Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/456

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fle
421


tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s’ ferma cui oudli fittg’ soung chella persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

fit (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ fit.

fità (col., amp.) ↦ fité.

fitar (bra., moe.) ↦ fité.

fité Ⓔ it. fittare (EWD 3, 260) 6 1873 fittà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
grd. fité fas. fitèr caz. fitèr bra. fitar moe. fitar fod. fité col. fità amp. fità LD fité
v.tr. Ⓜ fita
concedere in godimento, dietro corrispettivo, un bene immobile (grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affittare Ⓓ vermieten ◇ a) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

fité (grd., fod., LD) ↦ fité.

fitèr (fas., caz.) ↦ fité.

fla (grd.) ↦ fle.

flac Ⓔ FLACCIDUS (EWD 3, 261) 6 1875 flaća f. (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. flace mar. flac Badia flac grd. flac fas. fiac fod. flace
agg. Ⓜ flac, flacia, flaces
1 che ha perso la freschezza, vizzo, sfiorito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ avvizzito, appassito Ⓓ schlaff, welk ◇ a) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 che non ha forza, vigore fisico o morale (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ stanco, fiacco Ⓓ müde, schwach ◇ a) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann, porcí ch’al ê de na vita tan flacia, y tan bun da nia ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban, porćì ch’al è dẹ na vita tan flaća, e tan bun da nia PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:652 (Badia).

flac (mar., Badia, grd.) ↦ flac.

flace (gad., fod.) ↦ flac.

flama Ⓔ FLAMMA (EWD 3, 264) 6 1763 flama ‘flamma’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. flama mar. flama Badia flama grd. flama fas. fiama fod. flama col. fiama amp. fiama LD flama
s.f. Ⓜ flames
lingua di fuoco (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiamma Ⓓ Flamme ◇ a) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

flama (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ flama.

flanela Ⓔ it. flanella ‹ ingl. flannel (EWD 3, 266) 6 1860 fanella (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. flanela grd. flanela fas. fianela amp. fanela
s.f. sg.
stoffa di lana o cotone (gad. A 1879, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ flanella Ⓓ Flanell
s.f. Ⓜ flaneles
giubba da uomo (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ giacca Ⓓ Jacke ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel; / Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel; / Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

flanela (gad., grd.) ↦ flanela.

flascia Ⓔ mhd. vlasche (EWD 3, 266) 6 1763 flasch ‘vas, urceus’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. flascia mar. flascia Badia flascia grd. flascia
s.f. Ⓜ flasces
recipiente specialmente cilindrico, con collo di diametro più ridotto del corpo, destinato a contenere liquidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933) Ⓘ bottiglia Ⓓ Flasche ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) O mituns tolede fora la flascia / Fora de osta bela tascia O Mitungs torëdë fora la Flascha / Fora dö osta bella Tascha PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

flascia (gad., mar., Badia, grd.) ↦ flascia.

flaut Ⓔ it. flauto ‹ aprov. flaüt (GsellMM) 6 1856 flautg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. flaut Badia flaut grd. flaut fas. flaut bra. flaut fod. flaut amp. flouto LD flaut
s.m. Ⓜ flauc
strumento a fiato in legno o metallo a forma di canna cilindrica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ flauto Ⓓ Flöte ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

flaut (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ flaut.

fle Ⓔ FLĀTUS (EWD 3, 269) 6 1763 ‘l flè ‘halitus’; trar el flè ‘suspiro’; trar flè ‘respiro’ (Bartolomei1763-1976:80, 103)
gad. fle mar. fle Badia fle grd. fla fas. fià caz. fià fod. fle col. fìe amp. fiado LD fle MdR fle
s.m. sg.
aria che si emette dai polmoni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alito, fiato, respiro Ⓓ Atem ◇ a) Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. In la uta prest ğe restea fora a duč l fià a veder la beleʒa de sta femena. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); b) le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); c) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGe-