Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/501

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


graziosité
466


taGenofefa1878:92)
gad. graziosité Badia graziosité
s.f. sg.
carattere di chi, di ciò che è grazioso (gad.) Ⓘ graziosità Ⓓ Anmut, Lieblichkeit ◇ a) Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

graziosité (gad., Badia) ↦ graziosité.

grazious Ⓔ it. grazioso 6 1631 graciosissimo (Proclama1631-1991:156)
gad. grazius Badia grazius grd. graziëus
agg. Ⓜ graziousc, graziousa, graziouses
leggiadro, amabile e attraente (gad., grd. F 2002) Ⓘ grazioso Ⓓ graziös ◇ a) a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô: Chësta picia möta sará n de val’ de morvëia a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò: Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

grazius (gad., Badia) ↦ grazious.

gre Ⓔ GRATUM (Lardschneider 1933:133) 6 1833 grè (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244)
grd. gra fas. gra MdR gre
s.m. sg.
sentimento e disposizione d’animo che comporta affetto verso chi ci ha fatto del bene, ricordo del beneficio ricevuto e desiderio di poterlo ricambiare (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ gratitudine Ⓓ Dank ◇ a) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
savei gre (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ essere grato Ⓓ dankbar sein ◇ a) Iö ves sà gre. Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu ves sà grè. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) o mi mut, ne sebes per chësc mancul gra a Idie o mi mut, nę sę́bęs pę̆r ka̤št máŋku’ gra a̤ idíe RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

gre (MdR) ↦ gre.

Greatl 6 1879 grę́a̤tl (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. Gretl grd. Greatl fas. Grétele
antrop.
(gad., grd., fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Margherita Ⓓ Margareta ◇ a) Greatl à dit: o sci, Chël Bel Die l à fat. grę́a̤tl a dit: o ši, k’ l bel díe l a fat. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

Greatl (grd.) ↦ Greatl.

gredena Ⓔ *CROTA + -ENA 6 1878 routtenes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. rödena mar. rödena Badia rödena grd. grotena
s.f. Ⓜ gredenes
terreno di difficile sfruttamento agricolo, spesso in pendenza (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ terreno sassoso, prato impervio difficile da falciare Ⓓ kleines, schlechtes Grundstück, unebene, schwer zu mähende Wiese ◇ a) impó incandenó rovada la secunda ota sön na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

grem Ⓔ *GREMEN, -INE (GsellMM) 6 1763 l grame ‘gremium’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gremo mar. gremo Badia grëme grd. grëm fas. grémen fod. grëm col. grem amp. gren LD grem
s.m. sg.
la concavità che, in una persona seduta, si forma tra le ginocchia e il seno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grembo Ⓓ Schoß ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice, che dorm te mi gremo. O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce, che dorm te mi greme. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) s’á tut le pice tl gremo s’ à tutt ‘l picce t’ l greme DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

grem (col., LD) ↦ grem.

grëm (grd., fod.) ↦ grem.

grëme (Badia) ↦ grem.

grémen (fas.) ↦ grem.

gremo (gad., mar.) ↦ grem.

gren (amp.) ↦ grem.

grepa † (caz.) ↦ gruepa.

gresta (moe.) ↦ cresta.

gret Ⓔ da connettere con frl. grítul ‘viticcio dela vite, groviglio di filo’ (Gsell 1992b:235), cfr. it. grettare ‘increspare’ (Battisti/Alessio 3, 1870) 6 1878 gratt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. grët mar. grët Badia grët
agg. Ⓜ grec, greta, gretes
fittamente arricciato (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ arruffato, increspato, crespo Ⓓ gekräuselt, kraus ◇ a) Ah, ne se l’ái forsci dit, uma, (scraia le pice zaporan dala ligrëza), ch’Idî por l’invern se provederá de na iesta nöia y miú? Y chësta é morjela grëta, blancia, ch’ara somëia chi niui dl cil da d’aisciöda Ah, nè s’ l ai forsi ditt, uma, (scraia ‘l picce zapporang dalla ligrezza), ch’Iddì pur l’ingvèr sè provvederà d’na iesta nouia e miù? e chesta è morjella gratta, blancia, ch’ella someia chi nioi d’l ceìl da d’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) intan Genofefa mët sües mans sön chël ce grët dl pice intang Genofefa mett suus mangs soung chel ciè gratt d’l picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); c) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

grët (gad., mar., Badia) ↦ gret.

Grétele (fas.) ↦ Greatl.

Gretl (gad.) ↦ Greatl.

Gries 6 1858 Gries (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
fas. Gries caz. Gries bra. Gries
topon.
frazione del comune di canazei nell’alta val di fassa (fas. R 1914/99) Ⓘ Gries Ⓓ Gries ◇ a) Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel, dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel, dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) Chi da Cianacei e Gries no n’èa pèster de la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

Gries (fas., caz., bra.) ↦ Gries.

grigna ghigna x grinta (EWD 4, 383) 6 1878 grigna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. grigna mar. grigna Badia grigna fod. grigna
s.f. Ⓜ grignes
rapida contrazione del volto e specialmente della bocca per esprimere sensazioni (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ smorfia Ⓓ Grimasse
fé la grigna da rì (gad.) Ⓘ sorridere Ⓓ lächeln, schmunzeln, grinsen ◇ a) y ’ci i slefs dla uma en chël momënt