Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/662

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


627
627


gad. natural mar. natural Badia natural grd. naturel fas. naturèl caz. naturèl bra. natural fod. naturel col. natural amp. natural LD natural
agg. Ⓜ naturai, naturala, naturales
che si ha per natura; che è concesso, attribuito, creato o operato dalla natura (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ naturale Ⓓ natürlich ◇ a) le cialt natural dla cerva ne bastâ plü a smorjelé chël ferdun ‘l cialt naturale d’la cerfa nè bastā plou a smorjelè chel f’rdung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
s.m. Ⓜ naturai
il complesso delle qualità che definiscono il carattere di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ carattere, naturale Ⓓ Charakter, Naturell ◇ a) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia, por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch Ma pǫr gaoža, ch’al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia, pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) Mo por gauja ch’al i é sté dit da valgügn, che süa fadia foss por nia, por gauja ch’al fô de natural tan frat y tan da nia Ma per gauža, ch’ål i é stę dit da valgun, che süa fadia fossa pẹr nia, per gauža ch’ål foa de natorål tan frat ẹ tan da nia PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); c) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach y tan da nia Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
avv.
ovviamente, per lo più come intercalare asseverativo (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas., amp.) Ⓘ naturalmente Ⓓ natürlich ◇ a) "Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua se no t’es de aria jun chi bujes." Naturale el l’é se n jit daìte te n piz de dò n armer. "Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes." Naturale el l è sin ʒ̉it daìte te n piʒ de do un armer. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); b) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

natural (gad., mar., Badia, bra., col., amp., LD) ↦ na-

tural.

naturalmente (amp.) ↦ naturalmenter.

naturalmenter Ⓔ it. naturalmente 6 1873 naturalmente (Anonim, Monumento1873:2)
gad. naturalmënter mar. naturalmonter Badia naturalmënter grd. naturalmënter fas. naturalmenter fod. naturalmenter amp. naturalmente LD naturalmenter
avv.
ovviamente, per lo più come intercalare asseverativo (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ naturalmente Ⓓ natürlich ◇ a) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva naturalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zente / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / Anche ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

naturalmenter (fas., fod., LD) ↦ naturalmenter.

naturalmënter (gad., Badia, grd.) ↦ naturalmenter.

naturalmonter (mar.) ↦ naturalmenter.

naturel (grd., fod.) ↦ natural.

naturèl (fas., caz.) ↦ natural.

naufraghé Ⓔ it. naufragare 6 1833 naufraghè (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR naufraghè
v.intr. Ⓜ naufragheia
fare naufragio (con riferimento sia alla nave o all’imbarcazione sia alle persone che vi sono imbarcate) (MdR) Ⓘ naufragare Ⓓ Schiffbruch erleiden ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

naufraghè (MdR) ↦ naufraghé.

nautramente (fod.) ↦ autramente.

navánt (fod.) ↦ inant.

navicela Ⓔ it. navicella 6 1879 navicella (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. navicela Badia navicela
s.f. Ⓜ naviceles
recipiente di forma caratteristica usato per contenere l’incenso nelle sacre funzioni (gad.) Ⓘ navicella Ⓓ Weihrauchschiffchen ◇ a) Cater mituns cun cota y gonela / L’incenjara porti y la navicela Cattr mittung cong cotta e gonella / L’incensara porti e la navicella PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

navicela (gad., Badia) ↦ navicela.

Naza 6 1844 del Naz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. Naza
antrop.
soprannome di un ramo della famiglia dellago in ampezzo; deriva forse da "nazareno" (amp.) Ⓘ Naza Ⓓ Naza ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

Naza (amp.) ↦ Naza.

nca (grd., fod.) ↦ encà.

ncandenó (grd.) ↦ encandenò.

ncandenò (fod.) ↦ encandenò.

ncanté (grd., fod.) ↦ incanté.

ncantëur (grd.) ↦ encantourn.

nce (grd.) ↦ ence.

ncenjea (grd.) ↦ ncenjiera.

ncenjiera (grd.) ↦ incenjera.

ncercené (fod.) ↦ encercené.

ncheghé (grd., fod.) ↦ encheghé.

ncherscedum (fod.) ↦ encherscedum.

ncherscëol (fod.) ↦ encherscioul.

ncherscëul (grd.) ↦ encherscioul.

nchersciadum (grd.) ↦ encherscedum.

nchin (grd.) ↦ nchina.

nchina (grd.) ↦ enchin.

nchinamei (grd., fod.) ↦ enchinamai.

ncioché (fod.) ↦ encioché.

nciornì (fod.) ↦ nciournì.

nciournì (fod.) ↦ enciornì.

nciournì