Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/439

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


404


(gad.) Ⓘ comportarsi da Ⓓ sich verhalten als ◇ a) Sigfrid s’ un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ fé do (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imitare, scimmiottare Ⓓ nachmachen, nachahmen ◇ a) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.) ☟ copié fé fora (fod.) Ⓘ calcolare, conteggiare Ⓓ ausrechnen, berechnen ◇ a) e chëst so pere per l contenté l i’à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.) ◆ fé ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ impacchettare, incartare Ⓓ einwickeln, einpacken ◇ a) le corú cöce ciara, fat ite tl panjel, fora dl vërt ‘l curù coucce ciara, fatt ite t’ l panjell, fora d’l vert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ◆ fé su (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costruire, erigere Ⓓ errichten, aufbauen ◇ a) Cie saralo po e alora / Co i sarà fate su! Cié sarallo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ la fé ca (gad., fod.) Ⓘ riuscire in un intento Ⓓ zustandebringen ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia) ◆ se fé (grd., amp., MdR) Ⓘ farsi, assumere un certo ruolo Ⓓ werden ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tosc santarela Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Mo iö pënse insciö, che i rić e i gragn vade forsce gën e de bona vorentè a se fà soldà. Mó jeu pënse insceu, ch’i riçh e i gragn vade forŝe giaǹ e de bonna vorentè a se fà soldà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ ti la fé

a zachei (fas.) Ⓘ fargliela a qualcuno, gabbare Ⓓ jemanden aufs Ohr hauen, betrügen ◇ a) Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò. ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

(grd., LD) ↦ fé.

(fod.) ↦ fé.

(moe.) ↦ fede.

fèa (fas.) ↦ fava.

febraro (col., amp.) ↦ fauré.

fech (fas., caz., bra.) ↦ fuech.

feda (moe., col., amp.) ↦ feida.

Fedaa (fas.) ↦ Fedaia.

Fedaia 6 1843 Fedaja (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Fedaia grd. Fedaia fas. Fedaa fod. Fedaia amp. Fedaia
topon.
valico alpino che mette in comunicazione la val di fassa con l’agordino (amp.) Ⓘ Fedaia Ⓓ Fedaia ◇ a) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, / Via n cima de Fedaia! Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (amp.).

Fedaia (gad., grd., fod., amp.) ↦ Fedaia.

fede Ⓔ it. fede ‹  FIDĒS (EWD 3, 217) 6 1632 fede (Proclama1632-1991:160)
gad. fede mar. fede Badia fede grd. fede fas. fe caz. fede bra. fede, fe moe. fede, fè fod. fede amp. fede LD fede MdR fede
s.f. sg.
1 adesione religiosa a una verità rivelata non sensibilmente tangibile, persuasione dell’esistenza di un dio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ fede Ⓓ Glaube ◇ a) Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi, y ti fede t’à fat salva! Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi, y ti fede t’ hà fàtt sàlva! VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os, jënt de pücia fede? Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d’pucia fede? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 religione, credo, confessione religiosa (gad., grd. F 2002) Ⓘ fede Ⓓ Bekenntnis ◇ b) Sëgn cianti le Credo. La fede cristiana / Chiló éra via, y no la lotrana Ŝáng tgianti l’Credo. La fede cristiana / Chiló ella viva, e no la lottrana PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 convinta osservanza di quanto è stato promesso (MdR) Ⓘ fede Ⓓ Treue ◇ a) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR)
de bona fede (amp.) Ⓘ di buona fede Ⓓ gutgläubig ◇ a) Sé de tropa bona fede / I volpoi ve pó inbroià / I credé duto, senza vede / Senza nuia eśaminà. Se de troppa bona fede / I volpòi ve pò imbroià / I credè dutto, senza vede / Senza nuia esaminà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

fede (gad., mar., Badia, grd., caz., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ fede.

fedel Ⓔ it. fedele ‹ FIDĒLIS (EWD 3, 217) 6 1632 fidiei m. pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. fedel mar. fedele Badia fedele grd. fedel fas. fideil bra. fedel fod. fedel amp. fedel LD fedel MdR fedel
agg. Ⓜ fedei, fedela, fedeles
che è costante nell’affetto, nelle convinzioni, nei valori (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fedele Ⓓ treu ◇ a) ester bel riai e fedeli e in soma a se deportè bëin estr bel riai e fedeli e iǹ somma a se deportè bëiǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) State bëin e conservete ec. To fedel amico N.N. State bëiǹ e conservete ec. Tò fedel amico N.N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); c) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); d) Draco to fedel servo é mort inozënt Draco to fedel servo è mort innozent Decla-