Deiosta-ls breus iorns e-ls loncs sers

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Deiosta-ls breus iorns e-ls loncs sers
by Pèire d'Alvèrnhe

Deiosta-ls breus iorns e-ls loncs sers,
Qan la blanc'aura brunezis,
Vuoill que branc e bruoill mos sabers
D'un nou ioi qe-m fruich'e-m floris!
Car del doutz fuoill vei clarzir los garrics,
Per qe-retrai entre-ls enois e-ls freis
Lo rossignols e-l tortz e-l gais e-l pics.

Contr'aisso m'agrada-l parers
D'amor loindan'e devezis
Car pauc val levars ni iazers
A lui ses lieis cui es aclis!
C'amors vol gaug e guerpis los enics,
E qui s'esgau a l'ora q'es destreis,
Be-m par q'a dreit li vol esser amics.

Q'ieu vei e crei e sai q'es vers
C'amors engraiss'e e magrezis
L'un ab trichar, l'autr'ab plazers
E l'un ab plor e l'autr'ab ris!
Lo cals qe-s vol n'es manens o mendics,
Per qu'ieu n'am mais so qu'en ai q'esser reis
Assatz non--re d'Escotz ni de Galics.

Ges ieu non sai los capteners
Mas soffre, c'una m'a conquis
Don reviu iois e nais valers,
Tals que denan li-m trassaillis!
Car no m'enqier de dir, me'n ven destrics,
Tan tem qe-l mieils lais e prenda-l sordeis!
On plus n'ai cor, mi pens: car non te'n gics

A car si fos dels mieus volers
Lo sieus rics coratges devis,
Desque ma dompna-m tol poders
De so de q'ieu plus l'ai requis
Mas no-ll sai dir lausengas ni prezics,
Mas meillor cor l'ai trop que non pareis!
S'ella no-l sap, morrai me'n totz antics.

Tant m'es doutz e fis sos vezers
Pel ioi qe-m n'es al cor assis
E sobre tot lo bons espers
Q'ieu n'ai, per que me'n enriquis!
C'anc tant non fui mais coartz ni mendics,
Ab q'ieu la vis alques, aqui mezeis
No-m saubes far de gran paubreta rics.

So es gaugz e iois e plazers
Que a moutas gens abellis
E sos pretz mont'a grans poders
E sos iois sobreseignoris,
Q'enseignamens e beutatz l'es abrics:
Dompneis d'amor, q'en lieis s'espan e creis,
Plens de dousor, vertz e blancs, cum es nics!

Per q'ieu mi pens: ia non te'n desrazics,
Quan mi conquis en loc on ilh me seis
Plus que se-m des Franssa lo reis Loics.

En aqest vers sapcha vilans, Audrics,
Que d'Alvernge manda c'om ses dompneis
No val ren plus que bels malvatz espics.