Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/448

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fidenza
413


DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stanco, fiacco Ⓓ müde, schwach ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

fiach (grd., fas., bra., moe., col., LD) ↦ fiach.

fiaco (gad., mar., Badia, fod., amp.) ↦ fiach.

fiado (amp.) ↦ fle.

fiama (fas., col., amp.) ↦ flama.

Fiames 6 1860 Fiammes (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Fiames
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo, situata a nord, sulla strada per dobbiaco (amp.) Ⓘ Fiames Ⓓ Fiames ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Fiames (amp.) ↦ Fiames.

fianela (fas.) ↦ flanela.

ficé Ⓔ *FĪCCĀRE (invece di *FĪGICĀRE) (Gsell 1999b:241) 6 1858 fitschar (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
gad. ficé grd. ficë fas. ficèr bra. ficiar fod. ficé col. ficé amp. ficià LD ficé
v.tr. Ⓜ ficia
fare entrare a forza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002; DILF 2013, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ficcare, conficcare Ⓓ stecken, hineinstecken ◇ a) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col, ió no me é più fidà vardar. Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col, io no mö ö piu fidà vardar. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

ficé (gad., fod., col., LD) ↦ ficé.

ficë (grd.) ↦ ficé.

ficèr (fas.) ↦ ficé.

fich Ⓔ nordit. figo ‹ FĪCUS (EWD 3, 242) 6 1856 fich (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. fighe mar. figo Badia fighe grd. fich fas. fich bra. fich, figo moe. figo fod. figo col. figo amp. figo
s.m. Ⓜ fighi
il frutto del fico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ fico Ⓓ Feige ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
n fich (fas.) Ⓘ niente di niente Ⓓ gar nichts, überhaupt nichts ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

fich (grd., fas., bra.) ↦ fich.

ficià (amp.) ↦ ficé.

ficiar (bra.) ↦ ficé.

fidà (col., amp.) ↦ fidé.

fidanza (grd.) ↦ fidenza.

fidar (bra., moe.) ↦ fidé.

fidé Ⓔ *FĪDĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1828 fidè (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. fidé mar. fidé Badia fidé grd. fidé fas. fidèr caz. fidèr bra. fidar moe. fidar fod. fidé col. fidà amp. fidà LD fidé MdR fidé
v.tr. Ⓜ fida
consegnare alla cura, alla custodia, alla capacità e simile, di una persona fidata (fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1983, MdR) Ⓘ affidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
v.intr. Ⓜ fida
avere il coraggio di fare cosa che sia per sé rischiosa (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ arrischiarsi, osare Ⓓ sich trauen, wagen ◇ a) Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. Ma la fömönô a dit: Nô fidö ve chö sö l’Salvan vön al mö coppâ. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.)
se fidé (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ fidarsi, avere il coraggio Ⓓ sich trauen, den Mut haben ◇ a) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) la levines vegnìa jù de d’ogni vers, che nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers, ke nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); e) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai / Ra se fida, e ra par bona / No i śì pede, e se no guai. Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai / Ra se fida, e ra par bόna / Noi zi pede, ese nò guai. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ se enfidé.

fidé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ fidé.

fideil (fas.) ↦ fedel.

fideltà (fas.) ↦ fedelté.

fidelté (MdR) ↦ fedelté.

fidenza Ⓔ it. fidanza (EWD 3, 239) 6 1813 fidanza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. fidënza grd. fidanza fas. fidenza
s.f. sg.
sensazione di sicurezza basata sulla speranza o sulla stima riposta in qualcuno o qualcosa (gad. Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ fiducia Ⓓ Vertrauen ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Y l fossa na mancanza, Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a