Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/485

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


giama
450


DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gamba Ⓓ Bein, Unterschenkel ◇ a) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’ amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) "Pere, él duncue ’ci uomini cun cater iames?" "Pere, elle dunque ci uomini cung cat’r giames?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

giama (Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ giama.

giamba (col.) ↦ giama.

gián (fod.) ↦ gën.

gianda (moe.) ↦ glanda.

giandarm (grd.) ↦ jandarm.

giándarme (fod.) ↦ giandarmo.

giandarmo (fas., bra., fod.) ↦ jandarm.

giapé (grd.) ↦ ciapé2.

giardon Ⓔ CARDŌ (EWD 3, 392) 6 1878 giardungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. iardun mar. ardiun Badia giardun grd. giardon fas. ardon fod. giardon amp. ciardon LD giardon
s.m. Ⓜ giardons
denominazione di piante con foglie e brattee spinose, appartenenti anche a famiglie diverse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cardo Ⓓ Distel ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú ng chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

giardon (grd., fod., LD) ↦ giardon.

giardun (Badia) ↦ giardon.

giat Ⓔ CATTUS (EWD 3, 394) 6 1763 giata ‘felis’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. iat mar. iat Badia giat grd. giat fas. giat caz. iat bra. giat fod. giat amp. jato, gato LD giat
s.m.f. Ⓜ giac, giata, giates
mammifero carnivoro appartenente alla famiglia dei felidi (felis catus) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gatto Ⓓ Katze ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); c) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

giat (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giat.

giaté Ⓔ da ciata ‘Pfote’ (Gsell 1994b:332), evt. CAPT(I)ĀRE (Gsell 1990b:357) 6 1811 vain cḩiatè (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. ciaté † Badia ciatè † grd. giaté fas. giaté fod. ciaté, giaté † col. ciatà amp. ciatà LD giaté
v.tr. Ⓜ giata
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. P/P 1966, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch de plu. Ma ënghe chisc no à giatà deplù, che na munëida chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’ aspëttòva vëlch de plu. Ma anche chiŝ non hà giatà de plu, che na munëida VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) Mo sëgn messun’ mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) percie l ie stat giatà chësc ti fra vif y sann, che cherdan, che foss perdù y mort perciè ’l’ iè sta giatà ches tì frà vif i san, che cradang, che fos perdù i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); g) Fesc, che un cuco ra me coa / El no me posse mai ciatà Fesc, che un cuco ra mè cόa / El no me pόsse, mai ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); h) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); i) Y la bela da incö por grazia de Dî, / Ne ciati parores por la descrí. E la bella da incö per grazia de Die, / Ne tgiatti paroles per la descrì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 riuscire ad avere ciò che si chiede o si desidera (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ ottenere Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza,