A fà ol dotùr

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
A fà ol dotùr
by Giuseppe Bonandrini

Giuseppe Bonandrini (1867-1940)

A fà ol dotùr

A fà ol dotùr a l'è ü mestér da cà
sèmper col cör söspìs... a i è troàde
a caso i ure de pödì possà
e trà 'mpó 'l fiàt in pas, sènsa secade.

Che dé malincognùs... che nèbia... a l' fà
bröt tép... vé gió la név... l'è bröte i strade:
se 'ncö 'l diàol vergü no l' fa malà,
fòrse le büse fò sènsa ciamade.

E per diertìm... ché... al cóld... col cör quièt,
adèss a òi sonà dol Donisèt
ü de chi bèi pensér che i spira amùr...

Se tanto in ira agli uomini... "Dotùr!
Oh, sciùr dotùr"... è l'amor nostro a cara...
"A g'hó malàt la fómna... A l' córe..." Sbara!