Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/446

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fever
411


festa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ festa.

festedié (MdR) ↦ festidié.

festide Ⓔ ven. trent. fastidi ‹ FASTĪDIUM (Gsell 1989a:154) 6 1763 foestidi ‘fastidium’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fistide mar. festide Badia fistide grd. festide fas. festidech bra. fastidech moe. festide fod. festide col. fastide amp. festide LD festide
s.m. Ⓜ festidi
agitazione affannosa dell’animo per grave incertezza, forte desiderio, paura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preoccupazione, ansia Ⓓ Angst, Sorge ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) por chësc dessi iö sté plü de bona vëia, co ëi, y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me pur chesc’ dessi iou ste plou d’bona vouia, ch’ei, e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
sté con festide (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preoccuparsi Ⓓ in Sorge sein ◇ a) mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ zenza festidi (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ senza pensieri, spensierato Ⓓ sorglos, unbesorgt ◇ a) Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres, deache ciantëis tan de cör Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures, dea che ciantais tang d’cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

festide (mar., grd., moe., fod., amp., LD) ↦ festide.

festidech (fas.) ↦ festide.

festidià (amp.) ↦ festidié.

festidiar (bra., moe.) ↦ festidié.

festidié Ⓔ nordit. fastidiar ‹ FASTĪDIĀRE (EWD 3, 258) 6 1833 festedié (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. fistidié mar. festidié Badia fistidié grd. festidië fas. festidièr bra. festidiar moe. festidiar fod. festidié col. fastidié amp. festidià LD festidié MdR festedié
v.intr. Ⓜ festidieia
prendersi cura di qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occuparsi Ⓓ sich kümmern ◇ a) Iö à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

festidié (mar., fod., LD) ↦ festidié.

festidië (grd.) ↦ festidié.

festidièr (fas.) ↦ festidié.

festif Ⓔ it. festivo (EWD 3, 228) 6 1821 festiva f. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. festif Badia festivo grd. festif
agg. Ⓜ festifs, festiva, festives
relativo a un giorno di festa (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ festivo Ⓓ festlich ◇ a) O solenità festiva! / Viva, bera Cristl, viva! O solenità festiva! / Viva, bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.) ☝ da festa.

festif (gad., grd.) ↦ festif.

festivo (Badia) ↦ festif.

festù Ⓔ *FASTĪGIUM (für VESTĪGIUM) (Gsell 1992b:232) 6 1878 fostù (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. fostü mar. fostü Badia fustü
s.m. Ⓜ festus
1 impronta di animale (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ orma Ⓓ Fährte ◇ a) sc’ ara ciarâ fora dla grota y odô na gran novera sbujada da val’ fostü di lus s’ ella ciarā fora d’la grotta eodō na grang nèvēra sbujada da val fostù di lŭus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); b) Le conte é gnü jö dl ciaval, ch’al â taché pro n pëc, i é jü do al fostü dla cerva söla nëi frësca ‘L conte è gnu jou dal ciaval, ch’el ā tacchè pro ‘ng pecc’, i è jù dō al fostù d’la cerfa soulla nei fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 qualsiasi fatto, manifestazione, fenomeno da cui si possono trarre indizi, deduzioni, conoscenze e sim. (gad.) Ⓘ segno Ⓓ Spur, Zeichen ◇ a) deach’ al se descurî te chëres miserables creatöres i bi fostüs dla sapiënza y bunté d’Idî dea ch’el sè descurì t’e chelles miserabiles creatūres i bi fostūs d’la sapienza e buntè d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

feter Ⓔ dtir. fettεr ‘Oheim’ (Gsell 1989a:153) 6 1833 féttr (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. feter mar. feter S. Martin feter Badia feter grd. feter fod. feter LD feter MdR feter
agg. Ⓜ fetri, fetra, fetres
originale, singolare, o anche bizzarro, strano, che differisce da ciò che è ritenuto normale, consueto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ strano, particolare Ⓓ komisch, merkwürdig, sonderbar ◇ a) Ël é n feter cristian! Na caricatüra sco chëla n’ài mai odü iö. Ël é ‘ǹ féttr cristiaǹ! ’Na caricatüra sco quëlla n’hai mai odü jeu. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia, por gauja, ch’ël fô tan feter da baldi y da lásceme en pesc Ma po̮r gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia, por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi e da lasseme in pęš PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

feter (gad., mar., S. Martin, Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ feter.

feur (gad., Badia) ↦ fever.

fëur (grd.) ↦ fourn.

fëurcia (grd.) ↦ fourcia.

fever Ⓔ FABER (EWD 3, 231); sign. ‘cerambice’ ‹  dtir. Schmied (Gsell 1992b:237) 6 1763 un feur ‘faber ferrarius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. feur mar. för Badia feur grd. fever fas. faure bra. faure fod. fever amp. fouro LD fever
s.m. Ⓜ fevri
artigiano esperto nella lavorazione e riparazione di oggetti in ferro e serramenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS