Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/460

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fora
425


curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 la parte terminale inferiore di un recipiente, di una cavità o sim. (gad. V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ fondo Ⓓ Boden ◇ a) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan; / […] / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan; / […] / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
3 parte posteriore (gad.) Ⓘ fondo Ⓓ hinterster Teil ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia) ☟ fondo
4 fig. la parte più interna o isolata o intima (gad.) Ⓘ fondo Ⓓ Tiefste, Innerste ◇ a) chëra storia, fin a sëgn mai aldida, l’á scomöt cina al funz dl cör chella storia, fin a ſengn’ mai aldida, l’à scommout cina al funz d’l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

fonz (grd., fod., LD) ↦ fonz.

for Ⓔ mhd. fort (Lardschneider 1933:115) 6 1813 for (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. for LD for
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
mo for (grd.) Ⓘ tuttora Ⓓ immer noch ◇ a) Tlo toma l bon Gejù l terzo iede a tiera. / Y tu ne zedes no de fé mo for la viera. Clo toma ‘l bon Giesu ‘l terzo jade a tiara. / J tu nes zedes no d’fe mo fort la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

for (grd., LD) ↦ for.

for (col.) ↦ fourn.

för (mar.) ↦ fever.

fora Ⓔ FORĀS (EWD 3, 288) 6 1631 fuora (Proclama1631-1991:156)
gad. fora mar. fora grd. ora fas. fora fod. fora amp. fora LD fora MdR fora
avv.
1 verso l’esterno, verso la parte esterna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fuori Ⓓ hinaus ◇ a) So pere donca và fora e l preia. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.)
2 all’aperto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
prep.
con verbi di quiete o di moto, indica posizione all’esterno o direzione verso l’esterno rispetto a un ambito circoscritto concreto o astratto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fuori da Ⓓ aus ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) chele bale de calcedon le é fora de Contrin chelle balle de Calcedong le è fora de Contring GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Ëla s’en ê apëna fora de ćiasa, che l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ëlla s’ eǹ ê a pëna fora de çhiasa, che l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:235 (Badia); e) chël mumënt svea n vedl Capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); f) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); h) ne jí mai fora dles strades santes, che le Signur cun süa vita y dotrina t’á mostré nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ‘l Signur cung sua vita e dottrina t’ ha mostrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
interiez.
ordine di uscire, di mostrare o consegnare qualcosa (gad., fod., amp.) Ⓘ fuori Ⓓ heraus ◇ a) Fora spo, mituns, la flascia, / Fora d’osta bela tascia! Fora spo muttuns la flasha / Fora d’osta bella tasha! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo. propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon /