Commemorazion di Cinq Giornad

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Commemorazion di Cinq Giornad  (1885) 
by A. Messa

Bosinate

Commemorazion di Cinq Giornad
COMMEMORAZION DI CINQ GIORNAD
PER LA LIBERAZION DI NOSTER CONTRAD
COME PUR DELLA LOMBARDIA
CON EL DAGH EL RUGH ALLA TODESCHERIA

(de A. Messa. 1885)

Gent se vorii savè del quarantott
la rava e la fava del rebellott
mì ve la doo vera e distesa
e per ona sola palanca de spesa.

Già da vari ann la todescaria
la pesava su nun la soa tirannia
e la biasimava el governo piemontes
perchè l'aveva daa la libertà ai sò paes.

La polizia e el governo di zucchett
eren fusina de forca e manett
i lombard fier come inn semper staa
e amant de la propria libertaa.

Non podend pu soffrì el sò ghett indegn
che n'aveva miss al coll i coo de legn
hann pensaa a armass e uniss davvera
per liberass per semper de 'sta galera:

intes coi comitaa segretament
i sciori hann pensaa a armà gent
e specciaven el dì de dimostrà
quell che i lombard inn capazz de fà.

Intant quel Vicerè impostoron
andand via l'aveva segnà i cà de trà a monton
e quii là de Vienna eren vegnuu in sentor
di noster idej e per disarmann e fann teror

hann proclamaa prima la legg marzial
e pœu el stat d'assedi ed alter mal
e dopo vedend che el bugnon l'era madur
e che un serem fort in di noster mur

hann daa fœura on pataffion stampaa
che ne dava de lì a trii mes la libertaa
che se saria convocaa i deputazion
insomma l'era on oss in bocca a nun mincion.

Quel proclama l'è staa el segnal tremend
della solevazion - Merda sui voster dent
o porchi de patan arcizucchetta
che promettii mel per damm bacchetta.

Tal e qual criaven i Milanes e, allon,
vivia l'Italia, fœura i gent d'ogni canton.

Giò coccard di poggiœu, fœura i bander
su barricad, ai quartier, ai quartier
se vosa da per tutt - dal governator
vosen i caporion - e dopo dò or

copaa la sentinella, disarmaa i todisch
el palazz del governo l'eva sott al fisch
e Donell stremii smort storaa
l'eva firmaa on decret de libertaa.

Cioè stampa libera, guardia nazional,
permess d'associazion in forma legal
in quel fratemp el Radesch maresciall
credend semper che Milan el fuss el ciall

el se trovava al studi in cà Cagnœula
a ris'c de borlà denter in musirœula
difatti i Milanes corrend per quella via
hann trovaa ch'el ratton l'era già via.

Che bel colp el saria staa mai quell
l'avessen faa presonee quel gross usell!
La truppa intanta la s'era schierada
sui sbocch de questa e de quella contrada

denanz ai Dazi e in gir sui bastion
gh'era cavalleria, truppa e cannon.
El misc masc el se faseva giamò bell
già gh'era taccaa i caserma e el Castell

gent armaa de copp e sass
intant che combatteva i noster al bass
e quand vegneva la cavalleria
l'era ona salva de copp sulla gnuccaria.

Viva l'Italia e mort ai lader
gh'era scritt de per tutt, e fiœu e pader
combatteven insemma col nomm de Pio
ch'el benediva la patria, e la sa Dio

quanto mal hann faa 'sti brutt zuccœu
alla povera Italia e ai sò fiœu.
Ma già on dì l'è passaa e i strappazucch
trœuven che i Milanes inn pussee gnuncch.

"Tartaifel, tartaifel, priganta italiana"
bestemma tutta la razza patana
e i oster, déghela o brutti crovatt
che su i noster barricad gh'è su 'l gatt

e metteven su on gatt davvera
per mincionà i zucchej in 'sta manera.
Pin pon spara el cannon de chì e de lì
e i noster: "ciappa quest che l'è per tì!"

Eren s'cioppettad de piccaven via
che decimava squas tutt l'artiglieria
de modo che Milan l'è staa on cimiter
per i crovatt e i cannonier.

L'ha cercaa Radeschi de vegnì a patt
ma giusta, crepa tì e i tò crovatt.
Al Geni el Sottocorno della scanscia
el se striscia perfinna con la panscia

quacc quacc adree al mur finna alla porta
e l'ha vongiuda d'acqua rasa e robba forta
e pœu daggh el fœugh e scappa via
mandand a fœugh e fiamm la gnibaria.

E vœuna - alla caserma i polizai
inn staa ciappaa in la red compagn di quaj
e Santa Margherita similment
l'è stada desmorbada bravament.

Anzi è staa faa on falò cont i process
che quell car Torresani l'avea traa appress
s'è dervii i cadenazz ai presonee
e fœura tucc i can del sò pajee.

A Porta Cina, alla Passion e alter sit
se batteva i todisch polit polit,
insomma nell'interno tant e tant
se guadagnava terren e ben d'incant.

Ma ai dazi, fiœuj car, gh'era i boffett
che faseva paura ai noster donnett.
e che impediven d'avegh la comunicazion
per la pacciatoria e la munizion.

Epuur chì a Porta Tosa on ignegnee
l'ha trovaa el mezz de cojonà i badee
fasend colla legna di gross fassinon
de fà borlà a brasc contra i cannon

e adree de quist s'cioppettad de lira
e avanti giovinotti ch'el cannon el tira.
Viva l'Italia e i sò bersaglier
e giò 'sti crovatt e sti cannonier.

Marsc marsc tran tran, sonna el tambor
i todesch vann via e el destin con lor
manden a fœugh e fiamm tutt i cassinn
che se trœuva a lor circonvicinn.

Ma da l'ora Porta Tosa a nostra gloria
l'è stada ciamada Porta Vittoria,
tolta questa, anca tutt el rimanent
l'è vegnuu in noster poter quietament.

La guerra l'è durada cinq giornad
ch'han formaa la gloria de 'sti contrad.
Sacchegg, fœugh, stupro, inn staa bravur
de quii crovatt, boemm e pan dur

e insemma a lor commess, ruffian, braghee,
spii, puttann col Bolza hann faa el giudee
tresent e passa di noster inn costaa
destin porch, cinq mes de libertaa.

Ma chi avaria ditt ch'el quarantott
el preludiava la rovina di zuccott?
E appenna via lor a nostra spesa
emm celebraa sta gloria milanesa.