Sobre'l vèlh trobar e'l novèl

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Sobre'l vèlh trobar e'l novèl  (v. 1150) 
by Pèire d'Alvèrnhe

Sobre'l vèlh trobar e'l novèl
vòlh mostrar mon sen als sabents,
qu’enténdon ben aquilh qu'a venir son
qu'anc trò per me non fo faits vèrs entièrs,
e qui non cre qu'èu sia vertadièrs
auja dessen com estau a razon.

Qu'èu tenh l'us e'l pan e'l coutèl
de qué'm platz apanar las gents ;
que d'est mestièr an levat en pairon,
ses acordièr que no's rompa’l semdièrs,
qu'èu dic que nièr [si mòstr'els faits non nièrs],
qu'a fòl parlièr ten òm lui e'l sermon.

Qu'a un tenent ses mot borrèl
deu de dir èsser avinents ;
car qui trassalh [de Maurin en Miron]
entre'l mèi falh si no's prent a ladrièrs ;
com del trebalh quecs mots [fai's] messatgièrs
qu'en devinalh met lauzir de maizon.

Equi que'n frima ni'n fragèl,
pòs qu'es mos trobars tant valents
<per mots causits èu respont en leiçon>
qu'èu soi raïtz e dic qu'èu soi premièrs,
de dits complits vencent mos fats guerrièrs
que'm lèvon crits, que èu non me'n tenh pro.

Doncs com qu'ilh síon d'un tropèl
ménton tot gent èr per las dents,
qu'èm sent certans del mèlhs qu'es e que fo,
ensegurans de mon chant e sobrièrs
ves los bauzans, e sai qué dic, qu'estièrs
non vengra'l grans dont a tròp en sazon.

Car èr m’abelís e m'es bèl
qu'el mèu jòi s'enant lo jovents
e s'èu ren dic que lur an environ,
aissí me'n gic, qu’uns gaugs mi creis doblièrs
d'un doutz espic qu'es joiós consirièrs,
dont m'an amic òi mais li mal e'lh bon.

D'aissí'm sent ric per bona sospeiçon
qu'en jòi m'afic e m'estau volentièrs,
et ab jòi pic e gaug mos desirièrs
et ab jòi pic e gaug vòlh : Dèus lo'm don.