perchè gia vedi l' è tuttuna,
Torni sicur anmò a insognamm
E fornírev forsi a copamm.