Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/666

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


netija
631


ne, / Che l ne lasce maridèr. La režon l e po ben kella, / Ke kon ‘n burt veje no voi più ster. / Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); j) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); k) Idio ne la mande bona a noi e a lori. Iddio ne la mande bona a noi e a lori. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

nes (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ nes2.

nès (fas., caz.) ↦ nes1.

nescia Ⓔ NESCIA (Gsell 1994b:326) 6 1813 nëscha (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. nescia mar. nescia Badia nescia grd. nescia fas. nescia fod. nescia amp. nescia LD nescia
s.f. Ⓜ nesces
temporanea perdita dei sensi, della coscienza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ svenimento Ⓓ Ohnmacht ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Chiló i él sofié la usc y finida se lascera ia söl let di patimënc, stlüj i edli, y lascia le möt en dübe, sce chëra nescia gnô dala sonn, o dala mort Chilò i elle soffiè la usc’ e finida s’ lasc’la ia soul lett di patimentg, stlusc’ i oudli, e lascea ‘l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
da nescia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svenuto Ⓓ ohnmächtig ◇ a) V’adore pra chësta terza Stazion, mi redentor! che tumëis da nescia, l prim iede a tiera V’adore pra chasta terza Stazion, mi redentor! che tumeis da nëscha, el prim jede a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

nescia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

nescia.

nesciun Ⓔ it. nessuno 6 1832 neshun (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
fas. nesciun caz. nesciun bra. nesciun moe. nisun
agg. Ⓜ nesciugn, nesciuna, nesciunes
non uno, neanche uno (con valore negativo) (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ nessuno Ⓓ kein ◇ a) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà / Che n pe no sie nesciugn gost, / Ne chélera, ne famei ne ost. Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà / Ke n pè no sie nešùng gost, / Ne kelera, ne faméi ne ost. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braura. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.)
pron. Ⓜ nesciugn, nesciuna, nesciunes
non uno, neanche uno (riferito a persona o cosa) (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ nessuno Ⓓ keiner, niemand ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea. E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j’en daséa. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) olà éi pa, chi che te à acusà? No él nesciugn, che te à condanà? ollá ei pó, chi che te a accusá? No él neshun, che te a condaná? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) De Fascia l’é vera n aon abù tropes omenogn / Ma nesciun tant mat che Sepon De Fassa le vera na hon bu tropes omenogn / Ma nessun tant mat che Sepong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.)
degun.

nesciun (fas., caz., bra.) ↦ nesciun.

net Ⓔ NITIDUS (EWD 5, 40; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’nItid-u) 6 1763 naeto ‘politus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. nët mar. nët Badia nët grd. nët fas. net caz. net bra. net fod. nët amp. neto LD net MdR net
agg. Ⓜ nec, neta, netes
1 che è privo di ogni genere di sporcizia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pulito Ⓓ sauber ◇ a) Dàme ca na ćiamëja nëta. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) N let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) sëgn él döt bel blanch, nët y liciorënt. ſengn’ elle dutt bell blanc, nett e licceorent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); e) le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes. ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); f) Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia) ☟ mont2
2 integro moralmente, non viziato da colpa, senza macchia (gad., grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ puro Ⓓ rein ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d’coscienza netta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

net (fas., caz., bra., LD, MdR) ↦ net.

net (mar., fas., caz.) ↦ nuet.

nët (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ net.

netà (col., amp.) ↦ neté.

netar (bra.) ↦ neté.

neté Ⓔ deriv. di net (EWD 5, 40) 6 1763 naetè ‘mundo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. neté mar. neté Badia netè grd. neté fas. netèr bra. netar fod. neté col. netà amp. netà LD neté
v.tr. Ⓜ neta
liberare dallo sporco (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nettare, pulire Ⓓ reinigen, putzen ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

neté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ neté.

netè (Badia) ↦ neté.

netèr (fas.) ↦ neté.

netija (amp.) ↦ netijia.