L'ont e l liber

From Wikisource
(Redirected from Lʼ ont e el liber)
Jump to navigation Jump to search
L'ont e l liber  (1881)  by Jan Batista Alton
cazet
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali



L'ont e l liber.


Vagere tel jir a fiera l'à chiamà te na ostarìa; i aea enjignà a menèr la pegna. L'ost l'é jit sora usc, l'à tout n fiasch, smoa ite n deit e con chel l'à ont la pegna; l'à menà mìngol e l'é vegnù tant la gran cantità de smauz, che n sarà stat segur mesa na careta. Vagere l'à spetà che se n vae duc defora, e dapò l'é jit a ge robèr de chel ont te fiasch. Va a cèsa e indoman, che l'era festa, l'à comanà a la patrona che la enjigne a menèr la pegna intant messa; ela no volea, perché l'era massa pecia brama, no paèa la speisa a menèr, ma l'à cognù obedir.

Duc va a gejia e Vagere resta soul; l sera l'usc de majon e scomenza a menèr la pegna; ouc co l'ont de l'ost, ma nia no vegn; se inira, bat e bat e nia no joa. Zenza che l se n'ascorc rua te stua n segnor con n gran liber sot l brac e ge disc: "Se te ves binèr n gran muie de smauz, e poder durèr delvers l'ont, te cognes te scriver te chist liber, senó no joa nia; pèissete e en domenia indèna messa retornaré; intant inché laora, che l'ont farà remida" e se n va. Vagere dèsc amò cater colpes col tornacion e intant che i vegnia da messa scomenza a se fèr l smauz e vegnir fora de pegna a boon. L'à chiamà i famees e la mascères e duc a magnèr smauz fresch: i à tant magnà, che i era duc teisc e naujeé. Vagere seghitèa intant a n butèr de auter fora de pegna; i à fat en chel dì ence da rostì e amò no i é stac bogn de l fenir; infati i n'à binà tant, che i era grames a l meter via. Chi de cèsa a veder sta facenda i à sobit sospetà, che l patron abie abù vèlch de catif te pegna e per chist canche la patrona l'à metù via la pegna l'à tacà sot l fon n amelet e la ge à dat segnà a la vaces, acioche no ge sozede vèlch de catif tel bestiam. Via per la setemèna l se à pissà de se conseèr col curat: va, ge conta dut en pila e en pilot e l curat ge respon: "Mi caro om, vo siede te la mans de n strion; en domenia co rua l segnor inveze de scriver vosc inom tel liber, fajé INRI e dapò se sozede vèlch de burt chiàmeme su l'at momento." Vegn domenia, duc va a messa; Vagere prepèra la pegna, onc, bat,... che che no é, rua l segnor e disc: "Eco chiò, sotscrivéve, se volede fèr roba con vosc bestiam e senó..." e ge prejenta l liber. L'era diversci inomes jà scric laìte, ma duc tant strambes, che Vagere no l'é stat bon de i lejer; l se met treman a scriver INRl; apena che l'à abù fenì, chist libron sauta su e ju; l segnor scomenza a tremèr sche na foa e a dèr del cef tel parei; se crepa i cerchies de la pegna; la brama va via per stua e lascia fora na puza del diàol; dèsc n gran bùgol, che la cèsa tremèa; l segnor dò l'é doventà dur sche n pèl e dapò fajea ac che l parea mat. Zacan i vegn da messa; Vagere dut fora de semenà a tor l curat; l vegn, tira èga sènta sul segnor, ge met na pìcola stola su na spala e su na chessa, toca l liber e... scutà pa... dut se ferma. L vèrda tel liber e troa 14 patrons de sia cura jà sotscric te la mans de chist bricon. L segnor co l'à podù se n é jit e no é mai più stat vedù.