Al cald de la stuva

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Al cald de la stuva
by Giovanni Bertacchi

Gioann Bertacch (1869-1942)‎

Al cald de la stuva

Sem in tra ses: su andem intes:
a fà on bell giœugh, lì intorn'al fœugh;
cuntem mò su chi ne sa de più.

Gh'era ona volta, in Spluga, on casciadô
de la vista tanto fina,
che 'l stava del pizz Faree, in su la scima
a vedè giò i formigh sui sass del Lir.

Hoo sentii mì che gh'era on cœugh a Mell,
de nas propi inscì fin,
che 'l sentiva ancamò sora a Dubin
l'odor divers che giò 'l bojeva al fœugh.

Al Cascada gh'era, su a Madesem,
on cœugh de gust tant fin,
che 'l cognosseva i pess se del Cadin,
del lagh de Motta opur de l'Angelœuga.

Gh'era ona volta, in val de Lee,
on pastô, d'oregg tant fin,
che dei fenil e dei cantinn el sentiva
a cress la lana ai pegor su la schena.

Gh'era a Ciavena on vegg matarazzee
coi did propi inscì fin,
che col tocà la lana di cossin
el seva de precis l'etaa di pegor.

Ghe n'è Vun senza œugg che ved tutt de lontan, de vesin,
el sent tutt senza oregg, el sa el destin,
e senza brasc el brascia tutt el mond.

L'è minga giœugh, salten su i alter a dì,
nun hem dii su asnadi tant per dì,
e tì, tutt a on tratt, te vegnet chì
a pirlà i nost discors trop in sul seri.