Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/471

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


freit
436


àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) No ‘l é cioudo ancuoi, ne fiedo, / no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, / no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) le pice bambin á scomencé a scraié por le frëit, l’umidité ‘l picce bambing à scumencè a scraiè pur ‘l freit, l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); d) De nöt urlâ les olps dal frëit De noutt urlā les olps dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
avei freit (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere freddo, gelare Ⓓ frieren ◇ a) prest l’à scomenzà a zigar che l’à freit e che se lo tirasse su pröst la scomenza a zigàr, chö la freit ö chö se lo tirassö su ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.).

freit (fas., bra., fod., LD) ↦ freit.

frëit (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ freit.

frel Ⓔ FRAGELLUM ‹ FLAGELLUM (EWD 3, 322) 6 1763 frel ‘tribula’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. frel mar. frel Badia frel grd. flel fas. frel fod. frel col. ferel amp. frael
s.m. Ⓜ friei
arnese agricolo per la battitura dei cereali costituito da due bastoni uniti da una striscia di cuoio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ correggiato Ⓓ Dreschflegel ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant, arbandoné ciases y viles Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant, arbandonè ciaſes e villes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

frel (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ frel.

frëm (gad., mar., Badia, fod.) ↦ ferm.

Frera 6 1879 Frara (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Frara Badia Frara grd. Frea fas. Frea fod. Ferera LD Jouf de Frera
topon.
valico tra colfosco in val badia e selva in val gardena (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Passo Gardena Ⓓ Grödner Joch ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

fresch Ⓔ anordit. fresco (GsellMM) 6 1819 fräschc (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. frësch mar. frësch Badia frësch grd. frësch fas. fresch fod. frësch col. fresch amp. fresco LD fresch MdR frësch
agg. Ⓜ fresć, fresca, fresches
1 di ciò che ha una temperatura leggermente fredda (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fresco Ⓓ frisch ◇ a) Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca Os ais fatt nasce da chesc’ crepp secc pur mē na fontana fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); d) D’isté, canch’al ê dër cialt, […] ëra plëna de sëi saltâ pro la fontana a pié sö chë ega frësca y sarëna D’istè, cang ch’el ē der cialt, […] ella plena d’sei saltā pro la fontana a piè sou chel’ ega fresca e serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 di ciò che è stato fatto, preparato, colto e simile da poco tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fresco Ⓓ frisch ◇ a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) Despó s’ éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); d) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’é degun invern, che portëis cun os früc tan bi frësć? Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr, ch’portais cung os fruttg’ tang bi fresc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 fig. vivace, spontaneo (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ fresco fig., vispo Ⓓ lebhaft ◇ a) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Iö voresse gën n corù plü frësch. Jeu voresse giaǹ ‘ǹ corù plü frësc. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); c) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Guelfo spezialmënter se la godô ad aldí les domandes y osservaziuns scicades dl möt frësch Guelfo spezialment’r s’ la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d’l mūtt fresc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ☟

frisc1
4 che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode buona salute fisica e psichica (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ sano Ⓓ gesund ◇ a) mo Ël la tol por la man sciöche iö te sëgn, y ara ê sana söl momënt, y ê frësca y de bona vëia sciöche denant mo El la tol pur la mang sceoucche iou tè ſengn’, e ella ē sana soul moment, ed ē fresca e d’bona vouia sceoucche denant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia) ☝ bonfresch
sté fresch (fod., MdR) Ⓘ stare freschi Ⓓ in der Patsche sitzen, aufgeschmissen sein ◇ a) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Chilò stéssen pa frësć! Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? Quilò stessaǹ pa frësc! DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialo-