Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/438

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


403


e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); g) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Aé mile rajos; ma ce voreo? / Negun ‘l é in cajo de ‘l fei stà de meo… Avè mille rasos; ma ciè voreo? / Negun l’è in caso del fei sta de meo… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’ arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
6 trarre, far nascere dal nulla, riferito specialmente a dio (grd.) Ⓘ fare, creare Ⓓ erschaffen ◇ b) "Nsci iela", à dit Iuere cun alegrëza; "Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur". "ŋši íe-la̤", 10. a dit iúerę kuŋ a̤lęgrá̤tsa̤; "idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur". RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
7 di uomini e animali (e, estens., di piante), mettere al mondo nell’ambito della stessa specie, procreare (gad., grd.) Ⓘ fare, generare Ⓓ zeugen ◇ a) Mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.)
8 dare ad altri uno stato, introdurlo in una professione, elevarlo a una dignità (gad., grd.) Ⓘ fare Ⓓ machen ◇ a) Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi; fáme sciöch’ un de tü sorvidus. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi; fáme shö, ch’un de tü servidus. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies. Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.)
9 portare a una certa condizione, far diventare (gad., amp.) Ⓘ fare, rendere Ⓓ machen ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Chi outre, che i ea bona śente / Che i v’à dà pì che i à podù / Che i zercava fei contente / Dute cuante ci che i à abù! Chi outre, che iea bóna zente / Che i vadà, pi che ià podù / Che i zercava fei contente / dute quante ci che ià abù! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); c) Dî te benedësces, nosc bun pice, te fejes felize, amabla y cara creatöra Dì t’ benedesce, nosc’ bung picce, t’ feje felize, amabil e cara creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
10 ammontare, dare come risultato (MdR) Ⓘ fare Ⓓ sein ◇ a) Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR)
11 con uso impers., in riferimento al clima o al tempo, essere (MdR) Ⓘ fare Ⓓ sein ◇ a) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR)
12 destare un certa sensazione o mozione che non deve corrispondere al vero (MdR) Ⓘ dare l’impressione Ⓓ den Anschein erwecken ◇ a) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ fat, fac, fata, fates
1 costruito, eseguito, realizzato con un certo mezzo o in un dato modo (gad., grd., amp.) Ⓘ fatto Ⓓ gebaut, hergestellt ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon" Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) de bona fanziëutes fates ala tudëscia de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); d) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) Vigni de orô Schmerzenreich odëi cosses nöies fates da Idî. Vigne dè orō Schmerzenreich udei coses nouies fattes da Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
2 portato a termine, compiuto (amp.) Ⓘ fatto Ⓓ getan ◇ a) Dito, fato, el lea su, e ‘l se bete in strada ves ciasa. Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 vero e proprio (gad.) Ⓘ fatto Ⓓ richtig ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
s.m. sg.
modo di comportarsi, di agire (gad., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ fare Ⓓ Tun ◇ a) con chel far coscì da bulo, con chel śì da granatier con chel far coscì da bulo, con chel zi da granatiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) En chësc fá: "Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa In chesc’ fa: "Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
fé ben (gad., amp., MdR) Ⓘ fare bene Ⓓ gut tun ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Sta scassada / giubilada / i á mo fat tan bëgn ’Sta scassada / giubilada / i à mu fat tan bëgn PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); c) Co i vede ‘l scopo che ‘l no n’ea: / Che de fei ben e de śoà. Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ fé bon (gad., MdR) Ⓘ fare bene Ⓓ gut tun ◇ a) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia) ◆ fé da