Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/441

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


felizemënter
406


felizemënter (gad., Badia) ↦ felizementer.

felizità (fas.) ↦ felizité.

felizité Ⓔ it. felicità 6 1878 felizitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4)
gad. felizité Badia felizité fas. felizità
s.f. sg.
1 condizione di letizia, di gioia, di soddisfazione (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ felicità Ⓓ Glück ◇ a) por chësc menâi devotes oraziuns al Cil por la felizité di sposi pur chesc’ m’nai devotes oraziungs al Ceìl pur la felicitè di sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) chiló aste ciafé tüa felizité chilò aste ceaffè tua felizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 evento felice, cosa che rende felici (gad.) Ⓘ felicità Ⓓ Glück ◇ a) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ ês nosta felizité söla tera Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

felizité (gad., Badia) ↦ felizité.

femena Ⓔ FĒMINA (EWD 3, 284) 6 1763 fomna ‘mulier’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fomena mar. fomena Badia fomena grd. fëna fas. fémena caz. fémena bra. fémena fod. fëmena, fomena col. femena amp. femena LD femena MdR fomena
s.f. Ⓜ femenes
1 nella specie umana, l’individuo di sesso femminile, dal momento in cui abbia raggiunto l’età adulta (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ donna Ⓓ Frau ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! / Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! / Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Menova de là ca i Fariseies y Dutores di Cumandamënc na fëna, giapeda n adultere Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i à metuda en te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l eva algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); g) Na uta l’era un om e na femena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); h) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); j) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’ a?" y śën al permò udù na fëna che svaiova. ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" i za̤ŋ a-l pę̆rmǫ́ udú na̤ fá̤ŋa̤ kę žva̤iǫ́a̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟

dona
2 donna rispetto all’uomo con il quale ha contratto matrimonio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ moglie Ⓓ Ehefrau, Gattin, Frau ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) A. Ben, ben, jon. Sta ben fémena, te n’ora sion endò chiò. B. Stajé ben (a la fémena de A.) A. Bön, Bön schon. Sta bön fömöno tö un oro sön undò chiò. B. Staschö bön (alla fömöno dö A.) ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); d) Chelun él che à la più bela femena de nos etres? Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres? BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); e) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); f) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ☟ consorte.

femena (col., amp., LD) ↦ femena.

fémena (fas., caz., bra., moe.) ↦ femena.

fëmena (fod.) ↦ femena.

feminil Ⓔ it. femminile 6 1878 feminile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. feminil Badia feminil grd. feminil
agg. Ⓜ feminii, feminila, feminiles
pertinente alla donna, caratteristico della donna (gad., grd. F 2002) Ⓘ femminile Ⓓ weiblich ◇ a) düc reconesciô en chël de le triunf dla virtú feminila duttg’ r’con’sceō in chel dè ‘l trionfo d’la virtù feminile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

feminil (gad., Badia, grd.) ↦ feminil.

fen Ⓔ FĒNUM (EWD 3, 218; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fenu’FEn-u) 6 1763 faegn ‘foenum, foenum cordum’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. fëgn mar. fën Badia fëgn grd. fën fas. fegn bra. fegn fod. fen amp. fen LD fen
s.m. sg.
erba di prato essicata per l’alimentazione del bestiame (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fieno Ⓓ Heu ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar