Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/484

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


giama
449


amp. Gardena LD Gherdeina
topon.
una delle cinque vallate ladine (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Val Gardena Ⓓ Gröden ◇ a) La Stazions o La ia dla S. Crëusc che cuntën de bela cunscidrazions y urazions. Metudes dal Talian tl Parlé de Gherdëina. La Stacions o’ la via della S. Crousch che cunteng de bella cunschiderazions i urazions. Metudes dal Talian tel Parlè de Gördeina. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); c) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se maridé Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se maridè ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); d) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
s.m.f. Ⓜ gherdeines, gherdeina, gherdeines
abitante della val gardena (gad. P/P 1966; V/P 1998 DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gardenese Ⓓ Grödner ◇ a) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, Gherdënes, Todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Gherdeina (LD) ↦ Gherdeina.

Gherdëina (grd.) ↦ Gherdeina.

Gherdena (fas.) ↦ Gherdeina.

Gherdëna (gad., Badia, fod.) ↦ Gherdeina.

gherlanda Ⓔ ait. gherlanda, garlanda ‹ afrz. garlande (GsellMM) 6 1763 ghirlanda ‘sertum’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. gherlanda mar. gherlanda Badia gherlanda grd. gherlanda fas. gherlanda, garlanda fod. gherlánda, garlánda col. gherlanda amp. garlanda LD gherlanda
s.f. Ⓜ gherlandes
1 corona di fiori o fronde intrecciati, o di materiale prezioso, che si pone sul capo per ornamento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghirlanda, corona Ⓓ Kranz ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Apò ra garlandes, / Apò dute in arśento; / Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Appó ra garlandes, / Appó dute in arzento; / Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Döt te chëra stanza ê ciamó da odëi al medem post sciöch’ en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da ricamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☟ cranz
2 fig. ricompensa attribuita per valore o merito (gad., grd.) Ⓘ corona fig.Ⓓ Kranz fig. ◇ a) L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda ‘L fè del bëŋ a s̄ënt a ti të pòrta la ghörlanda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ai veri combatënc la gherlanda en Cil. Ai veri combattenti la gh’rlanda in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

gherlanda (gad., mar., Badia, grd., fas., col., LD) ↦

gherlanda.

gherlánda (fod.) ↦ gherlanda.

ghert (grd.) ↦ gaiert.

Ghëta (gad.) ↦ Marghëta.

ghi n’(amp.) ↦ ghin2.

ghianda (fas., caz.) ↦ glanda.

ghiel (grd.) ↦ ghel.

ghimpl (bra.) ↦ chimpl.

ghin (amp.) ↦ en2.

giacèr (fas.) ↦ glacé.

giacia (fas., moe.) ↦ glacia.

giaciar (moe.) ↦ glacé.

giacion (fas.) ↦ glacion.

Giacobe 6 1878 Giacobbe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114)
gad. Giacobe Badia Giacobe
antrop.
(gad.) Ⓘ Giacobbe Ⓓ Jakob ◇ a) le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe, i â implí fora le cör de consolaziun, y trat fora la spina dolorosa ch’i tormentâ ‘l pingsir alla ligrezza d’l pere Giacobbe, i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung, e tratt fora la spina dolorosa ch’i tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Giacobe (gad., Badia) ↦ Giacobe.

gial Ⓔ GALLUS (EWD 3, 388) 6 1763 gial ‘gallus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. ial mar. ial Badia gial grd. gial fas. gial caz. gial bra. ial moe. gial fod. gial amp. jal LD gial
s.m. Ⓜ giai
la figura di lamiera sagomata a forma di gallo, talvolta adoperata come banderuola su campanili, torri e comignoli per segnalare la direzione del vento (gad.) Ⓘ galletto segnavento Ⓓ Wetterhahn ◇ a) Al odô bel tres chël ciaval: col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

gial (Badia, grd., fas., caz., moe., fod., LD) ↦ gial.

gialzan (gad., Badia) ↦ jalzan.

giama Ⓔ GAMBA ‹ ϰαμπή (EWD 3, 389) 6 1763 giamba ‘tibia, pedis’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. iama mar. iama Badia giama grd. giama fas. giama caz. giama bra. ama Soraga amba moe. amba fod. giama col. giamba amp. janba LD giama
s.f. Ⓜ giames
il segmento dell’arto inferiore dell’uomo, compreso tra il ginocchio e il piede (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002;