Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/476

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


furia
441


s.f. Ⓜ funzions
cerimonia del culto cattolico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ funzione Ⓓ Gottesdienst, Andacht ◇ a) al â bele dé l’ora por les sacres funziuns destinada, y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco el ā belle dè l’ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); b) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

funzion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ funzion.

funziun (gad., mar., Badia) ↦ funzion.

fuoch (fod.) ↦ fuech.

fuoia (col.) ↦ fueia.

fur (Badia, MdR) ↦ fourn.

furbacion Ⓔ ven. furbacion / it. furbacchione 6 1873 furbaciόn (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
amp. furbacion
agg. Ⓜ furbacions, furbaciona, furbaciones
che dà a vedere di saperla lunga in ogni circostanza (amp.) Ⓘ furbacchione Ⓓ listig, schlau ◇ a) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion / ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn / Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

furbacion (amp.) ↦ furbacion.

furbaria Ⓔ it. furberia (EWD 3, 352) 6 1763 forbaria ‘fallacia’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. furbaria mar. furbaría Badia furbaria grd. furbaria fas. furbarìa fod. furbaria, furberia amp. furbaria LD furbaria
s.f. Ⓜ furbaries
atto, trovata, malizia di persona furba (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod.) Ⓘ furberia Ⓓ List ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

furbaria (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ furbaria.

furbaría (mar.) ↦ furbaria.

furbarìa (fas.) ↦ furbaria.

furberia (fod.) ↦ furbaria.

furbetin Ⓔ deriv. di it. furbetto 6 1819 forbettina f. sg. (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. furbetin Badia furbetin
agg. Ⓜ furbetins, furbetina, furbetines
furbo e malizioso (gad.) Ⓘ sveglio, smaliziato Ⓓ aufgeweckt, verschlagen ◇ a) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

furbetin (gad., Badia) ↦ furbetin.

furbo Ⓔ it. furbo (EWD 3, 352) 6 1805 furbo m. sg. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. furbo mar. furbo Badia furbo grd. furbo fas. furbo fod. furbo amp. furbo LD furbo
agg. Ⓜ furbi, furba, furbes
1 che sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ furbo, astuto Ⓓ schlau, listig ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); f) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
2 non superficiale, approfondito; vasto, articolato (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ intelligente, profondo Ⓓ intelligent, tiefgreifend ◇ a) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit, a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito, a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
s.m.f. Ⓜ furbi, furba, furbes
chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002) Ⓘ furbo Ⓓ Schlaumeier ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

furbo (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fur-

bo.

furcela (grd.) ↦ forcela.

furcia (gad.) ↦ fourcia.

furćia (mar., Badia) ↦ fourcia.

furé (grd.) ↦ foré.

furest (grd.) ↦ forest.

furesto (Badia) ↦ forest.

furia Ⓔ it. furia ‹ FURIA (EWD 3, 354) 6 1844 fùria (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. füria Badia füria grd. furia fas. furia bra. furia fod. furia amp. furia LD furia
s.f. Ⓜ furies
moto violento di cosa o persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impeto, rabbia, furia Ⓓ Wut, Ungestüm, Ärger ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Ma zachèi ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); c) Canche le conte Sigfrid tla füria dl sënn, impié sö dales ca-