Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/440

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


felizementer
405


raJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
s.m.f. Ⓜ fedei, fedela, fedeles
chi è devoto a una causa, a un’ideologia, a un’istituzione, a una persona (gad., grd. F 2002) Ⓘ fedele Ⓓ Anhänger ◇ a) a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
avv.
con fedeltà (gad.) Ⓘ fedelmente Ⓓ treu ◇ a) Al vá da süa ciasa ala ciasa de Dî, / Por fedel le sorví süa vita ch’al vir. Al va da süa tgiasa alla tgiassa de Díe, / Per fedel lʼ servi süa vita ch’al vì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

fedel (gad., grd., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ fedel.

fedele (mar., Badia) ↦ fedel.

fedeltà (grd., bra., amp.) ↦ fedelté.

fedelté Ⓔ it. fedeltà ‹  FIDĒLITĀS (EWD 3, 218) 6 1833 fidelté (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. fedelté mar. fedelté Badia fedelté grd. fedeltà fas. fideltà bra. fedeltà fod. fedelté amp. fedeltà LD fedelté MdR fidelté
s.f. sg.
costante rispondenza alla fiducia accordata da altri o a un impegno liberamente assunto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fedeltà Ⓓ Treue ◇ a) e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e con la puntualité a fà i sü doveri e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e coǹ la puntualité a fa i sü doveri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) i deste ’ci tö mantigní amur y fedelté a to pere cina ala mort i desste ci tou mantignì amur e fedeltè a to pere cina alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

fedelté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ fedelté.

Federa 6 1860 Federa (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Federa
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Federavecchia Ⓓ Federavecchia ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Federa (amp.) ↦ Federa.

feducia (caz., moe.) ↦ fiduzia.

fegn (fas., bra.) ↦ fen.

fëgn (gad., Badia) ↦ fen.

fegolà (col.) ↦ fegolé.

fegolé Ⓔ FOCULĀRIS (EWD 3, 329) 6 1763 fogorè ‘focus’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. frogoré mar. forgheré Badia frogorè grd. fudlé fas. fregolèr bra. fregolar moe. fregolar fod. fegolé col. fegolà LD frogoré
s.m. Ⓜ fegolés
parte del camino, situata direttamente sotto la cappa, in cui si faceva il fuoco per cuocere cibi e riscaldare ambienti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ focolare Ⓓ Herd ◇ a) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

fegolé (fod.) ↦ fegolé.

fegura (fas., fod., amp.) ↦ figura.

fegurar (bra., moe.) ↦ figuré.

fegurèr (fas.) ↦ figuré.

fei (amp.) ↦ fé.

feia (mar.) ↦ fueia.

fëia (gad.) ↦ fueia.

feida Ⓔ FĒTA (Elwert 1943:44) 6 1812 ffeida (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. feida caz. feida bra. feida moe. feda col. feda amp. feda
s.f. Ⓜ feides
ruminante della famiglia degli ovini (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pecora Ⓓ Schaf ◇ a) se volede n pe’ de formai de feida l pare ve n dasc ben se volede un pede formai de Ffeida el Pere ven dasch beng GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); d) i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa. Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

feida (fas., caz., bra.) ↦ feida.

felize Ⓔ it. felice 6 1833 felice (DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292)
gad. felize Badia felize fas. felize fod. felize MdR felize
agg. Ⓜ felizi, felize, felizes
1 di persona che si sente compiutamente paga e serena (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ felice Ⓓ glücklich, froh ◇ a) Chi che se marida con iudize, / […] / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora y al me paress d’ester felize Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra e el mè paress’ d’est’r felize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) Ël mëss nes daidé düc te chësc desert dl monn plëgn de guai, acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël El mess’ nes deidè duttg’ te chesc’ deſert d’l mon plengn’ d’guai, acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 che rende felice, che è cagione di piena soddisfazione, di contentezza (gad.) Ⓘ felice Ⓓ glücklich ◇ a) zënza intardié menarái n curier a ciaval cun la felize noela zenza intardivè m’narai ‘ng currier a ciaval colla felize novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

felize (gad., Badia, fas., fod., MdR) ↦ felize.

felizementer Ⓔ it. felicemente 6 1878 felizement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. felizemënter
avv.
in modo felice, con letizia, con serenità (gad.) Ⓘ felicemente Ⓓ glücklich ◇ a) mo Idî te dará la man, y te menará felizemënter dal pere mo Iddì tè darà la mang, e t’ menerà felizement’r dal pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).