Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/458

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fondament
423


2 fig. la parte eletta o più positivamente dotata (gad., fas.) Ⓘ fiore Ⓓ Blüte ◇ a) de nonejes nen aon abù fiores de talentogn de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) La ligrëza bel compagna / Che se fajëis en chësc bel de / D’Osta vita tla campagna / Flu sides, y onur dl’eternité. La Ligrezza bell compagna / Che s’ fajeis in chesc’ bell dè / D’Osta vita tla campagna / Flu sii, e unur dl’ eternitè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

flour (LD) ↦ flour.

flouto (amp.) ↦ flaut.

flu (gad., mar., Badia, MdR) ↦ flour.

flurì (grd.) ↦ florì.

(amp.) ↦ fuech.

foa (fas., caz., bra.) ↦ fueia.

föa (moe.) ↦ fueia.

föch (moe.) ↦ fuech.

foia (fod., amp.) ↦ fueia.

föia (Badia) ↦ fueia.

foja (fas., moe.) ↦ fosa.

fola Ⓔ it. folla (EWD 3, 283) 6 1878 folla (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. fola mar. fola Badia fola grd. fola fas. fola fod. fola amp. fola LD fola
s.f. Ⓜ foles
moltitudine anonima di persone (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ folla Ⓓ Menge ◇ a) al n ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira gnô düc cina sön üsc ne s’infidâ a se möre o jí n vare plü inant el n’ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera gnē duttg’ cina soung usc’ nè s’ ingfidā a sè moure o ji ‘ng vare plou innant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
fola de jent (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affollamento Ⓓ Menschenmenge ◇ a) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt che s’â abiné y ê gnüs incuntra a Genofefa Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’ imbatti tena folla d’jent ch’s’ ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

fola (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fola.

folà (amp.) ↦ folé.

folar (bra., moe.) ↦ folé.

folé Ⓔ FULLĀRE (EWD 3, 282) 6 1873 folade p.p. f.pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. folé mar. folé Badia folé grd. fulé fas. folèr bra. folar moe. folar fod. folé amp. folà LD folé
v.tr. Ⓜ fola
sottoporre a follatura i tessuti di lana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ follare Ⓓ walken
p.p. come agg. Ⓜ folés, foleda, foledes
1 fitto, folto; denso (gad.) Ⓘ spesso Ⓓ dicht ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëp, n iade lunch a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp, ‘ng iade lunc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); c) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte, la dona, y le möt cun les leghermes ai edli. Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte, la donna, e ‘l mūtt colles legrimes ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 sottoposto a compressione (amp. C 1986) Ⓘ calcato, compresso Ⓓ gepresst, gedrückt ◇ a) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

folé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ folé.

folèr (fas.) ↦ folé.

foliet Ⓔ it. foglietto 6 1833 folietg pl. (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. foliet grd. foliet LD foliet MdR foliet
s.m. Ⓜ foliec
foglio stampato per la diffusione di notize varie (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giornale Ⓓ Zeitung ◇ a) Él a ćiasa? / Scé, Donzela, ël é inte la stüa de mi pere, e lî i folieć. Él a çhiasa? / Ŝé, Donzella, ël é inte la stüa de mi père, e lì i folietg. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR).

foliet (gad., grd., LD, MdR) ↦ foliet.

föm (gad., mar.) ↦ fum1.

föm (gad., mar.) ↦ fum2.

fomé (gad.) ↦ fumé.

fömé (mar.) ↦ fumé.

fomena (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ femena.

fon Ⓔ it. fondo 6 1858 fon fon (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8)
fas. fon bra. fon fod. fondo amp. fondo
agg. Ⓜ fos, fona, fones
che ha il fondo notevolmente lontano dalla superficie (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ profondo, fondo Ⓓ tief ◇ a) L’é ruà ju te un busc fon fon Lö ruà schu tö un busch fon fon ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.) ☝ sot.

fon (fas., bra.) ↦ fon.

fon (fas., amp.) ↦ fonz.

fondà (amp.) ↦ fondé.

fondament Ⓔ it. fondamento ‹ FUNDAMENTUM (Gsell 1992b:232) 6 1860 fondament (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. fondamënt mar. fondamont Badia fundamënt grd. fundamënt fas. fondament caz. fondament bra. fondament moe. fondament fod. fondament amp. fondamento LD fondament
s.m. Ⓜ fondamenc
parte sotterranea delle costruzioni che sostiene il peso di tutto l’edificio (grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ fondamento Ⓓ Fundament, Grundmauer
s.m. sg.
facoltà di giudicare rettamente, discernimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ criterio, senno, buonsenso Ⓓ Vernunft, vernünftiger Gedanke ◇ a) E le à rejon - dò la cianzon / Troarge cà - mile ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. E le ha rescong - do la tgianzong / Troarge cà - mille ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).