Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/Ca-cl

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
Ca-cl
[ 113 ]

c

ca Ⓔ ECCU(M) HĀC (EWD 2, 19) 6 1805 cha (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. ca mar. ca Badia ca grd. ca fas. ca bra. ca fod. ca col. ca amp. ca LD ca MdR ca
1 indica vicinanza a chi parla: ‘in questo luogo’ (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qua Ⓓ her, herüber, hierher ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Po sce vì ca, vì ca da me. Pó ŝe vi quà, vi quà da mè. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.)
2 può rinforzare l’imperativo del verbo, sottintendendo anche la forma verbale (gad.) Ⓘ qua Ⓓ her ◇ a) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
ca y là (gad., grd., fas. DILF 2013) Ⓘ qua e là Ⓓ da und dort ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac ca y lá dan porta dl casun intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ ca e là dang porta d’l caſung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

ca (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ ca.

cabolà (col., amp.) ↦ gabolé.

cabolar (moe.) ↦ gabolé.

cabolé (fod.) ↦ gabolé.

cabolon (moe., fod.) ↦ gabolon.

cabolun † (gad.) ↦ gabolun.

cacé Ⓔ it. cacciare / padan. cazar ‹ *CAPTIĀRE (GsellMM, cfr. REW 1999-2001) 6 1763 caccià inant ‘propello’; cchaciè ite ‘figo, infigo’ (Bartolomei1763-1976:71, 72)
gad. cacé mar. cacé Badia cacè grd. cacé fas. cacèr fod. cacé amp. cazà LD cacé
v.tr. Ⓜ cacia
introdurre qualcosa in un apposito foro o cavità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacciare, ficcare Ⓓ hineinstopfen, hineinstecken
cacé ite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacciare dentro Ⓓ hineinstopfen, hineinstecken ◇ a) Ël i á fat lëdi da chësta porjun, por me cacé ite me. El i à fatt ledi da chesta p’rjung, pur m’caccè ite mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ i la cacé a… (amp.) Ⓘ farla pagare a… Ⓓ… für etwas büßen machen ◇ a) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo. Da c [ 114 ] un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.) ◆ se cacé (amp. C 1986) Ⓘ introdursi Ⓓ sich hineindrängen ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

cacé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ cacé.

cacè (Badia) ↦ cacé.

cacèr (fas.) ↦ cacé.

caciar (bra.) ↦ ciacé.

cadaver Ⓔ it. cadavere 6 1878 cadavere (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. cadaver Badia cadaver grd. cadaver fas. cadaver fod. cadaver amp. cadavero LD cadaver
s.m. Ⓜ cadavri
corpo umano dopo la morte (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ cadavere Ⓓ Leiche, Leichnam, Kadaver ◇ a) Ah zerto él le cadaver, che ne n’â pesc te chësta spelunca, porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera Ah’ zerto elle ‘l cadavere, che nen ā pesc’ te chesta spelunca, purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

cadaver (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ cadaver.

cadavero (amp.) ↦ cadaver.

Cador (amp.) ↦ Ciadoura.

Cadore (amp.) ↦ Cador.

cadorin (fod., amp.) ↦ ciadorin.

cadrëia (Calfosch, Badia) ↦ cadria.

cadrel Ⓔ QUADRUS + -ELLUS (EWD 2, 22) 6 1763 cadrèl ‘later’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. cadrel mar. cadrel Badia cadrel fas. cadrel bra. cadrel LD cadrel
s.m. Ⓜ cadriei
laterizio, per lo più in forma di parallelepipedo, usato nella costruzione di murature (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ mattone Ⓓ Ziegel ◇ a) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort; i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort; i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

cadrel (gad., mar., Badia, fas., bra., LD) ↦ cadrel.

cadria Ⓔ QUADRĪGA (EWD 2, 21) 6 1763 cadraja ‘stiva’ (Bartolomei1763-1976: 71)
gad. cadria mar. cadria Calfosch cadrëia Badia cadrëia grd. cudria fas. caerìa caz. cairìa bra. cherìa moe. cherìa fod. caria LD cadria
s.f. Ⓜ cadries
attrezzo agricolo atto a rompere, frammentare, dissodare il terreno (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ aratro Ⓓ Pflug ◇ a) Ne desson mai tormenté na püra bestia; sc’ al ne foss i bos, che tacun sön cadria o les vaces, che nes dá lat, se stesson nos mal Nè dessung mai tormentè na pura bestia; s’ el nè foss’ i bos, che taccung sou’ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

cadria (gad., mar., LD) ↦ cadria.

caerìa (fas.) ↦ cadria.

caerna (amp.) ↦ caverna.

caete (mar.) ↦ caite.

caeza (amp.) ↦ ciaveza.

café Ⓔ it. caffè ‹ turco kahve ‹ arabo qahwa (EWD 2, 23) 6 1833 caffè (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. café mar. cafê Badia cafè grd. café fas. café moe. cafè fod. café col. cafè amp. cafè LD café MdR cafè
s.m. Ⓜ cafés
bevanda preparata per decozione a caldo di caffè torrefatto e macinato (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caffè Ⓓ Kaffee ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) mi pere dij for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt! mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee jè mi elemënt! VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.).

café (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ café.

cafè (Badia, moe., col., amp., MdR) ↦ café.

cafê (mar.) ↦ café.

cagà (amp.) ↦ cheghé.

cagadú (gad., mar., Badia) ↦ chegadoi.

caghé (gad., mar., Badia) ↦ cheghé.

cain Ⓔ it. caino 6 1878 Caings pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31)
gad. cain Badia cain
s.m. Ⓜ cains
fratricida per antonomasia; simbolo dell’odio fraterno e del tradimento (gad.) Ⓘ caino Ⓓ Kain ◇ a) De te Cains él tröc al monn, che ne n’á plü degöna tria do le picé. D’tè Caings elle troucc’ al mon, che nen à plou deguna trìa dō ‘l picciè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

cain (gad., Badia) ↦ cain.

caìnt (moe.) ↦ caite.

cairìa (caz.) ↦ cadria.

caite Ⓔ comp. di ca + ite (EWD 2, 19) 6 1866 ka ite (BrunelG, Cianbolpin1866:4)
gad. caite mar. caete Badia caite grd. caite fas. caìte caz. caìte moe. caìnt fod. caite LD caite
avv.
in un luogo all’interno (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ qua dentro Ⓓ hier drinnen ◇ a) l ge à contà che l’era l pèster de la feides e che l’é ruà per azident caìte, la l’à domanà se no l volesse mia stèr apede ela. l ğe à kontà ke l era l pester de la feides e ke l e ruà per azident ka ite, la l à domanà se no l volese mia ster apede ela. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); b) mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló (y mostrâ söl cör) chësta rabia, che coa caite mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

caite (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ caite.

caìte (fas., caz.) ↦ caite.

cacé [ 115 ] cajarin (fas.) ↦ ciajarin.

caje (gad.) ↦ cajo.

cajencel Ⓔ apadan. casuncel (da CĀSEUS) (EWD 2, 26) 6 1812 tschiasuntschie pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. cajincel mar. cancel Badia cajincel fas. cajoncel caz. cajuncel bra. ciajuncel, ciajoncel moe. ciaroncel fod. cajuncel, cajoncel col. cajunzel amp. casunzel, cansunzel LD cajencel MdR cajencel
s.m. Ⓜ cajenciei
pezzetto di pasta all’uovo con ripieno di spinaci, ricotta o altro (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzaluna Ⓓ Schlutzkrapfen ◇ a) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben papacei, e pizagoi o ciajoncìe bon da smauz Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
cajenciei arestis (MdR) Ⓘ "cajencei" fritti Ⓓ in Fett gebackene "cajencei" ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

cajencel (LD, MdR) ↦ cajencel.

cajincel (gad., Badia) ↦ cajencel.

cajo Ⓔ it. caso ‹ CĀSUS (EWD 2, 27) 6 1833 caŝo (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. caje mar. cajo Badia cajo grd. cajo fas. cajo caz. cajo fod. cajo amp. cajo LD cajo MdR cajo
s.m. Ⓜ caji
1 fatto, situazione, evento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caso Ⓓ Fall ◇ a) Inte chëst cajo pòn ester sigüsc, che Domenedie aiüta Inte quëst caŝo pon estr sigüŝ, che Domenedie ajüta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Intanto el comun / À abiśognà che lo paghe, / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe, / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi, pënsa a mies parores In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
2 avvenimento imprevisto, circostanza fortuita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caso, coincidenza Ⓓ Zufall ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
en cajo (gad. V/P 1998, fas.) Ⓘ in caso, eventualmente Ⓓ eventuell, falls ◇ a) cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.) ◆ ester en cajo (amp.) Ⓘ essere in grado Ⓓ fähig sein ◇ a) Aé mile rajos; ma ce voreo? / Negun ‘l é in cajo de ‘l fei stà de meo… Avè mille rasos; ma ciè voreo? / Negun l’è in caso del fei sta de meo… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ tl cajo che (grd. F 2002, MdR) Ⓘ nel caso che, qualora Ⓓ falls ◇ a) porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

cajo (mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ cajo.

cajö (gad., mar., Badia) ↦ cajù.

cajon Ⓔ it cagione 6 1858 kažon (ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172)
fas. cajon caz. cajon
s.f. Ⓜ cajons
causa di un determinato effetto, occasione, motivo (fas. DILF 2013) Ⓘ cagione, causa Ⓓ Grund, Ursache ◇ a) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.).

cajon (fas., caz.) ↦ cajon.

cajoncel (fas., fod.) ↦ cajencel.

cajù Ⓔ comp. di ca + ju (EWD 2, 19) 6 1878 cajou (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. cajö mar. cajö Badia cajö grd. cajù fas. cajù fod. cajù amp. caśò
avv.
fig. qui sulla terra; in questo mondo (gad.) Ⓘ quaggiù fig.Ⓓ hie nie den fig. ◇ a) ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta, mo se pordona, cola speranza de s’odëi indô en Cil, deach’ al n’i é sté conzedü cajö ella s’ mena ciamò ‘ng addio, e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente, mo s’ perdona, colla speranza d’s’ udei indò in Ceìl, dea ch’el ni è ste conzedù cajou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

cajù (grd., fas., fod.) ↦ cajù.

cajuncel (caz., fod.) ↦ cajencel.

cajunzel (col.) ↦ cajencel.

cal Ⓔ QUĀLIS (EWD 2, 28) 6 1763 chal ‘quis, qualis’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cal mar. cal Badia cal fas. chèl bra. cal moe. cal fod. chel col. cal amp. cal MdR cal
pron. Ⓜ cai, cala, cales
indica, con valore interrogativo e relativo, singoli elementi (cose, persone, animali, ecc.), o categorie di elementi, in relazione alla qualità per cui si caratterizzano e distinguono (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ quale Ⓓ welcher ◇ a) Ël à dui fis; a cal déssel pa avëi tochè? Ël ha dui fis; a qual dessl pa avëi tocchè? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); b) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) mo al stô impó inanter döes, cal sará le colpevole, la sposa, o Golo benefiché mo el stē impò inant’r duus, cal sarà ‘l colpevole, la sposa, o Golo benefichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

cal [ 116 ]

cal (gad., mar., Badia, bra., moe., col., amp., MdR) ↦ cal.

calà (col., amp.) ↦ calé.

calamar (bra., moe., amp.) ↦ calamer.

calamaro (amp.) ↦ calamer.

calamer Ⓔ nordit. calamàr ‹ CALAMĀRIUM (EWD 2, 28) 6 1860 calamer (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. calamer Badia calamer fas. calamèr caz. calamèr bra. calamar moe. calamar fod. calamer col. calamer amp. calamaro, calamar
s.m. Ⓜ calamers
piccolo recipiente per tenervi l’inchiostro e intingervi la penna (gad. P/P 1966; Pi 1967, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ calamaio Ⓓ Tintenfass ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

calamer (gad., Badia, fod., col.) ↦ calamer.

calamèr (fas., caz.) ↦ calamer.

calar (bra., moe.) ↦ calé.

calcedon Ⓔ dt. Chalcedon / it. calcedonio 6 1812 Calcedong (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. calcedon bra. calcedon
s.m. Ⓜ calcedogn
varietà di quarzo microcristallino a struttura fibroso-raggiata (fas.) Ⓘ calcedonio Ⓓ Chalcedon ◇ a) chele bale de calcedon le é fora de Contrin chelle balle de Calcedong le è fora de Contring GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

calcedon (fas., bra.) ↦ calcedon.

calche Ⓔ comp di cal ‹ QUĀLIS + che ‹ QUID (cfr. Q/K/F 1982:44) 6 1844 calche (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. calche bra. calche moe. calche fod. chelche col. calche amp. calche
agg.
alcuni, non molti (fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ qualche Ⓓ einige ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’ in và da r’ outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); c) Ma se ra va coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☝ valch.

calche (fas., bra., moe., col., amp.) ↦ calche.

calchedun (amp.) ↦ calcheun.

calcheun Ⓔ comp. di calche + un / it. qualcheduno (GsellMM) 6 1873 calchedun (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
fod. chelcheun col. calcheun amp. calchedun
pron. Ⓜ calcheugn, calcheuna, calcheunes
indica un numero indeterminato ma solitamente ristretto di cose o persone, che può essere costituito anche da una sola unità (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ qualcuno Ⓓ einige, jemand ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Calchedun da chel che sento / Del seralio comunal / Che éi risposto al "Monumento" / S’ in on à bù tanto parmal. Calchedun da chel’ chè sento / Del surraglio Comunal / Che ei risposto al Monumento / Sin’ on abù, tanto par mal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ☝ valgugn.

calcheun (col.) ↦ calcheun.

calcolà (col., amp.) ↦ calcolé.

calcolar (bra., moe.) ↦ calcolé.

calcolé Ⓔ it. calcolare ‹ CALCULĀRE (EWD 2, 30) 6 1870 calcolè 5 imp. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. calcolé grd. calculé fas. calcolèr bra. calcolar moe. calcolar fod. calcolé col. calcolà amp. calcolà LD calcolé
v.tr. Ⓜ calcoleia
determinare qualcosa per mezzo di un calcolo (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ calcolare Ⓓ berechnen ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Ci ve resta a la fin? Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

calcolé (gad., fod., LD) ↦ calcolé.

calcolèr (fas.) ↦ calcolé.

calculé (grd.) ↦ calcolé.

calé Ⓔ it. calare ‹ CALARE ‹ χαλἀv (EWD 2, 31) 6 1833 callëis 5 (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. caré mar. caré Badia calè grd. calé fas. calèr bra. calar moe. calar fod. calé Reba calé col. calà amp. calà, carà LD calé MdR calè
v.intr. Ⓜ cala
diminuire di peso, volume, intensità, ecc. (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ calare, decrescere Ⓓ sinken, abnehmen ◇ a) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) El contrato parlaa / De segnares alolo, / Parché ’es no caraa / E par fei un conto solo El contratto parlava / De segnares allollo, / Parché es no carava / E par fei un conto solo Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

calé (grd., fod., Reba, LD) ↦ calé.

calè (Badia, MdR) ↦ calé.

caleghè (fod.) ↦ calighè.

calèr (fas.) ↦ calé.

cales Ⓔ it. calesse (EWD 2, 32) 6 1833 calés (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. cales mar. cales Badia cales grd. cales fas. caless fod. calessa MdR calés
s.f. Ⓜ calesses
vettura per il trasporto di persone trainata da cavalli (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879, MdR) Ⓘ carrozza Ⓓ Kutsche ◇ a) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR). [ 117 ] cales (gad., mar., Badia, grd.) ↦ cales.

calés (MdR) ↦ cales.

caless (fas.) ↦ cales.

calessa (fod.) ↦ cales.

Calfosch 6 1858 Calfosch (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Calfosch mar. Colfosch Badia Calfosch grd. Colfosch fod. Calfosch amp. Colfosco LD Calfosch
topon.
paese nel comune di corvara, alle pendici del passo gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Colfosco Ⓓ Kolfuschg ◇ a) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Calfosch (gad., Badia, fod., LD) ↦ Calfosch.

caligar (col.) ↦ calighé.

caligaro (amp.) ↦ calighé.

calighé Ⓔ nordit. caligar(o) ‹  CALIGĀRIUS (EWD 2, 55) 6 1763 charigà ‘sutor’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. carigá mar. cargá Badia carigá grd. calighé fas. calighé bra. cialié moe. cialgè fod. calighè, caleghè col. caligar amp. caligaro LD calighé
s.m. Ⓜ calighés
artigiano che fa o aggiusta scarpe e calzature in genere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ calzolaio Ⓓ Schuster ◇ a) N’outa era n cialié. Chest aea jà lurà trepes egn te so paìsc. Nòuta era un tschalgiè. Chöst aöa schà lurà tröpes öin tö so paisch. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

calighé (grd., fas., LD) ↦ calighé.

calighè (fod.) ↦ calighé.

calità (fas.) ↦ cualité.

calogna (mar.) ↦ calonia.

calonega (amp.) ↦ calonia.

calonia Ⓔ ven. calonega ‹ CANONICA (EWD 2, 33) 6 1821 kalonia (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. calonia mar. calogna Badia calonia grd. calonia fas. calonia bra. calonia fod. calonia col. calonia, canonia amp. calonega LD calonia
s.f. Ⓜ calonies
abitazione del parroco (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ canonica Ⓓ Pfarrhaus ◇ a) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) Che te gran festes tignuns’ nos da Corvara / Sö dan calonia, y chiló dal ost Rottonara. Che te grang festes tignungs nos da Corvara / Sö dang calonia, e chilò dall’ ost Rottonara. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
jì te calonia (grd. L 1933) Ⓘ andare in canonica per fare la pubblicazione del matrimonio Ⓓ in das Pfarrhaus gehen (um das Eheaufgebot zu machen) ◇ a) Ne fajëde gran cianfonies, / Jide prëst n calonia, / Jide po mo n chël di. Ne faʃhëde gran cianfonies, / Shide prest n kalonia, / Shide po mo n kël di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

calonia (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD) ↦ ca-

lonia.

calonich Ⓔ ven. calonego ‹ CANONICUS ‹ κανονικός (EWD 2, 42) 6 1865 Calonic (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. calonich † amp. calonigo
s.m. Ⓜ calonics
ecclesiastico che fa parte del capitolo di una chiesa (gad., amp. A 1879) Ⓘ canonico Ⓓ Kanonikus ◇ a) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
canonich.

calonich † (gad.) ↦ calonich.

calonigo (amp.) ↦ calonich.

calunia Ⓔ it. calunnia ‹ CALUMNIA (EWD 2, 34) 6 1873 calunnia (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. calunia Badia calunia grd. calunia fas. calunia fod. calunia amp. calunia LD calunia
s.f. Ⓜ calunies
accusa inventata per diffamare o screditare qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ calunnia Ⓓ Verleumdung ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) Y tan n’i bastâ ciamó, mo, zënza intardié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena E tang n’i bastā ciamò, mo, zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

calunia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ calu-

nia.

caluniadoi (grd.) ↦ caluniadour.

caluniadour Ⓔ it. calunniatore 6 1878 calunniatore (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. caluniadú Badia caluniadú grd. caluniadoi
s.m.f. Ⓜ caluniadours, caluniadoura, caluniadoures
persona che calunnia, diffama (gad., grd. F 2002) Ⓘ calunniatore Ⓓ Verleumder ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

caluniadú (gad., Badia) ↦ caluniadour.

caluniar (bra.) ↦ calunié.

calunié Ⓔ it. calunniare 6 1878 calunniada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. calunié Badia calunié grd. calunië fas. calunièr bra. calu[ 118 ] niar fod. calunié LD calunié
v.tr. Ⓜ calunieia
nuocere alla reputazione di qualcuno diffondendo maldicenze sul suo conto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ diffamare, calunniare Ⓓ verleumden ◇ a) i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité. Por chësc i ái orü sciampé dant, i l’á pro os caluniada i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè. Pur chesc’ i ai urù sceampè dant, i l’à pro os calunniada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

calunié (gad., Badia, fod., LD) ↦ calunié.

calunië (grd.) ↦ calunié.

calunièr (fas.) ↦ calunié.

calvar (LD) ↦ Calvare.

Calvare Ⓔ it. calvario ‹ CALVĀRIUM (EWD 2, 34) 6 1813 calvari (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. calvare Badia calvario grd. calvare fas. calvarie fod. calvario LD calvar
topon.
luogo ove gesù fu crocifisso (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ Calvario Ⓓ Kalvarienberg ◇ a) mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl Calvare mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

calvare (gad., grd.) ↦ Calvare.

calvarie (fas.) ↦ Calvare.

calvario (Badia, fod.) ↦ Calvare.

calvo Ⓔ it. calvo 6 1856 calvo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. calvo bra. calvo
agg. Ⓜ calvi, calva, calves
privo di capelli (fas.) Ⓘ calvo, pelato Ⓓ kahlköpfig, kahl ◇ a) Viva de Moena l segnor curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch / E con so calvo benefiziat. Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch / E con so calvo Benefiziat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.) ☝ pelé1.

calvo (fas., bra.) ↦ calvo.

calza Ⓔ it. calza 6 1873 calzes pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. calza
s.f. Ⓜ calzes
indumento a maglia che riveste il piede e parte della gamba (amp.) Ⓘ calza Ⓓ Strumpf ◇ a) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fason Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

calza (amp.) ↦ calza.

calzon Ⓔ nordit. calzon ‹ CALCEUM + -ŌNIS (EWD 2, 34) 6 1821 kalzon (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. calzun mar. calzun Badia calzun grd. calzon fas. ciuzon fod. calzon amp. calzon LD ciauzon
s.m. Ⓜ calzons
gambaletto di tessuto impermeabile fissato alla scarpa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghetta Ⓓ Gamasche ◇ a) Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

calzon (grd., fod., amp.) ↦ calzon.

calzun (gad., mar., Badia) ↦ calzon.

cambiar (bra., moe.) ↦ cambié.

cambié Ⓔ it. cambiare ‹ CAMBIARE (EWD 2, 35) 6 1873 cambia 6 (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. cambié Badia cambié fas. cambièr bra. cambiar moe. cambiar fod. cambié amp. canbià
v.tr. Ⓜ cambia
rendere diverso, trasformare (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ cambiare Ⓓ ändern, verändern ☝ mudé
se cambié (amp.) Ⓘ cambiare Ⓓ sich ändern ◇ a) Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ se mudé.

cambié (gad., Badia, fod.) ↦ cambié.

cambièr (fas.) ↦ cambié.

cambra (fas.) ↦ camera.

camejöla (gad.) ↦ camijuela.

camejot (fas.) ↦ ciamejot.

camejuola (fod.) ↦ camijuela.

cameleo Ⓔ it. camelea 6 1878 cameleo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. cameleo Badia cameleo
s.m. Ⓜ camelei
genere di piante arbustive velenose delle timeleacee (daphne l.) (gad.) Ⓘ dafne Ⓓ Seidelbast, Daphne ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc, dijôra: Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, dijōla: Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

cameleo (gad., Badia) ↦ cameleo.

camelot Ⓔ it. cammellotto / ven. camelòto (GselMM) 6 1856 camelot (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. camelot bra. camelot
s.m. Ⓜ cameloc
parte principale del costume tradizionale femminile composta dall’ampia gonna plissettata solidale con il corsetto aperto sul davanti (fas. R 1914/99) Ⓘ gonna con bustino Ⓓ Rock mit Oberteil ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

camelot (fas., bra.) ↦ camelot.

camera Ⓔ it. camera (Elwert 1943:57) 6 1858 camerô (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
fas. cambra amp. camera
s.f. Ⓜ cameres
locale d’abitazione in un edificio, specialmente quella destinata al riposo (fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ stanza, camera, camera da letto Ⓓ Zimmer, Kammer, Schlafzimmer ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra l [ 119 ] Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.)
ciamena.

camera (amp.) ↦ camera.

camerier Ⓔ it. cameriere, -a 6 1860 camerier (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. cameriera Badia cameriera fas. camerier caz. camerier fod. camerier
s.m.f. Ⓜ cameriers, cameriera, camerieres
1 persona che serve i clienti in un pubblico locale (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ cameriere Ⓓ Kellner ◇ a) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost, che l camerier ge aea portà Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost, che el camerier ge haea porta IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
2 nelle case private, chi è addetto ai servizi di camera, di anticamera e di tavola, o alla persona dei padroni di casa (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ cameriere Ⓓ Hausangestellter ◇ a) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

camerier (fas., caz., fod.) ↦ camerier.

cameriera (gad., Badia) ↦ camerier.

camijöla (mar., Badia) ↦ camijuela.

camijuela Ⓔ padan. camisola (GsellMM) 6 1848 camijela (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. camejöla mar. camijöla Badia camijöla fas. ciamejola bra. ciamejela moe. ciamijola fod. camejuola, ciamejuola col. camisuola
s.f. Ⓜ camijueles
indumento intimo di maglia (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ camiciola Ⓓ Unterhemd ◇ a) Taca sö la camejöla y les cialzes da ciampanela! Taca sö la camijela y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

caminà (col., amp.) ↦ caminé.

caminar (moe.) ↦ caminé.

caminé Ⓔ it. camminare / nordit. caminar 6 1841 caminè (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
moe. caminar fod. caminé col. caminà amp. caminà
v.intr. Ⓜ camina
spostarsi, andare a piedi da un punto a un altro (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ camminare Ⓓ gehen ◇ a) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ☝
jì a caminé (amp.) Ⓘ fare una passeggiata Ⓓ spazieren ◇ a) Co sto lustro bel de luna / vosto śone a caminà? Co sto lustro bel de luna / vosto zone a caminà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

caminé (fod.) ↦ caminé.

camisuola (col.) ↦ camijuela.

campagna Ⓔ it. campagna ‹  CAMPĀNIA (EWD 2, 36) 6 1832 campagna (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. campagna mar. campagna Badia campagna grd. campania fas. campagna caz. campagna bra. campagna moe. campagna fod. campagna col. campagna amp. canpagna LD campagna
s.f. Ⓜ campagnes
ampia distesa di terreno aperto e pianeggiante, coltivato o coltivabile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ campagna Ⓓ Land ◇ a) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so fi più veie era per chele campagne. E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la ciasa, l’à sentù na bela mùsega e balar. Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiasa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Chësc l à mandà ora n si campania per vardé i purciei. Ches l’ha mandà ora ‘n si campagna p’r vardè i purciei. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); d) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in canpagna Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Ntánt l tosat plu vegle l eva nte la campagna ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); h) La é così. E le campagne? e l racolto? E le campagne? e ‘l raccolto? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); j) la longia suta à fat gran dann sula campanies la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

campagna (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ campagna.

campana (moe.) ↦ ciampana.

campania (grd.) ↦ campagna.

campanil (moe.) ↦ ciampanil.

Campestrin (amp.) ↦ Ciampestrin.

Campitello (amp.) ↦ Ciampedel.

can Ⓔ QUANDŌ (EWD 2, 37; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kuando) 6 1763 chagn ‘quando’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. can mar. can Badia can grd. can fas. can fod. can amp. can LD can MdR can
avv.
1 ha la funzione di domandare in quale tempo o momento si determinerà, si è determinato o si determina, un fatto, una situazione o un’azione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD, MdR) Ⓘ quando Ⓓ wann ◇ a) Vie pu, diral, tu bloza, / Can ulëis’ a po fé la noza? Vie pu, diral, tu bloza, / Kan ulëisa po fe la noza? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); c) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Una sera can ciatone / come chesta [ 120 ] in duto l’an… / ce te par Marieta śone? Una sera can ciatone / come chesta in duto l’an… / cie te par Marieta zone? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.)
2 fuori delle interrogative, si impiega in proposizioni correlative, con sign. simile a "ora… ora" (gad.) Ⓘ una volta … una volta …, ora… ora Ⓓ einmal … einmal …, mal… mal ◇ a) Demez ch’ê chësc, se dê le conte vigni de plü ala mancogna, can ponsâl al’inozënza de süa fomena, spo tignîl indô por imposcibl, che Golo, ch’â albü tan de benefizi da d’ël, foss sté capaze de l’ingiané en na manira tan crödia D’mezz ch’ē chesc’, sè dē ‘l conte vigne dè plou alla mancogna, cang pungsāle all’ innozenza d’sua fomena, spo tignīle indō pur impossible, che Golo, ch’ā aibù tangn’ d’benefizi da d’el, fossa ste capaze d’l’ ingianè in na maniera tang crudia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

can (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ can.

cana Ⓔ it. canna ‹  CANNA (EWD 2, 37) 6 1763 cana ‘arundo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. cana mar. cana Badia cana grd. cana fas. cana fod. cana amp. cana LD cana
s.f. Ⓜ canes
tubo che contiene la colonna d’aria negli strumenti a fiato e negli organi (fas. DA 1973, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ canna dell’organo Ⓓ Orgelpfeife ◇ a) Chël orghen ci n rumour! / Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

cana (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

cana.

canaa (fas.) ↦ canaia.

canaea (moe.) ↦ canaia.

canaia Ⓔ ven. canaia (EWD 2, 143) 6 1865 canaja (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. canaia mar. canaia Badia canaia grd. canaia fas. canaa moe. canaea fod. canaia amp. canaia LD canaia
s.m.f. Ⓜ canaies
persona malvagia, spregevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ canaglia Ⓓ Schurke, Schuft, Kanaille ◇ a) Gran marueia no te fé dla fortuna dla canaia, / Recordete! chisc tert o abenëura segur i la paia. Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja, / Reccordetë! chis̄ térd o a bonëura segùr i la paja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) E par riguardo a ra taies / Ch’i à vendù st’aisciuda? / Da i dì cuaji canaes E par riguardo ara taes / Ch’i á vendù staisciuda? / Dai dí quagi canaes Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) tl gní ritur da iló rovada a Cipro, éra gnüda maltratada vilanamënter da canaia de jënt. tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro, ẹlla gnüda maltrattada villanamåinter da canaja dẹ žåint. PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

canaia (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ ca-

naia.

canal Ⓔ it. canale / ven. canal 6 1844 canàl (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. canal mar. canal Badia canal grd. canal fas. canal fod. canel col. canal amp. canal, caneo LD canal
s.m. Ⓜ canai
1 solco, un’incavatura nella montagna, fra pareti rocciose molto ripide (fod., amp. C 1986) Ⓘ canale Ⓓ Schlucht ◇ a) La val de la Drava è bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. La val della Drava è bella fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 il tratto del canale alimentare che collega la faringe allo stomaco (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ esofago Ⓓ Speiseröhre ◇ a) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / […] / Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / […] / Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme l fun del vin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

canal (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦ ca-

nal.

canape (gad., Badia, fod., col.) ↦ canapé.

canapé Ⓔ it. canapè / dt. Kanapee 6 1878 canape (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118)
gad. canape mar. canapé Badia canape grd. canapé fas. canapé moe. canapè fod. canape col. canape, canapé amp. canapè LD canapé
s.m. Ⓜ canapés
divanetto imbottito e fornito di spalliera e braccioli (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ canapè Ⓓ Sofa, Kanapee ◇ a) Por solit ciafân la contëssa sön n canape vistida de blanch. Pur solito ceaffāng la contessa sounung canape vistida d’blanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

canapé (mar., grd., fas., col., LD) ↦ canapé.

canapè (moe., amp.) ↦ canapé.

Canazei (amp.) ↦ Cianacei.

canbià (amp.) ↦ cambié.

cancalé Ⓔ comp. di canche + al + é 6 1866 kan ke le (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. cancalé mar. cancalè Badia cancalè grd. canche l ie fas. canchelé caz. canche l’é fod. cánchelé col. canchelé amp. canchelé
avv.
in un tempo o in un momento successivo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ più tardi Ⓓ später ◇ a) Ben, se no te crees te proarès canchelé chisc dis che vegn. Ben, se no te crees te proares, kan ke le kiš dis, ke ven. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

cancalé (gad.) ↦ cancalé.

cancalè (mar., Badia) ↦ cancalé.

cancel (mar.) ↦ cajencel.

cancelà (amp.) ↦ cancelé.

cancelar (moe.) ↦ cancelé.

cancelé Ⓔ it. cancellare 6 1873 cancellalo (Anonim, Monumento1873:2)
bra. canzelar moe. cancelar amp. cancelà
v.tr. Ⓜ canceleia
1 rendere illeggibile ciò che è scritto o disegnato e, in generale, annullare (bra. R 1914/99, moe. DA 1973) Ⓘ annullare, cancellare Ⓓ löschen, auslöschen, radieren
2 fig. dimenticare o rimuovere qualcosa (amp.) Ⓘ cancellare fig.Ⓓ löschen fig. ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che [ 121 ] á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

canche Ⓔ comp. di can + che 6 1812 canche (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. canche mar. canche Badia canche grd. canche fas. canche caz. canche bra. canche moe. canche fod. cánche col. canche amp. canche LD canche MdR canche
congiunz.
nel tempo, nel momento in cui (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quando, allorché Ⓓ wenn, als, sobald ◇ a) Develpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); d) e canche l’era amò lontan, so père l’à vedù e canche l’era amó lontan, so pére l’a vedù HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indô l’ater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); f) Ma cánche i à sentù chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter, scooméntschan dai plu vegli HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); h) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); i) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); k) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); l) e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada e canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) mo canch’al dijô de messëi jí al Cil por odëi so Pere, s’agramâi düc; mo ël i consolâ mo cang, ch’el dijō, d’m’ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s’ aggramai duttg’; mo El i consolā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ☟

co.

canche (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ canche.

cánche (fod.) ↦ canche.

canche l ie (grd.) ↦ cancalé.

canche l’é (caz.) ↦ cancalé.

canchelé (fas., col., amp.) ↦ cancalé.

cánchelé (fod.) ↦ cancalé.

candenó (fas., caz., bra.) ↦ candenò.

candenò Ⓔ comp. di cant + de + no (Gsell 1990b:363) 6 1858 candöno (ZacchiaGB, DoiSores1858*:1)
fas. candenó caz. candenó bra. candenó
avv.
senza preavviso, in modo imprevedibile, con totale sorpresa (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ improvvisamente Ⓓ plötzlich, unerwartet ◇ a) La é jita apede un’aga. Candenó l’aga ge porta via l fus. La ö schita apedö un aga. Candöno l’aga gö pôrta via l’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); b) Candenó zacan l’é ruà apede gregn pecei, e l sent che de sot enlongia n cougol l’é zachèi che pèrla. Kandenó ʒakan l e rua apede grein pečei e l sent, ke de sot in lenğia un kougol l è ʒakei ke perla. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.)
encandenò.

canel (fod.) ↦ canal.

caneo (amp.) ↦ canal.

canifl Ⓔ dtir. knepfl x kipfl, gipfl ? (Gsell 1990b:353) 6 1833 caniffli (DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279)
gad. canifl mar. canifl Badia canifl fod. canifle MdR canifl
s.m. Ⓜ canifli
spece di krapfen della grandezza di una noce, cotto in burro (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ krapfen distribuiti in occasione della discesa dell’alpeggio Ⓓ beim Almabtrieb ausgeteilte Krapfen ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

canifl (gad., mar., Badia, MdR) ↦ canifl.

canifle (fod.) ↦ canifl.

canonia (col.) ↦ calonia.

canonich Ⓔ it. canonico ‹ CANONICUS ‹ κανονικός (EWD 2, 41) 6 1852 canonic (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. canonich Badia canonico grd. canonich fas. canonich bra. canonich fod. canonico amp. canonigo
s.m. Ⓜ canonics
ecclesiastico che fa parte del capitolo di una chiesa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ canonico Ⓓ Kanonikus ◇ a) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ ál insigné! Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
calonich.

canonich (gad., grd., fas., bra.) ↦ canonich.

canonico (Badia, fod.) ↦ canonich.

canonigo (amp.) ↦ canonich.

canpagna (amp.) ↦ campagna.

canpanon (amp.) ↦ ciampanon.

canpanoto (amp.) ↦ cianpanoto.

cansunzel (amp.) ↦ casunzel.

cant Ⓔ QUANTUS (EWD 2, 42) 6 1813 cant (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. cant mar. cant Badia cant grd. cant fas. cant bra. cant fod. cánt col. cuant amp. cuanto LD cant MdR cant
agg. Ⓜ canc, canta, cantes
indica, con valore interrogativo, esclamativo e relativo, la quantità, come grandezza o misura (numero), estensione o durata (fas. R 1914/99, fod. Pz 1989, [ 122 ] amp. C 1986) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Vedé cuanta caretes coi caai Vedè quanta carretes coi cavai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
avv.
in quale misura, in frasi interrogative, esclamative e relative (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel, wie ◇ a) Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos Gatto me, no te sàs nuia / Quanto pizò che te sòs Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.)
pron.
con valore interrogativo in proposizioni dirette e indirette (grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ c) Patriote, dijeme, ancora / cuanto podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora / quanto podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
cant a chel (fas.) Ⓘ in quanto a ciò Ⓓ diesbezüglich ◇ a) A. Ma cant a chel no fossa nia, se no le fossa coscì ciare. A. Ma cantô chöl no fossa nia, sö no lö fossa così tscharö. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.) ◆ dut

cant (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto, tutto quanto Ⓓ alles ◇ a) y adurvé duc canc i mitli per me schivé, così sia e adurve dut cant i mitli per me schkive, così sia RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so co le putane Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); c) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć! Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh! DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); e) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); g) ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); h) i à beù r’aga de ita duta cuanta… i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); i) Signur Iaco! Mile vives!! / […] Dötes cantes atratives / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mille vives!! / […] Duttes cantes attrattives / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

cant (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., LD, MdR) ↦ cant.

cánt (fod.) ↦ cant.

cant a (fas.) ↦ canta.

canta Ⓔ comp. di cant ‹  QUANTUS + a ‹  AD (GsellMM) 6 1833 quanta (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. canta mar. canta Badia canta grd. canta fas. cant a caz. canta moe. canta fod. cánta MdR canta
prep.
per ciò che ha attinenza con; in merito a, in rapporto a (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973, MdR) Ⓘ in quanto a, per quanto riguarda… Ⓓ was… betrifft ◇ a) Canta, tra chi sie pa pö ći ch’ël ó, sc’ ëles ne vëgn pö demà no inte nösc paîsc. Quanta, tra chi sie pa peu çhi ch’ël ó, ŝ’ ëlles ne vëgn peu de ma nò inte neuŝ paÿŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) Canta che ëi demà foss ri, le piec él che ëi dezipa inć’ i atri Quanta ch’ëi demà foss ri, le piećh él ch’ëi decipa inçh’ i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) A. Ma canta chel no fossa nia, se no le fossa così ciare. A. Ma cantô chöl no fossa nia, sö no lö fossa così tscharö. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.).

canta (gad., mar., Badia, grd., caz., moe., MdR) ↦ can-

ta.

cánta (fod.) ↦ canta.

cantità (fas.) ↦ cuantité.

cantor (fod., amp.) ↦ ciantour.

cantur (gad., Badia) ↦ ciantour.

canzelar (bra.) ↦ cancelé.

canzelaria Ⓔ nordit. cançeleria ‹ lat. medievale cancelleria (da CANCELLI) (EWD 2, 44) 6 1873 canzellaria (Anonim, Monumento1873:2)
gad. canzelaria mar. canzelaria Badia canzelaria grd. canzelaria fas. canzelarìa fod. canzelaria amp. canzelaria LD canzelaria
s.f. Ⓜ canzelaries
ufficio competente alla preparazione, redazione, autenticazione, registrazione e spedizione degli atti e documenti di pubbliche autorità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cancelleria Ⓓ Kanzlei ◇ a) Par gran trascuranza / De ra canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Anzi, che canzelaria / Su ra porta ‘l é Büro / Comunal manegeria / I pó scrie canche i vó. Anzi, che canzelleria / Sura porta le Büro / Comunal manegeria / I pò scrie, canche i vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

canzelaria (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦

canzelaria.

canzelarìa (fas.) ↦ canzelaria.

canzon (fod., amp.) ↦ cianzon.

canzoncina Ⓔ it. canzoncina 6 1857 canzonćina (DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8)
gad. canzoncina Badia canzoncina
s.f. Ⓜ canzoncines
canzone facile, orecchiabile, senza pretese e senza impegno (gad.) Ⓘ canzoncina Ⓓ Liedchen ◇ a) Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina: / te dedicun na canzoncina. Mena Costamajú, / t’ es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina: / te dedicun na canzonćina DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

canzoncina (gad., Badia) ↦ canzoncina.

caos (gad.) ↦ cavos.

caós (mar., Badia) ↦ cavos.

capara Ⓔ it. caparra (EWD 1, 134) 6 1844 capara (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. capara mar. capara Badia capara grd. capara fas. capèra bra. capara fod. capara amp. capara LD capara
s.f. Ⓜ capares
1 somma versata a titolo di garanzia di un contrat- [ 123 ] to (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caparra Ⓓ Anzahlung ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
2 fig. pegno, prova, garanzia (gad.) Ⓘ caparra fig.Ⓓ Pfand ◇ a) Os godede en gran ligrëza / D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. Os godede in grang ligreizza / D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me, y en capara de tüa fedelté Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

capara (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp., LD) ↦

capara.

capaze Ⓔ it. capace / nordit. capaçe ‹ CAPAX (EWD 2, 46) 6 1763 capaze ‘capax’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. capaze mar. capazo Badia capaze grd. capaze fas. capaze fod. capaze amp. capaze LD capaze MdR capaze
agg. Ⓜ capazi, capaza, capazes
che riesce a fare un’attività pratica con destrezza (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capace, abile Ⓓ imstande, fähig ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
ester capaze de (gad.) Ⓘ essere capace di Ⓓ fähig sein, imstande sein ◇ a) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

capaze (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

capaze.

capazità (grd., fas., amp.) ↦ capazité.

capazité Ⓔ it. capacità (EWD 2, 46) 6 1833 capacité (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. capazité Badia capazité grd. capazità fas. capazità fod. capazité amp. capazità LD capazité MdR capazité
s.f. Ⓜ capazités
attitudine a comprendere e a operare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capacità Ⓓ Fähigkeit ◇ a) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori. abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

capazité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ capazité.

capazo (mar.) ↦ capaze.

capela Ⓔ it. cappella ‹ CAPPELLA (EWD 2, 47) 6 1858 capellô (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2)
gad. capela mar. capela Badia capela grd. capela fas. capela bra. capela fod. capela amp. capela LD capela
s.f. Ⓜ capeles
piccola chiesa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappella Ⓓ Kapelle ◇ a) canche i é rué a chest capitel i é doventé orbes. Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. chanchö i ö ruö a chöst capitel i ö doventö orbes. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); b) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

capela (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ capela.

capelan Ⓔ it. cappellano (EWD 2, 47) 6 1856 capellan (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. caplan mar. capolan Badia caplan grd. caplan fas. capelan bra. capelan fod. capelán col. capelan amp. capelan LD caplan
s.m. Ⓜ capelans
sacerdote che assiste il parroco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappellano Ⓓ Kaplan ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

capelan (fas., bra., col., amp.) ↦ capelan.

capelán (fod.) ↦ capelan.

capèra (fas.) ↦ capara.

capetane (bra., moe.) ↦ capitan.

capetène (caz.) ↦ capitan.

capeziner (mar.) ↦ capuziner.

capí (gad., mar., Badia) ↦ capì.

capì Ⓔ it. capire ‹ CAPERE (EWD 2, 48) 6 1828 kapiva (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. capí mar. capí Badia capí grd. capì fas. capir fod. capì col. capì amp. capì LD capì MdR capì
v.tr. Ⓜ capesc
intentendere, afferrare, comprendere con la mente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; [ 124 ] DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capire, comprendere Ⓓ begreifen, verstehen ◇ a) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Oh, canche iö sun pa tant vedl che vos, berba Tone, capiarai pa bëin inć’ iö deplü. O, quaǹche jeu suǹ pa tant vedl che vos, bärba Tonne, capirai pa bëiǹ inçh’ jeu de plü. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Studié n’ài inće iö ne, mo chëst tant capësci mefo impò. Studié n’hai iǹçh’ jeu ne, mò quëst tant capësci meffo inpò. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); d) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Sì, n frego a la ota i l’à capida Si, un fregol alla ota i la capida AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); g) Chi ne la capësc chiló, che la s. religiun y devota oraziun é l’unich che consolëia tles maius tribolaziuns? Chi nè la capesc’ chilò, che la s. Religiung e devota oraziung è l’unico, che consola t’ les maiùs tribulaziungs? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); h) Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l’anima confusa ne podô capí les parores, ch’ara â dit ‘L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l’anima confuja nè pudō capì les parores, ch’ella ā ditt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
se capì (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ capirsi Ⓓ sich verstehen ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

capì (grd., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ capì.

Capion Ⓔ aven. capiuni ‹ CAPUT JĒJŪNIĪ (EWD 2, 50) 6 1858 Capiun (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. Capiun mar. Capiun Badia Capiun grd. Capion fas. Ciapuin fod. Capion LD Capion
s.m. sg.
mercoledì precedente la prima domenica di quaresima (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ Mercoledì delle Ceneri Ⓓ Aschermittwoch ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

Capion (grd., fod., LD) ↦ Capion.

capir (fas.) ↦ capì.

capità (col., amp.) ↦ capité.

capitagno (amp.) ↦ capitan.

capital1 Ⓔ it. capitale / dt. Kapital ‹ CAPITĀLIS (EWD 2, 48) 6 1844 capitàl (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. capital Badia capital grd. capital fas. capital fod. capital amp. capital LD capital
s.m. Ⓜ capitai
valore in denaro dei beni posseduti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capitale Ⓓ Kapital, Vermögen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

capital (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ capi-

tal1.

capital2 Ⓔ it. capitale ‹ CAPITĀLIS (EWD 2, 48) / dt. kapital 6 1833 capital (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. capital MdR capital
agg. Ⓜ capitai, capitala, capitales
straordinario nelle sue dimensioni o nella sua importanza (gad., MdR) Ⓘ capitale Ⓓ kapital ◇ a) Ël ne rajona, che cosses da stofé, e é un capital scrocun. Ël ne raĝiona, che cosses da stoffé, e é uǹ capital scrocuǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

capital (gad., MdR) ↦ capital2.

capitan Ⓔ it. capitano ‹ *CAPITĀNUS (EWD 2, 49) 6 1856 capetanes (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. capitan Badia capitano grd. capitan fas. capitan caz. capetène bra. capetane moe. capetane amp. capitagno
s.m. Ⓜ capitans
il più alto funzionario delle giurisdizioni dell’antico tirolo (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ capitano Ⓓ Hauptmann ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

capitan (gad., grd., fas.) ↦ capitan.

capitano (Badia) ↦ capitan.

capitar (bra., moe.) ↦ capité.

capité Ⓔ it. capitare ‹ *CAPITĀRE (EWD 2, 49) 6 1864 capita (VianUA, Madalena1864:193)
gad. capité mar. capité Badia capité grd. capité fas. capitèr caz. capitèr bra. capitar moe. capitar fod. capité col. capità amp. capità LD capité
v.intr. Ⓜ capiteia
arrivare, giungere casualmente e improvvisamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ capitare Ⓓ zufällig ankommen, dazukommen, geraten ◇ a) Ntant che Gejù fova pra mëisa, capita chësta ëila te cësa de Scimon Intàŋchè Ges̄ù fòa pra mëiźa, capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Mancia, un jato ancora / El seralio a conpletà / Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Mancia, un giatto ancora / El serraglio a complettà / Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) ’Cër la fin dl past él capité le curier cun les iestes ala contëssa Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

capité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ capité.

capitel Ⓔ it. capitello 6 1858 capitel (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2)
gad. capitel grd. capitel fas. capitel caz. capitel fod. capitel amp. capitel LD capitel
s.m. Ⓜ capitiei [ 125 ]
piccola costruzione contenente un’immagine sacra, una statua e simili (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ edicola Ⓓ Bildstock ◇ a) A jir fora la mont da Vich a mesa strada l’é un capitel. A schir fôrô la mont da Vig a mezô strada lö un capitel. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (caz.).

capitel (gad., grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ capitel.

capitèr (fas., caz.) ↦ capité.

Capiun (gad., mar., Badia) ↦ Capion.

caplan (gad., Badia, grd., LD) ↦ capelan.

capo Ⓔ it. capo (EWD 2, 74) 6 1850 capo (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. capo mar. capo Badia capo grd. capo fas. capo fod. capo amp. capo LD capo
s.m.f. Ⓜ capi, capa, capes
persona investita di specifiche funzioni di comando (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capo Ⓓ Chef, Vorsteher ◇ a) El Zardini, chera volpe, / ‘l ea el capo, ma in scondon El Zardini, chéra volpe, / ‘l eva el capo, ma in scondon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); c) Iö sun Berta, fia dl capo dles porjuns Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
s.m. Ⓜ capi
in riferimento a persona, per metterne in rilievo determinate qualità (gad. P/P 1966) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’morvouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann; capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes. Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san; capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia) ☝ cef.

capo (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

capo.

capochemun (grd.) ↦ capocomun.

capocomun Ⓔ it. capocomune (EWD 2, 75) 6 1856 capo comun (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
grd. capochemun fas. capocomun bra. capocomun moe. capocomune fod. capocomun amp. capocomun, capocomune LD capocomun
s.m. Ⓜ capocomuns
capo dell’amministrazione comunale (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sindaco Ⓓ Bürgermeister ◇ a) Viva el segnor capocomun / Viva amò l brao massé / Con so pìcol suté Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comune, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

capocomun (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ capocomun.

capocomune (moe., amp.) ↦ capocomun.

capolan (mar.) ↦ capelan.

caporal Ⓔ it. caporale 6 1858 caporal (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
gad. caporal grd. caporal fas. caporèl bra. caporal fod. caporal amp. caporal LD caporal
s.m. Ⓜ caporai
primo graduato della gerarchia militare, comandante una squadra (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caporale Ⓓ Gefreiter ◇ a) veide il caporal dei giandarmi che n’aea un destenet su per al mur vöidö il caporal dei giandarmi chö naöa un destönöt super al mur ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

caporal (gad., grd., bra., fod., amp., LD) ↦ caporal.

caporèl (fas.) ↦ caporal.

capozin (moe.) ↦ capuzin.

Caprile (col.) ↦ Ciaurì1.

capriz (grd., fas., fod.) ↦ caprize.

caprize Ⓔ nordit. capriçi (= it. capriccio) (EWD 2, 51) 6 1833 caprìce (DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292)
gad. caprize mar. caprize Badia caprize grd. capriz fas. capriz moe. caprize fod. capriz col. caprizio amp. caprizio LD caprize MdR caprize
s.m. Ⓜ caprizi
desiderio, idea o progetto improvvisi e bizzarri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capriccio Ⓓ Grille, Laune ◇ a) Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’en stà bëin e sarà felize / E godrà sëmper la ligrëza Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice / E godrà sëmpr la ligrëzza DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Deach’ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, dai caprizi Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

caprize (gad., mar., Badia, moe., LD, MdR) ↦ caprize.

capriziëus (grd.) ↦ caprizious.

caprizio (col., amp.) ↦ caprize.

caprizios (amp.) ↦ caprizious.

caprizious Ⓔ deriv. di caprize + it. capriccioso (EWD 2, 51) 6 1833 capriciús (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. caprizius mar. caprizius Badia caprizius grd. capriziëus fas. caprizious fod. caprizious amp. caprizios LD caprizious MdR caprizius
agg. Ⓜ capriziousc, capriziousa, capriziouses
di umore incostante, mutevole, volubile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capriccioso, ostinato Ⓓ launenhaft, eigensinnig
s.m.f. Ⓜ capriziousc, capriziousa, capriziouses
persona di umore incostante, mutevole, volubile (MdR) Ⓘ capriccioso Ⓓ launenhaft Mensch ◇ a) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR).

caprizious (fas., fod., LD) ↦ caprizious. [ 126 ]

caprizius (gad., mar., Badia, MdR) ↦ caprizious.

capró (gad.) ↦ caprò.

caprò Ⓔ comp. di ca + pro 6 1832 capro (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. capró mar. caprò Badia caprò grd. caprò fod. caprò
avv.
in questo luogo, vicino a chi parla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879) Ⓘ qui Ⓓ hierher, herzu, nahe heran ◇ a) Y menëde caprò n vadel gras, y mazële Y menéde caproung vedöl grass, y mazzéle HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

caprò (mar., Badia, grd., fod.) ↦ caprò.

capron Ⓔ it. caprone (EWD 2, 195) 6 1873 capròn (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35)
amp. capron
s.m. Ⓜ caprons
maschio della capra (amp.) Ⓘ caprone Ⓓ Ziegenbock ◇ a) ‘L é doi zusc, via par inpó / Un capron straordinario / E par ultimo el so bò. Le doi zusc, via par in pò / Un capròn straordinario / E par ultimo el so bò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

capron (amp.) ↦ capron.

capuzin Ⓔ it. capuccino / nordit. capuzin(o) (GsellMM) 6 1848 capuzin (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. capuzin Badia capuzin fas. capuzin moe. capozin amp. capuzin
s.m. Ⓜ capuzins
frate della famiglia autonoma dei minori francescani (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ cappuccino Ⓓ Kapuziner ◇ a) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul ebreo, / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo, / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia)
capuziner.

capuzin (gad., Badia, fas., amp.) ↦ capuzin.

capuziner Ⓔ dtir. kapuzinεr (EWD 2, 46) 6 1864 Capuzineri m. pl. (VianUA, JëntCunvënt1864:196)
gad. capuziner mar. capeziner grd. capuziner fod. capuziner LD capuziner
s.m. Ⓜ capuzineri
frate della famiglia autonoma dei minori francescani (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cappuccino Ⓓ Kapuziner ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.)
capuzin.

capuziner (gad., grd., fod., LD) ↦ capuziner.

car (fas., caz.) ↦ caro.

carà (amp.) ↦ calà.

Caran 6 1856 Caran (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270)
fas. Caran bra. Caran
topon.
paese e comune della val di fiemme (fas.) Ⓘ Carano Ⓓ Carano ◇ a) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.).

Caran (fas., bra.) ↦ Caran.

caranta Ⓔ QUADRA(GI)NTA (EWD 2, 53) 6 1763 charanta ‘quadraginta’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. caranta mar. caranta Badia caranta grd. caranta fas. caranta fod. caránta col. cuaranta amp. cuaranta LD caranta MdR caranta
num.
numero composto di quattro decine (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quaranta Ⓓ vierzig ◇ a) Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia in fora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Caranta rainesc ve dé lassù? Carànta ràineŝ vë dè lassu? VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

caranta (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦ ca-

ranta.

caránta (fod.) ↦ caranta.

carantan Ⓔ it. carantano (da CARANTANIA) (EWD 2, 55) 6 1844 carantàn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. carentan fas. carantan bra. carantan fod. carántan col. carantan amp. carantan
s.m. Ⓜ carantagn
vecchia moneta austriaca equivalente a 60 soldi (gad. Pi 1967, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ carantano Ⓓ Kreuzer ◇ a) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Sumeme tu D. chest cont: renesc carantegn 5364 75 325 10 1156 29 Sumömö tu D. chöst cont. renesch carantöin 5364 75 325 10 1156 29 ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.).

carantan (fas., bra., col., amp.) ↦ carantan.

carántan (fod.) ↦ carantan.

carater Ⓔ it. carattere 6 1845 karater (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. carater mar. carater Badia carater grd. carater fas. carater bra. carater fod. carater LD carater
s.m. Ⓜ caratri
insieme dei tratti psichici, morali e comportamentali di una persona, che la distingue dalle altre (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ carattere Ⓓ Charakter ◇ a) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) Y la picia möta se miritâ bëgn döta chëra pora, deach’ ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin, bunté amabla dl cör, n carater angelich. E la piccea mutta se meritā ben dutta chella pŏra, dea ch’ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing, buntè ama- [ 127 ] bil d’l cour, ‘ng carattere angelico. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

carater (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦

carater.

caratì Ⓔ comp. di caro + ti ‘caroté’ 6 1858 caratì (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4)
fas. caratì bra. caratì fod. caro ti col. caro ti amp. caro ti
interiez.
esprime perplessità (fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ mavalà!, lascia perdere ! Ⓓ ach was, lass sein! ◇ a) L’à dit che per devertiment al para duc chisc molins. "Caratì, gei cu noi, jon per al mondo." La dit chö per divertimönt al parô dutsch chis molins. Caratì giei cu noi, schong per al mondo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.).

caratì (fas., bra.) ↦ caratì.

cardinal Ⓔ dt. Kardinal / it. cardinale ‹ CARDINĀLIS (EWD 2, 54) 6 1833 Cardinal (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. cardinal mar. cardinal Badia cardinal grd. cardinal fas. cardinal fod. cardinal amp. cardinal LD cardinal MdR cardinal
s.m. Ⓜ cardinai
principe della chiesa, nominato dal papa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cardinale Ⓓ Kardinal ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

cardinal (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ cardinal.

care (grd., MdR) ↦ caro.

caré (gad., mar.) ↦ calé.

carentan (gad.) ↦ carantan.

careta Ⓔ nordit. careta (GsellMM) 6 1860 carretes (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. carëta grd. carëta fas. careta fod. careta col. careta amp. careta
s.f. Ⓜ caretes
piccolo carro trainato a mano, o anche a trazione animale (gad. Ma 1950, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ carretto, carretta Ⓓ Karren ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

careta (fas., fod., col., amp.) ↦ careta.

carëta (gad., grd.) ↦ careta.

caretier (fod., amp.) ↦ ciaretier.

cargá (mar.) ↦ calighé.

cargné (amp.) ↦ carnié.

caria (fod.) ↦ cadria.

carica Ⓔ it. carica 6 1844 carica (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
amp. carica
s.f. Ⓜ cariches
mansione, ufficio di un certo rilievo (amp.) Ⓘ incarico Ⓓ Aufgabe ◇ a) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

carica (amp.) ↦ carica.

caricatura Ⓔ it. caricatura 6 1833 caricatüra (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
grd. caricatura fas. caricatura MdR caricatüra
s.f. Ⓜ caricatures
esagerazione di proporzioni rispetto alla realtà o alla normalità, che susciti un senso di ridicolo (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ caricatura Ⓓ Karikatur ◇ a) Ël é n feter cristian! Na caricatüra sco chëla n’ài mai odü iö. Ël ne dëura mai la boćia, ch’a spëises d’atri. Ël é ‘ǹ féttr cristiaǹ! ’Na caricatüra sco quëlla n’hai mai odü jeu. Ël ne dëúra mai la boçhia, ch’a spëises d’atri. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

caricatura (grd., fas.) ↦ caricatura.

caricatüra (MdR) ↦ caricatura.

carigá (gad., Badia) ↦ calighé.

carità (grd.) ↦ ciarità.

carité (fod.) ↦ ciarité.

carn (moe.) ↦ cern.

carnaal (amp.) ↦ carneval.

carnaval (moe., col.) ↦ carneval.

carne (col., amp.) ↦ cern.

carneval Ⓔ it. carnevale 6 1873 carnaal (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
moe. carnaval col. carnaval amp. carnaal
s.m. Ⓜ carnevai
periodo compreso tra l’epifania e la quaresima, caratterizzato da scherzi e divertimenti, balli, feste in maschera, ecc. (moe. DA 1973, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ carnevale Ⓓ Karneval, Fasching ◇ a) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); b) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal / N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal / Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

carní (gad., mar., Badia) ↦ carnier.

carnì (MdR) ↦ carnier.

carnié (amp.) ↦ carnier.

carnier Ⓔ it. carniere ‹ CARNĀRIUM (EWD 2, 57) 6 1833 carnì (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. carní mar. carní Badia carní grd. carnier fas. carnier fod. carnier amp. carnié, cargné MdR carnì
s.m. Ⓜ carniers
1 piccolo involucro a forma di sacco, usato per contenere o trasportare merci od oggetti diversi (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ sacchetto, cartoccio Ⓓ Säckchen
2 borsa per l’elemosina (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ sacchetto Ⓓ Bettelsack
jì col carnier (gad. A 1879, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ mendicare Ⓓ betteln ◇ a) sc’ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa, e messarà jì col carnì. ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa, e messerà ĝì col carnì. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

carnier (grd., fas., fod.) ↦ carnier.

caro Ⓔ it. caro (EWD 2, 84) 6 1813 caro (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. caro mar. caro Badia caro grd. care fas. car caz. car fod. caro amp. caro MdR care
agg. Ⓜ cari, cara, cares
che è oggetto di sentimenti di affetto e simpatia (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R [ 128 ] 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ caro Ⓓ lieb, liebenswert ◇ a) V’adore pra chësta otava Stazion o caro Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla V’adore pra chasta ottava Stazion o caro Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Mi caro y bun / Sepl da Mirbun Mie care, ë bung / Sepl da Miribung’ PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia);) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); d) Mi care Mercadant! De le ćiaval che m’avëis menè, ne sunsi nët nia contënt. Mi care Mërcadant! De le çhiaval che m’avëis menè, ne sunsi nëtt nia contënt. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); e) Con lizonza cari nüc / Con lizonza cares nüces / Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza cari Nutsch / Cong lizonza cares Nutschös / Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) gé tolaré sù e me n jiré da el, e ge diré: mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo ge tollarè su e m’in girè da el, e ghié diré: mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Ma fiol caro, ie disc el pere; t’es dagnëra con mi Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); i) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); j) No pité, mi caro fi, ara ne stá en me de vire o de morí No pittè, mi caro fì, ella nè sta in mè d’vire o d’morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); k) por chësta gauja ál mené so proprio cariscim fi pur chesta gausa àle m’nè so proprio carissimo Fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

caro (gad., mar., Badia, fod., amp.) ↦ caro.

caro ti (fod., col., amp.) ↦ caratì.

caroza Ⓔ it. carrozza (EWD 2, 155) 6 1858 carôzzâ (ZacchiaGB, ContieFasciane1858:4)
gad. caroza Badia caroza grd. caroza fas. caroza bra. caroza fod. caroza amp. caroza LD caroza
s.f. Ⓜ carozes
veicolo per il trasporto di persone trainato da cavalli (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carrozza Ⓓ Kutsche ◇ a) Dapò i é jic a tor na caroza e i é se n jic a far le gran noze. Dapô i ö schits a tôr n’carôzzâ ö i ö schinschits a far lö gran nôzö. ZacchiaGB, ContieFasciane1858:4 (bra.); b) Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

caroza (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦

caroza.

carpela (moe.) ↦ crepela.

cart (bra., moe.) ↦ chert.

carta (bra., col., amp.) ↦ cherta.

cartelon Ⓔ it. cartellone 6 1844 cartelón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fas. cartelon amp. cartelon
s.m. Ⓜ cartelons
manifesto affisso sui muri o montato su appositi sostegni a scopo di richiamo (fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ cartellone Ⓓ Plakat ◇ a) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

cartelon (fas., amp.) ↦ cartelon.

cartier (fas.) ↦ cuartier.

carzer Ⓔ it. carcere / dt. Karzer 6 1878 carzer (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. carzer Badia carzer
s.m. Ⓜ carzeri
luogo dove viene rinchiuso chi è privato della libertà personale (gad.) Ⓘ carcere, prigione Ⓓ Gefängnis ◇ a) chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ☝ perjon.

carzer (gad., Badia) ↦ carzer.

casćé (mar.) ↦ ciastié.

Cascian 6 1845 Kašáng (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
bra. Cascian
topon.
casa a vigo di fassa (bra.) Ⓘ Cascian Ⓓ Cascian ◇ Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.).

Cascian (bra.) ↦ Cascian.

caśera (amp.) ↦ ciajera.

caśò (amp.) ↦ cajù.

cason Ⓔ ven. cason (EWD 2, 164) 6 1878 caſung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42)
gad. casun mar. casun Badia casun grd. cason fas. ciason fod. cason amp. cason
s.m. Ⓜ casons
riparo usato come deposito o come ricovero dei pastori (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ baita Ⓓ Almhütte ◇ a) intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac ca y lá dan porta dl casun intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ ca e là dang porta d’l caſung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

cason (grd., fod., amp.) ↦ cason.

Casper 6 1740 Casper (Anonim, Proclama1740*-2019:6)
grd. Caspier fod. Casper MdR Casper
antrop.
(grd. F 2002, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ Gasparre Ⓓ Caspar ◇ Jan Casper (Jan) (MdR).

Casper (fod., MdR) ↦ Casper.

Caspier (grd.) ↦ Casper.

cassa Ⓔ it. cassa ‹  CAPSA (EWD 2, 61) 6 1763 cassa ‘capsa’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. cassa mar. cassa Badia cassa grd. cassa fas. cassa fod. cassa amp. cassa LD cassa MdR cassa
s.f. Ⓜ casses
1 armadio opportunamente attrezzato per la custodia e la conservazione di valori (amp., MdR) Ⓘ cassetta per oggetti di valore Ⓓ Kiste für Wertsachen ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
2 nell’uso bancario, l’ufficio che ha in consegna il denaro (cassa contanti) (amp.) ◇ a) Ma lore no ‘l la- [ 129 ] scia, / Apò i vó che s’ i stime?… / Va ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Ma lore no’ l lassa, / Appó i vó che s’ i stime?… / Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cassa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ cassa.

cassier Ⓔ it. cassiere / dt. Kassier (EWD 2, 61) 6 1844 casiér (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. cassier, cassir mar. cassíer Badia cassir grd. cassier fas. cassier fod. cassier amp. cassier LD cassier
s.m.f. Ⓜ cassiers, cassiera, cassieres
chi, in un negozio, in una banca e sim., è addetto all’incasso e al pagamento di somme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cassiere Ⓓ Kassier ◇ a) El pensaa, che ra śente / no vedesse ‘l so pensier. / No vorae śì de mente de dì algo del cassier El pensava, che ra zènte / no vedese ‘l so pensiér. / No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

cassier (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cassier.

cassíer (mar.) ↦ cassier.

cassir (gad.) ↦ cassier.

cassö (gad., mar., Badia) ↦ cassù.

cassù Ⓔ comp. di ca + su 6 1858 cassù (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*)
gad. cassö mar. cassö Badia cassö grd. cassù fas. cassù bra. cassù fod. cassù amp. cassù LD cassù
avv.
in questo luogo qua in alto o più in alto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quassù, qui sopra Ⓓ da droben, dort oben ◇ a) cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir. cassù fossô un tschastèl, mô laitö nössuin nô se fidô dormir. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

cassù (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ cassù.

Castalta 6 1848 Castalta (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Castalta Badia Castalta
topon.
gruppo di case sopra san leonardo in badia (gad.) Ⓘ Castalta Ⓓ Castalta ◇ a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta - / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

Castalta (gad., Badia) ↦ Castalta.

castel (amp.) ↦ ciastel1.

castich (grd., caz., bra., LD) ↦ castighe.

castié (gad., S. Martin, Badia, MdR) ↦ ciastié.

castigà (col., amp.) ↦ ciastié.

castigar (moe.) ↦ ciastié.

castighe Ⓔ it. castigo (EWD 2, 63) 6 1710 castigo (Proclama1710-1991:167)
gad. castighe mar. castigo Badia castigo grd. castich fas. ciastich caz. castich bra. castich moe. castigo fod. castigo col. castigo amp. castigo LD castich MdR castighe
s.m. Ⓜ castighi
punizione inflitta a scopo correttivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ castigo, punizione Ⓓ Strafe, Bestrafung ◇ a) T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. Chëst castighe n’à sigü nia de deletó T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Anzi, di castighi m’él pa inće stè contè a me. Anzi, d’i castighi m’él pa inçhié stè contè a mé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) per castigh é vegnù pien de fech e ardea per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); d) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); f) Ëis rajun mia bona jënt, sce le viz ne finësc tan spaventosamënter söla tera, arál en l’ater monn trö’ maiú castighe. Ais r’jung mia bona jent, se ‘l vizio nè fínesc’ tang spaventoſament’r soulla terra, arrall’ in l’at’r mon trou maiù castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

castighe (gad., MdR) ↦ castighe.

castighé (grd.) ↦ ciastié.

castigo (mar., Badia, moe., fod., col., amp.) ↦ casti-

ghe.

castron Ⓔ padan. castron (GsellMM) 6 1828 kastrons (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. castrun mar. castrun Badia castrun grd. castron fod. castron LD castron
s.m. Ⓜ castrons
persona sciocca e balorda, bestione (grd.) Ⓘ montone Ⓓ Hammel ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

castron (grd., fod., LD) ↦ castron.

castrun (gad., mar., Badia) ↦ castron.

casun (gad., mar., Badia) ↦ cason.

casunzel (amp.) ↦ cajencel.

catalogh Ⓔ it. catalogo / dt. Katalog 6 1833 catalog (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. catalogh grd. catalogh fas. catalogh fod. catalogo amp. catalogo LD catalogh MdR catalogh
s.m. Ⓜ catalogs
elenco ordinato di oggetti dello stesso genere (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ catalogo Ⓓ Katalog, Verzeichnis ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

catalogh (gad., grd., fas., LD, MdR) ↦ catalogh.

(fod., amp.) ↦ catalogh.

cater Ⓔ QUATTUOR (EWD 2, 66) 6 1763 chater ‘quattuor’; schi su in chater gatter ‘repo’ (Bartolomei1763-1976:72, 97) [ 130 ]
gad. cater mar. cater Badia cater grd. cater fas. cater bra. cater fod. cater amp. cuatro LD cater MdR cater
num.
1 il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al tre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quattro Ⓓ vier ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) trei e un cater e set undesc trei ö un catter ö set undesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); e) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 con valore indeterminato, indica una quantità esigua (fas., amp.) Ⓘ quattro Ⓓ einige ◇ a) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

cater (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ cater.

catercent Ⓔ comp. di cater + cent 6 1873 quattrozento (Anonim, Monumento1873:2)
gad. catercënt grd. catercënt fas. catercent fod. catercënt col. cuaterzent amp. cuatrozento LD catercent
num.
numero formato da quattro volte cento (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattrocento Ⓓ vierhundert ◇ a) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

catercent (fas., LD) ↦ catercent.

catercënt (gad., grd., fod.) ↦ catercent.

catí (gad.) ↦ catif.

catif Ⓔ it. cattivo ‹ CAPTĪVUS (EWD 2, 67) (anche se lo sviluppo semantico di da catif ‘elegante’ rimane oscuro, GsellMM) 6 1812 catives (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. catif, catí mar. catif Badia catif grd. catif fas. catif caz. catif bra. catif moe. catif fod. catif † col. catif amp. catìo LD catif
agg. Ⓜ catifs, cativa, catives
1 di persona, che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze che esso provoca (grd. G 1923; EDLS 2011, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS 2011; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; EDLS 2011, LD EDLS 2011) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ böse, schlecht ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Po mët verda, cëla vé / Y mustrëve drët catives, / Lascia piesc y mans sauté! Po mët verda, ciëla ve / I mustrëve drët katives, / Lasha piesh i mans sautè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) una la era valenta e burta l’autra era bela e cativa. unô la erô valentô ö burtâ lautrô erô bellô ö cattivô. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); d) Per esser, son ben stata cativa percheche l me à dejobidì n’outa soula, ge tor l’anel. Per eser son ben stata kativa perkè ke el ke el me à disubidì na uta soula, ğe tor l’anel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); e) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
2 di scarso pregio o qualità (fas.) Ⓘ cattivo, scadente Ⓓ schlecht ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. / El Segnor. I no é catives. Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. / El Segnor. I non è catives. Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
da catif (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879) Ⓘ elegante Ⓓ elegant ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

catif (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ catif.

catif † (fod.) ↦ catif.

catìo (amp.) ↦ catif.

catö (gad., mar., Badia) ↦ catù.

catordesc Ⓔ QUATTUORDECIM (EWD 2, 69) 6 1763 chatordes ‘quatuordecim’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. catordesc mar. catordesc Badia catordesc grd. catordesc fas. catordesc bra. catordesc fod. catordesc amp. cuatordesc LD catordesc
num.
numero composto da una decina e quattro unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattordici Ⓓ vierzehn ◇ a) sie e doi ot, e sie, catordesc siö ö doi ôt, ö siö, cattôrdesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) Deache la contëssa ne la conesciô, i án dit, che chëra é Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun Dea che la contessa nella con’sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

catordesc (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ catordesc.

catradöra (mar.) ↦ catradura.

catradura Ⓔ deriv. di ven. quatro + - adura (GsellMM) 6 1844 quatradura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. catradüra mar. catradöra amp. cuatradura
s.f. sg.
traino con due coppie di bestie da tiro (gad. P/P 1966; [ 131 ] V/P 1998, amp. C 1986) Ⓘ due bestie da tiro di rinforzo Ⓓ Vorspann
mete catradura (amp.) Ⓘ attaccare due bestie da tiro di rinforzo Ⓓ vorspannen ◇ a) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / ch’a i toi fora de fornel, / s’à da bete cuatradura. Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / c’ a i toi fòra de fornèl, / s’ a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

catradüra (gad.) ↦ catradura.

catrin Ⓔ it. quattrino (GsellMM) 6 1813 katrin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. catrin mar. catrin grd. catrin
s.m. Ⓜ catrins
moneta di valore minimo (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ quattrino, monetina Ⓓ Heller, Groschen ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

catrin (gad., mar., grd.) ↦ catrin.

catù Ⓔ comp. di co ‹ *COMO ‹ QUŌMODŌ + tu ‹ TŪ (Gsell 1990b:353) 6 1821 ke tu (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. catö mar. catö Badia catö grd. chetù fod. cuti, cu ti
interiez.
intercalare che normalmente attende risposta affermativa, rivolta a una singola persona (tu) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ non è vero ?, nevvero Ⓓ nicht wahr ◇ a) Y dì: mi cara bona Stina, / Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? I di: mi kara bona Stina, / Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

cauja (fas., MdR) ↦ gauja.

cauret Ⓔ ven. caoreto / it. capretto 6 1841 un cauretto (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256)
fas. cauret amp. caureto
s.m. Ⓜ caurec
il nato della capra, capriolo e cervo, di età inferiore a un anno (fas. DA 1973; DILF 2013, amp.) Ⓘ capretto Ⓓ Zicklein, Kitz ◇ a) Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì, e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì, e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.).

cauret (fas.) ↦ cauret.

caureto (amp.) ↦ cauret.

caval (amp.) ↦ ciaval.

cavalarìa (fas.) ↦ ciavalaria.

cavalcant Ⓔ it. cavalcante (EWD 2, 173) 6 1878 cavalcanti pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. cavalcant Badia cavalcant
s.m.f. Ⓜ cavalcanc, cavalcanta, cavalcantes
nel medioevo, chi apparteneva alla cavalleria (gad.) Ⓘ cavaliere Ⓓ Ritter ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

cavalcant (gad., Badia) ↦ cavalcant.

cavaleria (fod.) ↦ ciavalaria.

Cavalese (amp.) ↦ Ciavaleis.

cavalier (fas., fod., amp.) ↦ ciavalier.

caverna Ⓔ it. caverna ‹ CAVERNA (EWD 2, 71) 6 1878 caverna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. caverna Badia caverna grd. caverna fas. caverna fod. caverna amp. caerna LD caverna
s.f. Ⓜ cavernes
cavità sotterranea (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. T 1934; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caverna, grotta Ⓓ Höhle ◇ a) por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Sc’ al ê n bel de le portâra fora de chëra caverna scöra sot al cil descuert S’ el ē ‘ng bell dè ‘l portàla fora d’chella caverna scura soutt al ceìl descuert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia) ☝

ander.

caverna (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ caverna.

cavos Ⓔ comp. di co ‹  *COMO ‹  QUŌMODŌ + vos ‹  VŌS (Gsell 1990b:353) 6 1878 caos (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. caos mar. caós Badia caós grd. chevó fod. co vos
interiez.
intercalare che normalmente attende risposta affermativa, rivolta a più persone (voi) o nella forma di cortesia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ non è vero ?, nevvero Ⓓ nicht wahr ◇ a) Caos, mia uma, sc’ i esson salpü döt chësc, i l’esson perié a chël buniscim Signur! Caŏs, mia uma, s’ essung saipù dutt chesc’, i l’essung priè a chel bonissimo Signur! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia); b) Ah incö na ota, mia jënt, caos, / Da sura Col Maladët oruns’ pa ’ci nos / Cun bona rajun s’ la fá varëi Ah incö na otta, mia saint, caós, / Da sura col maladátt orung’s pa tgi nos / Cong bona reŝung s’ la fa varái PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

caza (amp.) ↦ ciacia.

cazà (amp.) ↦ cacé.

cazà (amp.) ↦ ciacé.

cazé (col.) ↦ ciacé.

cazol (amp.) ↦ cazuel.

cazola (fod.) ↦ cazuela.

cazöla (gad., mar., Badia, moe.) ↦ cazuela.

cazora (amp.) ↦ cazuela.

cazü (gad., mar., Badia, MdR) ↦ cazuel.

cazuel Ⓔ nordit. cazuol (EWD 2, 181) mozione di cazuela 6 1763 chatschù ‘cochlear’ (Bartolomei1763-1976:2)
gad. cazü mar. cazü Badia cazü fod. cazuol amp. cazol LD cazuel MdR cazü
s.m. Ⓜ cazuei
posata formata da una paletta ovale e concava con manico (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cucchiaio Ⓓ Löffel ◇ gnoc de cazuel (gnoch) (MdR).

cazuel (LD) ↦ cazuel.

cazuela Ⓔ trent. cazuola (Gsell 1993b:187) 6 1850 Cazzoula (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. cazöla mar. cazöla Badia cazöla grd. cazuela fas. ciazola moe. cazöla fod. cazola amp. cazora LD cazuela
s.f. Ⓜ cazueles
attrezzo del muratore, di forma triangolare, per distribuire la calcina (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cazzuola Ⓓ Maurerkelle, Kelle ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó [ 132 ] moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

cazuela (grd., LD) ↦ cazuela.

cazuol (fod.) ↦ cazuel.

ce (gad., fod.) ↦ cef.

ce (grd.) ↦ cie.

(grd.) ↦ cef.

će (mar., Badia, MdR) ↦ cef.

cedena (fas., bra.) ↦ ciadeina.

cedenela (fas.) ↦ ciadenela.

cef Ⓔ CAPUT (EWD 2, 74; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kaput) 6 1763 bonciè ‘peritus’; ciè ‘caput’; rompì il ciè ‘caput frangere’ (Bartolomei1763-1976:71, 74, 95)
gad. ce mar. će Badia će grd. cë fas. cef caz. cef bra. ciaf moe. ciau fod. ce col. cief amp. ciou LD cef MdR će
s.m. Ⓜ cefs
1 estremità superiore del corpo umano e animale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ testa Ⓓ Kopf ◇ a) Scichëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Shikëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); d) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); e) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / El ciaf i ge smoza Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); f) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); g) Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); h) "Bondì a vo!" Chesta auza sù l cef e la ge vèrda "Bondì a vo!". Kesta auza su l čef e la ğe verda BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); i) Nüsc bugn vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce: / "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / ngcou m’pele, ch’alze ‘l ciè: / "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia)
2 unità in un complesso di animali o di cose (amp. Q/K/F 1982) Ⓘ capo Ⓓ Stück ◇ a) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciou ch’ea pì degno / De r’armentes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron / Che par vede ste biei ciae / Dute cuante coreron! Castà bestiés, figurae / Quante sòde che farόn / Che par vede ste biei ciae / Dute quante corerόn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.)
3 la parte superiore (grd.) Ⓘ capo Ⓓ Kopf ◇ a) da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
4 il punto o la parte estremi, il luogo dove una cosa ha termine (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ estremità Ⓓ Ende, Spitze ◇ a) Sentì da un ciou a ‘l outro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. Sentì da un ciau all’ autro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
5 in riferimento a persona, per metterne in rilievo determinate qualità (amp.) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Se ra và par chera, ‘l Dorigo / ‘l é ‘l pì stranbo de chi ciae S’ a va par chera, ‘l Dorigo / l’e ‘l pi stranbo de chi ciave DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Inze gnanche mesora chi tre ciae / i à beù r’aga de ita duta cuanta… Inže gnanche mezora chi trei ciae / i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ☟ capo
6 acconciatura femminile dei capelli, a forma di nodo o treccia avvolta e fermata sulla cima del capo o dietro la nuca (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ crocchia, chignon Ⓓ Haarknoten, Chignon ◇ a) Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
a cef (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ in testa Ⓓ an der Spitze ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆ da cef a piesc (fas. DILF 2013) Ⓘ da capo a piedi, da cima a fondo Ⓓ von Kopf bis Fuß ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.) ◆ en cef a (amp.) Ⓘ in capo a Ⓓ innerhalb von ◇ a) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ se mete tl cef (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ mettersi in testa, immaginarsi Ⓓ sich in den Kopf setzen, sich einbilden ◇ a) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia / y se mët tl ce / cosses che ne n’é. Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia / y se mët tel ćé / côsses che ne n’é. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia) ◆ tomé tl cef (gad.) Ⓘ venire in mente Ⓓ einfallen ◇ a) Canch’ara i ciarâ a chi gragn crëps […] i tomâl tl ce la dotrina de Crist Cang ch’ella i ciarā a chi grangn’ crepp […] i tomāle t’ l ciè la dottrina de Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia) ◆ vegnì

a n cef (amp.) Ⓘ riuscire in un intento Ⓓ das Gewollte erreichen ◇ a) Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

cef (fas., caz., LD) ↦ cef.

ceina Ⓔ CĒNA (EWD 2, 78) 6 1763 cioena ‘coena’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cëna mar. cëna Badia cëna grd. cëina fas. cena bra. cena fod. cëna col. zena amp. zena LD ceina MdR cëna
s.f. Ⓜ ceines
pasto che si fa la sera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, [ 133 ] LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cena Ⓓ Abendessen ◇ a) Ći avëise pa fat do cëna, sc’ël é lezito de damanè? Çhi avëis[e] pa fat dò cëna, ŝ’ ël é lecito de damanè? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon / E una bella gran cöna ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); c) na sëra do cëna, intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut, döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta na sera dō cena, intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6-7 (Badia).

ceina (LD) ↦ ceina.

cëina (grd.) ↦ ceina.

cëinder (Badia) ↦ cender.

ceinti Ⓔ  ? (EWD 2, 124) 6 1833 cëinti (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. cëinti mar. cënti MdR cëinti
interiez.
esclamazione di dispiacere, disappunto, sdegno e simile (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, MdR) Ⓘ perdinci, perbacco Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) Sö n chëst dij un de la compagnia ch’ê inte dlijia: "Cëinti che berba N. foss prëst tomè cola grazia de Die!" Seu ‘ǹ quëst diŝ uǹ de la compagnìa ch’ê inte dliŝia: "Ćëinti che bärba N. foss prëst tomè colla grazia de Die!" DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

cëinti (gad., Badia, MdR) ↦ ceinti.

ceja Ⓔ *CAESA (Q/K/F 1982:52) 6 1860 ciegies (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
col. siesa amp. ceja
s.f. Ⓜ cejes
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Strauch, Busch ◇ a) Par a cejes che res cianta / ra fouzigores ca e là… / Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Par a ciegies che res cianta / ra fouzigores cà e là… / Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

ceja (amp.) ↦ ceja.

ceje Ⓔ  ? 6 1841 ciesc 3 (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
fas. cejer caz. cejer moe. cejer
v.intr. Ⓜ cej
spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra, l ge cesc entorn l col, e l lo bossa el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra, el ghiè ciesc intor ‘l coll, e el lo bozza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

cejer (fas., caz., moe.) ↦ ceje.

celeste (fas.) ↦ zelest.

cemodo Ⓔ amp. ce ‹ QUĪ(D) + MODUS (Q/K/F 1982:52) 6 1844 cemodo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. cemodo
avv.
avverbio interrogativo sia di forma diretta che indiretta (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ☝ co.

cemodo (amp.) ↦ cemodo.

cemp (col.) ↦ ciamp1.

cen (col.) ↦ cian.

cena (fas., bra.) ↦ ceina.

cëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ ceina.

cenar (bra.) ↦ cené.

cenchenèr (caz.) ↦ ciancanté.

cencia (fas., bra.) ↦ zanca2.

cender Ⓔ CINIS (EWD 2, 77) 6 1763 ciender ‘cinis’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cënder mar. cënder Badia cëinder grd. cënder fas. cender fod. cender col. zender amp. zendre, zendro † LD cender
s.m. Ⓜ cendri
residuo fisso della combustione di una sostanza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cenere Ⓓ Asche ◇ a) le miú de düc, le Bagn de Valdander, che fej te cialdira na crosta de cënder l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, che fej te ćialdira na crosta de cënder PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit, zënza se möre, cina ch’al é frat y vá en cënder chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit, zenza s’ moure, cina ch’el è frat e va in ceind’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

cender (fas., fod., LD) ↦ cender.

cënder (gad., mar., grd.) ↦ cender.

cené Ⓔ CĒNĀRE (EWD 2, 79) 6 1763 ciaenà ‘coenor’; tcenè ‘coeno’ (Bartolomei1763-1976:73, 102)
gad. cené mar. cené Badia cenè grd. cené fas. cenèr bra. cenar fod. cené col. zenà amp. zenà LD cené MdR cené
v.intr. Ⓜ ceina
consumare la cena (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cenare Ⓓ abendessen, zu Abend essen ◇ a) A ći ora cenëise pa? / A les nü. A çhi ora ćënëise pa? / A les nü. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR)
s.m. sg.
l’atto di consumare la cena (gad.) Ⓘ cenare Ⓓ Abendessen ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scio ch’al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

cené (gad., mar., grd., fod., LD, MdR) ↦ cené.

cenè (Badia) ↦ cené.

cenèr (fas.) ↦ cené.

cent Ⓔ CENTUM (EWD 2, 79) 6 1763 cent ‘centum’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cënt mar. ciont Badia cënt grd. cënt fas. cent bra. cent fod. cënt col. zent amp. zento LD cent
num.
numero composto da dieci decine (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cento Ⓓ hundert ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde [ 134 ] da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron! Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Vich, al più bel scito de Fascia, l’à cent ciase e la pretura Vic, al più bel schito dö Fassa la tschent tschiasö ö la Pröturo ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); d) laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine; / Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (gad.)
cenc con valore iperbolico, grande quantità (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ centinaia Ⓓ Hunderte ◇ a) i sun zerto, che dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes i sung zerto, che dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

cent (fas., bra., LD) ↦ cent.

cënt (gad., Badia, grd., fod.) ↦ cent.

centa Ⓔ CINCTA (EWD 2, 82) 6 1856 cente pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. cënta grd. cënta fas. centa caz. centa bra. centa moe. centa fod. zenta amp. zenta LD centa
s.f. Ⓜ centes
1 cintura d’argento del costume tradizionale femminile (grd. A 1879, fas.) Ⓘ cintura d’argento Ⓓ silberner Gurt ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim, / Mo zenza cente e confalon ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem, / Mo tzentza cente e confalong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
2 risalto con andamento quasi orizzontale, su una parete di roccia (fas.) Ⓘ cengia Ⓓ Felsband ◇ a) candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

centa (fas., caz., bra., moe., LD) ↦ centa.

centà (col.) ↦ cianté.

cënta (gad., grd.) ↦ centa.

cënti (mar.) ↦ ceinti.

centöna (gad.) ↦ centuna.

centuna Ⓔ CINCTŪRA (EWD 2, 82) 6 1878 centuna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. centöna mar. ciontöna Badia centüna fas. centuna fod. centuna amp. zintura
s.f. Ⓜ centunes
striscia specialmente di cuoio o di tessuto che si porta per stringere alla vita pantaloni, gonne o abiti (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ cintura, cinghia Ⓓ Gürtel, Gurt ◇ a) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

centuna (fas., fod.) ↦ centuna.

centüna (Badia) ↦ centuna.

ceola (fod.) ↦ ciola.

cer Ⓔ CĀRUS (EWD 2, 84) 6 1763 cièr ‘charus’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cer mar. ćer Badia ćer grd. cër, cëre fas. cèr bra. ciar moe. ciar fod. cer amp. ciaro LD cer MdR ćer
agg. Ⓜ cers, cera, ceres
che costa molto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caro, costoso Ⓓ teuer, kostspielig ◇ a) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent scialdi cër chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); d) Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

cer (gad., fod., LD) ↦ cer.

cèr (fas.) ↦ cer.

cèr (fas.) ↦ ciar.

cër (grd.) ↦ cer.

’cër (Badia) ↦ incërch.

ćer (mar., Badia, MdR) ↦ cer.

ćer (Badia) ↦ cern.

cer (attributivo) (gad.) ↦ cert.

cera (fas.) ↦ ciera.

cerá (mar.) ↦ cialà.

cercèr (fas.) ↦ ciarcé.

cercia Ⓔ deriv. di ciarcé (EWD 2, 157) 6 1878 ciercia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. cërcia mar. cërcia Badia cërcia grd. cërcia fas. cercia fod. cërcia col. zercia LD cercia
s.f. Ⓜ cerces
piccola quantità di cibo o bevanda (gad. Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ assaggio Ⓓ Kostprobe ◇ a) por nes dé na cërcia insuza de chël, che s’aspeta en Paraisc pur nes dè na ciercia ingsuza d’chel, ch’s’ aspetta in Paraisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

cercia (fas., LD) ↦ cercia.

cërcia (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ cercia.

cerciar (bra.) ↦ ciarciar.

cerder (fas.) ↦ cerner.

cërder (grd.) ↦ cerne.

cëre (grd.) ↦ cër.

ceremonia (MdR) ↦ zerimonia.

cerf Ⓔ CERVUS (EWD 2, 89) 6 1763 cierf ‘cervus’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cerf mar. cerf Badia cerf grd. cërf fas. cerf fod. cierf col. cervo amp. zervo LD cerf
s.m.f. Ⓜ cerfs, cerva, cerves [ 135 ]
mammifero ruminante degli artiodattili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cervo Ⓓ Hirsch ◇ a) I consonanc sona sciöche tl talian, tolon fora le c, che dan e sona tsch todësch; p. e. cerf - cervo I consonanti sona sceoucche t’l taliang, tolando fora ‘l c, che dang e sona tsch todesc; p. e. cerf - cervo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl anter comparëscel na cerva ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) I corgn do l’ujo, ingherdenî por le bosch, ch’al ê n gusto, al ê ’ci gnü copé jö na gran cuantité de porcí salvari y de cerfs. I cŏr dò l’uso, ingherdenī pur ‘l bosc, ch’el ē ‘ng gusto, el ē ci gnu coppè jou na grang quantitè d’purceì salvari e d’cerf. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

cerf (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ cerf.

cërf (grd.) ↦ cerf.

cerir (bra.) ↦ chirì.

cerlo (bra.) ↦ ciorlo.

cern Ⓔ CARO (EWD 2, 85; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’karn-e) 6 1763 cièr ‘caro’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cern mar. ćern Badia ćer grd. cërn fas. cèrn caz. cèrn bra. ciarn moe. carn fod. cern col. carne amp. carne LD cern MdR ćern
s.f. Ⓜ cerns
1 nell’uomo e negli animali vertebrati, complesso dei tessuti molli, per la maggior parte muscolari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carne Ⓓ Fleisch ◇ a) No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.)
2 alimento costituito dal tessuto muscolare di varî animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carne Ⓓ Fleisch ◇ a) che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù mô chö öl sö tolö entschö tscharn con öl ö öl gin daö da magiar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); c) Chiò te ès cèrn e ardel e pan e ega de vita. Beif e magna Kiò te es čern e ardél e pan e ega de vita. Bèif e magna BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); d) E parché ra feje delver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
3 aspetto corporeo dell’uomo, natura fisica, specie in contrapposizione a quella spirituale (gad., grd., fas.) Ⓘ carne Ⓓ Fleisch ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc, ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela, y si ueies ries. mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch, je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Chi él che puza da ciarn batejada, dime! chi öl chö puza da tscharn bateschada dimö! ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); c) Se batunse cun le pügn trëi otes al cör: / Cern y sanch dl Agnello divin Se battungse col pügn trei ottes al cör: / Tgier e sanc dell’ Agnello divin PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
cern de bo (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ carne di manzo Ⓓ Ochsenfleisch ◇ a) Chësta ćern de bò é delicata. Questa çhiärn de bò é delicata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

cern (gad., fod., LD) ↦ cern.

cèrn (fas., caz.) ↦ cern.

cërn (grd.) ↦ cern.

ćern (mar., MdR) ↦ cern.

cerne Ⓔ CERNERE (EWD 2, 90) 6 1763 cierne ‘seligo’; tscherne ‘ablacto’ (Bartolomei1763-1976:74, 104)
gad. cerne mar. cerne Badia cerne grd. cërder fas. cerner, cerder fod. cierne col. zarne amp. zerne LD cerne
v.tr. Ⓜ cern, cernon, cernù
distinguere, indicare, prendere, tra più persone, cose, soluzioni e simili, quella che sembra la migliore (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scegliere, cernere, selezionare Ⓓ auswählen, aussuchen, wählen ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

cerne (gad., mar., Badia, LD) ↦ cerne.

cerner (fas.) ↦ cerne.

cert Ⓔ CERTUS (EWD 2, 91) 6 1833 ćertes f.pl. (DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276)
gad. cert, cer (attributivo) mar. certe Badia cert grd. cërt fas. cert bra. cert fod. ciert LD cert MdR cert
agg. Ⓜ cerc, certa, certes
1 che è diverso dal consueto e dal normale (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ strano Ⓓ komisch, sonderbar, merkwürdig ◇ a) Ogni paìsc l’é un pech più in su, la [é] ben certa se l’é dut enlongia la Veisc su. Ogni paisch lö un pöc più insu, la bön tscherta sö lo dut inlongia la Veisch su. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.) ☟

strane, zerto
2 con valore indefinito indica un grado intermedio di sviluppo, o anche voluta o generica indeterminatezza (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ certo Ⓓ gewiss ◇ a) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü, e finamai pro cerć Cardinai. Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü, e finamai prò ćertg Cardinai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR);) Le medemo fô davant a le vicare con certes atres persones, ch’aveva da fà con Signoria. Le medemmo fô davant a le Vicare coǹ ćertes atres persones, ch’a(ve)va da fà coǹ Signorìa. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica [ 136 ] ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) E la terza era la ciasa de mi non. Inant la era de n certo Mayersfeld. Ö la terzo era la tschiasa dö mi non. Inant la ero dö un certo Mayersfeld. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.) ☟ zerto.

cert (gad., Badia, fas., bra., LD, MdR) ↦ cert.

cërt (grd.) ↦ cert.

certamënter (MdR) ↦ zertamenter.

certe (mar.) ↦ cert.

certo (fas.) ↦ zerto.

certuns Ⓔ it. certuni 6 1873 zertune (Anonim, ManageriaComunal1873:38)
amp. zertune
pron. pl.
ha il significato di «certe persone» (amp. Q/K/F 1988; C 1986) Ⓘ certuni, alcuni Ⓓ einige, manche ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

cervel Ⓔ CEREBELLUM (EWD 2, 93) 6 1763 ciervoel ‘cerebrum’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciorvel mar. ciorvel Badia cervel grd. cervel fas. cervel bra. cervel fod. cervel col. zervel amp. zervel, zarvel LD cervel
s.m. Ⓜ cerviei
1 parte principale dell’encefalo, posta nella cavità cranica (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cervello Ⓓ Gehirn, Hirn ◇ a) al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.)
2 fig. capacità di intendere, di ragionare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intelletto, senno, giudizio, cervello fig.Ⓓ Intellekt, Verstand, Hirn fig., Gehirn ◇ a) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); b) Magari che i omi cun ciorvel y orenté foss zënza superbia, sënn, y atres pescimes pasciuns, sciöche chësta creatöra inozënta Magari che li uomini cung cervell e orentè foss’ zenza superbia, senn, e atres pessimes passiungs, sceoucche chesta creatura innozenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) iö n’oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach’ai é da peso co le lu, y á manco ciorvel co nosta cerva, che n’intënn nosc rajoné iou n’uress’ pa plou ji inant’r chella jent, dea ch’ei è da peſo ch’ ‘l lù, e à manco cervell che nosta cerfa, che n’intenn’ nosc’ rajonè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
fora de cervel (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ impazzito, ammattito, fuori di sé Ⓓ verrückt, außer sich ◇ a) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo, verc y fora de ciorvel Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo, verc’ e for de cervell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

cervel (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cervel.

cerviera (fod.) ↦ ceviera.

cervo (col.) ↦ cerf.

cesa (fod.) ↦ ciasa.

cèsa (fas., caz.) ↦ ciasa.

cësa (grd.) ↦ ciasa.

cèsa da fech (fas.) ↦ ciasadafuech.

cesadafech (caz.) ↦ ciasadafuech.

cësadafuech (grd.) ↦ ciasadafuech.

cesadafuoch (fod.) ↦ ciasadafuech.

cest Ⓔ mozione di cesta (EWD 2, 95) 6 1858 tschöscht (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
gad. cëst mar. cëst Badia cëst grd. cëst fas. cest bra. cest fod. cëst col. zest amp. zesto LD cest
s.m. Ⓜ cesć
cesta, per lo più di forma cilindrica o conica; anche, quanto vi è contenuto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cesto, paniere Ⓓ Korb, Handkorb ◇ a) L’é jit fora a veder che che l’é che stropa l restel. Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Lö schit fôrâ a vöder kö kö lö che stroppa l’restel. Era un picol tschöscht chö nodaa sul aga. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

cest (fas., bra., LD) ↦ cest.

cëst (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ cest.

cesta Ⓔ CISTA (EWD 2, 94) 6 1763 ciesta ‘cista’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cësta mar. cësta Badia cësta grd. cësta fas. cesta fod. cësta col. zesta amp. zesta LD cesta MdR cësta
s.f. Ⓜ cestes
tipo di canestro o paniere a sponde alte che può servire a vari usi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cesta, cestino Ⓓ Korb, kleiner Korb ◇ a) Vëi él, che - sco n pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera - n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri. Vëi él, che - sco ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera - ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

cesta (fas., LD) ↦ cesta.

cësta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ cesta.

cet Ⓔ nordit. ceto (GsellMM) 6 1866 čet (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
fas. cet amp. ceto
agg. Ⓜ cec, ceta, cetes
privo di rumori (fas., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ silenzioso, zitto Ⓓ still ◇ a) l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet. l vardea via per el Sas de Salei e ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
sté cet (amp. C 1986) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ [ 137 ] schweigen, still sein ◇ a) ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
chiet.

cet (fas.) ↦ cet.

ceto (amp.) ↦ cet.

ceun Ⓔ comp. di cie + un 6 1873 ceun (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18)
gad. ciun grd. ciun fod. ciun amp. ceun LD ciun
agg. Ⓜ ceugn, ceuna, ceunes
con valore esclamativo: "che" (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ quale, che Ⓓ welcher, was für… ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.) ☟ chelun.

ceun (amp.) ↦ ceun.

cëura (grd.) ↦ cioura.

cèvena (fas., caz.) ↦ cianeva.

cevia (grd.) ↦ ceviera.

cevìa (fas.) ↦ ceviera.

ceviera Ⓔ ven. zi -, siviera ‹  CIBĀRIA (Gsell 1989a:146) 6 1878 ceuìra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. ciovira mar. cioira Badia cevira grd. cevia fas. cevìa fod. ceviera, cerviera col. ziviera amp. ziviera, zubiera, zuviera
s.f. Ⓜ cevieres
piccola carretta a mano, con una ruota e due stanghe, per trasportare materiali a breve distanza (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ carriola Ⓓ Schubkarren ◇ a) n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm p. e. en ceuíra ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum p. e. in ceuìra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

ceviera (fod.) ↦ ceviera.

cevira (Badia) ↦ ceviera.

ćëza (mar.) ↦ ciaveza.

ceze (fod.) ↦ zeche.

ćeze (Badia, MdR) ↦ zeche.

che Ⓔ QUID/QUOD/QUAM (EWD 2, 99) 6 1631 che (Proclama1631-1991:156)
gad. che mar. che, co (pron. rel. soggetto) Badia che grd. che fas. che caz. che bra. che moe. che fod. che col. che amp. che LD che MdR che
congiunz.
1 congiunzione dichiarativa, soggettiva od oggettiva (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ che Ⓓ dass ◇ a) a la ciera se podëssa pensé che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N uem […] à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita Ung vuem […] a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); c) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Iö crëie che sarëise contënt con chësta. Jeu crëÿe, che sarëise contënt coǹ quësta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); f) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); g) l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); h) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); i) Un marà […] i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita Un mará […] i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); j) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); k) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) Giö die duncue, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione, é suzes che na fémena civile de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro Giö die dunque, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione, l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) Sál, che messun vire te chësc bosch y che l’odarun n de en Cil? sàle, ch’m’ssung vire t’ chesc’ bosc, e ch’l’udarung ‘ng dè in Ceìl? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
2 congiunzione causale (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ perché Ⓓ weil, dass ◇ a) che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia / La superbia. DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, / stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, / stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); f) Impara a ne t’infidé ince di plü bugn tra i uomini, che che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini, chè che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); g) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins, / Che na Mëssa novela é solenité rara De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings, / Che na Massa novella è solennité rara PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 congiunzione consecutiva (gad., grd., fod., amp., [ 138 ] MdR) Ⓘ che Ⓓ dass ◇ a) N di chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Ung dì kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè, e chëst é la cauja, che iö scrì plü bëin che iö ne rajone. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè, e quëst é la cauŝa, ch’jeu scrì plü bëiǹ ch’jeu ne raĝione. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) tuo pere l eva tán’ content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel tuo père l’eva tang content, che tuo fradèl l’è vegnù liegher e san a cieŝa, che l’ha fa mazzè en bel vedèl DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) (Le pere:) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. (Le pêre:) Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia)
4 congiunzione temporale (fod., amp.) Ⓘ che Ⓓ als ◇ a) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
5 congiunzione finale (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ che, affinché Ⓓ damit, dass ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ne jiras davandavò. Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ń siras daandao. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Śën mët verda dantaldut / Y cëla che t’ la giapes, / Śën auza su la tlapes Sën mët verda dant al dut / I ciëla ke t’ la giapes, / Sën auza su la tlapes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); d) E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); e) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.)
6 ricorre nella formazione di molte congiunzioni composte (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ che ◇ a) Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia Præst kœ la segniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede. El fesc a voja, e alolo che s’ el vede / Besen ben crede. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
7 complemento di paragone (grd., fas., amp., MdR) Ⓘ di, che Ⓓ als ◇ a) L laurova miec che Simbl / O che l fova miëur che l Limbl. L laurova miec ke Simbl / O ke l fova miëur ke l Limbl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè […], crëii Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè […], crëÿi DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); c) Ma el Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); d) Śon Marieta, te fesc meo che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.) ☟ co
8 proposizione imperativa o ottativa con il verbo al congiuntivo (gad., fod., amp., MdR) Ⓘ che ◇ a) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) e spo l à dit: che i stiebe liegri e spò l’ha dit: Che i stiebe liegri DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); c) Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); e) E se no, ch’i crepe pura / Ce mai tanto zaareà E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); f) Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); g) O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
9 con valore eccettuativo (fod., MdR) Ⓘ che Ⓓ außer ◇ a) An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Iö ves sun grandamënter oblighé. / Iö ne feje che mi dovér. Jeu ves suǹ grandamëntr obblighé. / Jeu ne feŝe che mi dovèr. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
agg.
in frasi interrogative e esclamative, seguito da un nome o a un aggettivo, è equivalente a ‘quale’, usato per ambedue i generi e numeri (fas.) Ⓘ che Ⓓ was für… ◇ a) Che magnada che volesse dar. Ke magnada ke volese dar. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); b) l chiama n famei, e l lo domana, che diaol fèjei a cèsa el clama ung famèi, e ‘l lo domàna, che diàol fesi a cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Oh! che gran spaent. Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.)
pron.
‘il quale’, ‘la quale’, ‘i quali’, ‘le quali’, come soggetto e come complemento oggetto (gad., grd., fod., amp., MdR) Ⓘ che Ⓓ der, welcher ◇ a) Va pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si [ 139 ] seniëura vint toleri Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); c) Tö as edli, che lomina Tö has ödli, che lumina PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); f) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira, ch’é na brava fomena, e süa fia, che fej la chelerin, inće brava sco la uma. Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira, ch’é ‘na brava fomena, e süa fìa, che feŝ la kellerin, inçhié brava sco la uma. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); g) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); h) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porziei ma negun no ghin dajea. là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); j) La scassada / busarada ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt La scassada / busarada ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); k) Ogni tant na picola piova, che bagna n momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

che (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ che.

che (gad., mar.) ↦ chi.

che (fas., caz.) ↦ cie.

ché (MdR) ↦ chi.

chécen (fas.) ↦ cuecen.

chech (fas., caz.) ↦ cuech.

checio (mar.) ↦ cuecen.

chefar (amp.) ↦ cheifer.

chefer (gad., mar., Badia) ↦ cheifer.

chega (caz.) ↦ cuega.

chegadoi Ⓔ deriv. di cheghé (EWD 3, 25) 6 1828 chegadòj (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. cagadú mar. cagadú Badia cagadú grd. chegadoi fas. chegadoi fod. chegadou col. chegadoi LD chegadoi
s.m. Ⓜ chegadois
apparecchio sanitario che elimina i rifiuti organici umani (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gabinetto, cesso Ⓓ Toilette, Klo, Klosett ◇ a) Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Chël orghen ci n rumour! / Percì l à cane grane / E lerge de doi spane / Come l ro de chegadou! Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne / Come l’ró de cagadóu! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

chegadoi (grd., fas., col., LD) ↦ chegadoi.

chegadou (fod.) ↦ chegadoi.

chegar (bra.) ↦ cheghé.

cheghé Ⓔ nordit. cagar ‹  CACĀRE (EWD 2, 24) 6 1821 keghè (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. caghé mar. caghé Badia caghé grd. cheghé fas. cheghèr bra. chegar fod. cheghé amp. cagà LD cheghé
v.intr. Ⓜ chega
defecare, andare di corpo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; PZ 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacare Ⓓ scheißen ◇ a) Dì diral: Oh lascia sté, / Va pa pu a cheghé. / Ulësse mefun me maridé. Di diral: O lasha ste, / Va pa pu a keghè. / Ulësse mefe me maridè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.).

cheghé (grd., fod., LD) ↦ cheghé.

cheghèr (fas.) ↦ cheghé.

chegoza Ⓔ deriv. di cheghé (MEWD 2005:103) 6 1845 kegózza (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
fas. chegoza bra. chegoza
s.f. Ⓜ chegozes
frutto della rosa canina (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ coccola della rosa canina Ⓓ Hagebutte ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

chegoza (fas., bra.) ↦ chegoza.

chëie (mar.) ↦ cueie.

cheifer Ⓔ dtir. kêfεr (EWD 2, 100) 6 1873 Chèfár (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. chefer mar. chefer Badia chefer grd. chëifer fas. cheifer fod. chelfer amp. chefar LD cheifer
s.m. Ⓜ cheifri
nome comune degli insetti coleotteri appartenenti alla famiglia degli scarabeidi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coleottero, scarabeo, scarafaggio Ⓓ Käfer ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Finalmente un scarafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☟

scarafagio.

cheifer (fas., LD) ↦ cheifer.

chëifer (grd.) ↦ cheifer.

chejer (fas., bra.) ↦ cueje.

chel (fod.) ↦ cal.

chel Ⓔ ECCU ILLE (EWD 2, 101) 6 1632 chel (Proclama1632-1991:160)
gad. chël mar. chël Badia chël grd. chël fas. chel caz. chel bra. chel moe. chel fod. chël col. chel amp. chel LD chel MdR chël
pron. Ⓜ chi, chela, cheles
1 indica in genere cosa o persona lontana nello spazio o nel tempo da chi parla e da chi ascolta, o che nel discorso è considerata come tale (gad. B 1763; A [ 140 ] 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quello Ⓓ jener ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc de egn Ma chel j’á responú a so pére: vérda! je te serve shà teng d’eng HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) I avesse inće do marëna da scrì zacotant de lëtres. / Chëles pò bëin aspetè ëles. J’avesse inçhié dò marënna da scri zacotant de lëttres. / Quëlles pò bëiǹ aspettè ëlles. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); f) No vorae śì de mente / de dì algo del cassier: / Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man No vorave zi de mente / de di algo del casiér: / Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); g) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); h) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. / Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. / Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); i) La sumënza ie la parola de Die. Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer La sumënza jè la paròla di Die. Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) Pënsa, cotan de pëis, ch’al te fô le ritorno dai Mori, che te me dijôs, chël sará to ultimo iade. Pengsa, cutang d’peis, ch’el t’ fō ‘l ritorno dai Mōri, che t’ m’dijōs, chel sarà to ultimo iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 pronome relativo generalizzante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ quello, chi Ⓓ derjenige ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Mi seniëur pere, respuend l fi, sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. Mi segnœur pere, respuend l’fì, sche kœl, k’a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè; / Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè; / Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); e) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); f) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea. là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Dër les sëres, / tó spo, chëres ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. ’Dër les sëres, / tò spo, chëres ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); h) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); i) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); j) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); k) no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); l) che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); m) Y chël che pordica, ah ci bela stola! E cal che perdica, ah tgi bella stola! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 (con valore neutro) ciò, questa cosa (gad., grd., fas., amp. C 1986, MdR) Ⓘ questo Ⓓ das ◇ a) Y cun vera mpazienza, / No mé nëus - dut Urtijëi! / Ve spitova ert - chël sei. I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! / Ve spitova ert - kël sei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) B. Oh, valch de bel é dagnora a priesc ël. / A. Chël aste bëin rajun. B. O, valq de bel é dagnor’ a prisc ël. / A. Quël haste bëiǹ raĝiuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); c) B. No la fossa burta ma la é n pech pìcola. / A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. No la fossô burta mô la ö un pöc picola. / A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) O Conrad! ne sideste inuman. Chël ne sunsi (dijel) O Conrad! nè sìste inumano. Chel nè sungſi (dīsc’ l) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); e) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); f) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
agg. Ⓜ chi, chela, cheles
1 indica in genere cosa o persona lontana nello spazio o nel tempo da chi parla e da chi ascolta, o che nel discorso è considerata come tale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quello Ⓓ jener ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie ve- [ 141 ] suvian Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) A chi pestes de sculeies. / Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. A ki pestes de skulejes. / Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Conescëise vos chël forestì ilò? / Iö ne le conësce iö. Connescëise vos quël forestì illò? / Jeu ne le connësce jeu. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); f) Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroàs, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); i) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); j) Chel canal poi fin a Leisach é rincresseol. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 determinante generico, non indica la lontananza (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ quel Ⓓ jener ◇ a) Va pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Chi zeolic i é de Do le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. Chi verc i disc che l’é zeche apatit Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. Chi vertg i disch che le zeche Appatit GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); d) Ma so fi più veie era per chela campagnes. Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) N dé che un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt ‘Ǹ dé ch’uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); f) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); g) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); h) Giubileo, / ne me trá pro i pîsc! chël pür’ Vijo dij. Giubilèo, / ne me trà pro i pîsc! chël pür’ Vijo dîj. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); i) Stajon algegres! - Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); j) N seniëur, […], jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, […], s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); k) y por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur, chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun e pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur, chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); l) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
te chel (MdR) Ⓘ in quel momento, in quell’ istante Ⓓ in jenem Augenblick ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Inte chël i alda la patrona Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. Inte quël i alda la patrona DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) ◆ te chel che (gad., fod.) Ⓘ mentre Ⓓ indem, während ◇ a) Sce Dî me fajess chësta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n amich, fossi sigü de ne morí mai. Ŝe Dio me facess quësta grazia, diŝ l’amaré, ’te quël ch’ël s’og’ vers ’ŋ amico, fossi sigù de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); b) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.).

chel (fas., caz., bra., moe., col., amp., LD) ↦ chel.

chèl (fas.) ↦ cal.

chël (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ chel.

chelar (amp.) ↦ cheler.

chelche (fod.) ↦ calche.

chelcheun (fod.) ↦ calcheun.

cheler Ⓔ forma m. formata a partire dalla forma f. ‹ dtir. kellεrin (EWD 2, 101) 6 1845 kelera f. (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. cheler mar. cheler Badia cheler grd. cheler fas. cheler fod. cheler amp. chelar
s.m.f. Ⓜ cheleri, chelera, cheleres
in ristoranti, bar e simili, chi serve i clienti al tavolo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ cameriere Ⓓ Kellner ◇ a) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà / Che n pe no sie nesciugn gost, / Ne chélera, ne famei ne ost. Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà / Ke n pè no sie nešùng gost, / Ne kelera, ne faméi ne ost. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.).

cheler (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ cheler.

chelfer (fod.) ↦ cheifer.

chelun Ⓔ comp. di chel + un 6 1865 Chl’ uŋ (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. chëlun fas. colun caz. colun fod. chelun
pron. Ⓜ chelugn, cheluna, chelunes
indica, con valore interrogativo e relativo, singoli elementi (cose, persone, animali, ecc.), o categorie di elementi, in relazione alla qualità per cui si caratterizzano e distinguono (fas. Mz 1976; DLS 2002; [ 142 ] DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ che, quale Ⓓ welches ◇ a) Candenó sauta fora e l disc: "Chelun él che à la più bela femena de nos etres?" Kandenò sauta fora e l diš: "Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres?" BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
agg. Ⓜ chelugn, cheluna, chelunes
in frasi interrogative e esclamative, seguito da un nome o da un aggettivo, è equivalente a ‘quale’ (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ che, quale Ⓓ welcher ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☝ ceun.

chelun (fod.) ↦ chelun.

chëlun (grd.) ↦ chelun.

chemun (grd.) ↦ comun.

chendl (moe.) ↦ chentl.

Chenina 6 1866 Donna Kenina (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. Chenina caz. Chenina
antrop.
nome della protagonista femminile del racconto "ciabolpin e dona chenina" (fas.) Ⓘ Chenina Ⓓ Chenina ◇ a) Va ben, va ben! ma se Dona Chenina saessa, no sé co che la ve jissa. Va ben, va ben! mo se Donna Kenina saessa, no së ko ke la ve ʒ̉issa. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

Chenina (fas., caz.) ↦ Chenina.

chentl Ⓔ dtir. kentl (EWD 2, 102) 6 1878 chent’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. chentl mar. chentl Badia chentl grd. chentl fas. chentl moe. chendl amp. chentl LD chentl
s.m. Ⓜ chentli
fusto di legno resinoso o sim., spalmato di materiale infiammabile, per ardere e illuminare anche all’aperto (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiaccola, torcia Ⓓ Fackel, Kienfackel ◇ a) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan, y süa man tremorâ, ch’al ê apëna bun de se tigní le chentl da füch el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā, ch’el ē appena bung d’s’ tignì ‘l chent’l da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

chentl (gad., mar., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ chentl.

cher (fas., caz., bra.) ↦ cuer.

cher (attributivo) (gad.) ↦ chert.

cherdé Ⓔ QUIR(I)TĀRE (Gsell 1990b:364) 6 1763 charda ‘voco’; crdè ‘invoco, clamo’; crdè in avò ‘revoco’ (Bartolomei1763-1976:72, 75)
gad. cherdé mar. cherdé Badia cherdè grd. cherdé LD cherdé MdR cherdè
v.tr. Ⓜ cherda, cherdon, cherdé
1 rivolgersi a un essere animato mediante la parola o altri segnali per attirarne l’attenzione e portarlo a compiere una data azione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) Po va pu y gëura l viere / Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja. DeRüM, PosteBëinDormì1833-1995:257 (MdR); d) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" e ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); g) ma Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te ma̤ díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 destare dal sonno, fare interompere il sonno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ svegliare Ⓓ wecken ◇ a) E sc’ i avesse dormì, m’avesseste devü cherdè a l’ora ch’ël é. Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? E ŝ’ j’avesse dormì, m’aves[ses]te devü cherdè a l’óra ch’ël é. Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü. L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: Mamma levede, e gnide commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 indurre qualcuno ad andare in un luogo in cui è necessaria la sua presenza (gad.) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
cherdé adum (gad.) Ⓘ adunare Ⓓ zusammenrufen ◇ a) Düc trëi é gnüs fora dan la caverna scomöc ciamó, y cui edli moi dal pité, y le conte se mët a cherdé adöm sü compagns Duttg’ trei è gnus fora dang la caverna scomottg’ ciamò, e coi oudli mōi dal pittè, e ‘l conte s’ mett a ch’rdè adūm su compangn’s DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ cherdé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiamare fuori, fare uscire Ⓓ herausrufen ◇ a) Canche l ie ruà da daujin da cësa, y l à audì sunan y ciantan, à ël cherdà ora n fant Càŋchè l’jè ruà da da us̄iŋ da tgesa, y l’hà àudi sunàŋ y tgiàntàŋ, hà ël cherdà òra uŋ fànt VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.).

cherdé (gad., mar., grd., LD) ↦ cherdé.

cherdè (Badia, MdR) ↦ cherdé.

cherdit (grd.) ↦ credit.

cherí (mar.) ↦ chirì.

cherì (fod.) ↦ chirì.

cherìa (bra., moe.) ↦ cadria.

cherianza Ⓔ it. creanza ‹ span. crianza (da CREĀRE) (EWD 2, 314) 6 1821 kreanza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. cherianza mar. cherianza Badia crianza grd. cherianza, crianza fas. creanza fod. cheriánza col. creanza amp. creanza LD cherianza
s.f. Ⓜ cherianzes
buona creanza, modo di comportarsi corretto e urbano nei rapporti sociali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; [ 143 ] Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ belle maniere, buone maniere, educazione Ⓓ gutes Benehmen, Anstand ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza, / Ma scusëde mi crianza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza, / Ma skuʃëde mi kreanza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Chël ch’é fat é sëgn fat. Fajede penitënza y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Chël ch’é fat é śëgn fat. Fajed’ penitënza y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
zenza cherianza (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scortese Ⓓ unhöflich ◇ a) Che i disc: no voron / Esse zenza crianza. Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cherianza (gad., mar., grd., LD) ↦ cherianza.

cheriánza (fod.) ↦ cherianza.

cherié (gad., mar.) ↦ crié.

cherpé (gad., grd., fod., LD) ↦ crepé.

cherpè (Badia) ↦ crepè.

cherpela (fas.) ↦ crepela.

cherscia Ⓔ abair. chirsa (Gsell 1990b:364) 6 1763 legn de kerses pl. ‘cerasus arbor’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. cherscia mar. cherscia Badia cherscia MdR cherscia
s.f. Ⓜ chersces
il frutto del ciliegio (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ ciliegia Ⓓ Kirsche ◇ a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
cherscia da la lors (gad.) Ⓘ bacca della belladonna Ⓓ Tollkirsche, Wolfskirsche ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

cherscia (gad., mar., Badia, MdR) ↦ cherscia.

chert Ⓔ QUARTUS (EWD 2, 105) 6 1763 ugn chart ‘quadrans’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. chert, cher (attributivo) mar. chert, cher (attributivo) Badia chert grd. chert, cher (attributivo) fas. chèrt bra. cart moe. cart fod. chert, cher (attributivo) col. cuarto amp. cuarto LD chert MdR chert
s.m. Ⓜ cherc
ciascuna delle quattro parti uguali di una stessa quantità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quarto Ⓓ Viertel ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. / Ël é les sies e n chert. Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. / Ël é les sies e ‘ǹ quärt. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Amò un cart ora inant, se rua a Poza. Amo un cart ora inant, sö ruo a Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

chert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ chert.

chèrt (fas.) ↦ chert.

cherta Ⓔ it. carta  / mhd. karte ‹ CHARTA ‹ χάϱτης (EWD 2, 106) 6 1763 na cherta ‘documentum’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cherta mar. cherta Badia cherta grd. cherta fas. chèrta bra. carta fod. cherta col. carta amp. carta LD cherta
s.f. Ⓜ chertes
1 pezzo di carta di formato, spessore e dimensioni variabili, per usi diversi (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ carta, foglio Ⓓ Karte
2 comunicazione scritta che una persona indirizza a un’altra, oppure a un ufficio, a un ente pubblico o privato (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ lettera Ⓓ Brief ◇ a) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
s.f. sg.
prodotto industriale fabbricato con sostanze fibrose diverse, da cui si ricavano fogli sottili e flessibili, per vari usi (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carta Ⓓ Papier ◇ a) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Te fesc ben, coscì in Anpezo / Te son grate, che mai pì / Parch’ on carta, par un pezo / Chel!…afar da se forbì. Te fesc ben, cosci in Ampezzo / Te son grate, che mai pi / Parc’ όn carta, par un pezzo / Chel!…affar da se forbì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

cherta (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ cherta.

chèrta (fas.) ↦ cherta.

Cherz (gad., amp.) ↦ Chierz.

chësc (gad., Badia, grd., MdR) ↦ chest.

chesćian (mar.) ↦ chestian.

chessa (mar., fas., bra.) ↦ cuessa.

chest Ⓔ ECCU ISTE (EWD 2, 108) 6 1631 quest pron.; questa agg. (Proclama1631-1991:156)
gad. chësc mar. cösc Badia chësc grd. chësc fas. chest caz. chest, chist bra. chest moe. chest fod. chëst col. chest amp. chesto LD chest MdR chëst, chësc
agg. Ⓜ chisc, chesta, chestes
indica persona, animale o cosa vicina o nota a chi parla (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) Jide, portai ca duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. / M’anconte chësc si Fi, cun gran pietà n di. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. / Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); e) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); f) E i à dit a el: Maester! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie. [ 144 ] E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); g) Canche nost pelegrin à bevü chëst’ega de vita, dîjel: "Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël." Quanche nost pelegriǹ ha bevü quest’ägua de vita, diŝl: "O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h]a fat ël." DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); h) mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); i) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); j) chesta tousa o femena la é sin jita ite per chist usc e n moment dò vegn fora Dona Chenina. kesta tous̄a o femena la é sin ʒ̉ita ite per kist uš e un moment do ven fora Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); k) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé, / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè, / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
pron. Ⓜ chisc, chesta, chestes
1 indica persona, animale o cosa vicina o nota a chi parla (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser ◇ a) O per l amor de Die! Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? O pœr l’amor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! S’ te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. Chësc i á dit: "To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. Chast i há dit: "To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) Chëst fô n ostì de n lüch, tlamè La Vila Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); f) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) plu jëunn de chisc à dit a si pere: dajëme la pert, che me toca. ‘l plu jeun de chisc ha dit a si père: dasèmme la pert, chö me tocca. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); h) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) […] Soial, Ciampestrin e Fontanac. Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel […] Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); j) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
2 (con valore neutro) ciò, questa cosa (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ questo Ⓓ dies ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Tö as edli, che lomina / chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); f) Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); h) Ió volee saer perché dut chest e é domanà. Io volöö saör perchö dut cöst ö ö domanà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); i) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); j) ma ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
chest ca (amp.) Ⓘ questo Ⓓ dieser da ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ chest chilò (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser, dieser da ◇ a) Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Iö voresse gën n corù plü frësch. / Chëst chilò ves plajerà. Jeu voresse giaǹ ‘ǹ corù plü frësc. / Quëst quilò ves plaŝerà. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR) ◆ per chest (gad., grd., fas., amp., MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); e) ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia ëila [ 145 ] no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia VianUA, Madalena1864:193 (grd.); f) E par chesto el saea, / E i ‘l à anche abadà E par chesto el savea, / E i l’á anche abbadá Anonim, Monumento1873:3 (amp.); g) na fémena […] la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada: e per chest ela […], l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re una femena […] la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada: e per chest ella […], l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ◆ sun chest (gad., grd., MdR) Ⓘ quindi Ⓓ darauf ◇ a) Sö n chëst se pensava nost pelegrin: Scé, và mo damana l’ostì da La Vila, cotan "santo" che iö sun. Seu ‘ǹ quëst se pensava nost pelegriǹ: Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sön chësc se dessënel y ne n’ó plü jí en ciasa, a tan che á spo messü gní fora so pere a le perié Seù in cast se desan’l e ne n’ò pleù gì in ciàsa, a tang che ha despò msè gnì fòra so père al priè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Ma ënghe chisc no à giatà deplù, che na munëida. Sun chësc à ëi scumencià a bruntlé, y se n lamenté Ma anche chiŝ non hà giatà de plu, che na munëida. Suŋ chëst ha ëi scumënĉà a bruntlè, y sën lamëntè VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Sön chësc s’êra indormedida Genofefa. Soung chesc’ s’ ēla indormedida Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
sto.

chest (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ chest.

chëst (fod., MdR) ↦ chest.

chestian Ⓔ CHRISTIĀNUS ‹ χριsτιανος (EWD 2, 319) 6 1853 cherstiana f. (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. chestian mar. chesćian Badia cristian
s.m.f. Ⓜ chestians, chestiana, chestianes
persona con cui si ha un rapporto amoroso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ fidanzato, ragazzo Ⓓ Freund, fester Freund, Geliebter ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

chestian (gad.) ↦ chestian.

chestion Ⓔ it. questione ‹ QUAESTIŌ (EWD 2, 339) 6 1631 costiong (Proclama1631-1991:156)
gad. chestiun mar. chestiun Badia cuestiun grd. cuestion fas. chestion, costion caz. question bra. cuestion moe. question fod. cuestion amp. cuestion, chistion LD chestion
s.f. Ⓜ chestions
1 ogni argomento proposto, in quanto richieda soluzione o sia suscettibile di discussione più o meno approfondita (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ questione, controversia Ⓓ Frage, Streitfrage ◇ a) Ch’el no guaria i besteame / Dute cuante el saon; / Ma co ‘l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ outra chistion. Ch’el no guariva i bestiame / Dute quante el saón; / Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
2 animato contrasto verbale tra due o più persone; alterco, lite (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ litigio Ⓓ Streit ◇ a) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
en chestion (amp.) Ⓘ in questione Ⓓ betreffend ◇ a) Pitosc che śì a spende / Inze na comiscion, / Che ra no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Pittosc che zí a spende / Inze na Commission, / Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

chestion (fas., LD) ↦ chestion.

chestiun (gad., mar.) ↦ chestion.

chesto (amp.) ↦ chest.

chetù (grd.) ↦ catù.

chetum (grd.) ↦ coutum.

chëurt (grd.) ↦ court.

chëutra (grd.) ↦ coutra.

chevó (grd.) ↦ cavos.

chi Ⓔ QUĪ(S) (EWD 2, 109) 6 1813 ki (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. che mar. che Badia chi grd. chi fas. chi fod. chi col. chi amp. ci LD chi MdR chi, ché
pron.
1 quale persona, quali persone (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chi Ⓓ wer ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. / Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. / Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Tu ses bën, chi che son Tu ses bën, ki ke son PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) Chi à pa vadagné (guadagné) ? / Iö à vadagné sies da vint e ćize grosc. Chi ha pa vadagné (guadagné) ? / Jeu ha vadagné sies da viǹt e çhize groŝ. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); d) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. / Che él pa stè? / N mi cujin. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. / Ch’él pa stè? / ’N mi cuĝiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); e) A. Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. / B. Veres? tra ché? / A. Oh, an dij tra i Türć e i Rüssi. A. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. / B. Verres? tra ché? / A. Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); f) Per l amor de Die, chi t’à po dit chësc? Per l’amor di Die, chi t’hà po ditt chëst? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); g) Che n’invidiëia le sazerdot? Chè n’invidia ‘l Sazerdote? DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); h) chi à pa mpià la lum? ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 indica un numero indeterminato ma solitamente ristretto di cose o persone, che può essere costituito anche da una sola unità (grd., amp.) Ⓘ l’uno… l’altro Ⓓ der eine…. der andere ◇ a) Uniuna à si fust! / Chi n uel longes, / chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, / chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Ogniùna ha si fust! / Chi n’uel lònges, / chi n’uel cùrtes, Chi n’uel fosches, / chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) bestemes che fajea rizà i ciaei; / ci de pugnes petaa, ci d’un len bestemes che fegea rižà i ciaéi; / ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

chi (Badia, grd., fas., fod., col., LD, MdR) ↦ chi.

chi che sibe (grd.) ↦ chichessibe.

chi che sie (col., LD) ↦ chichessibe.

chi che siebe (fod.) ↦ chichessibe.

chi mai (fas.) ↦ chimai.

chiaf (bra.) ↦ clef.

chiamar (bra., moe.) ↦ clamé. [ 146 ]

chiamèr (fas., caz.) ↦ clamé.

chiap (fas.) ↦ clap.

chiapa (fas.) ↦ clapa.

chiar (bra., moe.) ↦ cler.

chiau (moe.) ↦ clef.

chichera Ⓔ nordit. chichera 6 1833 chicchera (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. chichera grd. chichera fas. chìchera fod. cichera MdR chichera
s.f. Ⓜ chicheres
piccolo recipiente, di materiale vario, di forma per lo più rotonda o cilindrica, munito di manico (gad. Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ tazza, tazzina Ⓓ Kaffetasse, Tasse ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

chichera (gad., grd., MdR) ↦ chichera.

chìchera (fas.) ↦ chichera.

chichessî (gad., Badia) ↦ chichessibe.

chichessìa (bra.) ↦ chichessibe.

chichessibe Ⓔ comp. chi + che + sibe (cong. di ester) 6 1875 chẹcchesia (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. chichessî Badia chichessî grd. chi che sibe fas. chichessìe bra. chichessìa fod. chi che siebe col. chi che sie amp. ci che see LD chi che sie
pron. inv.
qualunque persona, tutti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiunque, chicchessia Ⓓ wer auch immer, jedermann ◇ a) al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës cun na fiaca, ch’an ne pó laldé: en tant, che chichessî che n â öna ch’i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass con na fiacca, ch’an nẹ pò laldè; in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

chichessìe (fas.) ↦ chichessibe.

chief (fas.) ↦ clef.

chièr (fas.) ↦ cler.

chierì (fod.) ↦ cherì.

chierir (fas., caz.) ↦ chirì.

Chierz 6 1879 Cherz (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Cherz fod. Chierz amp. Cherz
topon.
frazione del comune di livinallongo (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ Cherz Ⓓ Cherz
Jouf de Chierz (gad., fod. DLS 2002) Ⓘ giogaia del Monte Cherz Ⓓ Cherz -Joch ◇ a) Da Pre dai Corfs, da Störes, da Inzija, / Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’ abina söi plans da Corvara. Da prè dai corf, da Störes, da Incisa, / Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Chierz (fod.) ↦ Chierz.

chiet Ⓔ QUIĒTUS (EWD 2, 114) 6 1763 vi chit ‘subrepo’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. chît, chit mar. chit Badia chît grd. chiet fas. chiet caz. chiet bra. chiet moe. chiet fod. chiet amp. chieto LD chiet MdR chiet
agg. Ⓜ chiec, chieta, chietes
1 quieto, tranquillo, non agitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ calmo, quieto Ⓓ ruhig, still ◇ a) al n’ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira el n’ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia); b) ara á albü na vita lungia en pesc, y plëna de bones operes, spo na mort chîta y beata ella à aibū na vita lungia in pesc’, e plena d’bones operes, spo na mort chīta e beata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
2 privo di rumori (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ silenzioso, quieto Ⓓ still ◇ a) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) "L’odëi y rajoné cun ël", dijel cun edli, che vardô de ligrëza; y spo plü chît: Mo por ci ne vëgnel pa a nes ciafé, y nes lascia susc te chësc bosch? "L’udei e rajonè cung el", disc’l coung oudli, ch’verdō d’ligrezza; e spo plou chīt: Mo pur ci nè vegnel pa a nes ceaffè, e nes lascea susc’ t’ chesc’ bosc? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
3 che non si muove (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermo Ⓓ regungslos, still ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
sté chiet 1 (fas. DLS 2002) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ schweigen, still sein ◇ a) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) 2 (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ stare fermo Ⓓ still bleiben, stehen bleiben ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR)
cet.

chiet (grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦ chiet.

chietamenter Ⓔ deriv. di chiet (EWD 2, 114) 6 1878 chitament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. chitamënter Badia chitamënter
avv.
in modo silenzioso, in silenzio (gad.) Ⓘ silenziosamente Ⓓ leise, lautlos ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) plütosc ói mangé en compagnia di lus, che chisc, (tolon fora val’ furius) s’ la vir en pesc tra de se, y se mangia l’erba bel chitamënter deboriada plouttosc’ oi mangiè in compagnia di [ 147 ] luus, chè chisc’, (tolando fora val furiùs) sela vi in pesc’ tra d’sè, e sè mangia l’erba bell chitament’r de buriada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

chieto (amp.) ↦ chiet.

chigiò (moe.) ↦ chilò.

chigna (amp.) ↦ clina.

chiló (gad.) ↦ chilò.

chilò Ⓔ ECCU ILLŌC (EWD 2, 112) 6 1763 chi lò ‘hic, hac, hactenus, ecce’; da chio lò ‘hinc’; portè chi lò ‘affero’ (Bartolomei, 1763-1976:72, 76, 93)
gad. chiló mar. tlo Badia chilò, achilò grd. tlo fas. chiò caz. chiò bra. chiò moe. chigiò fod. chilò LD chilò MdR chilò, achilò
avv.
1 in questo luogo, vicino a chi parla (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qui Ⓓ hier ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëie plu che posse j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); f) Olà é le spolverin? / Eco, chilò! Olà é le spolveriǹ? / Ecco, quilò! DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); g) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); h) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nost paisc Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); i) N’ó pa plü diau o mostri, / tlo pa dí bel paternostri! N’ô pa plö diàu o mostri, / tlo pa dì bel paternostri! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia) (marebbanismo); j) Dapò vegn Mazin e Muncion, Mazin apede l’aga e Muncion sul mont. Chiò ju no i rejona più polit fascian, i rejona sche desche chi de la Val de Sora Dapò vöng Mazin ö Muntschon, Mazin apedö laga ö Muntschon sul mont. Chio schù noi röschona più polit faschan, i röschona sche döschö chi della Val do sora ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); k) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); l) Ah, chiló él duncue deventé l’orendo delit, él chiló sopolí to corp mort? Ah, chilò èle dunque d’ventè l’orrendo delitto, èle chilò sepulì to corp mort? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia); m) Sce, achiló, olach’ i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); n) Franz ie cors via pra de ëila y à dit: "tlo sonse! cie ulëis’ a da me?" frants íe kors vía̤ pra̤ d’áila̤ i a dit: "tlo soŋ-zę! tx’ uláis-a̤ da̤ mę?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 come rafforzativo di altri elementi, per sottolineare vicinanza (gad., grd., fas., MdR) Ⓘ qui Ⓓ hier ◇ a) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Ma dopo che chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes), ie unì, i es mazà n vadel gras. Ma dopoché cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes), joe uni, li és mazzá ung vedöl grass. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Chilò! Restede servì. / Cotant me tóchel da ves dè? Quilò! Restéde servì. / Cotant me tocchel da ves dè? DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); d) Chësc martöre / al s’un möres / dala sonn chiló. Chësc martöre / al s’ an möre / dala sonn chilò. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); e) Chësta val chiló ê döta curida d’blanch Chesta val chilò ē dutta curida d’blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
3 in questo momento, a questo punto, con valore temporale o riferito al passaggio di un discorso (gad., grd., MdR) Ⓘ qui Ⓓ hier ◇ a) Mi bon seniëur curat! / Tlo ëise fat damat. Mi bon seniëur kurat! / Tlo ëise fat da mat. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Chilò stéssen pa frësć! Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? Quilò stessaǹ pa frësc! DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) "Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada, y en castighe al’iniustizia crudela;" mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin "Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada, e in castigo all’ ingiustizia crudele;" mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
da chilò inant (gad.) Ⓘ d’ora in avanti, d’ora in poi, da adesso in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Chësc, o püra creatöra sará da chiló inant tüa spëisa Chesc’, o pura creatura, sarà da chilò inant tua speiſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

chilò (Badia, fod., LD, MdR) ↦ chilò.

chimai Ⓔ forma sincopata di chi(che)mai 6 1821 ki mei (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. chimei fas. chi mai
pron. Ⓜ inv.
tutti, qualunque persona (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ chiunque, chicchessia Ⓓ wer auch immer, jedermann ◇ a) Pitl y grant, chimei udova: Viva bera Cristl, viva! Pitl i grant ki mei udova: Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

chimei (grd.) ↦ chimai.

chimpl Ⓔ dtir. (g)gimpl (EWD 3, 384) 6 1864 gimpli m. pl. (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
gad. chimpl mar. chimpl Badia chimpl grd. chimpl fas. chimpl caz. chimpl bra. ghimpl moe. chinpen fod. chimpl LD chimpl
s.m. Ⓜ chimpli
piccolo uccello passeraceo (pyrrhula pyrrhula) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ monachino, ciuffolotto Ⓓ Gimpel, Dompfaff ◇ a) Per l amor de Die, percie cëla pa chisc chimpli nsci suvier, y percie tën pa chisc stocfisc l cë nsci tl’aria? Per l’amor di Die, pertgë tgèla pa chiŝ gimpli ’ŋŝi suviör, y pertgë tëŋ pa chiŝ stochfiŝ ‘l tgè ’ŋŝi tl’aria? VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

chimpl (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

chimpl. [ 148 ]

chin (grd., fas.) ↦ china.

china Ⓔ comp. di (en)chin + a (GsellMM) 6 1832 tging ai (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. cina mar. cina Calfosch china Badia china, cina grd. chin fas. chin fod. china
prep.
indica il limite, il termine di spazio o di tempo al quale si giunge o dal quale si parte (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fino Ⓓ bis ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) y insciö da doman cina da sëra, al scraiâ vigni tan: Coraje, compagns, avanti. e ingsceou da domang cina da sera, el scraiā vigne tang: Coraggio, compangn’s, avanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia); c) Jundi cina sö al’ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
avv.
addirittura, nientemeno che (gad.) Ⓘ persino Ⓓ sogar ◇ a) Ciara mo cotagn che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia)
china che (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002) Ⓘ finché Ⓓ solange, bis ◇ a) Cöietenen pö ma, che döt é to chiló incërch, t’un pos tó cina che t’os. Couietene pouma, chè dutt è tō chilò incearc, t’ eng pos tŏ cina ch’t’ os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

china (Calfosch, Badia, fod.) ↦ china.

chindes (col.) ↦ chinesc.

chindesc (grd., fas., fod., LD) ↦ chinesc.

chiné Ⓔ it. chinare 6 1878 chinā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. chiné
v.tr. Ⓜ chineia
piegare verso il basso; abbassare (gad.) Ⓘ chinare Ⓓ neigen, senken ◇ a) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli blés al Cil, y i chinâ umili ala tera t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
se chiné ju (gad.) Ⓘ chinarsi Ⓓ sich beugen, sich bücken ◇ a) ára spo mené le sposo tla caverna, che s’é chiné jö y é jü ite āla spo m’nè lo sposo t’la caverna, che s’ è chinè jou è ju ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

chiné (gad.) ↦ chiné.

chinesc Ⓔ QUINDECIM (EWD 2, 113) 6 1763 chines ‘quindecim’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. chinesc mar. chinesc Badia chinesc grd. chindesc fas. chinesc, chindesc caz. chìnesc bra. chìnesc moe. chinesc fod. chindesc col. chindes amp. chinesc LD chindesc MdR chinesc
num.
numero composto da una decina e cinque unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quindici Ⓓ fünfzehn ◇ a) Undò chindesc menuc dalaìte l’é Pera, più pìcol de Poza. Undò chindesch menutsch dalaite lö Pera, più picol dö Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) E alora i darei / Na ota mese a chi tre, / E a chi chinesc direi: / Che i s’i parte lore da se… E allora i darei / Na ótta mezze a chi tre, / E a chí chinesc direi: / Che i si parte lore da sé… Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
te chinesc di (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fra quindici giorni, fra due settimane Ⓓ in zwei Wochen, in vierzehn Tagen ◇ a) Can saràl la noza de vosta Signura so? / En chinesc dé. Quaǹ saral la nozza de vosta Signura só? / Iǹ quineŝ dé. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR).

chinesc (gad., mar., Badia, fas., moe., amp., MdR) ↦

chinesc.

chìnesc (caz., bra.) ↦ chinesc.

Chino 6 1844 Chino (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. Chino
antrop.
(amp.) Ⓘ Gioacchino Ⓓ Joachim ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà proà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

Chino (amp.) ↦ Chino.

chinpen (moe.) ↦ chimpl.

chiò (fas., caz., bra.) ↦ chilò.

chiocir (fas.) ↦ clocì.

chirbes Ⓔ dtir. kirwes (EWD 2, 113) 6 1878 chirbis (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. chirbis † Badia chirbis grd. chirbes fas. chirbis
s.m. Ⓜ chirbes
frutto di diverse piante appartenenti alla famiglia delle cucurbitaceae (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ zucca Ⓓ Kürbis ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

chirbes (grd.) ↦ chirbes.

chirbis (Badia, fas.) ↦ chirbes.

chirbis † (gad.) ↦ chirbes.

chirí (gad.) ↦ chirì.

chirì Ⓔ QUAERERE (EWD 2, 113; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’kuEr-e-) 6 1763 chirì ‘requiro, postulo’; kiri ‘investigo, quaero’ (Bartolomei1763-1976:72, 84)
gad. chirí mar. cherí Badia chirì grd. crì fas. chierir caz. chierir bra. cerir fod. cherì, chierì LD chirì MdR chirì
v.tr. Ⓜ chier, chirion, chirì
1 impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cercare Ⓓ suchen ◇ a) Le creature. Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Le creature. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Mi mutons! ëis bën la veles, / Crive riches, o de beles; / Ie, per me, - ie lasce sté Mi mutons! êis bêng la vêlles, / Crive riches, o de bœlles; / Jê, per me, - jê làsse stè PlonerM, VedlMut1828-1997:345 [ 149 ] (grd.); c) Ëla s’en ê apëna fora de ćiasa, che l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ël ciafa dunca i grosc con la crusc lassura. Ëlla s’ eǹ ê a pëna fora de çhiasa, che l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. Ël ćiaffa dunca i groŝ con la cruŝ lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); f) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol" "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); h) Chël Bel Dî, a scorné le malan, / Mo cun festa al cil intier, / Y en aiüt a chi, che le chir. Chelbeldì, a scornè ‘l malang, / Mo cung festa al Ceil intir, / E in aiut a chi, che ‘l chir. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); i) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 tentare di conseguire (gad., grd., MdR) Ⓘ cercare Ⓓ suchen ◇ a) E podun crëie, ch’ël, tant con chëst che con chël, ne chir ater che nost bëin, le bëin prinzipalmënter de nosta anima. E poduǹ crëÿe, ch’ël, tant coǹ quëst che coǹ quël, ne chir atr che nost bëiǹ, le bëiǹ principalmëntr de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza, e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza, e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) Cul talënt, ch’Idie t’ à dat, chier de fé dlonch ti fertuna. Coll talënt, ch’Iddie t’ha dàt chier de fè dlonch ti fortuna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); f) Chël paiamënt chiriunde, chël döra dagnora. Chel paiament chiriunde, chel dura dagnara. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
chirì ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rovistare Ⓓ heraussuchen, aussuchen, durchstöbern ◇ a) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) La ge à cerì cà un pael da la polenta. Ma duc i era massa pìcui. La gö a tschörì kà un paöl dalla polönta. Ma dutsch i erô masa picui. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.) ◆ chirì de (gad., grd.) Ⓘ cercare, provare Ⓓ versuchen ◇ a) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Les amoniziuns plü a cör ciafâ porater i maridá y i geniturs; ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at’r i maridà e i genitori; ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia) ◆ chirì la-

our (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cercare lavoro Ⓓ Arbeit suchen ◇ a) Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. Po vae a kierir lurier, se me volasade, ğe restase bolentiera apede vo." BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.) ◆ jì a chirì (grd.) Ⓘ visitare, andare a fare visita Ⓓ besuchen gehen ◇ a) Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.) ◆ ve-

gnì a chirì (grd.) Ⓘ venire a trovare Ⓓ besuchen kommen ◇ a) Sëis unì? É bën drët gën / Che uniëis a me crì. Sëis uni? E bën drët giën / Ke uniëise a me kri. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

chirì (Badia, LD, MdR) ↦ chirì.

chissachi Ⓔ comp. di chi sà chi 6 1873 cì sà cì (persona sconosciuta, imprevedibile, di nessun conto)
amp. ci sà ci
pron.
persona sconosciuta, imprevedibile, di nessun conto (amp.) Ⓘ chissà chi Ⓓ wer auch immer
se creie chissachi (amp.) Ⓘ credersi chissà chi Ⓓ sich für etwas Besseres halten ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

chist (caz.) ↦ chest.

chistion (amp.) ↦ cuestion.

chit (gad.) ↦ chît.

chît (gad., Badia) ↦ chiet.

chitamënter (gad., Badia) ↦ chietamenter.

chitl Ⓔ dtir. kittl (EWD 2, 115) 6 1763 kiitl ‘vestis muliebris’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. chitl mar. chitl Badia chitl grd. chitl
s.m. Ⓜ chitli
indumento femminile che copre il corpo dalla cintola in giù (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ gonna, sottana Ⓓ Rock ◇ a) I uemes tole chitli, / La breies la fenans! / Scichëde su chi pitli, / Scichëve, vo mutans! I uemes tole kitli, / La brejes la fenans! / Shikëde su ki pitli, / Shikëve, vo mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! S’te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

chitl (gad., mar., Badia, grd.) ↦ chitl.

ci (amp.) ↦ chi.

ci (gad., fod., col.) ↦ cie.

ci (mar.) ↦ ciel.

’ci (Badia) ↦ inće.

ći (mar., Badia, MdR) ↦ cie.

ci che see (amp.) ↦ chichessibe.

ci sà ci (amp.) ↦ chissachi.

ciacé Ⓔ CAPTIĀRE (EWD 2, 116) 6 1763 chaciè ‘trudo’; chaciè fora ‘eiicio’; chatiè jà ‘abigo’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. ciacé mar. ćiacé Badia ciacè grd. ciacé fas. ciacèr bra. ca[ 150 ] ciar, ciaciar moe. ciaciar fod. ciacé col. cazé amp. cazà LD ciacè
v.tr. Ⓜ ciacia
1 dare la caccia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dare la caccia, cacciare Ⓓ jagen
2 mandare via bruscamente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scacciare, cacciare via Ⓓ vertreiben, verjagen, wegjagen ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. / Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. / Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Signesse y tolede, sce podëis, l’ega santa / che ciacia la forza dl infer döta canta! Signésse y tolede, sce podês, l’ega santa / che ćiacia la forza dl infêr düta canta! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ciacés, ciaceda, ciacedes
mandato via bruscamente (gad.) Ⓘ cacciato Ⓓ verjagt ◇ a) Spo ára cunté sö, coch’ Idî l’â mantignida cun so fi mirabilmënter dal momënt, che la cerva ê gnüda la pröma ota tl ander, cina a chël, che ciaciada dal conte se n’ê sciampada iló Spo àla cuntè sou, cocch’ Iddì l’ā mantignida cung so fì mirabilment’r dal moment, ch’la cerfa ē gnuda la pruma ŏta t’ l andr, cina a chel, che ceacceada dal conte sè n’ē sceampada illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

ciacé (gad., grd., fod.) ↦ ciacé.

ciacè (Badia, LD) ↦ ciacé.

ćiacé (mar.) ↦ ciacé.

ciacèr (fas.) ↦ ciacé.

ciacia Ⓔ *CAPTIA ‹ CAPTIĀRE 6 1631 (mossables per les) Cazzes (Proclama1631-1991:156)
gad. ciacia mar. ćiacia Badia ciacia grd. ciacia fas. ciacia fod. ciacia col. ciaza amp. caza LD ciacia
s.f. Ⓜ ciaces
attività del catturare o uccidere animali selvatici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caccia Ⓓ Jagd ◇ a) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn L’à el pelo longo; / le da caza Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

ciacia (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ ciacia.

ćiacia (mar.) ↦ ciacia.

ciaciar (bra.) ↦ caciar.

ciacola Ⓔ deriv. di ciacolé (EWD 2, 118) 6 1807 tgiacules f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. ciacola mar. ćiacola Badia ciacula grd. ciacula fas. ciàcola fod. ciacola amp. ciacola LD ciacola
s.f. Ⓜ ciacoles
1 discorso senza impegno tra due o più persone su cose varie, per passatempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiacchiera Ⓓ Geschwätz ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 grande facilità e scioltezza di parola (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parlantina Ⓓ Redseligkeit ◇ a) Costantini, el segretario / Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Costantini, el segrettario / Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

ciacola (gad., fod., amp., LD) ↦ ciacola.

ciacolà (col., amp.) ↦ ciacolé.

ciàcola (fas.) ↦ ciacola.

ćiacola (mar.) ↦ ciacola.

ciacolar (bra., moe.) ↦ ciacolé.

ciacolé Ⓔ nordit. ciacolàr (da collegare con l’onomatop. klakk) (EWD 2, 118) 6 1828 ciaculè (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. ciacolé mar. ćiacolé Badia ćiaculè grd. ciaculé fas. ciacolèr bra. ciacolar moe. ciacolar fod. ciacolé col. ciacolà amp. ciacolà LD ciacolé MdR ćiacolè
v.intr. Ⓜ ciacoleia
parlare, conversare a lungo del più e del meno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiacchierare Ⓓ schwatzen, plaudern ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sön fur ponü, e ne fajova ater tüt le dé che ćiacolè. ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü, e ne faŝov’ atr tüt le dé che çhiaccolè. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

ciacolé (gad., fod., LD) ↦ ciacolé.

ćiacolé (mar.) ↦ ciacolé.

ćiacolè (MdR) ↦ ciacolé.

ciacolèr (fas.) ↦ ciacolé.

ciacula (Badia, grd.) ↦ ciacola.

ciaculé (grd.) ↦ ciacolé.

ćiaculè (Badia) ↦ ciacolé.

ciadeina Ⓔ CATĒNA (EWD 2, 119; http://www.atilf.fr/DERom/en[ 151 ] tree/ka’ten-a) 6 1858 tschadönö (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4)
gad. ciadëna mar. ćiadëna grd. ciadëina fas. cedena, ciadena bra. cedena fod. ciadëna col. ciadena amp. ciadena LD ciadeina
s.f. Ⓜ ciadeines
serie di elementi, spec. anulari e metallici, connessi l’uno nell’altro e mobili (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ catena Ⓓ Kette ◇ a) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia […] B. Speta emben che vae a me tor l corpet e la ciadena. B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô […] B. Speta n’bön chö vaö a mö tòr al corpöt ö la tschadönâ. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) Jent che jìa su a lejia i l’à sentù trope oute remenar le ciadene. Schönt chö schia su a löschiô i la sentu troppe ôute rimenar lö tschadönö. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.).

ciadeina (LD) ↦ ciadeina.

ciadëina (grd.) ↦ ciadeina.

ciadena (fas., col.) ↦ cedena.

ciadëna (gad., fod.) ↦ ciadeina.

ćiadëna (mar.) ↦ ciadeina.

ciadenela Ⓔ deriv. di ciadeina (EWD 2, 119) 6 1856 tgiadenelle f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
grd. ciadinela fas. cedenela bra. ciadenela moe. ciadenela fod. ciadenela amp. ciadenela
s.f. Ⓜ ciadeneles
piccola e sottile catena d’oro o d’altro materiale prezioso che si porta al collo, al polso o alla caviglia (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ catenella, catenina, collana Ⓓ Kette, Kettchen, Halskette ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

ciadenela (bra., moe., fod., amp.) ↦ ciadenela.

ciadinela (grd.) ↦ ciadenela.

Ciador (fas.) ↦ Ciadoura.

Ciadore (col.) ↦ Ciadoura.

ciadorin Ⓔ deriv. di Ciadoura (cfr. Q/K/F 1982:42) 6 1844 Cadorín (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fod. cadorin amp. cadorin
s.m.f. Ⓜ ciadorins, ciadorina, ciadorines
persona proveniente dal cadore (fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ cadorino Ⓓ Einwohner des Cadore ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

ciadortel Ⓔ ? (cfr. EWD 2, 121) 6 1878 ceadōrt’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. ciadortl mar. ćiadortl Badia ciadortl
s.m. Ⓜ ciadortli
albero rattrappito (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ albero secco Ⓓ dürrer Baum ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

ciadortl (gad., Badia) ↦ ciadortel.

ćiadortl (mar.) ↦ ciadortel.

Ciadoura 6 1848 Chiadura (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Ciadura Badia Ciadura grd. Ciadura fas. Ciador fod. Ciadoure col. Ciadore amp. Cador, Cadore LD Ciadoura
topon.
territorio storico italiano, situato nell’alta provincia di belluno in veneto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cadore Ⓓ Cadore ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agort ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

Ciadoura (LD) ↦ Ciadoura.

Ciadoure (fod.) ↦ Ciadoura.

Ciadura (gad., Badia, grd.) ↦ Ciadoura.

Ciae 6 1852 C’iave (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Ciae LD Ciae
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Chiave Ⓓ Chiave ◇ a) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

Ciae (amp., LD) ↦ Ciae.

ciae (amp.) ↦ clef.

ciael (col., amp.) ↦ ciavel.

ciaf (bra.) ↦ cef.

ciafé Ⓔ da collegare con ciafa ‘Pfote’ (Gsell 1994b:332) 6 1763 chafaracourda ‘memor’; ciafalla ‘impetro’; ciafè ‘invenio’ (Bartolomei1763-1976:72, 73)
gad. ciafé mar. ciafé Badia ciafè MdR ciafè
v.tr. Ⓜ ciafa
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire, de tant che le püre Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire, de tant che le püre DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Sën ái ince iu ciafé / Na cognada nea. / Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Söng ai n’tgiö iu tschafö / Na cugnada nèa, / Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Por n ciafé sëgn cënt deplü, Col brilant onur lassö. Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); c) l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ël ciafa dunca i grosc con la crusc lassura. l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. Ël ćiaffa dunca i groŝ con la cruŝ lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Os ëis orü [ 152 ] che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbes, acioch’ i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceocch’ i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); e) O mi Dî! él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert, y n’anima, che S’ ama y S’ á en posses, ciafes süa felizité O mi Dì! elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert, e ‘ng n’anima, ch’S’ ama e S’ à in posess, ceaffe sua felizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); f) Genofefa é en vita, ara é gnüda ciafada Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
3 riuscire ad avere ciò che si chiede o si desidera (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ ottenere Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) Savëise inće che ciafun n bun gote de vin inte chësta osteria? Savëise inçhié che ćiaffuǹ ‘ǹ buǹ gòte de viǹ inte questa osteria? DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma, e per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant. Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma, e per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) tert o abonora ciafon dagnora le paiamënt tert o abbonora ceaffung dagnara ‘l paiament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia);) Chël ch’é misericordius ciafará misericordia Chel ch’è misericordioso ceaffarà misericordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
4 riuscire ad avere qualcosa, procurarsi, procacciarsi (MdR) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt, demà dërt vadagné da vire. mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt, demà dërt vadagné da vire. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR)
5 assumere, fare propria una qualità, una forma, un attributo (gad.) Ⓘ prendere Ⓓ bekommen ◇ a) i pici vicí chersciô, ciafâ plömes i piccei vicceì cresceō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) "No te temëi, i sun iö", scraia la uma. Canch’al conesciô süa usc, ál ciafé coraje "No tè tèmei, ’i sung iou", scraia la uma. Cang ch’el conesceō sua usc’, āle ceaffè coraggio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); c) mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
6 cogliere, sorprendere (gad., MdR) Ⓘ trovare Ⓓ antreffen, finden ◇ a) Maester! cösta fomena é stada dër sën ciafada söle fat. Maester! chesta fomena é stada dar sagn ciafada söl fatt. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); b) O amico, iö m’en pò bëin dërt mal de te ciafè inte let incö. / An ne pò fà atramënter, canche an ne se stà bëin. O amico, jeu m’eǹ pò bëiǹ dërt mal de te ćiaffè inte lett incoeu. / Aǹ ne pò fà atramëntr, quaǹ ch’an ne se sta bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); c) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia); d) Por solit ciafân la contëssa sön n canape vistida de blanch. Pur solito ceaffāng la contessa sounung canape vistida d’blanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
7 andare presso qualcuno e intrattenersi con lui per amicizia, cortesia, dovere e simili (gad. V/P 1998) Ⓘ visitare, andare a fare visita Ⓓ besuchen, aufsuchen ◇ a) Datrac i gnôl na gran vëia de ciafé na picia dlijia Da trattg’ i gnēle na’ grang vouia d’ceaffè na piccea dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
ciafé da (gad.) Ⓘ arrivare a Ⓓ zu… bekommen ◇ a) l’unica porsona, ch’ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia) ◆ ciafé fora (gad.) Ⓘ trovare, scovare fig., scoprire Ⓓ herausfinden, herausbekommen ◇ a) I á ponsé codî do por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt, de n gní sura, coch’ i messess dí I à pungsè co di daō pur strada, e n’sung bung d’ceaffè fora ‘ng mezzo conveniente, de ‘ng gnì sura, cocch’ i m’essass’ dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia) ◆ ciafé su (gad.) Ⓘ sviluppare Ⓓ entwickeln ◇ a) N’i ciaféi sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî N’i ceaffèi sou amur alles robes d’l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia) ◆ jì a ciafé (gad., MdR) Ⓘ andare a fare visita, visitare Ⓓ besuchen gehen ◇ a) e che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês, i consola e che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès, i consola DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆ vegnì a ciafé (gad., MdR) Ⓘ venire a trovare Ⓓ besuchen kommen ◇ a) iö ves impermëte de vegnì da desëin inlà plü gonot a ves ciafè jeu ves impermëtte de vegnì da desëiǹ iǹ là plü gonot a ves ćiaffè DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); b) Al é gnü a nes ciafé / Ch’un di nüsc él ël resté Al ë gnü a n’es tsaffè / Ch’ung di nòs ël Al rëstè PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

ciafé (gad., mar.) ↦ ciafé.

ciafè (Badia, MdR) ↦ ciafé.

ciajaa (fas., bra.) ↦ ciajera.

ciajara (gad.) ↦ ciajera.

ćiajara (mar.) ↦ ciajera.

ciajarin Ⓔ deriv. di ciajera (EWD 2, 143) 6 1864 caras̄ina f. (VianUA, JanTone1864:199)
gad. ciajarin grd. ciajarin fas. cajarin fod. ciajarin
s.m.f. Ⓜ ciajarins, ciajarina, ciajarines
addetto al pascolo e alla custodia del bestiame di una malga (gad. Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ malgaro Ⓓ Senn ◇ a) Tan giut l’ëis pa? / J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. Tàŋ giut l’ëispa? / S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

ciajarin (gad., grd., fod.) ↦ ciajarin.

ciajea (grd.) ↦ ciajera.

ciajèa (moe.) ↦ ciajera.

ciajera Ⓔ CĀSEĀRIA (EWD 2, 124) 6 1858 tschaschaö (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
gad. ciajara mar. ćiajara grd. ciajea fas. ciajaa bra. ciajaa moe. ciajèa fod. ciajera amp. caśera LD ciajera
s.f. Ⓜ ciajeres
piccola costruzione con pareti di legname, che serve come dimora permanente o, più spesso, come ricovero stagionale nelle zone alpine più elevate (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ baita di montagna Ⓓ Almhütte ◇ b) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Anter un muge de prees l’é le ciajae. Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. Anter un muge dö pröes lö lö tschaschaö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 [ 153 ] (bra.); a) Ló era un muge de manc che jìa a past e d’apede l’era ence na ciajaa. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ö dappedö lerô entschö no tschaschaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.).

ciajera (fod., LD) ↦ ciajera.

ciajó (gad., mar., Badia) ↦ ciajuel.

ćiajó (MdR) ↦ ciajuel.

ciajoncel (bra.) ↦ ciajuncel.

ciajuel Ⓔ CĀSEOLUS (EWD 2, 126) 6 1763 ciasò ‘caseus’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciajó mar. ciajó Badia ciajó grd. ciajuel LD ciajuel MdR ćiajó
s.m. Ⓜ ciajuei
alimento che si ottiene facendo coagulare il latte con caglio (gad. B 1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ formaggio Ⓓ Käse ◇ a) Chëst ćiajó é delicat. Ći ćiajó él? Quest çhiaŝó é delicat. Çhi çhiaŝó él? DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher, y ciajuel, y mo zeche! ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher, y tgës̄uel, y mò zöchë! VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ☟ formai.

ciajuel (grd., LD) ↦ ciajuel.

ciajuncel (bra.) ↦ cajencel.

cialà Ⓔ ECCE ILLĀC (EWD 2, 155); ? (Gsell 1990b:357) 6 1763 ciarà ‘caries’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciará mar. cerá, ciará Badia ciará grd. cialà
avv.
esprime allontanamento in modo generico (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ via Ⓓ davon, weg, los, ab- ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata, inlaota ciamó na rarité en Germania, ch’ara s’â sparagné dala bocia ciará. Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata, illaota ciamò na raritè in Germania, ch’ella s’ ha sparagnè dalla boccia cearà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

cialà (grd.) ↦ cialà.

cialar (moe.) ↦ cialé.

cialdamenter (gad., Badia) ↦ ciaudamenter.

cialdin (gad.) ↦ ciaudin.

ćialdin (mar., Badia) ↦ ciaudin.

cialdira (gad., LD) ↦ ciaudiera.

ćialdira (mar., Badia) ↦ ciaudiera.

cialé Ⓔ rom. precoce * calar ‹ ? (CALĪGO REW1516?; CALIGINĀRE REW 1515a?) (GsellMM) 6 1763 ciarà schù ‘prospicio’; ciarè ‘adverto, excubo’; ciarè n’tscherg ‘circumspicio’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciaré mar. ćiaré Badia ćiarè grd. cialé fas. cialèr moe. cialar fod. cialé LD cialé MdR ciaré
v.intr. Ⓜ ciala
1 rivolgere lo sguardo per vedere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guardare, mirare Ⓓ anschauen, schauen, ansehen ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); d) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); e) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! / Ciari, Iocl, ciari ciamó n pice püch! Al vijoa bel tres chël ćiaval: / col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! / Ćiari, Iocl, ćiari ćiamò n pice püch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); f) Per l amor de Die, percie cëla pa chisc chimpli nsci suvier Per l’amor di Die, pertgë tgèla pa chiŝ gimpli ’ŋŝi suviör VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); g) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’infidâ a l’aziché Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 badare, prestare attenzione (gad., grd., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ fare attenzione, guardare Ⓓ achtgeben, aufpassen, schauen, achten ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’esser ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Po dirala: Ess plajëi, / Śën cialëde, bera Cristl, / É jurà nfin pra l pristl. Po dirala: Es plaʃhëi, / Sën cialede, bera Kristl, / E ʃhurà nfin pra l pristl. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü m’al mangé cun mi amisc. Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); e) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); f) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che te i impieghes bëin. Sö n chëst àn dagnora da ćiarè con i dinà. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’ i impieghes bëiǹ. Seu ‘ǹ quëst haǹ dagnóra da çhiarè coǹ i dinnà. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); g) Ma cialé pere: Mi v’è dagnára servì tánt de agn Ma cialè pere: Mi v’è dagnara servì tant de ang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
v.tr. Ⓜ ciala
dirigere gli occhi, fissare lo sguardo su qualche persona o oggetto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
cialé avisa (gad.) Ⓘ guardare attentamente Ⓓ aufmerksam schauen ◇ a) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) Inlaota i ciarera plü avisa y conësc les perles, y se recorda l’ôt teribl dla porjun. Illaota i ciar’la plou avviſa, e cunesc’ les perles, e s’ re- [ 154 ] corda l’ŏt terribile dla p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ cialé bon (grd.) Ⓘ avere un bell’ aspetto Ⓓ gut aussehen ◇ a) Ies bën ënghe drët nton? / O sci, sci, te cëles bon, / T’es n bel gran sumenton! Ies bën ënke drët nton? / O shi, shi, te ciëles bon, / T’es n bel gran sumenton! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.) ◆

cialé de 1 (gad., grd.) Ⓘ ripromettersi di, prefiggere di Ⓓ sich vornehmen ◇ a) Cun ti lëures ne dësses mei crì stima o gran unëur, / Mpo cëla de vester tel da cumparì daniëura l miëur. Con ti loures no dësses mëi crì stima o graŋ unour, / ’Mpò tgëla de vöster tèl da cumparì d’ugnëura ‘l miour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) y sce n’esson plü da s’ odëi sön chësta tera, ciara de m’arjunje cun bones operes en Cil e se n’essung plou da s’ udei soung chesta terra, ciara de m’arjunje cung bones operes in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) 2 (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ accudire, badare a Ⓓ versorgen, sorgen für ◇ a) Al s’un é jü y s’ mët pro un dla cité de chël lüch, y chësc l’á metü te süa vila a ciaré di porcí. E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc, e chast l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! O tgiarapa dö era, Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); d) mi caro fi, Ël á ponsé cina sëgn por te, y continuerá a ciaré de te ’ci por l’avenire mi caro fì, El à pungsè cina sengn’ pur tè, e continuerà a ciarè d’tè ci pur l’avvernire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆ cialé do (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ controllare, verificare Ⓓ nachschauen ◇ a) e chëst signour l l à mané nte na sua campagna a cialé davò i porciei e cast signour el l’ha manè ‘n te na sua campagna a cialè davò i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Mo ci fejon pa cui üs? te l’odaras prësc; intan ciara do gonot cun atenziun, mo aziché n’i poste pa mai. Mo ci fejung pa cui ūs? Tl’ udaras presc’; intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n’i poste pa mai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ◆ cialé

fit (gad., fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrutare, fissare Ⓓ beobachten, anstarren ◇ a) Ara vá y scuta chit chit. / Ara stá y ciara fit fit. Ala va y scuta chit chit. / Ala sta y ćiara fit fit. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Genofefa ciara fit do a chëra schira, cina, ch’ara é fora de edl Genofefa ciara fitt dō a chella schira, cina, ch’ella è fora de oud’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆

cialé ju (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guardare in giù, guardare verso il basso Ⓓ hinunterschauen ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.) ◆ cialé lassoura (MdR) Ⓘ controllare, sorvegliare, vigilare Ⓓ aufpassen, beaufsichtigen, bewachen ◇ a) mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal, sc’ an ne ćiara de continuo lassura mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal, ŝ’ aǹ ne çhiara de continuo la sura DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) ◆ cialé pro (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stare a guardare Ⓓ zuschauen, zusehen ◇ a) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia, che Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura. ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) Ciaréi ala löna en cil, coch’ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆ cialé soura (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vigilare, controllare, sorvegliare Ⓓ aufpassen, beaufsichtigen, bewachen ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) ◆ se cialé (MdR) Ⓘ guardarsi Ⓓ sich ansehen ◇ a) La jënt de dlijia se ćiarâ, e ne savô ći ch’ël minâ. La ĝënt de dliŝia se çhiarâ, e ne savô çhi ch’ël minâ. DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR).

cialé (grd., fod., LD) ↦ cialé.

cialèr (fas.) ↦ cialé.

cialgè (moe.) ↦ calighé.

cialié (bra.) ↦ calighé.

cialt (gad.) ↦ ciaut.

ćialt (mar., Badia, MdR) ↦ ciaut.

cialù Ⓔ CĀLŪGŌ (EWD 2, 163) 6 1763 ciarù ‘caligo, nebula’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciarü mar. ćiarü Badia ćiarü
s.m. Ⓜ cialus
fenomeno atmosferico consistente in un ammasso di microscopiche gocce d’acqua, che si forma, in prossimità del suolo o sopra superfici d’acqua, quando il vapore acqueo si condensa intorno alle particelle del pulviscolo atmosferico (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ nebbia, caligine Ⓓ Nebel, Dunst ◇ a) al ê na doman scöra döt en ciarü el ē na dumang scura dutt in ciarù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora, cun sü ciarüs scürs el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora, cung su ciarūs scurz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

cialza (gad.) ↦ ciauza.

cialzá (gad.) ↦ ciauzé.

ćialza (mar., Badia, MdR) ↦ ciauza.

ćialzá (Badia) ↦ ciauzé.

ćialzà (mar.) ↦ ciauzé.

ciamà (col., amp.) ↦ clamé.

ciamé Ⓔ nordit. ciamar 6 1833 çhiama 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. ciamé Badia ciamé MdR ćiamè
v.tr. Ⓜ ciama
1 rivolgersi a un essere animato mediante la parola o altri segnali per attirarne l’attenzione (gad.) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
2 fig. indurre qualcuno ad andare in un luogo in cui è necessaria la sua presenza (MdR) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) Iö ne la mine demà, iö le sà inće, porćì che inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore Jeu ne la mine demà, jeu le sa inçhié, porçhi che inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR) [ 155 ]
3 fig. chiamare qualcuno in causa, implicarlo in una questione, spesso chiedendogli di prendersi le sue responsabilità (MdR) Ⓘ chiamare fig.Ⓓ rufen fig. ◇ a) ch’ëi vëgne chilò dërt bëin instruis, e imparè tröp, acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama ch’ëi vëgne quilò dërt bëiǹ instruis, e impare treup, acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
4 nominare, dare un nome (MdR) Ⓘ chiamare Ⓓ nennen ◇ a)T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. S. T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ ciamés, ciameda, ciamedes
che ha per nome (MdR) Ⓘ chiamato Ⓓ genannt ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR)
clamé.

ciamé (gad., Badia) ↦ ciamé.

ćiamè (MdR) ↦ ciamé.

ciameija Ⓔ CAMISIA (EWD 2, 134) 6 1763 ciamascha ‘indusium, subucula’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciamëja mar. ćiamëja Badia ćiamëja grd. ciamëija fas. ciameija caz. ciameija bra. ciameija moe. ciamija fod. ciamëja col. ciamija amp. ciameśa LD ciameija MdR ćiamëja
s.f. Ⓜ ciameijes
indumento di cotone, di tela, di seta, di flanella o d’altro tessuto, di varia lunghezza e fornito di maniche lunghe o corte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ camicia Ⓓ Hemd ◇ a) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. /Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
en ciameija (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ in canottiera Ⓓ im Unterhemd ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) ‘L à pensà d’in fei un nudo de parte, e ‘l outro in ciameśa. ‘L a pensá d’in fei un nudo de parte, e l’autro in çhamésa. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); d) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.) ◆ un per ciameija scherz. (amp.) Ⓘ ognuno, ciascuno Ⓓ jeder, jedermann ◇ a) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

ciameija (fas., caz., bra., LD) ↦ ciameija.

ciamëija (grd.) ↦ ciameija.

ciamëja (gad., fod.) ↦ ciameija.

ćiamëja (mar., Badia, MdR) ↦ ciameija.

ciamejela (bra.) ↦ camijuela.

ciamejola (fas.) ↦ camijuela.

ciamejot Ⓔ deriv. di ciameija (EWD 2, 134) 6 1860 ciamesoto (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fas. camejot amp. ciameśoto
s.m. Ⓜ ciamejoc
pezzo del costume tradizionale (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gonna con bustino Ⓓ Rock mit Oberteil ◇ a) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto femenes un nuvo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciamejuola (fod.) ↦ camejuola.

ciamena Ⓔ CAMERA ‹ καμάρα (EWD 2, 135) 6 1833 çhiamena (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. ciamena mar. ćiamena Badia ćiamena LD ciamena MdR ćiamena
s.f. Ⓜ ciamenes
locale d’abitazione in un edificio, specialmente quella destinata al riposo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stanza, camera, camera da letto Ⓓ Zimmer, Kammer, Schlafzimmer ◇ a) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) sce la löna ilominâ le ciastel, se la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia) ☟ camera,

stanza.

ciamena (gad., LD) ↦ ciamena.

ćiamena (mar., Badia, MdR) ↦ ciamena.

ciameśa (amp.) ↦ ciameija.

ciameśoto (amp.) ↦ ciamejot.

ciamija (moe., col.) ↦ ciameija.

ciamijola (moe.) ↦ camijuela.

Ciaminades 6 1833 Çhiaminades (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. Ciaminades MdR Ćiaminades
topon.
casale nel comune di badia, sulla destra orografica della gadera, all’altezza di pedraces (gad., MdR) Ⓘ Ciaminades Ⓓ Ciaminades ◇ a) "N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" "N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Ciaminades (gad.) ↦ Ciaminades.

Ćiaminades (MdR) ↦ Ciaminades.

ciamó (gad.) ↦ ciamò.

ciamò Ⓔ deriv. di enciamò (GsellMM) 6 1763 ciamò ‘porro, rursus’; ciamò na ota ‘rursus’ (Bartolomei1763-1976:73) [ 156 ]
gad. ciamó mar. ćiamó Badia ćiamò fas. amò caz. amò bra. amò LD ciamò MdR ćiamò
avv.
1 indica continuità di un’azione, di un fatto o di una condizione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Y al á tut ca, y s’un é gnü da so pere. Y canch’al fô ciamó dalunc, l’ál odü so pere E al ha tut ca, e s’ n é gnü da so père. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Ći àn pa raprejentè inier? / An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. Çhi haǹ pa rapreŝentè inier? Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); c) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? / Bëin de bot. Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? / Bëiǹ de bòt. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); d) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) Cincant’agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Vèrda cotanta bela fortaes, che n’é amò chiò Verda kotanta bela fortaes, ke n’è amò kiò BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.) ☟ encora
2 senza attendere ulteriormente (gad.) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ c) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
3 di nuovo, un’altra volta, per indicare il ripetersi di una cosa o di un’azione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, fas.) Ⓘ ancora, di nuovo Ⓓ nochmals, wiederum ◇ a) Le creature. Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò Le creature. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); c) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Ciamó na ota, mantëgnete prossa, y döt jará bun Straverdete da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. Ciamò naota, mantegnete prossa, e dutt jarà bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
4 in aggiunta (gad., fas.) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Oho ades amò viva al preve de Sepon Oho adess amo viva al preve de Sepon PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ encora
5 oltre a ciò, per di più (gad., fas. DLS 2002, MdR) Ⓘ per di più, inoltre Ⓓ zudem, außerdem ◇ a) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); c) la l’à menà te n’autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. la l a menà te un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); d) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, […] na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita. Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, […] na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); e) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle ciamò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
ciamò deplù (gad.) Ⓘ ancora di più Ⓓ noch mehr ◇ a) Iö l’ami, y dess cun ligrëza por ël mia vita, mo Os, o mi bun Idî, l’amëis ciamó deplü Jou l’ame, e dess’ cung ligrezza pur el mia vīta, mo, Os, o mi bung Iddì, l’amais ciamò de plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia) ◆ ciamò

mai (gad.) Ⓘ ancora mai Ⓓ noch nie ◇ a) "Morí! (dijel) ci ól pa dí morí? I ne n’á ciamó mai aldí dijon chësta parora." "Morì! (disc’ el) ci ŏle pa dì morì? I ne n’à ciamō mai aldì dijang’ chesta parora." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia) ◆ ciamò nia (gad.) Ⓘ non ancora Ⓓ immer noch nicht, noch nicht ◇ a) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: […] Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: […] E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ mai ciamò (gad.) Ⓘ mai ancora Ⓓ noch nie ◇ a) mo mai ciamó ne n’ái odü val’ de mi pere söla tera mo mai ciamò nen ai udù val d’mi pere soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
enciamò.

ciamò (LD) ↦ ciamò.

ćiamó (mar.) ↦ ciamò.

ćiamò (Badia, MdR) ↦ ciamò.

ciamp1 Ⓔ CAMPUS (EWD 2, 138) 6 1763 ciamp ‘ager’; patrogn del ciam e prè ‘dominus rusticus’ (Bartolomei1763-1976:73, 91)
gad. ciamp mar. ćiamp Badia ćiamp grd. ciamp fas. ciamp bra. ciamp fod. ciámp col. cemp amp. cianpo LD ciamp MdR ćiamp
s.m. Ⓜ ciamps
superficie agraria coltivata o coltivabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ campo Ⓓ Feld, Acker ◇ a) Si plu vedl fi eder fova te ciamp Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Ma l eva so fi plu vegle nte ciámp Ma l’eva so fí plu vegle en te tgiamp HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) E ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); d) Tut é te mez de bie pré o ciampes. Tutt ö tömez dö biö prä o tschanpes. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); e) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os Decla[ 157 ] raJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); f) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤ suŋ si txamp a̤ udái, š’la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
ciamp de vera (gad.) Ⓘ campo di guerra Ⓓ Kriegsfeld ◇ a) Canche le conte Sigfrid […] sotscriô l’indëgna condana de Genofefa êl ponü te so proprio zelt (ütia de drap söl ciamp de vera) amaré por na ferida Cang’ che ‘l conte Sigfrid […] sott’scriō l’indegna condanna d’Genofefa ēle ponù t’ so proprio zelt (ūtia d’drapp soul campo d’verra) amarè pur na firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

ciamp (gad., grd., fas., bra., LD) ↦ ciamp1.

ciamp2 Ⓔ formazione espressiva (cfr. it. zampa) (Gsell 1999b:247) 6 1833 ćiamp (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. ciamp mar. ciamp Badia ciamp fod. ciámp MdR ciamp
agg. Ⓜ ciamps, ciampa, ciampes
che sta dalla parte del cuore, che è a sinistra rispetto a un punto di riferimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, MdR) Ⓘ sinistro Ⓓ linke ◇ a) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej, anzi le ciamp me pê stropié. I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ, anzi le ćiamp me pè stroppié. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR).

ciamp (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ciamp2.

ciámp (fod.) ↦ ciamp1.

ciámp (fod.) ↦ ciamp2.

ćiamp (mar., Badia, MdR) ↦ ciamp1.

ciamp e pra (fas.) ↦ ciampopré.

ciampana Ⓔ CAMPĀNA (EWD 2, 140) 6 1763 ciampana ‘campana’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciampana mar. ćiampana Badia ćiampana grd. ciampana fas. ciampèna caz. ciampèna bra. ciampana moe. campana fod. ciampana col. ciampana amp. ciampana LD ciampana
s.f. Ⓜ ciampanes
strumento generalmente di bronzo, a forma di bicchiere rovesciato, che viene suonato mediante percussione di un battaglio appeso all’interno o di un martello esterno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ campana Ⓓ Glocke ◇ a) Tin, ton, tan, / Tirà polit chele ciampane. / Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Ting, tong, tang, / Tirà polit chelle tgiampane. / Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’è n’Piovang nef, e le sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) Bele le sonn dla ciampana me slisirass cotan le cör. Belle ‘l son d’la ciampana mè sliſiràss’ cutang ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); c) Ma la püra nosta gran vedla ciampana / Sona incö da sfolada sciöche na fana. Ma la pùra nosta grang vödla tgiampana / Sona incö da sfollada söcche na fanna. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
soné les ciampanes (fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ suonare le campane Ⓓ die Glocken läuten ◇ a) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ciampana (gad., grd., bra., fod., col., amp., LD) ↦ ciam-

pana.

ćiampana (mar., Badia) ↦ ciampana.

ciampanela Ⓔ deriv. di ciampana (EWD 2, 140) 6 1848 ćiampanela (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. ciampanela mar. ćiampanela Badia ćiampanela grd. ciampanela fas. ciampanela fod. ciampanela amp. ciampanela LD ciampanela
s.f. Ⓜ ciampaneles
oggetto, a forma di piccola campana, che si suona agitandolo per il manico o, se sospeso, tirando il cordone (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ campanello, campanella Ⓓ Klingel, Glocke ◇ a) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ciampanela (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ciam-

panela.

ćiampanela (mar., Badia) ↦ ciampanela.

ciampaní (gad.) ↦ ciampanil.

ćiampaní (Badia) ↦ ciampanil.

ciampanil Ⓔ adattamento di (nord)it. campanil(e) ‹  CAMPANA + ILIS (GsellMM) 6 1858 ćiampaní (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:233)
gad. ciampaní mar. ćiampanin Badia ćiampaní grd. ciampanil fas. ciampanil moe. campanil fod. ciampanil amp. ciampanin LD ciampanil
s.m. Ⓜ ciampanii
costruzione a torre destinata a contenere nella sua parte terminale le campane (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ campanile Ⓓ Glockenturm, Kirchturm ◇ a) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: / col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

ciampanil (grd., fas., fod., LD) ↦ ciampanil.

ciampanin (amp.) ↦ ciampanil.

ćiampanin (mar.) ↦ ciampanil.

ciampanò (fas.) ↦ ciampanoz.

ciampanon Ⓔ deriv. di ciampana (EWD 2, 140) 6 1873 campanòn (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28)
fod. ciampanon amp. canpanon
s.m. Ⓜ ciampanons
campana grossa; in generale, la campana maggiore di ogni campanile (fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ campanone Ⓓ die größte Glocke ◇ a) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

ciampanon (fod.) ↦ ciampanon.

ciampanoz Ⓔ deriv. di ciampana (EWD 2, 140) 6 1860 campanoto (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fas. ciampanò fod. ciampanoz amp. cianpanoto, canpanoto
s.m. sg.
suono prolungato e festoso di campane a distesa (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ scampanio Ⓓ Geläute
da ciampanoz (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ elegante, da festa Ⓓ feierlich, elegant ◇ a) Vos femenes un noo [ 158 ] ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ soné ciam-

panoz (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ suonare le campane a festa Ⓓ die Glocken feierlich läuten ◇ a) A sonà canpanoto no sentì / In ogni luó, ch’i no fenisce pì A sonà campanoto no sentì / In ogni luò, ch’i no fenisce pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciampanoz (fod.) ↦ ciampanoz.

Ciampedel 6 1858 Tschanpödel (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
grd. Ciampedel fas. Ciampedel bra. Ciampedel amp. Campitello LD Ciampedel
topon.
comune nell’alta val di fassa, in trentino (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Campitello di Fassa Ⓓ Campitello im Fassatal ◇ a) l più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Ciampedel (grd., fas., bra., LD) ↦ Ciampedel.

Ciampëi 6 1879 Tgiampái (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. Ciampëi Badia Ciampëi
topon.
vetta dolomitica che sovrasta il paese di colfosco in val badia (gad.) Ⓘ Ciampëi Ⓓ Ciampëi ◇ a) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Ciampëi (gad., Badia) ↦ Ciampëi.

ciampèna (fas., caz.) ↦ ciampana.

Ciampestrin 6 1858 Tschampestrin (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Ciampestrin fas. Ciampestrin bra. Ciampestrin amp. Campestrin LD Ciampestrin
topon.
paese della val di fassa facente parte del comune di mazzin (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Campestrin Ⓓ Campestrin ◇ a) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Ciampestrin (gad., fas., bra., LD) ↦ Ciampestrin.

ciampopré Ⓔ CAMPUS + PRATUM 6 1763 ciampaprè ‘rus, arva’; ciampoprè, che ne bogn ‘sterilis’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciampopré mar. ćiampopré Badia ćiampoprè fas. ciamp e pra
s.m. Ⓜ ciampoprés
ampia distesa di terreno aperto e pianeggiante, coltivato o coltivabile (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas.) Ⓘ campagna Ⓓ Feld und Wiese, Grund und Boden ◇ a) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl ruvé daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dal ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

ciampopré (gad.) ↦ ciampopré.

ćiampopré (mar.) ↦ ciampopré.

ćiampoprè (Badia) ↦ ciampopré.

cian Ⓔ CANIS (EWD 2, 142) 6 1763 cian ‘canis’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cian mar. ćian Badia ćian grd. cian fas. cian caz. cian fod. cián col. cen amp. cian LD cian
s.m.f. Ⓜ cians, ciana, cianes
mammifero domestico dei carnivori (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cane Ⓓ Hund ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. / Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. / I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); d) spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
cian da ciacia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cane da caccia Ⓓ Jagdhund ◇ a) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus, vignun a ciaval, cun atri ciavai da soma o müsc, spo cians da ciacia da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza, d’troucc’ servidūs, vignung a ciaval, cung atri ciavai da soma o musc’, spo ciangs da ciaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

cian (gad., grd., fas., caz., amp., LD) ↦ cian.

cián (fod.) ↦ cian.

ćian (mar., Badia) ↦ cian.

cianac Ⓔ CANNA + -ACEUS (Gsell 1990b:366) 6 1878 cianac’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. cianac mar. ćianac Badia ćianac
s.m. Ⓜ cianac
albero che ha smesso di crescere per mancanza di acqua (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ albero secco Ⓓ dürrer Baum ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

cianac (gad.) ↦ cianac.

ćianac (mar., Badia) ↦ cianac.

Cianacei 6 1858 Tschanazei (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Cianacëi fas. Cianacei caz. Cianacei bra. Cianacei fod. Cianacei amp. Canazei LD Cianacei
topon.
paese dell’alta val di fassa, in trentino (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Canazei Ⓓ Canazei ◇ a) dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) A forza de domanèr l’un e l’auter, un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides A forza de domanér l’un e l auter, un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

Cianacei (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ Cianacei. [ 159 ] Cianacëi (gad.) ↦ Cianacei.

Cianbolfin (fas.) ↦ Cianbolpin.

Cianbolpin 6 1866 Čanbolpin (BrunelG, Cianbolpin1866: titolo)
fas. Cianbolpin, Cianbolfin caz. Cianbolpin, Cianbolfin
antrop.
nome del protagonista maschile del racconto "canbolpin e dona chenina" (fas.) Ⓘ Cianbolpin, Cianbolfin Ⓓ Cianbolpin, Cianbolfin ◇ a) Cianbolpin e Dona Chenina Čanbolpin e Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866 (caz.); b) Gé é inom Cianbolfin. E vo che aede inom? Ǧé he inom Čanbolfin. E vo ke aede inom? BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).

Cianbolpin (fas., caz.) ↦ Cianbolpin.

ciancanté Ⓔ deriv. di cianch ‘sinistro’ (Gsell 1989a:147) 6 1878 ceangcantang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. ciancanté mar. ciancanté Badia ciancantè grd. ciancanté caz. cenchenèr
v.intr. Ⓜ ciancanteia
1 reggersi male sulle gambe, piegando ora da una parte ora dall’altra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, caz. Mz 1976) Ⓘ barcollare Ⓓ taumeln ◇ a) s’alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ‘ng trŭ sott terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
2 muoversi alternativamente in due opposte direzioni (gad. V/P 1998) Ⓘ oscillare Ⓓ wanken, schwingen ◇ a) sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

ciancanté (gad., mar., grd.) ↦ ciancanté.

ciancantè (Badia) ↦ ciancanté.

cianch Ⓔ formazione espressiva (cfr. it. zampa) (Gsell 1999b:247) 6 1763 man tschancha ‘sinistra manus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. cianch † grd. cianch fas. cianch caz. cianch col. cianch, zanch amp. zanco LD cianch
agg. Ⓜ cianc, cianca, ciances
che sta dalla parte del cuore, che è a sinistra rispetto a un punto di riferimento (gad. B 1763, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sinistro Ⓓ linke ◇ a) dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

cianch (grd., fas., caz., col., LD) ↦ cianch.

cianch † (gad.) ↦ cianch.

ćiancia (mar.) ↦ ciantia.

ciancion (fod.) ↦ canzon.

cianea (amp.) ↦ cianeva.

ćianea (mar.) ↦ cianeva.

cianeva Ⓔ CANABA ‹ ϰάναβος (EWD 2, 149) 6 1763 cianoa ‘cella vinaria’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cianoa mar. ćianea Badia ćianô fas. cèvena caz. cèvena bra. cianeva moe. cianeva fod. ciauna amp. cianea LD cianeva MdR ćianô
s.f. Ⓜ cianeves
locale fresco, interrato o seminterrato, adibito alla conservazione di alimenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cantina, scantinato Ⓓ Keller, Kellergeschoss ◇ a) Chëstes nes dà le miù vin che l’ostì à inte ćianô. Quëstes nes da le miù viǹ che l’ostì ha inte çhiannô. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR).

cianeva (bra., moe., LD) ↦ cianeva.

cianfonia Ⓔ SYMPHONIA (EWD 2, 136) 6 1821 cianfonies f. pl. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
grd. cianfonia
s.f. Ⓜ cianfonies
discorso privo di fondamento (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ chiacchiera Ⓓ Plauderei, Geschwätz ◇ a) Y chërda prëst po bera Piere, / Ne fajëde gran cianfonies, / Jide prëst n calonia I kërda prëst po bera Piere, / Ne faʃhëde gran cianfonies, / Shide prest n kalonia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

cianfonia (grd.) ↦ cianfonia.

ćianô (Badia, MdR) ↦ cianeva.

cianoa (gad.) ↦ cianeva.

cianpanoto (amp.) ↦ ciampanoz.

cianpo (amp.) ↦ ciamp1.

ciantà (amp.) ↦ cianté.

ciantament Ⓔ deriv. di cianté  (EWD 2, 150) 6 1878 ciantamentg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. ciantamënt mar. ćiantamont Badia ćiantamënt grd. ciantamënt
s.m. Ⓜ ciantamenc
insieme di suoni musicali modulati dalla voce, accompagnato o no dal suono di uno o più strumenti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ canto Ⓓ Gesang ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens y de bona vëia Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

ciantamënt (gad., grd.) ↦ ciantament.

ćiantamënt (Badia) ↦ ciantament.

ćiantamont (mar.) ↦ ciantament.

ciantar (bra., moe.) ↦ cianté.

cianté Ⓔ CANTĀRE (EWD 2, 150; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’kant-a-) 6 1763 ciantè ‘cano’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cianté mar. ćianté Badia ćiantè grd. cianté fas. ciantèr caz. ciantèr bra. ciantar moe. ciantar fod. cianté col. centà amp. ciantà LD cianté MdR ćiantè
v.intr. Ⓜ cianta
modulare musicalmente la voce (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cantare Ⓓ singen ◇ a) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna. e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ‘na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. DeRüM, In[ 160 ] ciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); d) l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dal ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); f) canche l univa daujin ala cësa, audel che i sunova, y ch’i ciantova chël tant ch’i pudova cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa, i chi ciantòa chel tang chi pudòa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa e canch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); i) Su, cianton, che ‘l é de iusto: / Rudiferia e po no pì! Su, c’ianton, che l’è de justo: / Rudiferia e po no pì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); j) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl cil le pan, / N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang, / En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); k) Aesse scrit ence dotrei cianzons, ma i Fascegn cianta dut per talian. Aössö scrit öntscho dotrei tschanzongs, mô i Faschöin tschanta dut per talian. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.); l) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
v.tr. Ⓜ cianta
eseguire una melodia vocale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cantare Ⓓ singen ◇ a) O selinità festiva! / Ciantes tu, che duc audiva. / Ie ulësse na santa viva. O selinità festiva! / Ciantes tu, ke duc udiva. / Ie ulës na santa viva. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’ éi ciantada Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Amez alté le Santiscim, por cianté le Tantum ergo Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
cianté do (grd.) Ⓘ seguire nel canto Ⓓ nachsingen ◇ a) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. / Degun ne tire scusa Giauride su la musa / I duc ciantëde do. / Degun ne tire skusa PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆

i la cianté (gad.) Ⓘ cantargliele a qualcuno Ⓓ die Leviten lesen ◇ a) Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! / Sciampa te stüa y téte l’ega santa! / I me tëmi scenó che l’Orco t’ la cianta. Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! / Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! / I me tëme scenò che l’Orco t’ la ćianta. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia) ◆ se la cianté (gad.) Ⓘ canticchiare Ⓓ vor sich hin singen ◇ a) ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta / sciöche mai se le dá, / fin ch’ai n á assá. ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta / sciöche mai s’ al dà, / finch’ ai n’à assà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

cianté (gad., grd., fod., LD) ↦ cianté.

ćianté (mar.) ↦ cianté.

ćiantè (Badia, MdR) ↦ cianté.

ciantèr (fas., caz.) ↦ cianté.

ciantia Ⓔ CANTlCA (Plural von CANTlCUM) (EWD 2, 151) 6 1833 çhiantia (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252)
gad. ciantia mar. ćiancia Badia ćiantia grd. ciantia fas. ciantia fod. ciántia col. ciantia LD ciantia MdR ćiantia
s.f. Ⓜ cianties
1 composizione per canti e strumenti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ canzone Ⓓ Lied ◇ a) spo sce la löna ilominâ le ciastel, se la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota spo se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Por la Mëssa novela en onur de Dî. / Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí Per la Mássa novella in onur de Díe. / Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 atto o discorso che si ripete con esasperante monotonia (MdR) Ⓘ canzone Ⓓ Leier ◇ a) Scé, scé, chësta é la ćiantia de tüć i sartus! - Ëise fat vost cunt? Ŝé, ŝé, quësta é la çhiantia de tütg i sartùs! - Ëise fat vost cunt? DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252 (MdR)
cianzon.

ciantia (gad., grd., fas., col., LD) ↦ ciantia.

ciántia (fod.) ↦ ciantia.

ćiantia (Badia, MdR) ↦ ciantia.

Cianton de Bertol 6 1866 Čanton de Bertol (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
fas. Cianton de Bértol
topon.
zona del paese di canazei (fas.) Ⓘ Cianton de Bertol Ⓓ Cianton de Bertol ◇ a) Zacan l’à troà sul Cianton de Bértol doi veies, che i se recordèa zeche Zacan l a troà sul Čanton de Bertol doi vejes, ke i se recordea zeke BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

Cianton de Bértol (fas.) ↦ Cianton de Bertol.

ciantor (fas.) ↦ ciantour.

ciantour Ⓔ it. cantore (EWD 2, 150) 6 1860 cantore pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. cantur Badia cantur fas. ciantor fod. cantor amp. cantor LD ciantour
s.m.f. Ⓜ ciantours, ciantoura, ciantoures
chi canta in un coro (gad., fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corista, cantore Ⓓ Chorsänger, Chorist ◇ a) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs? O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

ciantour (LD) ↦ ciantour.

cianzon Ⓔ it. canzone (EWD 2, 150) 6 1844 canz̄ón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. cianzon bra. cianzon fod. canzon, ciancion amp. canzon
s.f. Ⓜ cianzons
1 composizione per canti e strumenti (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M [ 161 ] 2 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ canzone Ⓓ Lied ◇ a) Aesse scrit ence dotrei cianzons, ma i fascegn cianta dut per talian. Aössö scrit öntscho dotrei tschanzongs, mô i Faschöin tschanta dut per talian. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.)
2 componimento lirico formato da un numero indeterminato di stanze o strofe (fas., amp.) Ⓘ canzone, poesia Ⓓ Gedicht ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); c) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
ciantia.

cianzon (fas., bra.) ↦ cianzon.

ciaogné (mar.) ↦ ciaugné.

ciaorié (mar.) ↦ ciaurié.

ciap (col.) ↦ clap.

ciapa (col., amp.) ↦ clapa.

ciapà (col., amp.) ↦ ciapé2.

ciapar (bra., moe.) ↦ ciapé2.

ciapé1 Ⓔ deriv. di zapa ‘zampa, piede’ (Gsell 1992a:157) 6 1864 zapeda p.p. f.sg. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. ciapé mar. ciapé grd. zapé fod. zapé col. zapà amp. zapà LD ciapé
v.intr. Ⓜ ciapa
mettere giù, appoggiare il piede (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ posare il piede, pestare Ⓓ auftreten, treten
ciapé sot (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ calpestare, pestare Ⓓ niedertreten, zertreten ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

ciapé (gad., mar., LD) ↦ ciapé1.

ciapé2 Ⓔ ven. ciapar ‹ CAPULĀRE (Lardschneider 1933:129) 6 1807 tgiappà p.p. m.sg. (PlonerM, Erzählung4GRD1807:46)
grd. giapé fas. ciapèr caz. ciapèr bra. ciapar moe. ciapar fod. ciapé col. ciapà amp. ciapà LD ciapé
v.tr. Ⓜ ciapa
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) la dijea semper: Noe che ciape ence gio na viesta de òr? la disöa semper: Noö chö tschappö öntschö gio no viesta dö or. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. / I no é catives. Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. / I non è catives. Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); e) Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); f) percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann perciè nos òng ciapè cast tosat liegher e san DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
3 riuscire ad avere ciò che si chiede o si desidera (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ ottenere Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) El Segnor. No vegne auter. / Le creature. Po perché pa no? El Segnor. No se ciapa nia da magnar. El Segnor. Nò vegne auter. / Le creature. Pò perche pa nò? El Segnor. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) N’é giapà, son vedla muta! Ne giapà, song vödla Muta! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); d) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nesciugn ge n dajea. allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nessungn ghièn dasèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); f) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
4 prendere e tenere stretto con forza (fas., amp. C 1986) Ⓘ afferrare Ⓓ ergreifen ◇ a) la é coreta dò l’aga per ciapar al fus. a ö correta dô l’aga per tschappar al’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); b) al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); c) la l’à ciapà per la man e la l’à menà te n’autra cambra la l a čapà per la man e la l a menà te un autra kambra BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); d) Co ra zates gentilmente / El i ciapa par el col Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.)
5 attrarre qualcuno con lusinghe (grd.) Ⓘ adescare Ⓓ ködern ◇ a) Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? / Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giape- [ 162 ] les tan che segur! Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? / Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
6 mettere al mondo bambini (grd.) Ⓘ avere figli Ⓓ ein Kind bekommen ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
7 assumere, fare propria una qualità, una forma, un attributo; avere come risultato, come effetto (amp.) Ⓘ prendere Ⓓ bekommen ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
8 cogliere, sorprendere (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ trovare Ⓓ antreffen ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
9 riferito ad atti violenti, buscare, beccare oppure a cose spiacevoli e dannose, subire, patire (fas.) Ⓘ prendere, ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
10 mettere in atto, attuare (amp.) Ⓘ prendere Ⓓ umsetzen ◇ a) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
11 occupare con la forza (fas.) Ⓘ conquistare Ⓓ erobern ◇ a) al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
ciapé cuer (amp.) Ⓘ avere il coraggio Ⓓ den Mut finden ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ ciapé da cef (fas.) Ⓘ cominciare dall’ inizio Ⓓ vom Anfang an beginnen ◇ a) Ades orime duc i ujes e duta la fenestres e armeres, perché ciape da cef e vae dò e dò. Ades urime duc i uʒ̉es e duta la fenestres e armeres, perke čape da čef e vae do e do. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.) ◆ ciapé de retourn (fas.) Ⓘ riavere Ⓓ wiederbekommen ◇ a) l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a tgjapá san de retorn HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (fas.) ◆ ciapé su 1 (grd. G 1923, fas.) Ⓘ prender su e andare Ⓓ nehmen und gehen ◇ a) G’é vegnù l’estro de jir per l mondo. L ciapa sù e l se n va. G’ö vegnù l’estro dö schir per al mondo. Al tschappa sù ö’l sin va. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.) 2 (fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ buscare, contrarre, prendersi Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) "Che berdon él po chiò, no me tire po massa da vejin, che magari me ciape sù poies." "Ke berdon el po kiò, no me tire po masa da veʒ̉in, ke magari me čape su pojes". BrunelG, Cianbolpin1866:14 (bra.) ◆ ciapé su l trentun (amp.) Ⓘ prender su e andare Ⓓ nehmen und gehen ◇ a) ‘L é da feise mereea, / Ch’i no ciape su el trentun / Ch’i no dighe a r’assenblea / Ve saludo, adio comun. Le da feise mereea, / chi no ciape su el trent’ un / Chi no dighe ara semblea / Ve saludo adio Comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.) ◆

se ciapé (amp.) Ⓘ buscarsi Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ se les ciapé (fas.) Ⓘ prenderle Ⓓ Prügel beziehen ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

ciapé (fod., LD) ↦ ciapé2.

ciapel Ⓔ CAPPELLUS (EWD 2, 152) 6 1763 ciapel ‘pileus’; ciapel de stram ‘pileus stramineus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciapel mar. ćiapel Badia ćiapel grd. ciapel fas. ciapel bra. ciapel fod. ciapel amp. ciapel LD ciapel
s.m. Ⓜ ciapiei
copricapo maschile o femminile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappello Ⓓ Hut ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); c) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia, col ciapel sot le brac I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ ei foss’ te dlisia, col ciapell soutt ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
mete su l ciapel (amp.) Ⓘ mettersi il cappello Ⓓ den Hut aufsetzen ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciapel (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ ciapel.

ćiapel (mar., Badia) ↦ ciapel.

ciapèr (fas., caz.) ↦ ciapé2.

ciapo (amp.) ↦ clap.

Ciapuin (fas.) ↦ Capion.

ciar (bra., moe.) ↦ cer.

ciar Ⓔ CARRUS (EWD 2, 154) 6 1763 ciàr ‘carrus, traha’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciar mar. ćiar Badia ćiar grd. ciar fas. cèr bra. ciar moe. ciar fod. ciar amp. ciar LD ciar
s.m. Ⓜ ciars [ 163 ]
veicolo composto essenzialmente di un piano destinato a sostenere un carico e da ruote che ne permettono la trazione con sforzo minimo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carro Ⓓ Wagen ◇ a) ‘l ea el capo, ma in scondon / el menaa chi outre tolpe / come un ciar par el temon ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

ciar (gad., grd., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ ciar.

ćiar (mar., Badia) ↦ ciar.

ciará (gad., mar., Badia) ↦ cialà.

ciaratí (gad.) ↦ ciaretier.

ćiaratí (Badia) ↦ ciaretier.

ciarcé Ⓔ CIRCĀRE (EWD 2, 156; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kIrk-a-) 6 1858 ćiarćé (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. ciarcé mar. ćiarćé Badia ćiarćé grd. ciarcë fas. cercèr bra. ciarciar, cerciar fod. ciarcé col. zercé, zarcé amp. zercà LD ciarcé
v.tr. Ⓜ cercia
provare il sapore di un cibo, di una bevanda (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assaggiare Ⓓ kosten, probieren ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) "Él chisc ciüfs?" damanel. "No", dij la uma, "al é peries, " se pliëia a n cöie zacotantes: "Töi mo cërcia." "Elle chisc’ ceuff?" daman’l. "No", disc’ la uma, "el è pěries, " sè plieia a ‘ng couie zaccotantes: "Toi mo ciercia." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); c) Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

ciarcé (gad., fod., LD) ↦ ciarcé.

ciarcë (grd.) ↦ ciarcé.

ćiarćé (mar., Badia) ↦ ciarcé.

ciarciar (bra.) ↦ ciarcé.

ciardon (amp.) ↦ giardon.

ciaré (gad., MdR) ↦ cialé.

ćiaré (mar.) ↦ cialé.

ćiarè (Badia) ↦ cialé.

ciarear (bra., moe.) ↦ ciarié.

ciarestia Ⓔ adattamento di it. carestia (GsellMM) 6 1832 chjarestia (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. ciarestia mar. ćiarestia Badia ćiarestia grd. ciarestia fas. ciarestìa caz. ciarestìa fod. ciarestia amp. ciarestia LD ciarestia
s.f. sg.
grande scarsezza di generi di prima necessità e spec. di viveri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carestia Ⓓ Hungersnot ◇ a) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Y do, ch’ël s’ova magià via dut, iel unì na gran ciarestia te chël paesc I dò, ch’el s’ oa magià via tutt, jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); d) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.).

ciarestia (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ ciarestia.

ciarestìa (fas., caz.) ↦ ciarestia.

ćiarestia (mar., Badia) ↦ ciarestia.

ćiaretí (mar.) ↦ ciaretier.

ciaretier Ⓔ it. carrettiere (EWD 2, 155) 6 1844 caretiér (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. ciaratí mar. ćiaretí Badia ćiaratí grd. ciaretier fod. caretier amp. caretier LD ciaretier
s.m. Ⓜ ciaretiers
chi guida la carretta o il carro (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carrettiere Ⓓ Fuhrmann ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

ciaretier (grd., LD) ↦ ciaretier.

ciargèr (caz.) ↦ ciarièr.

ciarià (amp.) ↦ ciarié.

ciarié Ⓔ CARRICĀRE (EWD 2, 160) 6 1763 ciariè ‘onero’; ciariè ‘onustus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciarié mar. ćiarié Badia ćiarié grd. ciarië fas. ciarièr caz. ciarièr, ciargèr bra. ciarear moe. ciarear fod. ciarié col. ciarié amp. ciarià LD ciarié
v.tr. Ⓜ ciaria
1 porre qualcosa o qualcuno sopra un sostegno o mezzo di trasporto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caricare Ⓓ aufladen, beladen ◇ a) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 affaticare, estenuare, dare un senso di grave molestia fisica o morale (gad.) Ⓘ opprimere Ⓓ bedrücken ◇ a) Canch’Idî ó fá nasce tröp dl bëgn por meso de na porsona, la ciariel de tribolaziuns, y chësc é sëgn, ch’Idî i conzedará gran benedisciun Cang ch’Iddì ŏ fa nasce troupp d’l bengn’ pur mezzo dena persona, la ciariel d’tribulaziungs, e chesc’ è sengn’, ch’Iddì i conzederà grang benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ciariés, ciarieda, ciariedes
1 che si caratterizza per l’abbondanza di una determinata qualità o che manifesta con pienezza un determinato stato d’animo (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ pieno, carico Ⓓ voller ◇ a) N uem, ciarià de debic Ung vuem, tgiarià dœ debitg PlonerM, Erzählung[ 164 ] 5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic Uŋ om çharié de debitŝ PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja le mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc fosc lominusc les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ fosc’ luminusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); e) pecios fosc, ciamó ciariá de nëi pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 affaticato, estenuato (grd.) Ⓘ oppresso Ⓓ bedrückt ◇ a) Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

ciarié (gad., fod., col., LD) ↦ ciarié.

ciarië (grd.) ↦ ciarié.

ćiarié (mar., Badia) ↦ ciarié.

ciarièr (fas., caz.) ↦ ciarié.

ciarità (grd., fas.) ↦ ciarité.

ciarité Ⓔ it. carità ‹ CĀRITĀS (EWD 2, 161) 6 1873 carità (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. ciarité mar. ćiarité Badia ćiarité grd. ciarità, carità fas. ciarità bra. carità moe. carità fod. carité, carità amp. carità LD ciarité
s.f. sg.
1 amore di dio e del prossimo (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carità, misericordia Ⓓ Nächstenliebe, Barmherzigkeit ◇ a) Intan le fi d’Idî i â dit en bela ciarité: No pité, - y al corp mort: - Leva sö; - le mort é gnü vi, y é lové sö. Intang’ ‘l Fì d’Iddì i ā ditt in bella carità: No pittè, - e al corp mort: - Leva sou; - ‘l mort è gnu vì, ed è l’vè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elemosina, carità Ⓓ Almosen, Wohltätigkeit ◇ a) Ra disc pura ra Scritura / Prima a nos ra carità. A disc, pura ra scrittura / Prima a nòs ra carità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

ciarité (gad., LD) ↦ ciarité.

ćiarité (mar., Badia) ↦ ciarité.

ciarlatan Ⓔ it. ciarlatano, ven. zarlatan (Lardschneider1933:455) 6 1844 z̄arlatàn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
grd. zarlatan fas. ciarlatan fod. ciarlatan col. zarlatan amp. zarlatan
s.m.f. Ⓜ ciarlatans, ciarlatana, ciarlatanes
chi si spaccia per quello che non è, chi cerca il proprio guadagno dandola ad intendere, impostore, gabbamondo (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ciarlatano Ⓓ Scharlatan, Quacksalber ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

ciarlatan (fas., fod.) ↦ ciarlatan.

ciarn (bra.) ↦ cern.

ciaro (amp.) ↦ cer.

ciaro (fod., col.) ↦ cler.

ciaroncel (moe.) ↦ cajencel.

ciarü (gad.) ↦ cialù.

ćiarü (mar., Badia) ↦ cialù.

ciasa Ⓔ CASA (EWD 2, 163) 6 1763 ciasa ‘domus’; patrogn de ciasa, del mesch ‘dominus domus vel praedii’ (Bartolomei1763-1976:74, 91)
gad. ciasa mar. ćiasa Badia ćiasa grd. cësa fas. cèsa caz. cèsa bra. ciasa moe. ciasa fod. cesa amp. ciasa LD ciasa MdR ćiasa
s.f. Ⓜ ciases
1 costruzione eretta dall’uomo per propria abitazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ casa Ⓓ Haus ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan anche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); f) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. A ći ora sunse partis da ćiasa? Iö mine da la mesa da les cinch. Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. A çhi óra sunse partis da çhiasa? Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); h) e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa e canch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Aposta no, dij l ost, percie ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! Apòsta no, diŝ l’òst, pertgë voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); j) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp. Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 fig. famiglia, stirpe (fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ casa fig., casato Ⓓ Haus fig., Geschlecht ◇ a) Él rich? Ël é bëin de bot rich e de na bona ćiasa. Él ric? Ël é bëiǹ de bòt ric e de ‘na bonna çhiasa. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) Mo mineste tö, ch’ël n’en sie inće de plü rić e de de mius ćiases che chëst che devënta soldas? Mó mineste teu, ch’ël n’eǹ sie inçhié de plü riçh e de [de] miùs çhiases che quëst che devënta soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); c) La seconda ciasa nobile é chela del Savoi. La söcondö tschiasa nobilö ö chöllo del Savoi. [ 165 ] 1 ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.)
3 fig. l’ambito territoriale, tradizionale e culturale, cui si riferiscono le esperienze affettive, morali, politiche dell’individuo, in quanto appartenente a un popolo (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ patria Ⓓ Heimat ◇ a) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
a ciasa 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ a casa Ⓓ nach Hause ◇ a) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, ch’ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Dona Chenina à dit che vegnide sobito a cèsa. Dona Kenina à dit, ke vegnide sobito a čes̄a. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); c) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) 2 (fod.) Ⓘ in casa, a casa Ⓓ daheim ◇ a) e va damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa e va dampra, ‘l clama ‘n fameìs, e ‘l domana ci che i fess a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ◆ ciasa de Die (gad.) Ⓘ casa di Dio Ⓓ Gotteshaus ◇ a) Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆ ciasa paterna (MdR) Ⓘ casa paterna Ⓓ Elternhaus ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆

ester a ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere a casa Ⓓ zu Hause sein, daheim sein ◇ a) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? / O scé, dërt bëin, a vösc comandi. / Él a ćiasa? E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? / O ŝé, dërt bëiǹ, a veuŝ comandi. / Él a çhiasa? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR) ◆ ester

de ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere di casa Ⓓ beheimatet sein ◇ a) Mo el l disc: "Gé son chiò de cèsa." Chisc i à scomenzà a grignèr a sentir che n forestier che nesciugn no l cognoscea, vel esser chiò de cèsa. Mo el l diš: "Ge son kiò de česa". Kiš i a scomenʒà a grigner a sentir, ke un forestier ke nesugn no l cognošea, vel esser kiò de čes̅a. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ jì a

ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andare a casa Ⓓ nach Hause gehen ◇ a) Ël é tëmp, che iö m’en vade a ćiasa per ne ves incomodé plü die. Ël é tëmp, ch’jeu m’eǹ vade a çhiasa per ne ves in[c]omodé plü die. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239 (MdR); b) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent sse impò korious de ʒ̉ir na uta a čes̅a a vedér, ke ke feš mia ʒ̉ent BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ sté a ciasa (fas., amp.) Ⓘ stare a casa Ⓓ zu Hause bleiben ◇ a) Śon Marieta, te fesc meo / che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo / che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) Se l’é po semper stat a cèsa o se l’é se n jit e se chela sfessa de Sas de Pordoi la é amò o no, de chel no sé gé. Se l’è po semper stat a česa o se l e se n ʒit e se kela sfesa de Sas de Pordoi la e amò o no, de kel no se ge. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆

sté da ciasa (MdR) Ⓘ abitare Ⓓ wohnen ◇ a) Olà stàl da ćiasa? / Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Olà stal da çhiasa? / Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) So inom é Iaco Antone Schwarz. / Iö n’à l’onur de le conësce. Olà stàl de ćiasa? Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. / Jeu n’ha l’onor de le connësce. Olà stal de çhiasa? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR).

ciasa (gad., bra., moe., amp., LD) ↦ ciasa.

ćiasa (mar., Badia, MdR) ↦ ciasa.

ciasadafech (bra.) ↦ ciasadafuech.

ćiasadafü (mar.) ↦ ciasadafuech.

ciasadafüch (gad.) ↦ ciasadafuech.

ćiasadafüch (Badia) ↦ ciasadafuech.

ciasadafuech Ⓔ comp. di ciasa + da + fuech (EWD 2, 164) 6 1763 ciasa da fuch ‘culina’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciasadafüch mar. ćiasadafü Badia ćiasadafüch grd. cësadafuech fas. cèsa da fech caz. cesadafech bra. ciasadafech fod. cesadafuoch LD ciasadafuech
s.f. Ⓜ ciasesdafuech
luogo, locale appositamente attrezzato per la preparazione e la cottura delle vivande (gad. B 1763; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cucina Ⓓ Küche ◇ a) l’é jit vin banch che l’era te n piz de cèsa da fech le sit vin banch che lera te un piz de cesa da fech IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt; intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment; intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

ciasadafuech (LD) ↦ ciasadafuech.

ciaseta (fas.) ↦ ciasota.

ciason (fas.) ↦ cason.

ciasota Ⓔ deriv. di ciasa (EWD 2, 163) 6 1878 ciaſotta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. ciasota mar. ćiasota Badia ćiasota grd. ciasota fas. ciaseta fod. ciasota LD ciasota
s.f. Ⓜ ciasotes
costruzione di sassi o di legname usata specialmente come deposito o come ricovero dei pastori (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas., fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ baita Ⓓ Hütte ◇ a) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

ciasota (gad., grd., fod., LD) ↦ ciasota.

ćiasota (mar., Badia) ↦ ciasota.

ćiâssa (mar.) ↦ ciaussa.

ciastel1 Ⓔ CASTELLUM (EWD 2, 167) 6 1763 ciastel ‘arx’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciastel mar. ćiastel Badia ćiastel grd. ciastel fas. ciastel bra. ciastel fod. ciastel amp. castel LD ciastel
s.m. Ⓜ ciastiei
costruzione medievale adibita a residenza abituale [ 166 ]

1 del signore, munita di torri e mura a scopo difensivo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ castello Ⓓ Schloss, Burg ◇ a) cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir cassù fossô un tschastèl, mô laitö nössuin nô se fidô dormir ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.); b) le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

ciastel (gad., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ciastel1.

Ciastel2 6 1821 Ciastel (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. Ciastel grd. Ciastel LD Ciastel
topon.
capoluogo dell’omonimo comune tra la val gardena e la valle di tires (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Castelrotto Ⓓ Kastelruth ◇ a) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
Ciastelrot.

Ciastel (gad., grd., LD) ↦ Ciastel2.

ćiastel (mar., Badia) ↦ ciastel1.

Ciastelrot 6 1865 Ciastellrott (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. Ciastelrot Badia Ciastelrot fas. Ciastelrot
topon.
capoluogo dell’omonimo comune tra la val gardena e la valle di tires (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ Castelrotto Ⓓ Kastelruth ◇ a) De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
Ciastel2.

Ciastelrot (gad., Badia, fas.) ↦ Ciastelrot.

ciastiar (bra.) ↦ ciastié.

ciastich (fas.) ↦ castighe.

ciastié Ⓔ CASTĪGĀRE (EWD 2, 62) 6 1631 chiastiei p.p. m.pl. (Proclama1631-1991:157)
gad. castié mar. casćé, ciastié † S. Martin castié Badia castié, ciastié † grd. castighé fas. ciastièr bra. ciastiar moe. castigar fod. ciastié col. castigà amp. castigà LD ciastié MdR castié
v.tr. Ⓜ ciastieia
punire al fine di correggere (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ castigare, punire Ⓓ strafen, bestrafen ◇ a) E olà vëgn i vizi castià con maiù rigor che inte le militare. Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch E olà vëgn i vizi castià coǹ majù rigor che inte le militare. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Domenedie aiüta, ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć i prosc e da bëin, e ch’ël premierà inće n dè, sco, da l’atra pert, ël castierà con rigor i frać e i ostinà. Domenedie ajüta, ël che é dagnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg i proŝ e da bëiǹ, e ch’ël premierà inçhié ‘ǹ dè, sco, da l’atra pärt, ël castierà coǹ rigòr i fratg e i ostinà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) por gauja, che ël fô tan feter da baldi y da lásceme en pesc, che ël ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi e da lasseme in pęš, che val nẹ ćastiava co̮n jo̮stizia les o̮ffẹžes fattẹs ad attri PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); e) por gauja ch’al fô de natural tan frat y tan da nia, ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri per gauža ch’ål foa de natorål tan frat ẹ tan da nia, ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); f) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); g) Dî me castiëies, sc’ i mënti Dio me castieie, s’ i mente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

ciastié (fod., LD) ↦ ciastié.

ciastié † (mar.) ↦ casćé.

ciastièr (fas.) ↦ ciastié.

ciata Ⓔ da collegare a nordit. zata (EWD 2, 168) 6 1873 zàtes pl. (Anonim, ManageriaComunal1873:35)
gad. ciata Badia ciata † grd. ciata, ciota fas. ciata bra. ciata fod. ciata col. zata amp. zata LD ciata
s.f.
ciascuno degli arti degli animali (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ branca, zampa Ⓓ Tatze, Pfote, Pranke ◇ a) El, par zento, a ra por śente / De zincuanta, e pì el tol / Co ra zates śentilmente / El i ciapa par el col. El par zento, ara por zente / De zinquanta, e pi el tòl / Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

ciata (gad., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ciata.

ciatà (col., amp.) ↦ giaté.

ciata † (Badia) ↦ ciata.

ciatada (fod.) ↦ ciateda.

ciatadü (gad., mar., Badia) ↦ ciatarù.

ciatarol (caz.) ↦ ciatarù.

ciataröl (moe.) ↦ ciatarù.

ciatarù Ⓔ deriv. di ciata ´ciascuno degli arti degli animali’ + -ŪTUS (Gsell 1999b:247) 6 1878 ceattadudes f.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. ciatadü mar. ciatadü Badia ciatadü grd. ciatarù fas. ciatarul caz. ciatarol moe. ciataröl fod. ciatarù
agg. Ⓜ ciatarus, ciataruda, ciatarudes
di pianta, che si sviluppa con esuberante vigore (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ rigoglioso Ⓓ üppig, dicht ◇ a) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

ciatarù (grd., fod.) ↦ ciatarù.

ciatarul (fas.) ↦ ciatarù.

ciaté (fod.) ↦ giaté. [ 167 ] ciaté † (gad.) ↦ giaté.

ciatè † (Badia) ↦ giaté.

ciateda Ⓔ deriv. di ciata 6 1873 zatàdes f. pl. (Anonim, ManageriaComunal1873:40)
fod. ciatada col. zatada amp. zatada
s.f. Ⓜ ciatedes
colpo di zampa (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ zampata, artigliata Ⓓ Tatzenhieb, Prankenhieb ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

ciau (moe.) ↦ cef.

ciaudamenter Ⓔ it. caldamente (EWD 2, 128) 6 1878 cialdament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120)
gad. cialdamenter Badia cialdamenter
avv.
con ardore, con fervore (gad.) Ⓘ calorosamente Ⓓ wärmstens ◇ a) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

ciaudiera Ⓔ CALDĀRIA con suffisso - iera ‹  ven. -(i)era (Gsell 1990b:365) 6 1763 cialdira ‘cacabus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cialdira mar. ćialdira Badia ćialdira fod. ciaudiera amp. cioudiera, ciudiera LD cialdira
s.f. Ⓜ ciaudieres
capace recipiente di rame o altro metallo, usato per farvi bollire acqua o altri liquidi (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caldaia Ⓓ Kessel ◇ a) Y le miú de düc, le Bagn de Valdander, che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

ciaudiera (fod.) ↦ ciaudiera.

ciaudin Ⓔ deriv. di ciaut (EWD 2, 128) 6 1878 cialdina f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. cialdin mar. ćialdin Badia ćialdin grd. ciaudin fas. ciaudin fod. ciaudin LD ciaudin
agg. Ⓜ ciaudins, ciaudina, ciaudines
caldo molto gradevole, tepore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ calduccio Ⓓ wohlig warm ◇ a) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’aisciöda Dopo ch’l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

ciaudin (grd., fas., fod., LD) ↦ ciaudin.

ciaugnar (moe.) ↦ ciaugné.

ciaugné Ⓔ ahd. kiuwan (EWD 2, 171) 6 1878 ceaugnè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. ciaugné mar. ciaogné Badia ciaugné grd. ciaunië fas. ciugnèr bra. ciugnar moe. ciaugnar fod. ciaugné col. zaugné LD ciaugné
v.tr. Ⓜ ciaugna
schiacciare ripetutamente qualcosa coi denti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ masticare Ⓓ kauen ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ciaugnés, ciaugneda, ciaugnedes
fig. visibilmente addolorato, abbattuto, affranto (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ angustiato, afflitto Ⓓ betrübt ◇ a) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria, pur r’vè ciamò d’noutt a so palazz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

ciaugné (gad., Badia, fod., LD) ↦ ciaugné.

ciauna (fod.) ↦ cianeva.

ciaunië (grd.) ↦ ciaugné.

ciaura (fas., caz.) ↦ cioura.

Ciaurí (gad.) ↦ Ciaurì.

Ciaurì 6 1870 Caprile (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Ciaurí fod. Ciaurì col. Ciaurì, Caprile amp. Caprile LD Ciaurì
topon.
una frazione di alleghe, in provincia di belluno (gad. DLS 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Caprile Ⓓ Caprile ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Ciaurì (fod., col., LD) ↦ Ciaurì.

ciaurié Ⓔ da collegare con ven. zavariar ‹  *DISVARIĀRE  ? (Gsell 1991a:121) 6 1763 ciauriè ‘vario’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciaurié mar. ciaorié Badia ciaurié fas. zavareèr bra. zavarear fod. ciaurié, ciavarié col. zavarié amp. zavareà, zaareà LD ciaurié
v.intr. Ⓜ ciaurieia
1 vedere in sogno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ andare sognando Ⓓ halbwach träumen ◇ a) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciauriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí, en dübe sc’ al ciauriâ, o sc’ al ê verité dan i edli L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì, in dubbio s’el ceauriā, o s’el ē veritè dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 essere in delirio, parlare in stato di delirio (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ delirare, vaneggiare Ⓓ irrereden, fantasieren ◇ a) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) E se no, ch’i crepe pura / Cie mai tanto zaareà / Ra disc pura ra Scritura / Prima a nos ra carità. E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà / A disc, pura ra scrittura / Prima a nòs ra carità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

ciaurié (gad., Badia, fod., LD) ↦ ciaurié.

ciaussa Ⓔ CAUSA (EWD 2, 172) 6 1763 ciausa ‘armentum’; schi colla ciausa ‘pabulor’ (Bartolomei1763-1976:74, 97)
gad. ciaussa mar. ćiâssa Badia ćiaussa
s.f. sg.
l’insieme degli animali domestici (gad. B 1763; A 1879; [ 168 ] A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ bestiame Ⓓ Viehbestand, Vieh ◇ a) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia).

ciaussa (gad.) ↦ ciaussa.

ćiaussa (Badia) ↦ ciaussa.

ciaut Ⓔ CAL(I)DUS (EWD 2, 128) 6 1763 ciald ‘calidus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cialt mar. ćialt Badia ćialt grd. ciaut fas. ciaut fod. ciaut amp. cioudo LD ciaut MdR ćialt
agg. Ⓜ ciauc, ciauda, ciaudes
1 che si trova ad una temperatura superiore a quella normale o abituale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caldo Ⓓ warm ◇ a) Le tëmp ne podess pa ester plü bel ël. / N’él mia massa ćialt? / Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela Le tëmp ne podess pa estr plü bel ël. / N’él mia massa çhiald? / Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) No ‘l é cioudo ancuoi, ne fiedo, / no ‘l é vento, ‘l é del ver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, / no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ ai stais cialc y saurí La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceocch’ ei stì cialtg’ e saurì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); d) tröc l’ascoltâ y se convertî, ai l’amâ, y pitâ leghermes cialdes a süa mort troucc’ l’ascoltā e se convertī, ei l’amà, e pittā legrimes cialdes a sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 fig. recentissimo o appena ultimato (con allusione al pane appena sfornato o alle vivande appena tolte dal fuoco) (gad.) Ⓘ caldo fig., fresco fig.Ⓓ ofenfrisch fig., frisch fig. ◇ b) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
s.m. Ⓜ ciauc
l’alta temperatura dovuta al clima, alla stagione, ad un mezzo o impianto di riscaldamento (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caldo, calore Ⓓ Wärme, Hitze ◇ a) Co po pa giaté chisc tan, che nëus, che on supurtà l ciaut y la fadia de dut l di, ulach’ ëi à mé laurà n’ëura? Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous, chë oŋ supportà ‘l tgiàud y la fadia de dutt ‘l di, ulà ch’ëi hà më laurà un’ëura? VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) iló vál ite le cialt ince d’invern, y ai ne patësc mai frëit illò vale ite ‘l cialt incie d’ingvèr, e ei nè patesc’ mai freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
bon ciaut (gad.) Ⓘ calduccio Ⓓ wohlig warm ◇ a) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt, olache döt madorî snel. Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

ciaut (grd., fas., fod., LD) ↦ ciaut.

ciauza Ⓔ CALCEA (EWD 2, 132) 6 1763 cialses f. pl. ‘tibiale’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cialza mar. ćialza Badia ćialza grd. ciauza fas. ciauza fod. ciauza amp. ciouza, zoza LD ciauza MdR ćialza
s.f. Ⓜ ciauzes
indumento a maglia che riveste il piede e parte della gamba (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ calza Ⓓ Strumpf ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
ciauza da ciampanela (gad.) Ⓘ calzettone Ⓓ Wadenstrumpf, Kniestrumpf ◇ a) Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (gad.).

ciauza (grd., fas., fod., LD) ↦ ciauza.

ciauzar (col.) ↦ ciauzé.

ciauzarin Ⓔ deriv. di ciauzé (EWD 2, 134) 6 1856 tgiutzarinss m. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. ciuzarin bra. ciuzarin moe. ciuzerin
s.m. Ⓜ ciauzarins
scarpa bassa e leggera (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scarpetta Ⓓ Damenschuh, ausgeschnittener Schuh ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

ciauzé Ⓔ CALCEĀRIUS (EWD 2, 133) 6 1763 cialzà ‘calceus’; na sola de cialzà ‘solea’ (Bartolomei1763-1976:73, 99)
gad. cialzá mar. ćialzà Badia ćialzá fas. ciuzé caz. ciuzé col. ciauzar LD ciauzé
s.m. Ⓜ ciauzés
calzatura che copre il piede dalla pianta alla caviglia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ scarpa Ⓓ Schuh ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile, y déi l’anel tla man, y i cialzá tl pe. Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile, e dé-i l’annell in tla mang, e i tgialzà t’ el pé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ ciauzel, scarpo.

ciauzé (LD) ↦ ciauzé.

ciauzel Ⓔ *CALCEALIS (Gsell 1990b:365) 6 1821 ciauzei pl. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
grd. ciauzel fod. ciauzel
s.m. Ⓜ ciauzei
calzatura che copre il piede dalla pianta alla caviglia (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ scarpa Ⓓ Schuh ◇ a) Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / Sce Stina vën de mei. Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / She Stina vën de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura, n bon per de ciauzei De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura, en bon pèr de ciauzei [ 169 ] SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.)
ciauzé.

ciauzel (grd., fod.) ↦ ciauzel.

ciauzon (LD) ↦ calzon.

ciaval Ⓔ CABALLUS (EWD 2, 173; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ ka’Ball-a) 6 1763 ciaval ‘equus’; schi a ciaval ‘equito’ (Bartolomei1763-1976:74, 97)
gad. ciaval mar. ćiaval Badia ćiaval grd. ciaval fas. ciaval fod. ciaval amp. caval LD ciaval MdR ćiaval
s.m.f. Ⓜ ciavai, ciavala, ciavales
mammifero domestico degli equini (equus caballus) (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cavallo Ⓓ Pferd ◇ a) Mi care Mercadant! De le ćiaval che m’avëis menè, ne sunsi nët nia contënt. Mi care Mërcadant! De le çhiaval che m’avëis menè, ne sunsi nëtt nia contënt. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos E sci c’ a chesta cavales / s’ i ra sòna a pi no pos DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); f) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
a ciaval (gad.) Ⓘ a cavallo Ⓓ zu Pferd ◇ a) tröc sorvidus, vignun a ciaval troucc’ servidūs, vignung a ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ◆ jì a ciaval (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavalcare Ⓓ reiten ◇ a) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

ciaval (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ ciaval.

ćiaval (mar., Badia, MdR) ↦ ciaval.

ciavalaria Ⓔ adattamento di it. cavalleria (EWD 2, 174) 6 1878 cavellaria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. ciavalaria Badia ciavalaria grd. ciavalerìa fas. cavalarìa fod. cavaleria
s.f. sg.
milizia che combatte a cavallo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879) Ⓘ cavalleria Ⓓ Kavallerie ◇ a) Dan porta linia a linia aspetâ la ciavalaria y l’infantaria. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

ciavalaria (gad., Badia) ↦ ciavalaria.

Ciavaleis 6 1856 Ciavaleis (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. Ciavalëis fas. Ciavaleis bra. Ciavaleis fod. Ciavaleis amp. Cavalese LD Ciavaleis
topon.
centro amministrativo, culturale e storico della valle di fiemme (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cavalese Ⓓ Cavalese ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

Ciavaleis (fas., bra., fod., LD) ↦ Ciavaleis.

Ciavalëis (gad.) ↦ Ciavaleis.

ciavalerìa (grd.) ↦ ciavalaria.

ciavalier Ⓔ adattamento di it. cavalliere (EWD 2, 174) 6 1878 cavalier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. ciavalier mar. ćiavalier Badia ćiavalier grd. ciavalier fas. cavalier fod. cavalier amp. cavalier LD ciavalier
s.m. Ⓜ ciavaliers
1 titolo che nella gerarchia araldica segue quello di nobile (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavaliere Ⓓ Ritter ◇ a) y scebëgn ch’ara i portâ gran amur a chël brau jonn ciavalier, êra pö ’ci ëra döta en leghermes e sebengn’ ch’ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 chi va o viaggia a cavallo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavaliere Ⓓ Reiter ◇ a) y al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc e el s’ è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

ciavalier (gad., grd., LD) ↦ ciavalier.

ćiavalier (mar., Badia) ↦ ciavalier.

ciavar (bra., moe.) ↦ ciavé.

ciavarié (fod.) ↦ ciaurié.

ciave (col.) ↦ clef.

ciavé Ⓔ CAVĀRE (EWD 2, 176) 6 1763 ciavè fora ‘eruo’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciavé Badia ćiavè grd. giavé fas. ciavèr bra. ciavar moe. ciavar fod. giavé col. giavà amp. jaà LD ciavé
v.tr. Ⓜ ciava
formare una cavità nel terreno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scavare Ⓓ graben, ausgraben
se ciavé la fossa (fod.) Ⓘ scavarsi la fossa Ⓓ sich das eigene Grab schaufeln ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finamai a se giavà stes la fossa. De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
sćiavé.

ciavé (gad., LD) ↦ ciavé.

ćiavè (Badia) ↦ ciavé.

ciavëi (gad.) ↦ ciavel.

ćiavëi (mar., Badia, MdR) ↦ ciavel.

ciavel Ⓔ CAPILLUS (EWD 2, 177) 6 1763 ciavaei pl. ‘capillus’; ciavei pl. ‘villus’ (Bartolomei1763-1976:74) [ 170 ]
gad. ciavëi mar. ćiavëi Badia ćiavëi grd. ciavël fas. ciavel fod. ciavel col. ciael amp. ciael LD ciavel MdR ćiavëi
s.m. Ⓜ ciavei
ciascuno dei peli del cuoio capelluto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capello Ⓓ Haar ◇ a) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi, y unjova i piesc de Gejù cun n unguent Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi, y uns̄òva i pièŝ di Ges̄ù con un’unguënt VianUA, Madalena1864:193 (grd.); e) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

ciavel (fas., fod., LD) ↦ ciavel.

ciavël (grd.) ↦ ciavel.

ciavèr (fas.) ↦ ciavé.

ciaveza Ⓔ CAPITIUM (EWD 2, 179) 6 1857 ćiavëza (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. ciavëza mar. ćëza Badia ćiavëza fas. ciaveza fod. ciavëza col. ciaveza amp. caeza LD ciaveza
s.f. Ⓜ ciavezes
finimento di corda o di cuoio per la testa degli equini e dei bovini (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavezza Ⓓ Zaum
tla ciaveza (gad.) Ⓘ a freno Ⓓ im Zaum ◇ a) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza! Vè Martin, t’ es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

ciaveza (fas., col., LD) ↦ ciaveza.

ciavëza (gad., fod.) ↦ ciaveza.

ćiavëza (Badia) ↦ ciaveza.

ciaza (col.) ↦ ciacia.

ciazola (fas.) ↦ cazuela.

cich (grd., fas., fod.) ↦ cighe.

cichera (fod.) ↦ chichera.

cicolata Ⓔ it. cioccolata 6 1833 ćiocolàda (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. ciuchelada mar. ciuchelada Badia zuchelada grd. ciculata fas. ciocolata fod. cicolata amp. cicolata LD cicolata MdR ciocolada
s.f. Ⓜ cicolates
bevanda preparata stemperando polvere di cacao in acqua o latte caldo (MdR) Ⓘ cioccolata Ⓓ Schokolade ◇ a) Avëise vöia de bëire con mè üna taza de ciocolada? Iö ves ringrazie; ëla me scialda massa. Avëise veuja de bëire coǹ mè üna tazza de ćiocolàda? Jeu ves ringrazie; ëlla me scialda massa. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

cicolata (fod., amp., LD) ↦ cicolata.

ciculata (grd.) ↦ cicolata.

cie Ⓔ QUĪ(D) (EWD 2, 116) 6 1763 cì ‘tamquam’; da cie pert ‘quacumque’ (Bartolomei1763-1976:73, 76)
gad. ci mar. ći Badia ći grd. cie, ce fas. che caz. che fod. cie, ci col. ci amp. ce LD cie MdR ći
pron.
‘quale cosa’, ‘quali cose’, in frasi interrogative ed esclamative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ che, quale, cosa Ⓓ was, welcher ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Po diral: cie ues pa? Po diral: cie vues pa? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); e) Ti donca ci n disto? Ti donca tgin disto? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Ći tëmp él pa? Ël é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Çhi tëmp él pa? Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); g) Ci dijessel mai lonfer, / Sc’ al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Ce da ride a ‘l vede cioco Ce da ride al vede ciòco DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); j) Möt, ci dijeste dl Giubileo? Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); k) Ma non on fosc rajon d’esse contente?… / Ce dijeo śente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente?… / Cie digeo zente? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Ci ve resta a la fin? Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta. "Ci él?" scraia le conte dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. "Ci elle?" scraia ’ l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
agg.
in frasi interrogative e esclamative, seguito da un nome o a un aggettivo, è equivalente a ‘quale’, usato per ambedue i generi e numeri (gad., grd., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ che, come, quale Ⓓ was für…, wie ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? giœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) N’é giapà, son vedla muta! / diejana! cie cossa burta? Ne giapà, song vödla Muta! / die schana! chië cosa burta? PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Chël orghen ci n rumour! Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Ci n dijeiso cie? Çhi n’diṡeiso çhie? PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, Lo[ 171 ] deMasciza1844-1929:113 (amp.); g) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
cie che 1 (gad., grd. L 1933; F 2002, fod., MdR) Ⓘ ciò che, cosa Ⓓ was ◇ a) Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Y à cherdà un di servidëurs, y damandà, cie che chësc ie pa. Y ha cherdá ung dei servidoures, y domandá, chié che chest joe pa. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); d) Bun, sën alda mio bun fre: / Ci che i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) (Le Vijo:) Os ponsede / y dijede / ci ch’orëis, por me! (L’ Vijo:) Os punsede / y dijede / ći ch’orëis, pur me! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); f) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Ël á cherié sorëdl, la löna, les stëres, y döt ci che te vëighes chiló El à c’riè sored’l, la luna, les sterres, e dutt cicche t’ veighes chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia) 2 (gad., amp., MdR) Ⓘ che cosa, cosa Ⓓ was ◇ a) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Ci che te dijes pro chësc tö? Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. Tgi che te disches pro cast tō? HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’à menè da püch J’oresse giaǹ savëi çhi che t’ has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba. e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) ◆ cie che mai (gad. V/P 1998, fas., amp.) Ⓘ qualsiasi cosa Ⓓ was auch immer ◇ a) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) dajeme vèlch da magnèr che me contente che che mai l’é. daʒ̉eme velk da magner, ke me kontente ke ke mai l è. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ cie mai (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ macché Ⓓ ach was, ach quatsch ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

cie (grd., fod., LD) ↦ cie.

cief (col.) ↦ cef.

ciel Ⓔ CAELUM (EWD 2, 186) 6 1763 tschil ‘coelum’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. cil mar. ci Badia cil grd. ciel fas. ciel caz. ziel fod. ciel col. ziel amp. zielo LD ciel
s.m. Ⓜ ciei
1 spazio siderale percepibile, di colore variabile a causa dell’atmosfera terrestre (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cielo Ⓓ Himmel ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Che valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla sun ciel. kę va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ sun tšíel. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 copertura mobile, composta da un drappo di stoffa pregiata sorretto da aste, sotto il quale si portano in processione l’ostia consacrata, le reliquie o le statue dei santi (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ baldacchino Ⓓ Himmel, Baldachin ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 nella dottrina cristiana, sede di dio e dei beati; paradiso celeste (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ cielo, paradiso Ⓓ Himmel, Paradies ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Iö tolará ca y jará da mi pere, y i dijará: Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Jö torá ca, e shará da mi père, e i dirá: Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) Gé levaré sù, e jiré da mi père, e diré: Père! gé é pecià en ciel e contra de te. Jé levaré su, e shiré da mi pére, e diré: Pére! j’é peggiá in tschiel e contra de te. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl cil le pan Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); f) Dal ciel ie dejidre fertuna Dal ciöl jë des̄idre fortuna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

ciel (grd., fas., fod., LD) ↦ ciel.

cier (gad., mar., Badia) ↦ zirm.

ciera Ⓔ nordit. ciera ‹ afrz. chiere [ ‹ χάρα?] (EWD 2, 202) 6 1805 ciera (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. cira mar. cira Badia cira grd. ciera fas. cera fod. ciera col. ziera amp. ziera LD ciera
s.f. sg.
1 aspetto del volto, come manifestazione di buono o cattivo stato di salute (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cera, colorito Ⓓ Aussehen, Gesichtsfarbe ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ursula Dapoz / l pèr, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto / Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se [ 172 ] bete su’ museto / Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada dales leghermes continues ch’i bagnâ i edli y degorô jö por le müs. Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada dalles legrimes continues, ch’i bagnā i oudli e degorò jou pur ‘l mūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
2 atteggiamento del volto che esprime uno stato d’animo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ aspetto del viso, espressione Ⓓ Miene ◇ a) Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Gonot s’injenedlâra spo jö, se le drucâ al cör, y tan ch’ara i ciarâ cun amabla cira da rí dijôra: O mi Dî: co mai se podarái rengrazié assá dl bëgn, che m’ëis fat a me lascé chësta creatöra amabla? Gonot s’ingjenedlāla spo jou, s’ ‘l druccā al cour, e tang ch’ella i ciarā cung amabil ceìra da rì dijōla: O mi Dì: cō mai s’ pudarai ringraziè assà d’l bengn’, ch’m’ais fatt a m’lascé chesta creatura amabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
avei na bona ciera (grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere un bell’ aspetto Ⓓ eine gute Gesichtsfarbe haben, gesund aussehen ◇ a) Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.) ◆ ciera da rì (gad.) Ⓘ sorriso Ⓓ Lächeln ◇ a) Bela, sciöche de n angel, é tüa cira da rì, caro mi fi Bella, sceoucche deng’ angel, è tua ceira da rì, caro mi fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia) ◆ sce

cieres ne ment (grd. G 1923; L 1933) Ⓘ se le apparenze non ingannano Ⓓ wenn nicht alle Anzeichen trügen ◇ a) J. La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. S̄. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

ciera (grd., fod., LD) ↦ ciera.

cierf (fod.) ↦ cerf.

cierne (fod.) ↦ cerne.

ciert (fod.) ↦ cert.

cies (MdR) ↦ cis.

cigar (bra., moe.) ↦ cighé.

cighe Ⓔ deriv. di cighé (EWD 2, 183) 6 1878 ceìghi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103)
gad. cighe mar. cigo Badia cighe grd. cich fas. cich fod. cich col. zich
s.m. Ⓜ cighi
manifestazione di gioia mediante emissione della voce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ grido di giubilo Ⓓ Jauchzer ◇ a) tan maiú gnô la fola dles porsones, che la saludâ cun cighi y scraiamënc de ligrëza tang maiù gnē la folla dles persones, ch’la saludā cung ceìghi e scraiamentg’ d’ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

cighe (gad., Badia) ↦ cighe.

cighé čig - (onomatop.) (EWD 2, 183) 6 1821 cighè (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. cighé mar. cighé Badia cighé grd. cighé fas. cighèr bra. cigar moe. cigar fod. cighé col. zigà amp. zià LD cighé
v.intr. Ⓜ ciga
1 provare, manifestare giubilo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giubilare Ⓓ jauchzen ◇ a) Bera Cristl, Die ve l paie, / Śën ulons pa cighé Y bel prësc se maridé. Bera Kristl, Die vel paje, / Sën ulonse pa cighè / I bel prësh se maridè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) A per, a man a man, / Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan A per, a man a man, / Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Śën jons a gusté. / La cuega porta su / Dl dut assé y plu. / Da bever plu che assé, / Che n posse drët cighé. Sën ſhonse a gustè. / La kuega porta su / Del dut assè i plu. / Da bever plu k’assè, / Ke n posse drët cighè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
2 strepitare con la voce (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) L’é jit a robar un gran muge de fun e l’à lascià jù al più picol mago. Chest l’é jit bon en ju ma prest l’à scomenzà a cigar che l’à freit e che se lo tirasse su. Lö schit a robar un gran mugö dö fum ö la lassà schu al più picol mago. Chöst lö schit bon un schu mô pröst la scomenza a zigàr, chö la freit ö chö se lo tirassö su. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) I morc se spavënta jön funz de cortina, sc’al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

cighé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ cighé.

cighèr (fas.) ↦ cighé.

cignar (bra., moe.) ↦ cigné.

cigné Ⓔ *CINNĀRE + SĪGNĀRE (EWD 2, 184) 6 1828 tschig’na (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. cigné mar. ciügné Badia cigné grd. cinië fas. cignèr bra. cignar moe. cignar fod. cigné col. zigné LD cigné
v.intr. Ⓜ cigna
fare cenni d’intesa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accennare, ammiccare Ⓓ zuwinken, nicken ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. / Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches, / Sarerà i uedli pro, / Ciniarà da nuef - de no. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. / Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches, / Sarerà i uedli pro, / Ciniarà da nuef - de no. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) l’à vedù un ciaf de na bela tousa, che ge cignaa sù la vedù un tschaf dönnô bellô touschô, chö g’ tschiniava sù ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.).

cigné (gad., Badia, fod., LD) ↦ cigné.

cignèr (fas.) ↦ cigné.

cigo (mar.) ↦ cighe.

cigola (fas.) ↦ ciola.

cigon Ⓔ deriv. di cighe (EWD 2, 183) 6 1848 cigun (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. cigun mar. cigun Badia cigun grd. cigon fas. cigon fod. cigon
s.m. Ⓜ cigons
grido acuto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ strillo Ⓓ gellender Schrei, [ 173 ] Juchzer ◇ a) Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

cigon (grd., fas., fod.) ↦ cigon.

cigun (gad., mar., Badia) ↦ cigon.

cijé (fod.) ↦ cijidé.

cijèr (fas.) ↦ cijidé.

cijidé čiš - (onomatop.) (EWD 2, 185) 6 1852 cigiréa 3 (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. cijidé, zijidé mar. cijidé Badia cijidé grd. cijidé fas. cijèr fod. cijé amp. zizidà, cijirà LD cijidé
v.intr. Ⓜ cijideia
1 sfriggere, crepitare; sibilare (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfrigolare, crepitare, sibilare Ⓓ prasseln, knistern, zischen
2 di suoni cupi e fragorosi, echeggiare profondamente per un certo tempo (amp. Mj 1929; Q/K/F 1988) Ⓘ rimbombare Ⓓ dröhnen ◇ a) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? / Duto cuanto cijirea / Da Tofana a Crepedel! Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? / Duto quanto cigiréa / Da Tofana a Crepedel! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

cijidé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ cijidé.

cijirà (amp.) ↦ zizidà.

cil (gad., Badia) ↦ ciel.

cima Ⓔ it. cima 6 1843 in cima (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
fas. cima fod. cima
s.f. Ⓜ cimes
parte più alta, verticale, sommità di qualcosa (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ cima Ⓓ Spitze
en cima (fod.) Ⓘ in cima Ⓓ zu oberst ◇ a) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, / Via n cima de Fedaia! Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.) ☝

insom.

cima (fas., fod.) ↦ cima.

cin’ (attributivo) (gad.) ↦ cinch.

cina (gad., mar., Badia) ↦ china.

cincanta Ⓔ QUINQUAGINTA (EWD 2, 187) 6 1763 cinchanta ‘quinquaginta’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cincanta mar. cincanta Badia cincanta grd. cincanta fas. cincanta bra. cincanta fod. cincánta col. zincuanta amp. zincuanta LD cincanta
num.
numero composto da cinque decine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cinquanta Ⓓ fünfzig ◇ a) Al nes á dit Mëssa Novela, / Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’ agn ch’al é bele sté. Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Chest l’é da dute doi le part da la Veisc, contarà cincanta ciase e na bela lejia de Sèn Piere. Chöst lö da duttö doi lö part dalla Veisch, contarà tschinchanta tschiasö ö nô bellô leschia dö Sen Pierö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); c) Doi fova a n seniëur debit; un ova da i dé cincanta, l auter cincënt munëides. Doi fòa a uŋ Signour debit; uŋ òva da jë dè cincànta, l’àuter ciŋcent munëides. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); d) El, par zento, a ra por śente / De zincuanta, e pì el tol / Co ra zates śentilmente / El i ciapa par el col. El par zento, ara por zente / De zinquanta, e pi el tòl / Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

cincanta (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., LD) ↦ cin-

canta.

cincánta (fod.) ↦ cincanta.

cincent Ⓔ com. di cinch + cent 6 1864 ciŋcent (VianUA, Madalena1864:194)
gad. cincënt grd. cincënt fas. cincent fod. cinchcënt col. zinchzent amp. zinchezento LD cincent
num.
numero costituito da cinque centinaia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cinquecento Ⓓ fünfhundert ◇ a) Doi fova a n seniëur debit; un ova da i dé cincanta, l auter cincënt munëides. Doi fòa a uŋ Signour debit; uŋ òva da jë dè cincànta, l’àuter ciŋcent munëides. VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

cincent (fas., LD) ↦ cincent.

cincënt (gad., grd.) ↦ cincent.

cinch Ⓔ QUINQUE (EWD 2, 187) 6 1763 cinch ‘quinque’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cinch, cin’ (attributivo) mar. cinch, cin’ (attributivo) Badia cinch, cin’ (attributivo) grd. cinch, cin’ (attributivo) fas. cinch bra. cinch fod. cinch col. zinch amp. zinche, zinch’ LD cinch MdR cinch
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al quattro (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cinque Ⓓ fünf ◇ a) N dé ch’ël stê söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs che se la rajonava. ‘Ǹ dé ch’ël stê seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs che se la raĝionava. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) L sciusciur l’é vegnù più da vejin, / M’é pissà, chisc vel demò vin, / Mo no, l’era cinch persone / Con le sie bale e balone. L šušùr l e vegnù plu da vežìn, / M’he pisà, kis vël demò ving, / Mo no, l era čink persone / Kon le sie balle e balone. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); d) De ste zinche co se sente / Dì che i é besties, basta ben / I é beate, i é contente / Se i à vena, e ben da fen. De ste zinche co se sente / Di chi jé besties, basta ben / Jè beate, jĕ contente / Se jà vena, e ben da fen. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.); e) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’ amezz alla cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
s.f. pl.
le ore cinque del mattino, le ore diciassette (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ cinque Ⓓ fünf Uhr ◇ a) A ći ora sunse partis da ćiasa? / Iö mine da la mesa da les cinch. A çhi óra sunse partis da çhiasa? / Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR). [ 174 ]

cinch (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ cinch.

cinchcënt (fod.) ↦ cincent.

cinië (grd.) ↦ cigné.

cioca Ⓔ nordit. cioca ‹ CLOCCA (EWD 2, 188) 6 1833 çhiocches (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. cioca mar. ćioca Badia ćioca grd. cioca fas. cioca moe. ciuca fod. cioca amp. cioca LD cioca MdR ćioca
s.f. Ⓜ cioches
grossa ubriacatura, sbronza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sbornia, ubriacatura Ⓓ Rausch ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

cioca (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cioca.

ćioca (mar., Badia, MdR) ↦ cioca.

cioch Ⓔ deriv. di cioca (EWD 2, 188) 6 1763 cioch ‘ebrius’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cioch mar. ćioch Badia ćioch grd. cioch fas. cioch bra. cioch moe. ciuco fod. cioch amp. cioco LD cioch MdR ćioch
agg. Ⓜ cioc, cioca, cioches
detto di chi si trova in condizioni di intossicazione alcolica acuta (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubriaco Ⓓ besoffen, betrunken ◇ a) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica: "Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć!" ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica: "Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh!" DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); b) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen Čiok l era ognun beng, beng, / De kest voles mëter peng BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.)
s.m.f. Ⓜ cioc, cioca, cioches
chi è in condizioni di intossicazione alcolica acuta (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ ubriaco Ⓓ Betrunkener ◇ a) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

cioch (gad., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cioch.

cioch (moe.) ↦ ciuch.

ćioch (mar., Badia, MdR) ↦ cioch.

ciocì (amp.) ↦ clocì.

ciocia (amp.) ↦ cioscia.

cioco (amp.) ↦ cioch.

ciocolada (MdR) ↦ cicolata.

ciocolata (fas.) ↦ cicolata.

ciodí (gad.) ↦ ciuldì.

ćiodi (mar., Badia) ↦ ciuldì.

ćiodí (mar.) ↦ ćiodi.

ćiodì (MdR) ↦ ciuldì.

ciodo Ⓔ nordit. ciòdo ‹ CLAUS ‹ CLĀVUS (EWD 2, 191) 6 1878 ciodi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. ciodo Badia ćiodo grd. ciodo fas. ciodo fod. ciodo amp. ciodo LD ciodo
s.m. Ⓜ ciodi
barretta di ferro con un’estremità appuntita usata per connettere due elementi, per fissare, appendere o sostenere qlc. (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiodo Ⓓ Nagel ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc, spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces, mo plü stersc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’, spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces, mo plou stersc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

ciodo (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ciodo.

ćiodo (Badia) ↦ ciodo.

cioé Ⓔ it. cioè 6 1833 cioè (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. cioé Badia cioé grd. cioè amp. cioè MdR cioè
congiunz.
ha funzione dichiarativa ed esplicativa, col significato di ‘intendo dire, vale a dire, in altre parole’ e sim. (gad., grd., amp., MdR) Ⓘ cioè, ovvero Ⓓ und zwar, nämlich ◇ a) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) El no ebe calche idea / Vera lingua, cioè chel che ‘l é!… El no ebbe, calche idĕa / Vera lingua, cioè chel che le!… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); d) N vedl ciavalier, ch’i â tigní sura nöt, Guelfo cioé, cui atri sü compagns, dijô, che chël bun vësco, ch’â dé adöm Genofefa y Sigfrid, consacrâ en chël de na dlijia nöia ’Ng ved’l cavalier, ch’i ā tignì sura noutt, Guelfo cioè, cui atri su compangn’s, dijō, che chel bung vesco, ch’ā dè adum Genofefa e Sigfrid, consagrā ing chel dè na dlisia nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

cioé (gad., Badia) ↦ cioé.

cioè (grd., amp., MdR) ↦ cioé.

ciof Ⓔ nordit. ciof/ciuf ‘ciocca di capelli’ con passaggio semantico a ‘mazzo, fiore’ (Gsell 1989a:147); ciof dal tonn calco sul pustert. tonderpuschn ‘Donnerblume’ (Craffonara 1993:54) 6 1763 ciuf ‘flos’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciüf mar. ciöf Badia ciüf grd. ciof fod. ciof LD ciof
s.m. Ⓜ ciofs
pianta che produce fiori, spec. ornamentali (gad. B 1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fiore Ⓓ Blume ◇ a) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce nia atramënter se preparâl por Genofefa te chël desert ascognü le plü amabl dover de familia. Sceoucch’ el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng [ 175 ] bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa t’ chel deſert ascognù ‘l plou amabil dover de familia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

ciof (grd., fod., LD) ↦ ciof.

ciöf (mar.) ↦ ciof.

cioira (mar.) ↦ ceviera.

ciola Ⓔ CĒPULLA (EWD 2, 193) 6 1844 z̄éoles f. pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. ciola mar. ciola Badia ciola grd. ciola fas. cigola fod. ceola col. zeola amp. zeola LD ciola
s.f. Ⓜ cioles
bulbo commestibile di pianta erbacea delle liliacee (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cipolla Ⓓ Zwiebel ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc / el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc / el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

ciola (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ ciola.

cioleta Ⓔ deriv. di ciol (EWD 2, 191) 6 1873 zoletes f. pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. ciolëta mar. ciolëta Badia ciolëta grd. ciulëta fas. cioleta fod. ciolëta col. zoleta amp. zoleta
s.f. Ⓜ cioletes
asola a cordoncino, nei vestiti, per infilarvi il gangherino o un normale bottone come allacciatura (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986) Ⓘ gangherella, maglietta Ⓓ Öse ◇ a) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen, / E zoletes e zoletoi / Par se strenśe su i galoi. De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen, / E zoletes e zoletoi / Par se strense, su’ i galoi. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

cioleta (fas.) ↦ cioleta.

ciolëta (gad., mar., Badia, fod.) ↦ cioleta.

cioleton Ⓔ deriv. di ciolet (EWD 2, 191) 6 1873 zoletoi m. pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. zoleton
s.m. Ⓜ cioletons
strumento metallico per affibiare vesti o parti di esse (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ gancetto Ⓓ Haken ◇ a) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen, / E zoletes e zoletoi / Par se strenśe su i galoi. De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen, / E zoletes e zoletoi / Par se strense, su’ i galoi. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

ciöm (gad., mar.) ↦ cium.

ciont (mar.) ↦ cent.

ciontöna (mar.) ↦ centuna.

ciora (Badia) ↦ cioura.

ciöra (mar.) ↦ cioura.

ciorlo Ⓔ nordit. ciorlo, ciurlo ‹ onomatop. č-rl (EWD 3, 197) imitante il rumore della trottola 6 1872 zurle pl. (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. ciorlo mar. ćiorlo Badia ćiorlo grd. ciorlo fas. ciorlo caz. ciorlo, ciurlo bra. cerlo moe. ciurlo fod. ciorlo †, zurlo, ciurlo col. zurlo amp. zurlo
s.m.f. Ⓜ ciorli, ciorla, ciorles
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ sciocco, balordo Ⓓ Tölpel ◇ a) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / ch’i à el diśordin cassù inson. Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

ciorlo (gad., grd., fas., caz.) ↦ ciorlo.

ćiorlo (mar., Badia) ↦ ciorlo.

ciorlo † (fod.) ↦ ciorlo.

ciorvel (gad., mar.) ↦ cervel.

cioscia Ⓔ prelat. * čuska (EWD 2, 198); ? (GsellMM) 6 1878 ceŏscea (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. cioscia Badia cioscia grd. cioscia fas. cioscia fod. cioscia amp. ciocia
s.f. Ⓜ ciosces
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (gad. A 1879; Ma 1950, grd. L 1933, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ cespuglio Ⓓ Busch, Strauch ◇ a) Al mina de rové pro na cioscia de röses El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

cioscia (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ cioscia.

ciot Ⓔ dtir. tschott(e) ‹ ahd. scotto ‹ EXCOCTA (EWD 2, 199) 6 1864 ĉot (VianUA, JanTone1864:198)
gad. ciote mar. ciote Badia ciote grd. ciot fod. ciot LD ciot
s.m. sg.
latticino ottenuto dalla ricottura del siero di latte con aggiunta di siero acido (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ricotta Ⓓ Quark, Topfen ◇ a) sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

ciot (grd., fod., LD) ↦ ciot.

ciota (grd.) ↦ ciata1.

ciote (gad., mar., Badia) ↦ ciot.

ciou (amp.) ↦ cef.

cioudiera (amp.) ↦ ciaudiera.

cioudo (amp.) ↦ ciaut.

cioura Ⓔ CAPRA (EWD 2, 195; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kapra) 6 1763 ciora ‘capra’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cioura mar. ciöra Badia ciora grd. cëura fas. ciaura caz. ciaura fod. cioura amp. cioura LD cioura
s.f. Ⓜ cioures
mammifero ruminante domestico degli artiodattili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capra Ⓓ Ziege ◇ a) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se maridé / Ala cëures, ala "feides" / Nëus ne ulon pa se pensé. Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se maridè / A le ciaores a le feides / Neus ne ulumpa se pensè. ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); b) Canche jon pa vin Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Kan ke žon po vi n Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.). [ 176 ]

cioura (gad., fod., amp., LD) ↦ cioura.

ciouza (amp.) ↦ ciauza.

ciovira (gad.) ↦ ceviera.

Cipri 6 1878 Cipri (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. Cipro mar. Cipro Badia Cipro grd. Cipri, Ziper fas. Cipri, Cipro bra. Cipri moe. Cipri fod. Cipri
topon.
isola del mar mediterraneo (gad., grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ Cipro Ⓓ Zypern ◇ a) canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerá ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); e) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

Cipri (grd., fas., bra., moe., fod.) ↦ Cipri.

Cipro (gad., mar., Badia, fas.) ↦ Cipri.

cira (gad., mar., Badia) ↦ ciera.

circostanza (fas.) ↦ zircostanza.

cirum (fod.) ↦ zirm.

cis Ⓔ PRAECĪSUS (EWD 2, 204);  ? (da accostare a frl. dacîs ‘da vicino’?, GsellMM) 6 1833 ćies (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239)
gad. cis mar. cis Badia cis grd. cis fas. zis fod. cis, zis LD cis MdR cies
avv.
indica un grado eccezionale o straordinario di intensità, qualità, quantità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ particolarmente, oltremodo Ⓓ besonders, überaus ◇ a) N’é süa uma mia cies na ria fomena? / Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun, mo ëla morirà pa tost N’é süa uma mìa ćies ‘na ria fomena? / Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ, mò ëlla morirà pa tost DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); b) Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Chilò en avëise n toch de la miù cualité. / Chëst pano ne me plej nia cies ël. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. / Quëst pano ne me pläŝ nia ćies ël. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); c) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); d) La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta, mo no da öna pert, no dal’atra é cis crödia la mort dl iüst, porcí ch’al é Idî che consola le moribondo La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust, purcicch’ el è Iddì ch’consola ‘l moribondo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

cis (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ cis.

citar (moe.) ↦ ciutié.

cité (gad., Badia) ↦ zité.

ciuca (moe.) ↦ cioca.

ciucé Ⓔ *SŪCTIĀRE (EWD 2, 206) 6 1858 tschutschar (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
gad. ciucé grd. ciucé fas. ciucèr bra. ciuciar fod. ciucé col. zuzà amp. zuzà LD ciucé
v.tr. Ⓜ ciucia
prendere il latte dalla mammella o dal poppatoio, succhiando (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ succhiare, poppare Ⓓ saugen, lutschen ◇ a) L’à tout chest bez e l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. La tout chost bötz ö la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.).

ciucé (gad., grd., fod., LD) ↦ ciucé.

ciucèr (fas.) ↦ ciucé.

ciuch Ⓔ prelat. * tsūkko - (EWD 2, 207) 6 1763 tschuch ‘truncus’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. ciüch mar. ciüch Badia ciüch grd. ciuch fas. ciuch bra. ciuch moe. cioch fod. ciuch col. zuch LD ciuch
s.m. Ⓜ ciuc
ceppaia di albero abbattuto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ceppo Ⓓ Baumstumpf, Klotz ◇ a) Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

ciuch (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ciuch.

ciüch (gad., mar., Badia) ↦ ciuch.

ciuchelada (gad., mar.) ↦ cicolata.

ciucia Ⓔ deriv. di ciucé (Q/K/F 1982:63) x cioca 6 1844 ciucia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
amp. ciucia
s.f. Ⓜ ciuces
stato di ubriachezza, perturbamento mentale prodotto da eccessive dosi di alcool (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ ebbrezza Ⓓ Rausch, Betrunkenheit ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

ciucia (amp.) ↦ ciucia.

ciucia (bra.) ↦ cucia.

ciuciar (bra.) ↦ ciucé.

ciuco (moe.) ↦ cioch.

ciudiera (amp.) ↦ cioudiera.

ciüf (gad., Badia) ↦ ciof.

ciugnar (bra.) ↦ ciaugné.

ciügné (mar.) ↦ cigné.

ciugnèr (fas.) ↦ ciaugné.

ciuldì Ⓔ comp. di cie + vuel ( volei) + (cfr. EWD 2, 190) 6 1763 accetè ciodì ‘praeterquam’; ciodì ‘quomodo’; ciodino ‘cur non’ (Bartolomei1763-1976:68, 74)
gad. ciodí mar. ćiodi, ćiodí Badia ćiodi grd. ciuldì LD ciuldì MdR ćiodì
avv.
in proposizioni interrogative, richiede una rispo- [ 177 ] sta in fatto di causa o di fine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perché Ⓓ warum ◇ a) E ćiodì no? Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? E çhiodi nò? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

ciuldì (grd., LD) ↦ ciuldì.

ciulëta (grd.) ↦ cioleta.

cium Ⓔ ? (Gsell 1990:358) 6 1878 ceum (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. ciöm mar. ciöm Badia ciüm
s.m. Ⓜ cioms
frammento strappato di tessuto o di altro materiale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vecchio indumento, straccio, brandello Ⓓ altes Kleidungsstück, Stofffetzen ◇ a) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant, e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d’invern sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ‘ng ceum d’guant, descuzza soulla nei d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

ciüm (Badia) ↦ cium.

ciun (gad., grd., fod., LD) ↦ ceun.

ciurlo (caz.) ↦ ciorlo.

ciutar (bra.) ↦ ciutié.

ciüté (mar.) ↦ zité.

ciutèr (fas., caz.) ↦ ciutié.

ciutié Ⓔ cfr. lomb. alpino (t)šutar ‘spiare, guardare’ (Gsell 1990b:358) ‹ onomat. * čutt - (HWR 1995, 955) 6 1858 čutèr (ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175)
gad. ciutié mar. ciutié Badia ciutié grd. ciutië fas. ciutèr caz. ciutèr bra. ciutar moe. citar fod. ciutié LD ciutié
v.intr. Ⓜ ciutia
dirigere gli occhi, fissare lo sguardo su qualche persona o oggetto (fas. R 1914/99) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Canche jon pa vin Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Kan ke žon po vi n Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.).

ciutié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ ciutié.

ciutië (grd.) ↦ ciutié.

ciuzarin (fas., bra.) ↦ ciauzarin.

ciuzé (fas., caz.) ↦ ciauzé.

ciuzerin (moe.) ↦ ciauzarin.

ciuzon (fas.) ↦ calzon.

cizé (gad., mar.) ↦ zeche.

ćize (MdR) ↦ ćeze.

ćizé (MdR) ↦ ćeze.

clamé Ⓔ CLĀMĀRE (EWD 7, 96; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’klam-a-) 6 1631 (fes) Clamè (la festa) (Proclama1631-1991:156)
gad. tlamé mar. tlamé Badia tlamè grd. tlamé fas. chiamèr caz. chiamèr bra. chiamar moe. chiamar fod. clamé col. ciamà amp. ciamà LD clamé MdR tlamè
v.tr. Ⓜ clama
1 invitare una persona o un animale ad avvicinarsi, a intervenire, ad accorrere, a comparire, ecc., secondo i casi, pronunciandone il nome (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) E l’à chiamà un di famees, e l’à domanà, che che l’é chest. E l’a cglamá un dei famées, e l’à domaná, chèche l’è chest. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Dël clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) l chiama n famei, e l lo domana, che diaol fèjei a cèsa el clama ung famèi, e ‘l lo domàna, che diàol fesi a cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) Canch’i ie ruei a cësa, l pere tlama si fanc Càng chi iè ruèi a ciäsa, ‘l père tlama si fancc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa, e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, cie che vorea dì sta roba l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava, e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); g) Sc’ al é debojügn, che l’Imparadú nes tlama, A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 nominare, dare un nome (gad. V/P 1998, grd., fas., fod., amp.) Ⓘ chiamare Ⓓ nennen ◇ a) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Pare, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d’esser chiamà to fi. Pare, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Non son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
v.intr. Ⓜ clama
fermarsi in visita o presso qualcuno (gad. A 1879; P/P 1966, grd. F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ fermarsi Ⓓ einkehren ◇ a) Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l’ost Kan ke i è ruè sa Mortič i a kiamà alò da l ost BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
clamé fora (fas.) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) se vedea un muge de steile. Dapò l’à chiamà fora: "Oh che bela sera, oh che bela luna." sö vödöô un mugö dö steille. Dapô la chiamà fora: o chö bellô sörô, ö chö bellô lunô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.) ◆ se clamé 1 (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ chiamarsi, avere nome e cognome Ⓓ heißen ◇ a) Sun chel gran Sas, che se chiama Sas dal Mesdì, i disc che l’é un muge de bregostane. Sun chöl gran Sas, chö sö chiama sas dal [ 178 ] mesdi, i dis, chö lö un muge de brögostanö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) 2 (gad., fas.) Ⓘ chiamarsi, dichiararsi, riconoscersi Ⓓ sich schätzen, sich erachten ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.)
ciamé.

clamé (fod., LD) ↦ clamé.

clap Ⓔ deriv. di KLAPP(A) (Gsell 1992a:138) 6 1878 tlapp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. tlap mar. tlap Badia tlap grd. tlap fas. chiap fod. clap col. ciap amp. ciapo LD clap
s.m.
1 gruppo numeroso di persone, moltitudine, folla (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiera Ⓓ Schar ◇ a) dopo ch’ai á albü rengrazié a Idî te dlijia, ési atira piá ia deboriada col vësco venerabl, col bun Guelfo cui sü, y n gran tlap d’sorvidus dopo ch’ei à aibù ringraziè a Iddì te dlisia, eſi attira pià ia d’buriada col vesco venerabile, col bung Guelfo cui su, e ‘ng grang tlapp d’servidùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia)
2 numero considerevole, insieme di cose riunite (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ numero considerevole, mucchio Ⓓ Menge, große Anzahl ◇ a) E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

clap (fod., LD) ↦ clap.

clapa Ⓔ *CLAPPA (CAPPA x prelat. * klapp) (Gsell 1999b:232) 6 1821 tlapes pl. (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
gad. tlapa Badia tlapa grd. tlapa fas. chiapa fod. clapa col. ciapa amp. ciapa LD clapa
s.f. Ⓜ clapes
ferro che si mette sotto le zampe dei buoi (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzo ferro (per bestiame bovino) Ⓓ Hufeisen (für Rinder) ◇ a) Śën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles Sën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

clapa (fod., LD) ↦ clapa.

clarinet Ⓔ it. clarinetto (da CLĀRUS) (EWD 7, 109) 6 1856 clarinetg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. tlarinet mar. tlarinet Badia clarinet grd. tlarinet fas. clarinet bra. clarinet fod. clarinet amp. clarineto LD clarinet
s.m. Ⓜ clarinec
strumento a fiato costituito da una canna con fori liberi o chiusi da chiavi, che termina superiormente con un bocchino e inferiormente con un’espansione a campana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ clarinetto Ⓓ Klarinette ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

clarinet (Badia, fas., bra., fod., LD) ↦ clarinet.

clarineto (amp.) ↦ clarinet.

clavier Ⓔ dt. Klavier 6 1821 klavier (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. clavier Badia clavier grd. tlavier LD clavier MdR clavier
s.m. Ⓜ claviers
strumento a corde metalliche percosse da martelletti azionati da tastiera (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pianoforte Ⓓ Klavier ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ći imparëise pa a sonè? / I impare a sonè le clavier. / Oh, le clavier foss pa n bel divertimënt ël, mo plütost difizil da imparè. Çhi imparëise pa a sonè? / J’impare a sonè le clavier. / O, le clavier foss pa ‘ǹ bel divertimënt ël, mó plütost difficil da imparè. RüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

clavier (gad., Badia, LD, MdR) ↦ clavier.

cle (fod.) ↦ clef.

clef Ⓔ CLĀVIS (EWD 7, 100; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’klaB-e) 6 1763 clè ‘clavis’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. tle mar. tle Badia tle grd. tle fas. chief bra. chiaf moe. chiau fod. cle col. ciave amp. ciae LD clef
s.f. Ⓜ cleves
strumento metallico per aprire e chiudere serrature e lucchetti (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiave Ⓓ Schlüssel ◇ a) Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí Finalment’r r’và a ‘ng n’at’r grang usc’ de ferr, tira fora ‘l prum na tlě e destuda ‘l zavalì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

clef (LD) ↦ clef.

cler Ⓔ CLĀRUS (EWD 7, 102) 6 1763 cler dlù ‘ovi albumen’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. tler mar. tler Badia tler grd. tler fas. chièr bra. chiar moe. chiar fod. ciaro, cler † col. ciaro LD cler
agg. Ⓜ clers, clera, cleres
1 luminoso, sereno, non oscuro né offuscato; che permette una visione nitida degli oggetti circostanti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro Ⓓ klar ◇ a) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 ben percepibile, comprensibile o intelligibile (gad. DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; [ 179 ] Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro Ⓓ klar, deutlich ◇ a) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Diaol! La é ciara. Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà foreign:col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. Diaolo! La è ĉiara. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
avv.
in modo pienamente intelligibile (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ chiaramente Ⓓ klar ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

cler (LD) ↦ cler.

cler † (fod.) ↦ ciaro1.

clero (fas., fod., col.) ↦ clerus.

clerus Ⓔ it. clero / dt. Klerus 6 1870 Clero (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. tlerus grd. tlerus fas. clero fod. clero col. clero LD clerus
s.m. sg.
l’insieme dei sacerdoti, cui, in una chiesa è affidato il culto divino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ clero Ⓓ Geistlichkeit, Klerus ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

clerus (LD) ↦ clerus.

clina Ⓔ CRĪNIS ‘Haar’ (EWD 7, 104) 6 1828 tlines pl. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tlina mar. tlina Badia tlines (pl.) grd. tlina fas. clina fod. clina col. crina amp. chigna LD clina
s.f. Ⓜ clines
insieme dei crini ricadenti dalla parte superiore del collo del cavallo, del leone e sim. (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ criniera Ⓓ Mähne ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
clines fig. (gad. A 1895, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ criniera fig.Ⓓ Mähne fig. ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

clina (fas., fod., LD) ↦ clina.

clocì Ⓔ *CLOCCĀRE (Gsell 1999b:234) 6 1878 tlocceì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. tlocí mar. tlocí Badia tlocí grd. tlucì fas. chiocir fod. clocì amp. ciocì LD clocì
v.intr. Ⓜ cloc
essere instabile, malfermo, muoversi in qua e là (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tentennare, ballare Ⓓ wackeln ◇ a) Les parores fej tlocí le dënt, i fac le tira. Les parores fesc’ tlocceì ‘l dent, i fattg’ ‘l tira. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

clocì (fod., LD) ↦ clocì.

clota Ⓔ * clott(a) ‹  abair./alemann. klott- (cfr. FEW 16, 335) (Gsell 1992a:140) 6 1878 tlottes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. tlota mar. tlota Badia tlota fod. clota
s.f. Ⓜ clotes
ciocca di capelli scompigliati e arruffati (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ciuffo di capelli arruffati Ⓓ Zottel, verfilztes Haarbüschel ◇ a) En verité, Golo ê spaventus da odëi; stari en tlotes pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt In veritè, Golo ē spaventùs da udei; sterri in tlottes pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

clota (fod.) ↦ clota.

cloza Ⓔ dtir. kloazε (EWD 2, 213) 6 1828 clozza (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. cloza mar. cloza Badia cloza grd. tloza fas. clòzen
s.f. Ⓜ clozes
pera disseccata al forno (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pera essiccata Ⓓ Dörrbirne, Hutzel
fé la cloza (grd. F 2002) Ⓘ lusingare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Les ve fej tl prim la tloza; / Ma spitëde - do la noza! / Audirëis tost n bel spas, / Canche les vën cul gran sciadas. Lês ve fess, tel prim la clozza; / Ma spitêde - do la nozza! / Audirêis tost un bœll Spaß, / Can’c’ lês vên’g cui gran schadà[s]. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

cloza (gad., mar., Badia) ↦ cloza.

clòzen (fas.) ↦ cloza.

clupé Ⓔ ahd. klûbon 6 1813 tlupova (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. tlupé
v.tr. Ⓜ clupa
prendere da terra (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ raccogliere, raccattare Ⓓ auflesen, klauben ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. / L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. / L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).