Bosinada sora l'abbondanza della vendembia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Bosinada sora l'abbondanza della vendembia
by anonim bosin

Bosinate

BOSINADA
SORA
L'ABBONDANZA
DELLA VENDEMBIA
DE QUEST'AGN

IN MILAN
Dal Stampador Visaj in di Trii Re.
1818.

Vel torni a di per la campagna
Che quest' l'è l'ann della cuccagna,
E ch'el sia la veritaa
Vedill in st'altra Bosinaa.

No ve stremii, no abbie pagura
S'è vegnuu on po de lavadura,
E se anca insemma a questa
L'è vegnuu on poo de tampesta;
Quist in vizend che già se sa
In temp de staa no i pom schivà;
L'è per proverbi, on car de fen
Per quant l'è gross, per quant l'è pien
Prima d'andà al loeugh destinaa
Sen perd quai lira per i straa,
ma in mezz a quest maggior porzion
L'è quella che va a ca del padron.
L'istess pom di anc del raccolt
Per quant el vent, el frecc, el colt,
L'acqua, el succ, e i tampest,
mettigh insemma appress al rest
Quel che sgraffignen i campee,
Quel che se pesta sott ai pee,
Quel che roben de tant in tant
I villan, coi viandant,
Ma con tutt quest maggior porzion
El le god semper el padron,
E tutt el san, e quest l'è zert
Che poeu quai coss besogna pert.



Chi po negal ch'el sia in sostanza
Propri quest l'ann dell'abbondanza;
Han mai visto i milanes
Sul nost verzee tanti scires!
Nem pur vist, e ben sossen
Per, peritt, e maddalen,
E la cara mognaghina,
La brugna gialda, e la massina
E maggioster, e frambroeus
E sui spaller, e sora i proeus,
E brugn legittem e salvadegh,
E l'ughetta, el bon uvadegh.
Persegh poeu disi nagott
El ven giò i scorb a barilott,
L'è vera che in man di recaton
Che in tutt d'accord in sta stagion,
Che per lor l'è semper grassa
A alzà i barbis in sulla tassa;
Ma con tutt quest diroo in sostanza
Che quest l'è l'ann dell'abbondanza
Zucc, coccumer, e pom d'or
A mucc se veden anca lor,
In staa on poo scars i fasoritt,
Ed anca i corna ed i cornitt.



Se se domanda mo 'l perchè
L'è vun di motiv da no savè;
Se ai ortolan vu domandee
Han cento scus da tirà in pee,
Che l'è per el succ, perchè in brusaa,
Ma che per di la veritaa
Senza fa goss, e parlà ciar
L'è per vendi on poo pu car.
Se descorrem poeu di mellon
Per ogni part ghe n'è a monton,
Mellon se ved per tutt Milan
De Caravag, e de nostran.



Pareggie tin e navazz
Long e largh almanc cent brazz;
Bonz e vassii che tegnen dent
Almanca mila e cinq cent brent;
E se quist manchen anc mo
Andee a toeu i barc dell'oltra Po,
Insemma a quii là del Tesin
Per impii tutt quant de vin.
Se mettarem a boccalà
Della mattina fin disnà,
E toccarem là poeu semper inscì
Fin che andarem cioc a dormì.



Ma lassaroo chi da descor
dell'uga, del vin, e di vidor!
Vegnii a ved con mi in campagna
El bel retratt della cuccagna,
Vegnii sul Paves, e alla Brianza
A ved l'ann dell'abbondanza,
Per tutti i pajes o bon o gram
Vedii l'uga a pend come i salam,
Coi sgrazz già madur al dì d'incoeu
Gross e pesant com'è i fioeu,
Che per ogni grap sagolà ponn
Almanca ses o vott personn.
Sentii, e stuppi per maraveja
E quist no in ball formaa de creja;
In on pajes el gh'è na sgrazza
Grossa cinqu onz de pu d'on brazza;
E per curà sto bel bellee
Se manten apposta duu campee,
Vun de nott, l'olter del dì,
Perché ‘l padron l'avuu da di
Che mangien pur l'uga ch'è d'intorna
Che per lu gh'importa un corna,
Basta che infin la sia salvada
Sta sgrazza tanto stermenada.



Figurev con sta cuccagna
Corrirà ‘l vin per la campagna
Come l'acqua del Tesin,
Ed emm da negà tutt in del vin.
Con st'abbondanza digh nagotta
Emm d'andà a ca tutt con la cotta,
Bevarem con st'abbondanza
Del vin gustos e de sostanza;
Seppur i ost a vun per un
Ch'in semper amis del Dio Nettun,
Per no fa che al coo nol tacca
Nel mesturem con dell'acqua.
Sbragiem, cantem in radunanza
Evviva l'ann dell'abbondanza,
Evviva nun, e tutt i avar
Lassei tossì per el gattar,
E quii che scriv i taccojn
Che voeren pretend d'ess induin
Col di che Mart, el Sur Mercuri
In duu pianet de mal auguri,
Disemeghel pur foeura di dent
Che so predizion varen nient,
E che han fallaa la concordanza
Se l'ann non l'è scars, ma d'abbondanza.



Donc replichem el retornell
Con quanta vos gh'emm in la pell,
Viva l'ann della cuccagna,
Viva l'uga ch'è in campagna,
Desiderem on ann compagn
E seguità inscì per ben cent agn,
Perché in ogni temp e zircostanza
Possem viv dent in l'abbondanza.

FENIDA