Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/457

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fle
422


nofefa1878:78 (Badia)
tré l fle (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ respirare, tirare il fiato Ⓓ Atem holen, atmen ◇ a) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR).

fle (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ fle.

flel (grd.) ↦ frel.

Flem 6 1858 Val de Viöm (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. Flëm Badia Flëm grd. Flëm fas. Fiem bra. Fiem amp. Fieme
topon.
importante valle dolomitica situata nel trentino orientale e percorsa dal torrente avisio (gad., fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ Fiemme, Val di Fiemme Ⓓ Fleims
Val de Flem (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ Val di Fiemme Ⓓ Fleimstal ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. […] Da la man de sot la confina a la Val de Fiem La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. […] Dalla man dö sot la confina alla Val dö Viöm ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

Flëm (gad., Badia, grd.) ↦ Flem.

flentes Ⓔ lat. flentes 6 1856 flentes (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. flentes bra. flentes
s.m. Ⓜ flentesc
chi è solito piagnucolare, chi piagnucola molto (fas. R 1914/99) Ⓘ piagnucolone Ⓓ Heulpeter ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

flentes (fas., bra.) ↦ flentes.

flëur (grd.) ↦ flëura.

flëura (grd.) ↦ flour.

flinch (Badia) ↦ finch.

flinch Ⓔ dtir. flingg (EWD 3, 271) 6 1828 finkes f.pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. flinch mar. flinch Badia flinch grd. flinch fas. flinch fod. flinch LD flinch
agg. Ⓜ flinc, flinca, flinches
che si muove con agilità e disinvoltura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ svelto, lesto, agile Ⓓ gewandt, schnell, flink ◇ a) Es fians drë flinches, blotes, / Demandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

flinch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ flinch.

florí (gad., mar., Badia) ↦ florì.

florì Ⓔ FLŌRĪRE (EWD 3, 273) 6 1763 al flores ‘vireo’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. florí mar. florí Badia florí grd. flurì fas. fiorir fod. florì amp. fiorì LD florì
v.intr. Ⓜ floresc
1 sparire sotto la linea dell’orizzonte, detto del sole e di altri corpi celesti (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tramontare Ⓓ untergehen ◇ a) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure, y n à mo giatà de chëi, che stajova iló a fé nia. Finalmënter jè ël s̄it òra un’ ëura inàŋchè surëdl flëure, y n’hà mò giatà de chëi, chë stas̄òva ilò a fè nia. Vian- UA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); d) le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); e) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí le cil bel cöce Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì ‘l ceìl bell coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); f) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
2 fig. apparire, annunciarsi (gad., grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ fiorire Ⓓ blühen ◇ a) vigni de gnô cun ligrëzes nöies, y an pó dí, ch’ël i florî n’amabla aisciöda t’amez l’invern vigne dè gnē cung ligrezzes nouies, e ang po dì, ch’el i florì n’amabil ainsceuda t’ amezz l’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

florì (fod., LD) ↦ florì.

florin Ⓔ it. fiorino / dt. Florin 6 1811 50 incḩina 300 fl. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. florin fas. fiorin fod. florin col. fiorin amp. fiorino
s.m. Ⓜ florins
antica moneta di firenze, dapprima d’argento e poi d’oro, in uso anche in altri stati (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fiorino Ⓓ Gulden, Florin ◇ a) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) I à donà al Meneguto / Tremile fiorine I á doná al Menegutto / Tremille fiorine Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

florin (gad., fod.) ↦ florin.

flou (fod.) ↦ flour.

flour Ⓔ FLŌS (EWD 3, 275) 6 1445 flor (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. flu mar. flu Badia flu grd. flëura, flëur fas. fior bra. fior fod. flou col. fior amp. fior LD flour MdR flu
s.f. Ⓜ floures
1 la parte più colorata, profumata e graziosa di una pianta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fiore Ⓓ Blüte ◇ a) flëur flor WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) La strada y la porta dl ciastel ê fornides de rames y flus La strada e la porta d’l ciastell ē fornīdes de rames e flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); e) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)