Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/502

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


grogol
467


ê sforzá, la pröma ota te chëra porjun, de fá la grigna da rí e ci i sleff d’la uma in chel moment ē sforzà, la pruma ŏta te chella p’rjung, de fa la grigna da rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

grigna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ grigna.

grignada (bra., moe.) ↦ grigneda.

grignar (bra., moe.) ↦ grigné.

grigné Ⓔ deriv. di grigna (GsellMM) 6 1845 grignár (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. grigné mar. grigné fas. grignèr caz. grignèr bra. grignar moe. grignar
v.intr. Ⓜ grigna
manifestare allegria, ilarità, oppure scherno e disprezzo, attraverso la contrazione dei muscoli facciali ed emettendo un caratteristico suono inarticolato (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ ridere Ⓓ lachen, grinsen ◇ a) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’i grigne i joegn mac. Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) dapodò grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? dapó dó grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
s.m. Ⓜ grignés
espressione di ilarità, di allegria o di derisione, di dileggio, consistente in una particolare mimica facciale e in una caratteristica emissione di suoni (fas. DILF 2013) Ⓘ riso Ⓓ Lachen ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.)
da grigné (fas.) Ⓘ piacevole, da ridere Ⓓ lächerlich ◇ a) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) dapò sentissade coche l’é da grignar sentir parlar i fascegn. dapò sentissadö cho chö lö da grignar söntir parlar i Fassöin. ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.) ◆ se grigné (fas.) Ⓘ ridersela Ⓓ in sich hinein lachen ◇ a) Entant Cianbolfin, che l’era te n piz tedò desch, l se grignèa a sentir che chisc volea aer coscì de bela femenes. Ntant Čanbolfin, ke l era te n piʒ te dò desk, l se grignea a sentir, ke kiš volea aer coši de bela femenes. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

grigné (gad., mar.) ↦ grigné.

grigneda Ⓔ deriv. di grigner 6 1845 grignada (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. grignèda bra. grignada moe. grignada
s.f. Ⓜ grignedes
scoppio di riso piuttosto lungo e sonoro (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ risata Ⓓ Lachen, Gelächter ◇ a) Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

grignèda (fas.) ↦ grigneda.

grignèr (fas., caz.) ↦ grigné.

grinta Ⓔ nordit. grinta ‹ got. *grimmipa (EWD 3, 441) 6 1844 grinta (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. grinta Badia grinta grd. grinta fas. grinta fod. grinta amp. grinta
s.f. Ⓜ grintes
faccia burbera, arcigna, o truce (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ceffo, grinta Ⓓ düstere Miene, finsteres Gesicht ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà, / po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à, / po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

grinta (gad., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ grinta.

grisc Ⓔ GRĪSEUS ‹ germ. *grīsi (EWD 3, 442) 6 1763 grisch ‘canus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. grisc mar. grisc Badia grisc grd. grisc fas. grisc bra. grisc fod. grisc amp. grisc LD grisc
agg. Ⓜ grisc, grija, grijes
di colore intermedio fra il bianco e il nero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grigio Ⓓ grau ◇ a) chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); e) sciöche chësc fongun da tosser é trö’ plü bel, che le ghel o grisc co é l’unich bun y sann sceoucche chesc’ funggung da tosser e trou plou bell, che ‘l ghel o grisc’ che è l’unico bung e san DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

grisc (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ grisc.

grizo (amp.) ↦ sgric.

grizoros (amp.) ↦ sgriciorous.

grô (mar., Badia) ↦ grove.

grobo (amp.) ↦ grove.

grof Ⓔ dtir. gråf (EWD 3, 443) 6 1878 grof (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. grof mar. grof Badia grof grd. grof LD grof
s.m.f. Ⓜ grofs, grofa, grofes
titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di marchese (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conte Ⓓ Graf ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

grof (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ grof.

grogol Ⓔ ? (evt. da connettere con il toponimo frl. grònde, gròva (Pirona 1483); cfr. anche l’elemento toponomastico lad. Crova, Corva, Gsell 2004, 270-272) 6 1866 grogoi pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. grogol caz. grogol
s.m. Ⓜ grogoi
piccola elevazione di terreno, per lo più coperta di vegetazione (fas.) Ⓘ collina, colle Ⓓ Hügel ◇ a) Tra na dì e l’autra, canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìn-