Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/498

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


granel
463


4 di statura completamente o assai sviluppata (grd., fas., amp.) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
5 premesso a sostantivi che esprimono qualità, e a taluni aggettivi sostantivati, ha in genere funzione rafforzativa (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie che ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.)
s.m.f. Ⓜ gragn, grana, granes
persona di età adulta, maggiorenne (gad., grd., amp.) Ⓘ adulto Ⓓ Erwachsener ◇ a) No mé nëus - dut Urtijëi! / Ve spitova ert - chël sei. / Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. No me nëus - dut Urtiʃhëi! / Ve spitova ert - kël sei. / Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Ch’al i dais dër vita lungia / Ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Ch’Al i dì dar vita lungia / Ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia)
na grana (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ storia da non credere Ⓓ unglaubliche Geschichte ◇ a) Chësta é bëin de bot na grana ëla. Quësta é bëiǹ de bòt ‘na grana ëlla. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

gran (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ gran2.

granatëi (gad., Badia) ↦ granetei.

granatier Ⓔ it. granatiere 6 1844 granatiér (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. granatier
s.m. Ⓜ granatiers
soldato di un corpo scelto di fanteria, per il quale sono richiesti determinati requisiti fisici di robustezza e statura (amp.) Ⓘ granatiere Ⓓ Grenadier ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer, / con chel far coscì da bulo, / con chel śì da granatier. Par che ‘l èbe un palo in culo, / che ‘l lo fège sta in dovér, / con chel far coscì da bulo, / con chel zi da granatiér. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

granatier (amp.) ↦ granatier.

grandamenter Ⓔ it. grandemente 6 1833 grandamëntr (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244)
MdR grandamënter
avv.
in grande misura (MdR) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) Iö ves sun grandamënter oblighé. Jeu ves suǹ grandamëntr obblighé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’ as arpè Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

grandamënter (MdR) ↦ grandamenter.

grandeza Ⓔ it. grandezza (EWD 3, 424) 6 1844 grandez̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. grandëza mar. grandëza Badia grandëza grd. grandëza fas. grandeza fod. grandëza col. grandeza amp. grandeza LD grandeza
s.f. Ⓜ grandezes
1 le dimensioni di un corpo nel loro insieme, quindi volume, capacità, ampiezza, superficie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grandezza Ⓓ Größe
2 fig. in senso morale, elevatezza, magnanimità (amp.) Ⓘ grandezza fig.Ⓓ Edelmut, Erhabenheit ◇ a) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "grandeza / r’ é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
graneza.

grandeza (fas., col., amp., LD) ↦ grandeza.

grandëza (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ grandeza.

grandiëus (grd.) ↦ grandious.

grandious Ⓔ it. grandioso 6 1878 grandioso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. grandius Badia grandius grd. grandiëus fas. grandious fod. grandious LD grandious
agg. Ⓜ grandiousc, grandiosa, grandioses
suggestivo e maestoso (gad., grd. G 1923; Ma 1953; DLS 2002; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ grandioso, sontuoso Ⓓ großartig, grandios ◇ a) rengrazié cun ëra Idî, ch’á cherié te cosses grandioses ringraziè cung ella Iddì, ch’à criè te coses grandioses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

grandious (fas., fod., LD) ↦ grandious.

grandius (gad., Badia) ↦ grandious.

granel Ⓔ GRĀNUM + -ELLUS (EWD 3, 424) 6 1763 granoel ‘granum, accinus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. granel mar. granel Badia granel grd. granel fod. garnel col. granel amp. granel, garnel LD granel
s.m. Ⓜ graniei
il chicco del grano e, per estensione, di altri cereali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chicco, granello Ⓓ Korn ◇ a) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis, acioch’ i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceocch’ i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli,