Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/494

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Gotifré
459


1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fare colazione Ⓓ frühstücken ◇ a) Śën jonse a gusté. / La cuega porta su / Dl dut assé y plu. Sën ſhonse a gustè. / La kuega porta su / Del dut assè i plu. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
s.m. Ⓜ gostés
il primo pasto del mattino (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ colazione Ⓓ Frühstück ◇ a) l pere à cumandà de fé n gran gusté dla cuntentëza, che l à inò giatà chël che l teniva per perdù y mort. l’père hà cumandà de fè uŋ gràŋ gustè dalla cuntëntezza, chë l’hà ino giatà chëll’ chë ‘l tëniva per perdù y mòrt. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.).

gosté (gad., mar., fod., LD) ↦ gosté.

Gostin (mar., fas., bra.) ↦ Agostin.

got Ⓔ nordit. gòto ‹ GUTTUS (EWD 3, 415) 6 1763 gotte ‘poculum’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gote mar. goto Badia got grd. got fas. got bra. got fod. got amp. goto LD got MdR gote
s.m. Ⓜ goc
piccolo recipiente, specialmente di vetro, di varie forme e misure (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bicchiere Ⓓ Becher, Glas ◇ a) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. / O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. / O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); d) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) A Siur Curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); g) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); h) Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. E tollunde ʼl gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

got (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ got.

gota Ⓔ GUTTA (EWD 3, 416) 6 1763 gotta ‘gutta’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gota mar. gota Badia gota grd. gota fod. gota col. goza amp. gota LD gota
s.f. Ⓜ gotes
1 minima quantità di liquido che, separandosi da una massa, assume forma tondeggiante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ goccia Ⓓ Tropfen ◇ a) al ne vëgnes spanü ’ci na gota de sanch ne por mia gauja el nè vegne spanū ci na gotta de sanc nè pur mia gausa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); b) y delegâ les dlaces sö por i parëis, ch’ares degorô jö a gran gotes e d’ligā les dlacces sou pur i pareis, ch’elles degorō jou a grang gottes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
2 fig. minima quantità di liquido (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ goccia fig.Ⓓ Tropfen fig. ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
3 liquido acquoso prodotto dalle ghiandole lacrimali (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ lacrima Ⓓ Träne ◇ a) o caro Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla, ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi o caro Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla, je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ma ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan, che la gotes tumova sui piesc a Gejù. Ma ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ, che la gottes tumòva sui pièŝ a Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

gota (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ gota.

gotà (col.) ↦ goté.

Gotardo (amp.) ↦ Gotert.

Gotart (fas.) ↦ Gotert.

gote (gad., MdR) ↦ got.

goté Ⓔ GUTTĀRE (GsellMM) 6 1763 gottè ‘stillo’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. goté mar. goté Badia gotè grd. guté fod. goté col. gotà LD goté
v.intr. Ⓜ gota
uscire, cadere, stillare a gocciole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gocciolare Ⓓ tropfen, tröpfeln ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Al tolô na bona man de müstl y assuiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota, acioche al n’i gotass jö ados ala uma amarada. El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta, acceocch’ el n’i gottass’ jou adōs alla uma amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

goté (gad., mar., fod., LD) ↦ goté.

gotè (Badia) ↦ goté.

Gotert 6 1873 Gottardo (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
fas. Gotart amp. Gotardo
antrop.
(fas., amp.) Ⓘ Gottardo Ⓓ Gotthard ◇ a) Par Gotardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

Gotfred † (mar.) ↦ Gotifré.

Gotfrid (gad., grd.) ↦ Gotifré.

Gotifré 6 1875 Gotifrè (SommavillaA, Decameron-