Esdras

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Capítulo 1[edit]

1 Ne l purmeiro anho de Ciro, rei de la Piersia, para que se cumprisse la palabra de l Senhor proferida pula boca de Jeremias, çpertou l Senhor l sprito de Ciro, rei de la Piersia, de modo qu'el feç proclamar por to l sou reino, de biba boç i tamien por scrito, este decreto:

2 Assi diç Ciro, rei de la Piersia: L Senhor Dius de l cielo me deu todos ls reinos de la tierra , i me encarregou de le eidificar ua casa an Jerusalén, que ye an Judá.

3 Quien hai antre bós de to l sou pobo (seia sou Dius cun el) suba para Jerusalén, que ye an Judá, i eidifique la casa de l Senhor, Dius de Israel; el ye l Dius qu'habita an Jerusalén.

4 I to remanescente, seia qual fur l lugar an que ye peregrino, seia ajudado puls homes desse lugar cun prata, cun ouro, cun benes i cun animales, afora l'ouferta boluntária para la casa de Dius, que stá an Jerusalén.

5 Anton se lebantórun ls xefes de las casas paternas de Judá i Benjamin i ls sacerdotes, i ls lebitas, todos aqueles cujo sprito Dius çpertara, para subiren a eidificar la casa de l Senhor, que stá an Jerusalén.

6 I todos ls sous bezinos ls ajudórun cun utensílios de prata, cun ouro, cun benes, cun animales i cun cousas preciosas, afora todo l que se oufreciu boluntariamente.

7 Tamien l rei Ciro tirou ls utensílios que pertencian a la casa de l Senhor i que Nabucodonozor tenie trazido de Jerusalén i posto na casa de sous diuses.

8 Ciro, rei de la Piersia, tirou -los pula mano de Mitredate, l tesoureiro, que ls antregou cuntados la Sesbazar, príncipe de Judá.

9 Este ye l númaro deilhes: Trinta bacies d'ouro, mil bacies de prata, binte i nuobe ancensários,

10 trinta taças d'ouro, quatrocentas i dieç taças de prata i mil outros utensílios.

11 Todos ls utensílios d'ouro i de prata fúrun cinco mil i quatrocientos; todos estes lebou Sesbazar, quando ls de l catibeiro fúrun cunduzidos de Babilónia para Jerusalén.


Capítulo 2[edit]

1 Estes son ls filhos de la probíncia que subiran de l catibeiro, dentre ls silados, la quien Nabucodonozor, rei de Babilónia, tenie lebado para Babilónia, i que boltórun para Jerusalén i para Judá, cada un para la sue cidade;

2 ls quales bieran cun Zorobabel, Jesuá, Nemias, Seraías, Relaías, Mardoqueu, Bilsana, Mizpar, Bigbai, Reun i Baaná. L númaro de ls homes de l pobo de Israel.

3 Ls filhos de Parós, dous mil ciento i sietenta i dous.

4 Ls filhos de Sefaties, trezentos i sietenta i dous.

5 Ls filhos de Ará, sietecientos i sietenta i cinco.

6 Ls filhos de Paate-Moabe, de ls filhos de Jesuá i de Joabe, dous mil uitocientos i duoze.

7 Ls filhos de Eilon, mil duzentos i cinqüenta i quatro.

8 Ls filhos de Zatu, nuobecientos i quarenta i cinco.

9 Ls filhos de Zacai, sietecientos i sessenta.

10 Ls filhos de Bani, seiscientos i quarenta i dous.

11 Ls filhos de Bebai, seiscientos i binte i trés.

12 Ls filhos de Azgade, mil duzentos i binte i dous.

13 Ls filhos de Adonicon, seiscientos i sessenta i seis.

14 Ls filhos de Bigbai, dous mil i cinqüenta i seis.

15 Ls filhos de Adin, quatrocientos i cinqüenta i quatro.

16 Ls filhos de Atener, de Ezequias, nuobenta i uito.

17 Ls filhos de Bezai, trezentos i binte i trés.

18 Ls filhos de Jora, ciento i duoze.

19 Ls filhos de Hasun, duzentos i binte i trés.

20 Ls filhos de Gibar, nuobenta i cinco.

21 Ls filhos de Belén, ciento i binte i trés.

22 Ls homes de Nietofá, cinqüenta i seis.

23 Ls homes de Anatote, ciento i binte i uito.

24 Ls filhos de Azmabete, quarenta i dous.

25 Ls filhos de Quiriate-Arin, de Cefira i de Berote, sietecientos i quarenta i trés

26 Ls filhos de Ramá i de Gaba, seiscientos i binte i un.

27 Ls homes de Micmás, ciento i binte i dous.

28 Ls homes de Betel i de Ai, duzentos i binte i trés.

29 Ls filhos de Nebo, cinqüenta i dous.

30 Ls filhos de Magbis, ciento i cinqüenta i seis.

31 Ls filhos de l'outro Eilon, mil duzentos i cinqüenta i quatro.

32 Ls filhos de Harin, trezentos i binte.

33 Ls filhos de Lode, de Hadide i de Ono, sietecientos i binte i cinco.

34 Ls filhos de Jericó, trezentos i quarenta i cinco.

35 Ls filhos de Senaá, trés mil seiscientos i trinta.

36 Ls sacerdotes: ls filhos de Jedaías, de la casa de Jesuá, nuobecientos i sietenta i trés.

37 Ls filhos de Imer, mil i cinqüenta i dous.

38 Ls filhos de Pasur, mil duzentos i quarenta i siete.

39 Ls filhos de Harin, mil i dezessete.

40 Ls lebitas ls filhos de Jesuá, i de Cadmiel, de ls filhos de Hodabies, sietenta i quatro.

41 Ls cantores: ls filhos de Asafe, ciento i binte i uito.

42 Ls filhos de ls porteiros: ls filhos de Salun, ls filhos de Atener, ls filhos de Talmon, ls filhos de Acube, ls filhos de Hatita, ls filhos de Sobai, al to, ciento i trinta i nuobe.

43 Ls netinines: ls filhos de Ziá, ls filhos de Hasufa, ls filhos de Tabaote,

44 ls filhos de Querós, ls filhos de Siá, ls filhos de Padon,

45 ls filhos de Lebana, ls filhos de Hagaba, ls filhos de Acube,

46 ls filhos de Hagabe, ls filhos de Sanlai, ls filhos de Hanana,

47 ls filhos de Gidel, ls filhos de Gaar, ls filhos de Reaías,

48 ls filhos de Rezin, ls filhos de Necoda, ls filhos de Gazon,

49 ls filhos de Uzá, ls filhos de Paséia, ls filhos de Besai,

50 ls filhos de Asná, ls filhos de Meunin, ls filhos de ls nefusines,

51 ls filhos de Baquebuque, ls filhos de Hacufa, ls filhos de Hurur,

52 ls filhos de Bazlute, ls filhos de Meída, ls filhos de Harsa,

53 ls filhos de Barcos, ls filhos de Sísera, ls filhos de Tamá,

54 ls filhos de Nezias, ls filhos de Hatifa.

55 Ls filhos de ls serbos de Salomon: ls filhos de Sotai, ls filhos de Sofrete, ls filhos de Peruda,

56 ls filhos de Jaalá, ls filhos de Darcon, ls filhos de Gidel,

57 ls filhos de Sefaties, ls filhos de Hatil, ls filhos de Poquerete-Hazebain ls filhos de Ami.

58 Todos ls netinines i ls filhos de ls serbos de Salomon fúrun trezentos i nuobenta i dous.

59 Estes fúrun ls que subiran de Tel-Mela, de Tel-Harsa, de Querube, de Adana i de Imer; porén nun puderan probar que las sues casas paternas i sue linhaige éran de Israel:

60 ls filhos de Delaías, ls filhos de Tobias, ls filhos de Necoda, seiscientos i cinqüenta i dous.

61 I de ls filhos de ls sacerdotes: ls filhos de Habaías, ls filhos de Hacoç, ls filhos de Barzilai, que tomou mulhier de las filhas de Barzilai, l gileadita, i que foi chamado de l sou nome.

62 Estes percurórun l sou registro antre ls que stában arrolados nas genealogies, mas nun foi ancontrado; pul que, por eimundos, fúrun scluídos de l sacerdócio;

63 i l gobernador les antimou que nun comessen de las cousas santíssimas, até que se lebantasse un sacerdote cun Urin i Tumin.

64 To esta cungregaçon junta somaba quarenta i dous mil trezentos i sessenta,

65 afora ls sous serbos, i las sues serbas, que fúrun siete mil trezentos i trinta i siete; tamien habie duzentos cantores i cantoras.

66 Ls sous cabalhos éran sietecientos i trinta i seis; ls sous mulos, duzentos i quarenta i cinco;

67 ls sous camelos, quatrocientos i trinta i cinco; ls jumentos, seis mil sietecientos i binte.

68 Alguns de ls xefes de las casas paternas, benido a la casa de l Senhor an Jerusalén, deran oufertas boluntárias para la casa de Dius, para l'eidificáren ne l sou lugar;

69 cunforme las sues posses, deran para la teijeirarie de l'obra, an ouro sessenta i un mil dáricos, i an prata cinco mil minas, i cen bestes sacerdotales.

70 Oura, ls sacerdotes i ls lebitas, i alguns de l pobo, tanto ls cantores cumo ls porteiros i ls netinines, habitórun nas sues cidades, i to l Israel nas sues cidades.

Capítulo 3[edit]

1 Quando chegou l sétimo més, stando yá ls filhos de Israel nas sues cidades, ajuntou-se l pobo, cumo un solo home, an Jerusalén.

2 Anton se lebantou Jesuá, filho de Jozadaque, cun sous armanos, ls sacerdotes, i Zorobabel, filho de Sealtiel, i sous armanos; i eidificórun l'altar de l Dius de Israel, para oufreceren subre el holocaustos, cumo stá scrito na lei de Moisés, home de Dius.

3 Colocórun l'altar subre la sue base (puis l terror staba subre eilhes por causa de ls pobos de las tierra s i oufreceran subre el holocaustos al Senhor, holocaustos pula manhana i a la tarde.

4 I celebrórun la fiesta de ls tabernáclos cumo stá scrito, i oufreceran holocaustos diários segundo l númaro ourdenado para cada die,

5 i an seguida l'holocausto cuntínuo, i ls de las lunas nuobas i de todas las fiestas fixas de l Senhor, cumo tamien ls de qualquier que fazie ouferta boluntária al Senhor.

6 Zde l purmeiro die de l sétimo més ampeçórun a oufrecer holocaustos al Senhor; porén inda nun habian sido lançados ls aliçaces de l templo de l Senhor.

7 Deran denheiro als pedreiros i als carpinteiros; cumo tamien comida i bubida, i azeite als sidónios, i als sírios, para trazeren de l Líbano madeira de cedro al mar, para Jope, segundo la cuncesson que les tenie feito Ciro, rei de la Piersia.

8 Oura, ne l segundo anho de la sue binda a la casa de Dius an Jerusalén, ne l segundo més, Zorobabel, filho de Sealtiel, i Jesuá, filho de Jozadaque, i ls outros sous armanos, ls sacerdotes i ls lebitas, i todos ls que bieran de l catibeiro para Jerusalén, deran ampeço a l'obra i custituíran ls lebitas de l'eidade de binte anhos para cima, para superintenderen l'obra de la casa de l Senhor.

9 Anton se lebantórun Jesuá cun sous filhos i sous armanos, Cadmiel i sous filhos, ls filhos de Judá, cumo un solo home, para superintenderen ls que fazian l'obra na casa de Dius; cumo tamien ls filhos de Henadade, cun sous filhos i sous armanos, ls lebitas.

10 Quando ls eidificadores lançórun ls aliçaces de l templo de l Senhor, ls sacerdotes trajando sues bestes, apersentórun-se cun trombetas, i ls lebitas, filhos de Asafe, cun címbalos, para loubáren al Senhor, segundo l'orde de Dabi, rei de Israel.

11 I cantában la rebezes, loubando al Senhor i dando-le grácias cun estas palabras: Porque el ye buono; porque la sue benignidade dura para siempre subre Israel. I to l pobo lebantou grande brado, quando loubórun al Senhor, por se teren lançado ls aliçaces de la casa de l Senhor.

12 Muitos, porén, de ls sacerdotes i de ls lebitas, i de ls xefes de las casas paternas, ls idosos que tenian bisto la purmeira casa, chorórun an altas bozes quando, la sue bista, foi lançado l fundamento desta casa; tamien muitos gritórun de júbilo;

13 de maneira que nun podie l pobo çtinguir las bozes de l júbilo de las bozes de l choro de l pobo; porque l pobo bradaba an tan altas bozes que l sonido se oubia de mui loinge.

Capítulo 4[edit]

1 Oura, oubindo ls adbersários de Judá i de Benjamin que ls que tornórun de l catibeiro eidificában l templo al Senhor, Dius de Israel,

2 chegórun-se la Zorobabel i als xefes de las casas paternas, i deziran-les: Deixai-mos eidificar cun bós; puis, cumo bós, buscamos l buosso Dius; cumo tamien nós le temos sacrificado zde ls dies de Sar-Hadon, rei de la Assíria, que ne ls feç subir para eiqui.

3 Respunderan-les, porén, Zorobabel i Jesuá i ls outros xefes de las casas paternas de Israel: Nun cumbén que bós i nós eidifiquemos casa la nuosso Dius: mas nós solos l'eidificaremos al Senhor, Dius de Israel, cumo ne ls ourdenou l rei Ciro, rei de la Piersia.

4 Anton l pobo de la tierra debilitaba las manos de l pobo de Judá, i ls anquietaba, ampedindo -los d'eidificar;

5 i assalariórun cuntra eilhes cunseilheiros para frustráren l sou plano, por todos ls dies de Ciro, rei de la Piersia, até l reinado de Dario, rei de la Piersia.

6 Ne l reinado de Assuero, ne l percípio de l sou reino, scriberan ua acusaçon cuntra ls habitantes de Judá i de Jerusalén.

7 Tamien ne ls dies de Artaxerxes scriberan Bislon, Mitredate, Tabel, i ls cumpanheiros destes, la Artaxerxes, rei de la Piersia; i la carta foi scrita an carateres aramaicos, i traduzida na léngua aramaica.

8 Reun, l comandante, i Sinsai, l scribon, scriberan ua carta cuntra Jerusalén, al rei Artaxerxes, de l teor seguinte,

9 esto ye, scriberan Reun, l comandante, Sinsai, l scribon, i ls sous cumpanheiros, ls juízes, ls gobernadores, ls ouficiales, ls persas, ls homes de Ereque, ls babilónios, ls susanquitas, esto ye, ls eilamitas,

10 i las demais naciones que l grande i afamado Osnapar transportou, i que feç habitar na cidade de Samária i ne l restante de la probíncia dalén de l Riu.

11 Eis, puis, la cópia de la carta que mandórun al rei Artaxerxes: Tous serbos, ls homes de para alhá de l Riu, assi scriben:

12 Saba l rei que ls judius que subiran de ti la nós fúrun la Jerusalén i stan redificando aqueilha rebelde i malbada cidade, i bon restaurando ls sous muros i reparando ls sous fundamentos.

13 Agora saba l rei que, se aqueilha cidade fur redificada i ls muros foren restaurados, eilhes nun pagaran nin tributo, nin amposto, nin pedágio; i assi se danificará la fazenda de ls reis.

14 Agora, bisto que comemos de l sal de l palácio, i nun ne ls cumbén ber la desonra de l rei, por esso mandamos dar abiso al rei,

15 para que se busque ne l libro de las crónicas de tous pais; i acharás ne l libro de las crónicas i saberás qu'aqueilha ye ua cidade rebelde, i danosa la reis i probíncias, i que neilha houbo rebelion an tiempos antigos; por esso ye qu'eilha foi çtruída.

16 Nós, puis, stamos abisando al rei que, se aqueilha cidade fur redificada i ls sous muros foren restaurados, nun tenerás porçon algua l'oeste de l Riu.

17 Anton l rei enbiou esta respuosta la Reun, l comandante, i la Sinsai, l scribon, i als demais sous cumpanheiros, qu'habitában an Samária i ne l restante de l paíç l'oeste de l Riu: Paç.

18 La carta que ne ls enbiastes foi claramente lida na mie presença.

19 I, ourdenando -lo you, buscórun i achórun que zde tiempos antigos aqueilha cidade se ten lebantado cuntra ls reis, i que neilha se ten feito rebelion i sediçon.

20 I ten habido reis poderosos subre Jerusalén, ls quales dominában eigualmente to la probíncia dalén de l Riu; i l'eilhes se pagában tributos, ampostos i pedágio.

21 Agora, puis, dai orde para qu'aqueles homes páren, la fin de que nun seia eidificada aqueilha cidade até que you dé orde.

22 I guardai-bos de serdes remissos nesto; nun suceda que l dano cresça an prejuízo de ls reis.

23 Anton, logo que la cópia de la carta de l rei Artaxerxes foi lida perante Reun i Sinsai, l scribon, i sous cumpanheiros, fúrun eilhes apressadamente la Jerusalén, als judius, i ls ampediran a la fuorça i cun bioléncia.

24 Anton cessou l'obra de la casa de Dius, que staba an Jerusalén, quedando anterrompida até l segundo anho de l reinado de Dario, rei de la Piersia.

Capítulo 5[edit]

1 Oura, ls profetas Ageu i Zacaries, filho de Ido, profetizórun als judius que stában an Judá i an Jerusalén; an nome de l Dius de Israel les profetizórun.

2 Anton se lebantórun Zorobabel, filho de Sealtiel, i Jesuá, filho de Jozadaque, i ampeçórun a eidificar la casa de Dius, que stá an Jerusalén; i cun eilhes stában ls profetas de Dius, que ls ajudában.

3 Naquel tiempo bieran tener cun eilhes Tatenai, l gobernador de la probíncia l'oeste de l Riu, i Setar-Bozenai, i ls sous cumpanheiros, i assi les preguntórun: Quien bos deu orde para eidificar esta casa, i cumpletar este muro?

4 Inda les preguntórun: Quales son ls nomes de ls homes que custróen este eidifício?

5 Ls uolhos de l sou Dius, porén, stában subre ls anciones de ls judius, de modo qu'eilhes nun ls ampediran, até que l negócio se quemunicasse la Dario, i anton chegasse respuosta por carta subre esso.

6 La cópia de la carta que Tatenai, l gobernador de la probíncia l'oeste de l Riu, i Setar-Bozenai, i ls sous cumpanheiros, ls gobernadores, que stában deste lado de l Riu, enbiórun al rei Dario;

7 enbiórun-le un relatório, ne l qual staba escrito: Al rei Dario to la paç.

8 Saba l rei que nós fomos a la probíncia de Judá, a la casa de l grande Dius, la qual se eidifica cun grandes pedras, i yá la madeira stá sendo posta nas paredes, i esta obra bai-se fazendo cun diligéncia, i se adianta an sues manos.

9 Anton preguntamos àqueles anciones, falando-les assi: Quien bos deu orde para eidificar esta casa, i cumpletar este muro?

10 Para alhá desso les preguntamos puls sous nomes, para tos declararmos, esto ye, para te scribermos ls nomes de ls homes qu'antre eilhes son ls xefes.

11 I esta ye la respuosta que ne ls deran: Nós somos serbos de l Dius de l cielo i de la tierra , i redificamos la casa qu'hai muitos anhos foi eidificada, la qual un grande rei de Israel eidificou i acabou.

12 Mas depuis que nuossos pais probocórun a l'ira l Dius de l cielo, el ls antregou na mano de Nabucodonozor, l caldiu, rei de Babilónia, l qual çtruiu esta casa, i transportou l pobo para Babilónia.

13 Porén, ne l purmeiro anho de Ciro, rei de Babilónia, l rei Ciro baixou decreto para qu'esta casa de Dius fusse redificada.

14 I até ls utensílios d'ouro i de prata de la casa de Dius, que Nabucodonozor tenie tomado de l templo que staba an Jerusalén i lebado para l templo de Babilónia, l rei Ciro ls tirou de l templo de Babilónia, i eilhes fúrun antregues a un home cujo nome era Sesbazar, la quien el tenie custituído gobernador;

15 i dixo-le: Toma estes utensílios, bai, i leba -los para l templo que stá an Jerusalén, i redifique-se la casa de Dius ne l sou lugar.

16 Anton beio l dezido Sesbazar, i lançou ls fundamentos de la casa de Dius, que stá an Jerusalén; d'anton para cá eilha ben sendo eidificada, nun stando inda cuncluída.

17 Agora, puis, se parece bien al rei, busque-se ne ls arquibos reales, eilhi an Babilónia, para ber se ye berdade haber un decreto de l rei Ciro para se redificar esta casa de Dius an Jerusalén, i subre esto ne ls faga l rei saber la sue bontade.

Capítulo 6[edit]

1 Anton l rei Dario l decretou, i foi feita ua busca ne ls arquibos onde se guardában ls tesouros an Babilónia.

2 I an Ecbatana, la capital, que stá na probíncia de la Médie, se achou un rolo, i nel staba escrito un memorial, que dizia assi:

3 Ne l purmeiro anho de l rei Ciro, l rei Ciro baixou un decreto cun respeito a la casa de Dius an Jerusalén: Seia eidificada la casa, l lugar an que se oufrecen sacrifícios, i seian ls sous fundamentos bien firmes; la sue altura será de sessenta cóbados, i la sue largura de sessenta cóbados,

4 cun trés carreiras de grandes pedras, i ua carreira de madeira nuoba; i la çpesa se fará de l tesouro de l rei.

5 Para alhá desso seian restituídos ls utensílios d'ouro i de prata de la casa de Dius, que Nabucodonozor tirou de l templo an Jerusalén i lebou para Babilónia, i que se tornen a lebar para l templo an Jerusalén, cada un para l sou lugar, i tu ls porás na casa de Dius.

6 Agora, puis, Tatenai, gobernador de para alhá de l Riu, Setar-Bozenai, i ls buossos cumpanheiros, ls gobernadores, que stales para alhá de l Riu, retirai-bos desse lugar;

7 deixai d'ampedir l'obra desta casa de Dius; eidifiquen l gobernador de ls judius i ls sous anciones esta casa de Dius ne l sou lugar.

8 Para alhá desso, por mi se decreta l qu'hables de fazer para cun esses anciones de ls judius, para l'eidificaçon desta casa de Dius, a saber, que de la fazenda de l rei, de ls tributos de la probíncia dalén de l Riu, se pague prontamente l'estes homes to la çpesa.

9 Eigualmente l que fur neçairo, cumo nuobilhos, chichairos i cordeiros, para holocaustos al Dius de l cielo; tamien trigo, sal, bino i azeite, segundo la palabra de ls sacerdotes que stan an Jerusalén, dé-se-les esso de die an die sin falta;

10 para qu'oufreçan sacrifícios de cheiro suabe al Dius de l cielo, i oren pula bida de l rei i de sous filhos.

11 Tamien por mi se decreta que a to home qu'alterar este decreto, se arranque ua biga de la sue casa i qu'el seia pregado neilha; i de la sue casa se faga por esso un monturo.

12 L Dius, puis, que feç habitar eilhi l sou nome derribe todos ls reis i pobos que stenderen la mano para alterar l decreto i para çtruir esta casa de Dius, que stá an Jerusalén. You, Dario, baixei l decreto. Que cun diligéncia se eisecute.

13 Anton Tatenai, l gobernador l'oeste de l Riu, Setar-Bozenai, i ls sous cumpanheiros fazeran cun to la diligéncia l que mandara l rei Dario.

14 Assi ls anciones de ls judius ian eidificando i prosperando pula profecie de Ageu l profeta i de Zacaries, filho de Ido. Eidificórun i acabórun la casa d'acordo cul mandado de l Dius de Israel, i d'acordo cul decreto de Ciro, i de Dario, i de Artaxerxes, rei de la Piersia.

15 I acabou-se esta casa ne l terceiro die de l més de Adar, ne l sexto anho de l reinado de l rei Dario.

16 I ls filhos de Israel, ls sacerdotes i ls lebitas, i l resto de ls filhos de l catibeiro faziran la dedicaçon desta casa de Dius cun alegrie.

17 Oufreceran para la dedicaçon desta casa de Dius cen nuobilhos, duzentos chichairos i quatrocientos cordeiros; i cumo ouferta pul pecado por to l Israel, duoze bodes, segundo l númaro de las tribos de Israel.

18 I puseran ls sacerdotes nas sues dibisones i ls lebitas nas sues turmas, para l serbiço de Dius an Jerusalén, cunforme l que stá scrito ne l libro de Moisés.

19 I ls que bieran de l catibeiro celebrórun la páscoa ne l die catorze de l purmeiro més.

20 Puis ls sacerdotes i lebitas se tenian purificado cumo se fossen un solo home; todos stában limpos. I eimolórun l cordeiro de la páscoa para todos ls filhos de l catibeiro, i para sous armanos, ls sacerdotes, i para si miesmos.

21 Assi comeran la páscoa ls filhos de Israel que tenian boltado de l catibeiro, cun todos ls que, unindo-se l'eilhes, se apartórun de l'eimundícia de las naciones de la tierra para buscáren l Senhor, Dius de Israel;

22 i celebrórun la fiesta de ls panes ázimos por siete dies cun alegrie; porque l Senhor ls tenie alegrado, tendo mudado l coraçon de l rei de la Assíria a fabor deilhes, para les fortalecer las manos na obra de la casa de Dius, l Dius de Israel.

Capítulo 7[edit]

1 Oura, depuis destas cousas, ne l reinado de Artaxerxes, rei de la Piersia, Sdras, filho de Seraías, filho de Azaries, filho de Hilquias,

2 filho de Salun, filho de Zadoque, filho de Aitube,

3 filho de Amaries, filho de Azaries, filho de Meraiote,

4 filho de Zeraías, filho de Uzi, filho de Buqui,

5 filho de Abisua, filho de Finéias, filho de Eileazar, filho de Aron, l sumo sacerdote

6 este Sdras subiu de Babilónia. I el era scriba hábil na lei de Moisés, que l Senhor Dius de Israel tenie dado; i segundo la mano de Senhor sou Dius, que staba subre el, l rei le deu todo quanto le pedira.

7 Tamien subiran la Jerusalén alguns de ls filhos de Israel, de ls sacerdotes, de ls lebitas, de ls cantores, de ls porteiros i de ls netinines, ne l sétimo anho de l rei Artaxerxes.

8 Ne l quinto més Sdras chegou la Jerusalén, ne l sétimo anho deste rei.

9 Puis ne l purmeiro die de l purmeiro més el partiu de Babilónia i ne l purmeiro die de l quinto més chegou la Jerusalén, grácias a la mano benéfica de l sou Dius subre el.

10 Porque Sdras tenie preparado l sou coraçon para buscar i cumprir la lei de l Senhor, i para ensinar an Israel ls sous statutos i las sues ourdenanças.

11 Esta ye, puis, la cópia de la carta que l rei Artaxerxes deu la Sdras, l sacerdote, l scriba anstruído nas palabras de ls mandamentos de l Senhor i de ls sous statutos para Israel:

12 Artaxerxes, rei de ls reis, al sacerdote Sdras, scriba de la lei de l Dius de l cielo: saudaçones.

13 Por mi se decreta que ne l miu reino to aquel de l pobo de Israel, i de ls sous sacerdotes i lebitas, que quejir ir la Jerusalén, bá cuntigo.

14 Porquanto sós enbiado de la parte de l rei i de ls sous siete cunseilheiros para indagares la respeito de Judá i de Jerusalén, cunforme la lei de l tou Dius, la qual stá na tua mano;

15 i para lebares la prata i l'ouro que l rei i ls sous cunseilheiros boluntariamente deran al Dius de Israel cuja habitaçon stá an Jerusalén,

16 cun to la prata i l'ouro qu'achares an to la probíncia de Babilónia, i culas oufertas boluntárias de l pobo i de ls sacerdotes, que boluntariamente las oufreceren para la casa de l sou Dius, que stá an Jerusalén;

17 portanto cun to la diligéncia cumprarás cun este denheiro nuobilhos, chichairos, i cordeiros, culas sues oufertas de cereales i las sues oufertas de libaçones, i ls oufrecerás subre l'altar de la casa de l buosso Dius, que stá an Jerusalén.

18 Tamien l que la ti i a tous armanos parecer bien fazerdes de l resto de la prata i de l'ouro, l fareis cunforme la bontade de l buosso Dius.

19 Ls basos que te fúrun dados para l serbiço de la casa de l tou Dius, antrega -los todos perante el, l Dius de Jerusalén.

20 I todo l mais que fur neçairo para la casa de l tou Dius, i que te cumbenga dar, l darás de la casa de ls tesouros de l rei.

21 I you, l rei Artaxerxes, decreto a todos ls tesoureiros que stan na probíncia dalén de l Riu, que todo quanto bos sigir l sacerdote Sdras, scriba de la lei de l Dius de l cielo, prontamente se le cunceda,

22 até cen talentos de prata cen coros de trigo, cen batos de bino, cen batos d'azeite, i sal a la bontade.

23 Todo quanto fur ourdenado pul Dius de l cielo, esso percisamente se faga para la casa de l Dius de l cielo; puis, por qu'haberie ira subre l reino de l rei i de sous filhos?

24 Tamien bos notificamos acerca de todos ls sacerdotes i lebitas, cantores, porteiros, netinines, i outros serbos desta casa de Dius, que nun será lícito sigir-les nin tributo, nin amposto, nin pedágio.

25 I tu, Sdras, cunforme la sabedoria de l tou Dius, que tenes, custitui magistrados i juízes, que julguen to l pobo que stá na probíncia dalén de l Riu, esto ye, todos ls que conhecen las leis de l tou Dius; i ensina -las al que nun las conhece.

26 I to aquel que nun obserbar la lei de l tou Dius i la lei de l rei, cun zelo se le eisecute la justícia: quier seia morte, quier çterro, quier cunfiscaçon de benes, quier prison.

27 Bendito seia l Senhor Dius de nuossos pais, que puso ne l coraçon de l rei este deseio d'ornar la casa de l Senhor, que stá an Jerusalén;

28 i que stendiu subre mi la sue beneboléncia perante l rei i ls sous cunseilheiros i perante todos ls príncipes poderosos de l rei. Assi encorajado pula mano de l Senhor, miu Dius, que staba subre mi, ajuntei dentre Israel alguns de ls homes percípais para subiren cumigo.

Capítulo 8[edit]

1 Estes, puis, son ls xefes de sues casas paternas, i esta ye la genealogie de ls que subiran cumigo de Babilónia ne l reinado de l rei Artaxerxes:

2 De ls filhos de Finéias, Gérson; de ls filhos de Itamar, Daniel; de ls filhos de Dabi, Hatus;

3 de ls filhos de Secanias, de ls filhos de Parós, Zacaries; i cun el, segundo las genealogies de ls barones, se cuntórun ciento i cinqüenta;

4 de ls filhos de Paate-Moabe, Eilioenai, filho de Zeraías, i cun el duzentos homes;

5 de ls filhos de Zatu, Secanias, l filho de Jaaziel, i cun el trezentos homes;

6 de ls filhos de Adin, Ebede, filho de Jónatas, i cun el cinqüenta homes;

7 de ls filhos de Eilon, Jesaías, filho de Atalias, i cun el sietenta homes;

8 de ls filhos de Sefaties, Zebadies, filho de Micael, i cun el uitenta homes; e

9 de ls filhos de Joabe, Obadies, filho de Jeiel, i cun el duzentos i dezoito homes;

10 de ls filhos de Bani, Selomite, l filho de Josifias, i cun el ciento i sessenta homes;

11 de ls filhos de Bebai, Zacaries, l filho de Bebai, i cun el binte i uito homes;

12 de ls filhos de Azgade, Joanana, l filho de Hacatana, i cun el ciento i dieç homes;

13 de ls filhos de Adonicon, que éran ls redadeiros, eis ls sous nomes: Eilifelete, Jeuel i Semaías, i cun eilhes sessenta homes;

14 i de ls filhos de Bigbai, Utai i Zabude, i cun eilhes sietenta homes.

15 Ajuntei -los a la marge de l riu que corre para Aba; i quedamos eilhi acampados trés dies. Anton passei an rebista l pobo i ls sacerdotes, i nun achei eilhi nanhun de ls filhos de Lebi.

16 Mandei, puis, chamar Eiliézer, Ariel, Semaías, Eilnatana, Jaribe, Eilnatana, Natana, Zacaries i Mesulon, ls xefes, cumo tamien, Joiaribe i Eilnatana, que éran mestres.

17 I ls enbiei la Ido, xefe an Casífia, i les pus na boca palabras para deziren la Ido i als sous armanos, ls netinines, an Casífia, que ne ls trouxessen menistros para la casa de l nuosso Dius.

18 I, pula buona mano de nuosso Dius subre nós, trouxeran-mos un home antendido, de ls filhos de Mali, filho de Lebi, filho de Israel; i Serebias, culs sous filhos i armanos, dezoito;

19 i Hasabies, i cun el Jesaías, de ls filhos de Merári, cun sous armanos i ls filhos deilhes, binte;

20 i de ls netinines, que Dabi i ls príncipes tenian dado para l serbiço de ls lebitas, duzentos i binte, todos eilhes mencionados por nome.

21 Anton proclamei un jejun eilhi junto al riu Aba, para ne ls houmilharmos diante de l nuosso Dius, la fin de le pedirmos camino seguro para nós, para nuossos pequeninos, i para to la nuossa fazenda.

22 Puis tube bergonha de pedir al rei ua scolta de soldados, i cabalheiros para ne ls defenderen de l'inimigo pul camino, porquanto habíamos dezido al rei: La mano de l nuosso Dius ye subre todos ls que l buscan, para l bien deilhes; mas l sou poder i la sue ira stan cuntra todos ls que l deixan.

23 Nós, puis, jejuamos, i pedimos esto al nuosso Dius; i el atendiu a las nuossas ouraçones.

24 Anton separei duoze de ls percípais dentre ls sacerdotes: Serebias i Hasabies, i cun eilhes dieç de ls sous armanos;

25 i pesei-les la prata, l'ouro i ls basos, l'ouferta para la casa de l nuosso Dius, que l rei, ls sous cunseilheiros, ls sous príncipes i to l Israel que staba eilhi habian oufrecido;

26 antreguei-les nas manos seiscientos i cinqüenta talentos de prata, i an basos de prata cen talentos; i cen talentos d'ouro;

27 i binte taças d'ouro ne l balor de mil dáricos, i dous basos de bronze claro i brilhante, tan precioso cumo l'ouro.

28 I dixo-les: Bós sódes santos al Senhor, i santos son estes basos; cumo tamien esta prata i este ouro son oufertas boluntárias, oufrecidas al Senhor, Dius de buossos pais.

29 Bigiai, puis, i guardai -los até que ls peseis na presença de ls percípais de ls sacerdotes i de ls lebitas, i de ls príncipes de las casas paternas de Israel, an Jerusalén, nas cámaras de la casa de l Senhor.

30 Anton ls sacerdotes i ls lebitas receberan l peso de la prata, i de l'ouro, i de ls basos, la fin de ls trazeren para Jerusalén, para la casa de l nuosso Dius.

31 Anton partimos de l riu Aba, ne l die duoze de l purmeiro més, la fin d'irmos para Jerusalén; i la mano de l nuosso Dius staba subre nós, i el ne ls librou de la mano de ls inimigos, i de ls que ne ls armában ciladas pul camino.

32 Chegamos, puis, la Jerusalén, i repousamos eilhi trés dies.

33 Ne l quarto die se pesou la prata, i l'ouro, i ls basos, na casa de l nuosso Dius, para las manos de Meremote filho de l sacerdote Urias; i cun el staba Eileazar, filho de Finéias, i cun eilhes ls lebitas Jozabade, filho de Jesuá, i Noadies, filho de Binuí.

34 Todo foi antregue por númaro i peso; i l peso de todo foi registrado na ocasion.

35 Ls silados que tenian boltado de l catibeiro oufreceran holocaustos al Dius de Israel: duoze nuobilhos por to l Israel, nuobenta i seis chichairos, sietenta i siete cordeiros, i duoze bodes an ouferta pul pecado; todo an holocausto al Senhor.

36 Anton antregórun ls eiditos de l rei als sátrapas de l rei, i als gobernadores l'oeste de l Riu; i estes ajudórun l pobo i la casa de Dius.

Capítulo 9[edit]

1 Oura, logo qu'essas cousas fúrun terminadas, bieran tener cumigo ls príncipes, dizendo: L pobo de Israel, i ls sacerdotes, i ls lebitas, nun se ténen separado de ls pobos destas tierra s, de las abominaçones de ls cananeus, de ls heteus, de ls perizeus, de ls jebuseus, de ls amonitas, de ls moabitas, de ls egípcios i de ls amorreus;

2 puis tomórun de las sues filhas para si i para sous filhos; de maneira que la raça santa se ten misturado culs pobos d'outras tierra s; i até ls ouficiales i magistrados fúrun ls purmeiros nesta transgresson.

3 Oubindo you esto, rasguei la mie túnica i l miu manto, i arranquei ls pelos de la mie cabeça i de la mie barba, i me sentei atónito.

4 Anton se ajuntórun la mi todos ls que tremian de las palabras de l Dius de Israel por causa de la transgresson de ls de l catibeiro; porén you permaneci sentado atónito até l'oblaçon de la tarde.

5 La hora de l'oblaçon de la tarde lebantei-me de la mie houmilhaçon, i cula túnica i l manto rasgados, pus-me de zinolhos, stendi las manos al Senhor miu Dius,

6 i dixo: ç miu Dius! Stou cunfuso i enbergonhado, para lebantar l miu rostro la ti, miu Dius; porque las nuossas iniqüidades se multiplicórun subre la nuossa cabeça, i la nuossa culpa ten crecido até l cielo.

7 Zde ls dies de nuossos pais até l die d'hoije temos stado an grande culpa, i por causa de las nuossas iniqüidades fomos antregues, nós, ls nuossos reis i ls nuossos sacerdotes, na mano de ls reis de las tierra s, a la spada, al catibeiro, a la rapina i a la cunfuson de l rostro, cumo hoije se bé.

8 Agora, por un pequeinho momento se manifestou la grácia de la parte de l Senhor, nuosso Dius, para ne ls deixar un restante que scape, i para ne ls dar stabilidade ne l sou santo lugar, la fin de que l nuosso Dius ne ls alumie ls uolhos, i ne ls dé un pouco de refrigério an nuossa scrabidon;

9 puis somos scrabos; cuntudo l nuosso Dius nun ne ls abandonou an nuossa scrabidon, mas stendiu subre nós la sue beneboléncia perante ls reis de la Piersia, para ne ls dar la bida, la fin de lebantarmos la casa de l nuosso Dius i repararmos las sues assolaçones, i para ne ls dar un abrigo an Judá i an Jerusalén.

10 Agora, ó nuosso Dius, que diremos depuis çto? Puis temos deixado ls tous mandamentos,

11 ls quales ourdeneste por antermédio de tous serbos, ls profetas, dizendo: La tierra an que stales antrando para a tenr, ye ua tierra eimunda pulas eimundícias de ls pobos de las tierra s, pulas abominaçones cun que, na sue corrupçon, l'encheran dua stremidade a l'outra.

12 Por esso nun deis buossas filhas la sous filhos, i nun tomeis sues filhas para buossos filhos, nin percureis jamais la sue paç ó la sue prosperidade; para que seiales fuortes i comais l bien de la tierra , i la deixeis por herança la buossos filhos para siempre.

13 I depuis de todo l que ne ls ten sucedido por causa de las nuossas malas obras, i de la nuossa grande culpa, inda assi tu, ó nuosso Dius, ne ls tenes castigado menos de l que merecen las nuossas iniqüidades, i inda ne ls deixeste este remanescente;

14 tornaremos, puis, agora a biolar ls tous mandamentos, i a aparentar-mos culs pobos que cometen estas abominaçones? Nun staries tu andignado cuntra nós até de to ne ls cunsumires, de modo que nun quedasse restante, nin quien scapasse?

15 Ó Senhor Dius de Israel, justo sós, puis quedamos qual un restante que scapou, cumo hoije se bé. Eis que stamos diante de ti an nuossa culpa; i, por causa çto, naide hai que puoda susistir na tua presença.

Capítulo 10[edit]

1 Oura, anquanto Sdras ouraba i fazie cunfisson, chorando i prostrando-se diante de la casa de Dius, ajuntou-se l'el, de Israel, ua grande cungregaçon d'homes, mulhieres, i crianças; puis l pobo choraba amargamente.

2 Anton Seanias, filho de Jeiel, un de ls filhos de Eilon, dirigiu-se la Sdras, dizendo: Nós temos sido anfiéis para cul nuosso Dius, i casamos cun mulhieres strangeiras dentre ls pobos de la tierra ; cuntudo, ne l tocante l'esto, inda hai sperança para Israel.

3 Agora, puis, façamos un pato cul nuosso Dius, de que çpediremos todas las mulhieres i ls que deilhas son nacidos, cunforme l cunseilho de l miu Senhor, i de ls que tremen al mandamento de l nuosso Dius; i faga-se cunforme la lei.

4 Lebanta-te; puis la ti pertence este negócio, i nós somos cuntigo; ten buono ánimo, i faze -lo.

5 Anton Sdras se lebantou, i ajuramentou ls percípais de ls sacerdotes, ls lebitas, i to l Israel, de que farian cunforme esta palabra; i eilhes jurórun.

6 An seguida Sdras se lebantou de diante de la casa de Dius, i antrou na cámara de Joanana, filho de Eiliasibe; i, chegando lá, nun comiu pan, nin bebiu auga, porque pranteaba por causa de l'anfidelidade de ls de l catibeiro.

7 I faziran passar pregon por Judá i Jerusalén, a todos ls que bieran de l catibeiro, para que se ajuntassen an Jerusalén;

8 i que to aquel que drento de trés dies nun biisse, segundo l cunseilho de ls ouficiales i de ls anciones, to la sue fazenda se pusisse an anterdito, i fusse el scluído de la cungregaçon de ls que boltórun de l catibeiro.

9 Pul que todos ls homes de Judá i de Benjamin drento de trés dies se ajuntórun an Jerusalén. Era l nono més, als binte dies de l més; i to l pobo se assentou na praça diante de la casa de Dius, tremendo por causa deste negócio i por causa de las grandes chubas.

10 Anton se lebantou Sdras, l sacerdote, i dixo-les: Bós tendes transgredido, i casastes cun mulhieres strangeiras, oumentando la culpa de Israel.

11 Agora, puis, fazei cunfisson al Senhor, Dius de buossos pais, i fazei l que ye de l sou agrado; separai-bos de ls pobos de las tierra s, i de las mulhieres strangeiras.

12 I to la cungregaçon respundiu an alta boç: Cunforme las tuas palabras habemos de fazer.

13 Porén l pobo ye muito; tamien ye tiempo de grandes chubas, i nun se puode star eiqui fuora. Esso nun ye obra dun die nin de dous, puis somos muitos ls que transgredimos neste negócio.

14 Ponhan-se ls nuossos ouficiales por to la cungregaçon, i todos ls qu'an nuossas cidades casórun cun mulhieres strangeiras bengan an tiempos apuntados, i cun eilhes ls anciones i juízes de cada cidade, até que se çbie de nós l'ardor de l'ira de l nuosso Dius ne l tocante l'este negócio.

15 (Solamente Jónatas, filho de Asael, i Jazéias, filho de Ticbá, se opuseran l'esso; i Mesulon, i Sabetai, l lebita, ls apoiórun.)

16 Assi l faziran ls que tornórun de l catibeiro: fúrun andicados l sacerdote Sdras i ciertos homes, cabeças de casas paternas, segundo las sues casas paternas, cada un designado por nome; i assentórun-se ne l purmeiro die de l décimo més, para aberiguar este negócio.

17 I ne l purmeiro die de l purmeiro més acabórun de tratar de todos ls homes que tenian casado cun mulhieres strangeiras.

18 Antre ls filhos de ls sacerdotes achórun-se estes que tenian casado cun mulhieres strangeiras: de ls filhos de Jesuá, filho de Jozadaque, i sous armanos, Maaséias, Eiliézer, Jaribe i Gedalias.

19 I deran la sue mano, cumprometendo-se la çpediren sues mulhieres; i, achando-se culpados, oufreceran un chichairo de l rebanho pula sue culpa.

20 De ls filhos de Imer: Hanáni i Zebadies.

21 De ls filhos de Harin: Maaséias, Eilias, Semaías, Jeiel i Uzias.

22 I de ls filhos de Pasur: Eilioenai, Maaséias, Ismael, Nietanel, Jozabade i Eilasa.

23 De ls lebitas: Jozabade, Simei, Quelaías (este ye Quelita), Petaías, Judá i Eiliézer.

24 De ls cantores: Eiliasibe. De ls porteiros: Salun, Telen i Úri.

25 I de Israel, de ls filhos de Parós: Ramias, Izias, Malquias, Miamin, Eileazar, Hasabies i Benaías.

26 De ls filhos de Eilon: Matanias, Zacaries, Jeiel, Abdi, Jerimote i Eilias.

27 De ls filhos de Zatu: Eilioenai, Eiliasibe, Matanias, Jerimote, Zabade i Aziza.

28 De ls filhos de Bebai: Jeoanana, Hananias, Zabai i Atlai.

29 De ls filhos de Bani: Mesulon, Maluque, Adaías, Jasube, Seal i Jerimote.

30 De ls filhos de Paate-Moabe: Adná, Quelal, Benaías, Maaséias, Matanias, Bezalel, Binuí i Manassés.

31 De ls filhos de Harin: Eiliézer, Issijá, Malquias, Semaías, Simeon,

32 Benjamin, Maluque i Semaries.

33 De ls filhos de Hasun: Matenai, Matatá, Zabade, Eilifelete, Jeremai, Manassés i Simei.

34 De ls filhos de Bani: Maadai, Anron i Uel,

35 Benaías, Bedéias, Queluí,

36 Banias, Meremote, Eiliasibe,

37 Matanias, Matenai i Jaasu.

38 De ls filhos de Binuí: Simei,

39 Selemias, Natana, Adaías,

40 Macnadbai, Sasai, Sarai,

41 Azarel, Selemias, Semaries,

42 Salun, Amaries i José.

43 De ls filhos de Nebo: Jeiel, Matities, Zabade, Zebina, Jadai, Joel i Benaías.

44 Todos estes tenian tomado mulhieres strangeiras; i se çpediran de las mulhieres i de ls filhos.