Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/442

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


feral
407


fegn. M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Santa Maria Maiou delà là, / Nos on el fen nte tablà / E i autri sul prà! Santa Maria majou de là là, / Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.); d) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) le fëgn por la cerva ê bele metü ite ‘l fengn’ pur la cerfa ē belle m’tù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); f) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

fen (fod., amp., LD) ↦ fen.

fën (mar., grd.) ↦ fen.

fëna (grd.) ↦ femena.

fenc (fas., caz., bra.) ↦ fant.

fenestra Ⓔ FENESTRA (EWD 3, 248) 6 1763 finestra ‘fenestra’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. finestra mar. finestra Badia finestra grd. funestra fas. fenestra caz. fonestra bra. fenestra fod. fenestra col. fenestra amp. funestra LD fenestra MdR finestra
s.f. Ⓜ fenestres
apertura nelle pareti degli edifici, per aerazione e illuminazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ finestra Ⓓ Fenster ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); i l’à lascià ló più mort che vif. El se strascina sù e varda fora per fenestra. il la lassà lô piu môrt chö vif. Al sö straisina su ö varda fora per fönöstra. ZacchiaGB, ContieFasciane1858:2 (bra.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Mo che este tö? damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. Mo che este tou? damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

fenestra (fas., bra., fod., col., LD) ↦ fenestra.

fenì (fod.) ↦ finì.

fenir (fas., bra.) ↦ finì.

fer Ⓔ FERRUM (EWD 3, 220) 6 1710 (Palles de) fer (Proclama1710-1991:167)
gad. fer mar. fer Badia fer grd. fier fas. fer bra. fer fod. fiern col. far amp. fer LD fer
s.m. Ⓜ fers
1 metallo bianco argenteo, lucente, tenace e facilmente malleabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 200, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ferro Ⓓ Eisen ◇ a) No vedeo ce grun de śente / Che ‘l é bon de confessà? / Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. No vedéo c’e grun de zente / Che l’è bon de confessà? / Pì ‘l lavora, e manco ‘l sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) L’à tout cà dut l fer che l’aea troà. Amò no n’aea assà. La tout cha dut al fer chö l’aöa troà. Amò non n’aöa asà. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); c) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo bleghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
2 semicerchio metallico a forma di u applicato agli zoccoli di cavalli, muli, ecc. (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ ferro di cavallo Ⓓ Hufeisen ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
a fer y füch (gad. P/P 1966) Ⓘ a ferro e fuoco Ⓓ mit Feuer und Schwert ◇ a) i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia, y manacia de roviné a fer y füch le paisc i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à assaltè la Francea, e manaccea de rovinè a fer e fuc ‘l paìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ◆ de fer (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di ferro, ferreo Ⓓ aus Eisen, eisern ◇ a) L’à preà l maester che el lo lasciassa far n bachet de fer. La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.) ◆ fers

1 gli arnesi o gli strumenti (non necessariamente metallici) di un’arte o mestiere (grd. L 1933, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ferri Ⓓ Werkzeug ◇ a) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) 2 catena per carcerati o prigionieri (gad.) Ⓘ ferri Ⓓ Eisen ◇ a) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’ i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

fer (gad., mar., Badia, fas., bra., amp., LD) ↦ fer.

fèr (fas., caz.) ↦ fé.

feral Ⓔ ven. feral ‹ PHAROS + -ALE (T 1934:133) 6 1844 farai pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
moe. feral fod. feral amp. faral
s.m. Ⓜ ferai
1 lume portatile o fisso, racchiuso in una specie di gabbia protettiva con pareti di vetro (moe. DA 1973, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lanterna Ⓓ Laterne
2 scherz. la bottiglia di vino a disposizione dei bosca-