Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/447

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fever
412


2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fabbro Ⓓ Schmied ◇ a) Dapò l’à imparà trei egn apede un faure. Dapô la imparà trei ein appedö un faurö. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); b) Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato / Un por fouro, o un patan. Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto / Un por fauro, o un patàn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

fever (grd., fod., LD) ↦ fever.

fezöra (gad.) ↦ fezura.

fezura Ⓔ FISSŪRA (EWD 3, 232) 6 1878 fezzūres pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. fezöra mar. fozöra Badia fezüra fas. sfessura bra. fessura
s.f. Ⓜ fezures
fenditura, spaccatura che si produce alla superficie di un corpo o per tutto il suo spessore (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ crepa, fessura Ⓓ Spalte, Kluft
fezura de crepes (gad.) Ⓘ crepaccio Ⓓ Felsspalte ◇ a) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

fezüra (Badia) ↦ fezura.

fi Ⓔ FĪLIUS (EWD 3, 234; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fili-u) 6 1763 un fi ‘filius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fi mar. fi Badia fi grd. fi fas. fi caz. fi bra. fi fod. fi amp. fi † LD fi MdR fi
s.m. Ⓜ fis
1 chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) ma chëst te dighe purampò: fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) N artejan ova doi fions Ung arteschang avova doi fions PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Mi seniëur pere, respuend l fi, sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. Mi segnœur pere, respuend l’fì, sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); d) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); e) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi Je no son degno d’esser c’glamá to fí HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); g) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); h) iö conësce bëin la ostira, ch’é na brava fomena, e süa fia, che fej la chelerin jeu connësce bëiǹ la ostira, ch’é ‘na brava fomena, e süa fìa, che feŝ la kellerin DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); i) Mo le fi de na ćiasa tan rica!… Mo le fi de ‘na çhiasa tant ricca!… DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); j) L va jù e sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada Al va schù ö stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); k) Fajede penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Fajed’ penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:235 (Badia); l) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 vocativo affettuoso rivolto da persona anziana, da un religioso, da un superiore, eccetera, a un giovane o anche a persona adulta (grd.) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
s.m. sg.
nella teologia cattolica, nome della seconda persona della trinità (gad.) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Ël insignâ: Chi che ascolta le Pere ascolta ’ci le Fi: y chi che s’armendará, rovará en paraisc El ingsignava: Chicche ascolta ‘l Pere ascolta ci ‘l Fì: e chicche s’ armendarà, r’varà in Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
fi soul (gad., fas. DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ figlio unico Ⓓ Einzelkind ◇ a) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia)
filiol, fiol2.

fi (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ fi.

fi (gad., mar., Badia) ↦ fil.

fi † (amp.) ↦ fi.

fià (fas., caz.) ↦ fle.

fiac (fas.) ↦ flac.

fiaca Ⓔ it. fiacca (EWD 3, 236) 6 1875 fiacca (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. fiaca mar. fiaca Badia fiaca grd. fiaca fas. fiaca fod. fiaca col. fiaca amp. fiaca LD fiaca
s.f. sg.
stato di ottusità e di abbandono delle energie, spec. fisiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stanchezza, fiacca Ⓓ Mattigkeit, Schlappheit ◇ a) ater co al vendicass cun iustizia les ofejes fates ad atri, che al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës cun na fiaca, ch’an ne pó laldé atr ch’al vẹndicassa con giustizia lẹs o̮ffẹsẹs fattẹs ad attri, ch’al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass con na fiacca, ch’an nẹ pò laldè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

fiaca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ fiaca.

fiach Ⓔ it. fiacco ‹ FLACCUS 6 1875 fiach (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. fiaco mar. fiaco Badia fiaco grd. fiach fas. fiach bra. fiach moe. fiach fod. fiaco col. fiach amp. fiaco LD fiach
agg. Ⓜ fiacs, fiaca, fiaches
che non ha forza, vigore fisico o morale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976;