Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/496

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


gran
461


2 e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
ester gram (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ avere paura, vedersela, preoccuparsi Ⓓ Angst haben, sich sorgen, sich ängstigen, verzagen ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Y canch’ara ê grama por le vire, y les crusc i drucâ le cör, en aldí i vicí ciantan de bona vëia, ponsâra: Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres E cang ch’ella è grama pur ‘l vire, e les crusc’ i druccā ‘l cour, in aldì i vicceì ciantang d’bona vouia, pungsāla: Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia) ◆ vegnì

gram (gad.) Ⓘ avvilirsi, scoraggiarsi Ⓓ ängstlich werden, verzagen ◇ a) iö gnô gram por os iö iou gnē gram pur os iou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

gram (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

gram.

gramac Ⓔ deriv. di gram ‘che è in uno stato di abbattimento, scoraggiamento, sfiducia’ (EWD 3, 419) 6 1821 gramac (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
grd. gramac fas. gramac bra. gramaz MdR gramac
s.m. Ⓜ gramac
persona succube e che si spaventa di un nonnulla (grd. L 1933, fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ fifone, uomo di stoppa Ⓓ Angsthase, Pantoffelheld ◇ a) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) O mi bun gramac, chël ch’an n’impara da jogn, ne sàn pa inće da vedli ne. O mi buǹ grammaćh, quël ch’aǹ n’impara da ĵogn, ne sa’ǹ pa inçhié da vedli ne. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR).

gramac (grd., fas., MdR) ↦ gramac.

gramarzé (col., amp.) ↦ granmarcé.

gramatica Ⓔ it. grammatica ‹ GRAMMATICA ‹ γϱαμματιϰή (EWD 3, 420) 6 1873 grammatica (Anonim, Monumento1873:1)
gad. gramatica Badia gramatica grd. gramatica fas. gramatica fod. gramatica amp. gramatica LD gramatica
s.f. Ⓜ gramatiches
1 il complesso delle norme che costituiscono il particolare modo di essere di una lingua (o di un dialetto), cioè il suo sistema fonematico, morfologico, sintattico, considerato nella sua totalità (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grammatica Ⓓ Grammatik ◇ a) Par un che non à pratega / E che non à gnanche studià, / ‘L é un ofende ra gramatica; / E cie dirai po chi che sà? Par un che no n’á pratega / E che no n’á gnanche studiá, / L’è un offende ra grammatica; / E cié dirai po chi che sá? Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 il testo che espone il sistema grammaticale di una lingua (gad.) Ⓘ grammatica Ⓓ Grammatik ◇ b) na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

gramatica (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

gramatica.

gramaz (bra.) ↦ gramac.

gramblé (grd.) ↦ gramolé.

grameza Ⓔ deriv. di gram (EWD 3, 419) 6 1878 gramezzes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. gramëza Badia gramëza grd. gramëza fas. grameza
s.f. Ⓜ gramezes
smarrimento, abbattimento dell’animo (gad., grd. G 1879; G 1923; Ma 1953, fas. R 1914/99) Ⓘ scoraggiamento, avvilimento Ⓓ Verzagtheit ◇ a) Sëgn s’la ríel amablmënter, mo ’ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Segn’ s’la rīle amabilment’r, mo ci pur chesc’ viadù gnarāle su dìs d’tribulaziung, d’gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg’ i mortali. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

grameza (fas.) ↦ grameza.

gramëza (gad., Badia, grd.) ↦ grameza.

gramial (moe.) ↦ gormel.

gramièl (fas.) ↦ gormel.

gramo (amp.) ↦ gram.

gramolà (col., amp.) ↦ gramolé.

gramolar (bra.) ↦ gramolé.

gramolé Ⓔ deriv. di gramola (EWD 3, 422) 6 1844 gramora 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. gramoré mar. gramoré Badia gramorè grd. gramblé fas. gramolèr bra. gramolar fod. gramolé col. gramolà amp. gramorà, gramolà
v.tr. Ⓜ gramoleia
1 dirompere il lino o la canapa con la gramola (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gramolare, maciullare Ⓓ Hanf brechen, Flachs brechen, mit der Breche bearbeiten
2 fig. lamentarsi a bassa voce, mormorare fra i denti, brontolare (amp.) Ⓘ masticare fig., borbottare Ⓓ brummen ◇ a) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

gramolé (fod.) ↦ gramolé.

gramolèr (fas.) ↦ gramolé.

gramorà (amp.) ↦ gramolé.

gramoré (gad., mar.) ↦ gramolé.

gramorè (Badia) ↦ gramolé.

gran1 Ⓔ GRĀNUM (EWD 3, 424) 6 1844 grano (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. gran amp. grano
s.m. sg.
pianta annua delle graminacee (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ grano Ⓓ Getreide ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura / beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura. El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura; / bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.) ☝ forment.

gran (fas.) ↦ gran1.

gran2 Ⓔ GRANDIS (EWD 3, 423) 6 1763 cotagn gran ‘quantus’; gragn ‘magnus, vehemens’; gran ‘valde’ (Bartolomei1763-1976:75, 82)
gad. gran grd. grant, gran fas. gran fod. gran amp. gran LD gran MdR gran
agg. Ⓜ gragn, grana, granes
1 che supera la misura ritenuta normale in volume, altezza, quantità, ampiezza, capienza, forza, intensità, durata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973;