Baltramina, part 1
Carl'Andreja Oltolina (XVIII sec.)
Baltramina, part 1
Orsù besogna dilla, al temp d'adess,
se vorav ben tasè, ma no se pò;
se sent a fà a Milan tanto smargess,
ch'el vœur fass on incendi sto falò;
o ben o maa tucc vœuren dì la soa
e tucc i can vœuren menà la coa.
Chi dis maa d'ona part e chi de l'oltra,
chi defend quest e chi sostenta quell:
tucc i dì ona boltriga ven a voltra,
e tucc i dì se sent on quej spuell;
se ven su anmò on quej olter nivolon,
s'ha ben de sentì prest a s'cioppà el tron.
[...]
In fatt el fa de nun on paragon
cont i donn de Fiorenza; et dis che quij
parten con tanta bella espressïon
che se va in brœud de scisger a sentij,
e gh'han in del mazzucch tanta vertù,
che, quand descorren, no s'pò andà pu in sù.
El riva fina a dì che là gh'è pocch
avvocatt, perchè nassen dottoress
i donn de quell paes. Tel digh mi Rocch,
se adess se podem scond del tutt, se adess
semm traa de scagn!... T'ha ditt ona reson
che no se ghe pò cert respond a ton.
Ma, soggiunge Ballramina:
Donca, se chi hin i donn tucc ignorant,
e no san parlà d'olter che de socch,
l'è nassun anch lu d'ona marzocca!... E, intant,
a proporzion de quell che l'era el sciocch,
sarà anch la tappa!... L'è ona conseguenza
che propi la ghe ven per eccellenza!
L'è che sta conseguenza no se pò
a tanc olter brav omen comodalla!
Ghe n'è de quij ch'hin minga inscì gogò,
anch che sien nassun chì!... Donca, o la falla
sta regola, o besogna confessà
ch'hin vegnuu a voltra cert de donn che sà.
E, ad ogni modo, conclude:
Là, via, giacchè l'ha faa sto paragon,
ghe vuj anca conced che i Fiorentinn
possen vantass, con tutta la reson,
d'avè di glorios, brav cittadinn!
Nol neghi, perchè hin coss che se ponn dà!
Se ghe n'è chì, ghen po ben vess anch là!
Anzi, pussee d'on bott hoo sentuu a dì
che in Fiorenza gh'è staa ona poetessa.
che la fava coi vers tant bell sentì,
che l'era l'idol de la prencipessa;
con quest: che l'era sbrisa contadina,
e la se nominava... Meneghina!
Ma nun donn Milanes, impunemanch,
no se stremissem minga guanch per quest!
Ghe stemm in pari, in sti coss chì, e pœù anch,
e fors ghe stemm inanz in tutt el rest;
nè cred che a Baltramina de Milan
sta Meneghina l'abbia tolt la man.
Mi, Baltramina musa, che bescanta
sui riv de la Vecciabbia, n'hoo pagura
che la mia poesia bella e frizzanta
no possa fa anca lee la soa figura!
Chè soo famm anch coi verz on poo d'onor
col faj passà in Parnass per cavolfior.
E, per quel che resguarda tutt el rest,
Milan, per dina bacch, el po vantass,
a parposet di donn, d'avè di test
de fa restà Fiorenza col coo bass!
Basta a girà on tantin per la cittaa
per vedè se mi digh la veritaa!
In d'ona cà se trovarà ona donna
pondada a on tavol pien de tucc i part
de bej librasc, in att che la componna
on quej sonett, e, sfojattand di cart,
per quistass in eterna on ver onor,
la scerna i fras pu nobel di autor.
Se vedarà, in d'on olter sit, in mezz
ai squader, ai triangol, ai compass,
e a tanc ordegn part drizz e part scavezz,
on'oltra donna in att de no curass
di vanitaa del mond, ma che la tend
ai coss che i vertuos cerchen d'imprend.
Se trovarà, de pu, in d'on'oltra cà,
on'oltra che, settada a on clavazin
in mezz ai cart de musega, la stà
provand ona sonada o on concertin.
Infin, chì, gh'emm di donn de tant ingegn,
che la pò ben tœù via Fiorenza el segn.
Ma, come hoo ditt, sti coss hin ciar assee,
senza stà chì a descorren d'avvantagg;
e pœù el fa i parangon l'è on brutt mestee,
anzi i ciamen la prœuva del lappagg!
Per quest vuj lassaj fa al dialoghista,
che, pu che Onofri, el pò ciamass Battista.