Amicizia e tolleranza

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Amicizia e tolleranza
by Giovanni Rajberti

Gioann Rajbert (1805-1861)‎

Amicizia e tolleranza (1841)

Oh che razza de strambi hin i cantant!
Se on amis el je prega in cortesia
de fà ona cantadina, no gh'è sant:
e se ghe salta a lor la fantasia,
no gh'han riguard a dagh de quij stufaa
de maledì 'l moment che han comenzaa.

El pover don Ramiro l'era inscì:
quand el marches Tappon sò protettor
le scongiurava che 'l se fass sentì
l'era tutt fiaa traa via, andà a discôr!
- Sono stanco - Ho le prove domattina -
- Non sono in voce - Ho preso medicina. -

Quij sir poeu el marches el ghe seccava
el se pettava al cembol per dispett,
e 'l pestava, el trillava, el fiorettava,
smorbiand de vôs de testa e vôs de pett;
l'era on tal cruzzi che per tutta sira
quij del tarocch faven refud de lira.

E in del rest èrel pocch original?
Ora el mollava come vun che scappa;
ora el marciava apian, dur come on pal,
ch'el pariva on monscior in vesta e cappa:
ora palazz, cavai e servitù;
ora in bolletta, in strada e de per lu.

Incoeu, per moeud de dì, 'l levava el fiaa
no parland che de re, de principess:
diman poeu l'era on omm tutt rassegnaa;
lu, ona minestra, on bocconin de less,
ona coverta cont on sacch de paja,
e me ne frego de sti mond canaja.

Ma se 'l metteva i ong sora on quartal
vatt a fà bolgirà, filosofia!
In cinqu dì 'l le fogava sto animal.
Quanti luis l'hoo vist a buttà via
lì inscì de la Cecchina e l'Accademmia
tra mezz a on sôrs de pôncc e ona bestemmia!

Lu ronfà tutt el dì, stranoccià,
môrôsattà, pippà e ciappà ciocch,
e on continov purgass e scorpaccià,
e 'l dottor Vigna inanz indree ogni pocch:
dagh e dagh, sul pu bon l'ha pers la vôs,
nè gh'è vanzaa che 'l nomm de Virtuos.

Chì on quai vun disarà - mò, lu suria
l'è fors senza difett? - Oh, car Signor,
chi sosten quest? - mi adess toccava via
inscì, come se fa, tant per discôr:
che in quanto sia difett, dal pu al men,
ghe n'hemm tucc on bon sacch: resonni ben?

Vuna de sti mattinn el sur Michee
el tajava giò i pagn a on sò amis
(che ghe sarà sonaa i orecc assee)
quand vun present el salta su, 'l ghe dis:
- Sur Michelin, e lu 'l se cognoss nò?
Crédel che siem a l'orba sul fatt sò? -

Ma lu 'l putasca senza perd la flemma
- Scusa, el repìa, ma sta ciallada chì
la gh'ha a che fa nagott cont el nost temma:
speccia che adess parlaroo maa de mì! -
Già l'amor proppi l'è ona tal passion
che ne quatta la vista e la reson.

Se nun de solit semm inscì tobis,
sui nost vizzi per via de l'amor proppi,
perchè mò vess tutt oeucc cont quij di amis
e cercaj e ingrandij col microscoppi?
Anca lor poeu cont nun faran l'ugual
e, per dincio, l'è pu che natural.

[...]