Ai amis

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Ai amis
by Giacomo Rotondi

Giacomo Rotondi (XIX sec.)

Ai amis

Sont vecc, mezz'orb, e strusi on poo i sciavatt...
donch minga tant la dev'andà sta storia.
Ma i ultim'or m'avraven mò de batt
senza che lassa al mond ona memoria?
Oh! dess... ciappee st'Inferno, o car amis,
ch'el pò derviv la strada al Paradis.

Capissi ben, che l'è meschin el regall;
ma hoo confidaa in vïalter, che sii bon:
andee via drizz quand incontree di fall,
che in quant a Dant ghe cerchi mi el perdon.
Scusemm s'hoo boggiaa maa: ma stee a sentì
el come e quand hoo faa sto liber chì.

Dopo el gran cattabuj del quarantott
m'eren squasi del tutt borlaa giò i brasc;
la grinta poeu de tanti poliziott
la m'ha faa deventà on ver omm de strasc;
svojaa, pigher, balord, bon de nagotta...
in pocch paroll, mi sera ona marmotta.

Me sont finna stufii (e con che dann)
de seguità pu inanz del mestee,
al qual (e minga men de quarant'ann)
semper de coeur gh'aveva tegnuu adree.
Col fà nagott ben prest me sont trovaa
pien de pocondria, che l'è el pesg di maa.

Mi me sera già daa per on omm pers;
nanca ai compagn mi ghe guardava adoss,
semper mi de per mi, negher, invers,
e m'inrabbiva per di minim coss.
Pensandegh sora hoo ditt intra de mi:
ma cerchet minga de podè guarì?

M'è vegnuu in ment, ch'ai maa de sta natura
i medesinn varen nagott del tutt,
e ch'el remedi giust, fin ch'el maa el dura,
l'è el lavorà, l'è el savess dà de butt.
Ai mè client mi dava sto prezett
senza impiastragh el stomegh coi rizett.

Tutt quest va ben; ma come se pò fà
a trovà la manera d'occupass?
De l'ospedaa me sont faa giubilà,
e i visit hin andaa squas tucc a spass.
Stà al caffè me pias nò!, me pias nò el gioeugh,
nè gh'hoo per spassamm via on alter loeugh.

Sigura, ch'el sarav on gran sollev
l'andà in campagna, e lavorà el giardin;
ma adess l'è tutt gelaa, gh'è giò la nev.
Donca boeugna che disa in fin di fin,
ch'i liber hin anmò el rimedi giust,
e quell tra quist ch'el poda dà pu gust.

Di liber de mestee vuj nò stuffimm,
e poeu per el mè cas hin minga a taj.
Ghe voeur di poesii, propri di rimm,
che hoo già leggiuu, poss dì, fin de bagaj:
allora, me sovvén, m'hin piasuu tant!
Comenzemm donch cont el papà, con Dant.

Leggi l'Inferno, e rivaa circa a mezz,
dal penser matt me lassi menà via
in vista de podè lavorà on pezz,
de voltà in milanes sta poesia;
e senza pensà pu nè a quell nè a quest,
a sto penser me sont tacaa ben prest.

Me salta in ment (me sont sentii a sfregì),
ch'el s'era miss a fà l'istess el Porta,
e che dopo pocch proeuv l'ha pientaa lì.
Gh'hoo pensaa on cicc, e hoo ditt: “Cossa m'importa?
Sont minga conossuu, perdi nient;
alto!, senza pagura demegh dent”.

Ma squasi subit mi me sont accort,
ch'el pes l'era ben grev per i mè spall.
Troeuvi difficoltaa de tutt i sort,
e in l'istess temp sproposit de cavall.
Son staa lì lì per perd tutt i speranz
de podè in sta borlanda andà anmò innanz.

Ma hoo ciappaa fiaa, e dur in del progett,
per sti motiv hoo minga tajaa su,
ne gh'è staa verso de dovè desmett;
anzi, scaldaa, gh'hoo piccaa dent de pu.
Sont poeu rivaa a la fin, dopo avè spes,
lavorand tutt i dì, quattordes mes.

Grazie, el mè Dant; te m'ee faa on gran favor,
e per ricognizion n'hoo faa de bej.
Mi te domandi scusa, o car Dottor.
Ho sfadigaa sossenn, e sont staa mej;
ma a dì la veritaa sont guarii affacc
dopo che gh'han daa el rugh a certi facc.

Boeugna adess che ve disa finalment,
che trattandes d'on'Opera Divina
hoo cercaa minga de fà rid la gent
cont i fras savorii de Porta Cina.
Con tutt quest credi minga d'avè faa
on pastizz italian milanesaa.

E el credi tant nò, che sont per dì,
che adess ris'ci de vess propri mi quell,
che del parlà polid de sti dì chì
ha poduu conservà el vero modell;
perchè cont l'Annession ben prest Milan
el s'ha de mett a farfojà toscan.